Projecte Lingüístic de centre

Tal i com recull el Projecte Educatiu de Centre i pel que fa a la llengua de l’escola:

1.3. La llengua de l’escola
L’any 1992, es va implantar un programa d’Immersió Lingüística (PIL) i el valencià ha estat la llengua vehicular des d’aleshores al centre. Durant el curs 2009-2010 es realitza un projecte d’immersió Plurilingüe per a l’educació infantil amb la qual cosa s’introdueix l’ensenyament en anglès des d’INF 4 anys.
Al curs 2012-2013 d’acord amb el Decret de 3 d’agost de 2012, el Consell Escolar del centre aprova el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PPEV) per a les dos línies del centre, fins el curs 2017/2018.

Segons autorització de 7 de maig de 2018, del Director General de política educativa, al llarg del curs 2018/2019, conviuen al centre el PPEV des d’INF3 anys fins PRI2 i el Programa d’Ensenyament Plurilíngüe i intercultural (PEPLI), que des del curs 2019/2020 fins l’actualitat està vigent a tots els nivells impartits al centre.

2.7. Compromís en el procés de normalització lingüística i cultural
Com a centre immers en una societat amb dos llengües co-oficials i en el nostre cas, en un poble al que conviuen sense predomini d’una sobre l’altra, entenem que és la nostra obligació dotar als nostre alumnat del coneixement i nivell suficient com per a desenvolupar-se en els diferents àmbits de la seua vida, en qualsevol de les dues llengües.

Per aconseguir això, hem de fer servir el nostre centre com a model per a que tant alumnat i resta de membres de la comunitat escolar i local. Com que coneixem la mancança de mitjans de comunicació socials que utilitzen el valencià com a llengua vehicular, intentarem compensar aquesta mancança fent del valencià la llengua vehicular dins del nostre centre en tots els àmbits de les nostres relacions amb la comunitat escolar.
En les diferents celebracions que fem al llarg de l’any, potenciarem el coneixement de la nostra història, costums i tradicions i de tot allò que puga trobar-se al nostre entorn i que servisca per augmentar l’estima, respecte i comprensió del nostre poble, la nostra llengua i les nostres tradicions, tenint en sempre en compte que vivim en un mon global i hipercomunicat.
 

PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

Aprovat per la Conselleria d’Educació el 16 de març de 2018

PROGRAMA D’EDUCACIÓ PLURILÍNGÜE I INTERCULTURAL

Tot seguit, adjuntem la resolució per la qual la Direcció General de Política Educativa autoritza al centre el Projecte Lingüístic de Centre, per aplicar el Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural per a iniciar-se a partir del curs 2018/2019 a la totalitat dels cursos

0. INTRODUCCIÓ i PLANTEJAMENT

1.- ANÀLISI DELS ELEMENTS DEL CONTEXT EXTERN I INTERN DEL CENTRE

1. 1. Anàlisi del context
1.2. Situació sociolingüística

1.2.1. Presència i ús del valencià en els àmbits administratiu, de gestió, de planificació pedagògica i social i d’interrelació amb l’entorn.

1.3. Programes d’educació bilingüe o plurilingüe autoritzats prèviament al centre en relació a l’alumnat plurilingüe
1.4. Programa plurilingüe sol·licitat pel centre. Data d’aprovació pel Consell Escolar i d’autorització per la Direcció General de Política Lingüística

2. OBJECTIUS LINGÜÍSTICS GENERALS I CONCRETS DEL CENTRE

2.1. Objectius de l’Educació Infantil
2.2. Objectius de l’Educació Primària

3. PLA D’ENSENYAMENT I ÚS VEHICULAR DE LES LLENGÜES

3.1. Proporció d’ús vehicular en cada llengua
3.2. Enfocament metodològic
3.3. Moment, seqüència i enfocament sistemàtic de l’alfabetització inicial en cada llengua
3.4. Mesures de suport a l’ensenyament i ús vehicular de les llengües

3.5. Tractament de les persones nouvingudes i de l’alumnat vulnerable

3.6. Modalitat de presència de les llengües i cultures no curriculars

3.7. Mesures organitzatives. Continuïtat entre etapes. Agrupaments de l’alumnat….

4. PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL CENTRE

4.1. Introducció
4.1.1. Presentació
4.1.2. Justificació legal.
4.2. Definició del concepte normalització
4.3. Anàlisi del centre
4.3.1. Anàlisi sociofamiliar
4.3.2. Anàlisi de la comunitat educativa
4.3.2.1. Sector alumnes
4.3.2.2. Sector professors
4.4. Objectius del Pla de Normalització Lingüística
4.5. Àmbits d’actuació
4.6. Avaluació de l’aplicació del Pla de Normalització Lingüística

5. PLA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

5.1. Justificació
5.2. Anàlisi de les necessitats
5.3. Objectius
5.4. Activitats
5.5. Recursos
5.6. AVALUACIÓ
5.7. ANNEXOS

