com preparar el període d’adaptació

Moltes vegades l’incorporació al món educatiu pot resultar estressant tant per als pares com per als xiquets/es. Per això vos deixem ací alguns consells i estratègies per tal que pugam portar entre tots aquesta nova situació de la millor manera possible.

ESTRATEGIES QUE AJUDEN ALS XIQUETS

• Hem de parlar al xiquet del nou canvi que viurà com a positiu, prepara-lo per al que es trobarà però sempre de manera positiva, com una nova experiència, com una cosa bona que significa que es fa gran,… El xiquet ha de sentir que estem segurs i contents, per tal de transmetre-li seguretat i il·lusió pel nou canvi.

• No parlar en negatiu de l’escola, ni com amenaça davant del xiquet/a: “Quan vaja al cole ja s’enterarà, a l’escola ja s’espabilaran..”, “Ai pobre,..”, “Mare, si al cole et portes així,.ja veuràs.”

• És convenient explicar-li quines rutines bàsiques farà a l’escola. 

• Cal practicar les autonomies bàsiques necessàries: penjar el saquet en la perxa, abaixar-se el pantaló, llavar-se la cara, demanar aigua…

• No s’ha de caure en la temptació de no portar-lo a classe algun dia.

• S’han de respectar al màxim els horaris i rutines de l’escola (ser puntuals). 

• Al deixar el xiquet en l’escola, l’acomiadament ha de ser breu. Un beset i un "fins després", acompanyats d’un somriure i una expressió serena, és prou. 

• Recordar-li que tornarà a per ell, associant l’hora d’arreplegada amb una esdeveniment que conega, per exemple “Mamà vindrà després de berenar”.

• Al principi, és convenient que siguen els pares els que porten i arrepleguen als xiquets. La presència de papà o mamà ofereix seguretat.

• No s’ha de fer ni dir res que puga fer pensar al xiquet que anar escola és opcional.

• S’ha d’evitar el xantatge afectiu: "Si plores, mamà se’n va molt trista", fa molt de mal als xiquets. El xiquet no plora per que vol i se li culpa de la tristesa de mamà, se sentirà molt malament. 

• Evitar les mentides: "No me’n vaig, només em quede darrere de la porta", aconsegueixen que el xiquet s’assenta pitjor i genere desconfiança, al mateix temps que l’adult perd credibilitat i autoritat. Tampoc hem d’enganyar al xiquet si es queda al menjador. 

• Durant el període d’adaptació, cal posposar qualsevol canvi en la vida del xiquet: retirada de pipó, canvi d’habitació, passar del bressol al llit… 

• És convenient mantindre un bon contacte amb l’escola, compartir informació afavorix l’èxit del procés.  

• Interessar-se pel que ha fet en la escola cada dia.

• Plorar és una forma d’expressió en els xiquets i com a tal ha de ser entesa. Cal permetre al xiquet que manifeste el seu malestar, mostrant comprensió.