5. PREVISIONS, APLICACIÓ, SEGUIMENT, AVALUACIÓ

6. ASSESSORAMENT DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE

0. INTRODUCCIÓ i PLANTEJAMENT

El Projecte Lingüístic de Centre (PLC) és l’instrument mitjançant el qual cada centre educatiu articula i concreta l’aplicació del Programa d’Educació Plurilingüe i intercultural (PEPLI) d’acord amb les característiques del centre educatiu i de l’alumnat.
Serà aplicable la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat Valenciana per la qual es regula i promou el plurilingüisme en els sistema educatiu valencià, que al seu article 3, diu:

Article 3. Les llengües en el sistema educatiu

1. El sistema escolar valencià és un sistema educatiu plurilingüe i intercultural que té com a llengües curriculars el valencià, el castellà, l’ANGLÉS i altres llengües estrangeres.
2. Els centres educatius han de promoure un ús normal del valencià, de conformitat amb la normativa vigent que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l’administració de la Generalitat i d’acord amb les prescripcions del pla de normalització lingüística del centre.
3. Podran ser objecte d’estudi i promoció, i així s’establirà en el projecte lingüístic de centre, el romanó, llengua pròpia del Poble Gitano; la llengua de signes, usada per les persones sordes de la Comunitat Valenciana, i el braille, sistema de lectura i escriptura que utilitzen les persones amb discapacitat visual o ceguera.
4. Els centres educatius hauran de considerar les llengües de les minories lingüístiques del centre i generar espais d’intercanvi intercultural. Així mateix, hauran de garantir el dret a una educació plurilingüe i intercultural a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

La realitat lingüística de la Comunitat Valenciana ens defineix, tant socialment com legislativament, com un territori bilingüe, amb dos llengües oficials, el valencià i el castellà. Si es garanteix una competència lingüística suficient i equilibrada en les dues llengües oficials, el nostre alumnat tindrà més avantatges per adquirir més llengües. La millor manera d’avançar cap al plurilingüisme és el bilingüisme. Hem d’aprofitar el privilegi i la sort de tenir dos llengües oficials al nostre territori.

Per a realitzar objectivament el Projecte Lingüístic de Centre (PLC) cal tindre presents les llengües que hi ha al territori i quin estatus té cadascuna, tenint present que partim d’una desigualtat, s’ha de preservar la llengua que ens és pròpia. Cal revisar el procediment d’incorporació de les llengües per tal que el valencià no minve com a llengua vehicular.
La competència d’un parlant en diverses llengües té una part comuna, formada per coneixements, capacitats, habilitats i estratègies relacionades amb la lectura i escriptura i amb l’aprenentatge dels continguts de les àrees no lingüístiques, que una vegada apreses en una de les llengües ja estan disponibles per a ser represes i reutilitzades en l’altra o les altres llengües del repertori personal. Es transfereixen els coneixements.

Mentre s’aprèn valencià i s’usa el valencià com a llengua d’instrucció, s’aprèn una part molt gran -la més exigent cognitivament- de la competència en castellà. Aquesta part, l’alumnat la reprendrà, la reutilitzarà i l’afermarà en castellà, més enllà de l’escola, en les innombrables ocasions en què la comunicació social, mediàtica i institucional el pressionarà per a fer-lo servir, una pressió que obrarà escasses vegades en favor del valencià. Per això, en totes les avaluacions del Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i Programa d’Immersió Língüśitica (PIL) o del Programa Plurilíngües dEnsenyament en Valencià (PPEV), a pesar de l’ús majoritari del valencià com a llengua d’instrucció, és generalment major la competència d’aquests alumnes en castellà que en valencià.

La proposta de Projecte Lingüístic a l’Educació Infantil i Primària es possibilita a partir de l’ordenament legal valencià, i més concretament de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, la Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu i ara el Decret de Plurilingüisme.

• Constitució Espanyola: Art. 3r
• Estatut d’Autonomia: Art. 6É
• Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià: Art. 2n. 16é i 19é
• Decret 79/1984, de 30 de juliol. Art. 9é
• Decret 9 /2017, de 27 de gener. Art.19é

“Els centres hauran de programar activitats que afavorisquen la presència del valencià com a llengua vehicular de relació i ús en tots els àmbits de la vida escolar…”
“La formació en el respecte a la pluralitat lingüística i cultural d’Espanya…”
“Al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, l’alumnat ha d’estar capacitat per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà.”

“La educación primaria contribuirá a desarrollar en los niños las siguientes capacidades:

a. Utilizar de manera apropiada la lengua castellana y la lengua oficial propia de la Comunidad Autónoma.

“La educación secundaria obligatoria contribuirá a desarrollar en los alumnos las siguientes capacidades:

a. Comprender y expresar correctamente en lengua castellana y en la lengua propia de la Comunidad Autónoma, textos y mensajes completos, orales y escritos.”
“..assegurar que el seu alumnat adquirisca en finalitzar l’educació bàsica una competència lingüística igual en valencià i en castellà”.

Dins d’aquest àmbit normatiu l’escola ha d’assumir el compromís de convertir-se en un espai integrador per a tots els valencians i les valencianes creant un entorn que compense la mínima presència del valencià en l’activitat social i en els mitjans de comunicació de masses. I és per això, que el grau d’ús administratiu i social d’aquesta llengua en l’entorn escolar serà un factor molt rellevant que donarà als escolars més possibilitats de relacionar-se en aquesta llengua i que els ajudarà a variar els hàbits lingüístics que tenen, de manera que puguen aprendre i usar qualsevol de les llengües segons la situació de comunicació. La presència i el prestigi social de la llengua a l’entorn de l’alumnat augmenta la seua motivació per aprendre-la molt més que els mètodes o els materials didàctics que s’usen a l’aula. Hem de tenir present que la normalització del valencià és una tasca lenta i per tant hem de continuar creant les condicions idònies, a poc a poc, i seguir un manteniment diari sense deixar d’estar a l’aguait.

El Projecte del CEIP Botànic Calduch, preten ser un pla d’actuació que, a partir de l’anàlisi de les possibilitats del context i de l’ús real del valencià, establisca uns objectius que busquen augmentar la presència de la llengua minoritzada com a llengua vehicular, de relació i d’ús en tots els àmbits pedagògics, de gestió, de convivència i de relació en el seu entorn. Un projecte què té en compte que l’objectiu final de tot el procés ha de ser la normalització plena del valencià, un domini equilibrat del castellà i una competència funcional de la llengua estrangera.

1. ANÀLISI DEL CONTEXT

1.1. Qui som?

El CEIP Botànic Calduch és un centre educatiu públic de dos línies completes, impartint el 2n cicle d’Educació Infantil i Educació Primària (6 grups d’EI i 12 d’EP). La plantilla docent està formada per 30 docents, a més del personal educador, conserge, educadores del menjador i cuineres. Vila-real és una localitat de la Plana Baixa, zona històricament valencianoparlant segons es contempla a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, però la realitatno és gens favorable al valencià, ja que està fortament castellanitzada, on el valencià s’utilitza sols en alguns àmbits i barris de la població. El contacte amb el castellà és molt potent i es dóna a través dels mitjans de comunicació (audiovisuals i impresos, bàsicament), així com a la vida quotidiana de la societat. El valencià és la llengua minoritzada, afavorit aquest fet per l’arribada de persones nouvingudes (d’altres Comunitats Autònomes i d’altres nacionalitats).

L’escola va ser inaugurada l’any 1985, i des l’aleshores, el context sociolingüístic del nostre alumnat i de la zona on està situada l’escola va anar canviant, augmentant el percentatge d’alumnat no valencianoparlant.

L’any 1992, es va implantar un programa d’Immersió Lingüística (PIL) i el valencià ha estat la llengua vehicular des d’aleshores al centre. Durant el curs 2009-2010 es realitza un projecte d’immersió Plurilingüe per a l’educació infantil amb la qual cosa s’introdueix l’ensenyament en ANGLÉS des d’INF 4 anys.

Al curs 2012-2013 d’acord amb el Decret de 3 d’agost de 2012, el Consell Escolar del centre aprova el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PPEV) per a les dos línies del centre, fins el curs 2017/2018.

Segons autorització de 7 de maig de 2018, del Director General de política educativa, al llarg del curs 2018/2019, conviuen al centre el PPEV des d’INF3 anys fins PRI2 i el Programa d’Ensenyament Plurilíngüe i intercultural (PEPLI), que des del curs 2019/2020 fins l’actualitat està vigent a tots els nivells impartits al centre.                                

1.2. Situació sociolingüística

Anàlisi del context sociolingüístic en què s’ubica el centre, referit a la situació geogràfica del centre i a la presència de les llengües en l’entorn de l’alumnat. Dades del curs 2012/2013.

COMUNICACIÓ AMB LES FAMÍLIES

1.3. Programes d’educació bilingüe o plurilingüe autoritzats prèviament al centre en relació a l’alumnat plurilingüe

1.4. Programa plurilingüe sol·licitat pel centre. Data d’aprovació pel Consell Escolar i d’autorització per la Direcció General de Política Educativa
El programa que el centre proposa, atenent a la realitat sociolingüística de l’alumnat, una vegada oït el claustre de mestres i elevat al Consell Escolar del centre el dia 17 de març de 2018 aprovat per una majoria no qualificada, l’autoritza la Direcció General de Política Educativa el 7 de maig de 2018.
 

PERCENTATGES PER LLENGUA

2. Objectius lingüístics generals del centre
El Programa Ensenyament Plurilingüe i Intercultural (PEPLI), té com a objectius, segons determinen els Article 4 i 5 de la LLEI 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià.

Article 4. Objectius del Programa d’educació plurilingüe i intercultural

1. Garantir a l’alumnat del sistema educatiu valencià l’assoliment d’una competència plurilingüe que implique:

a) El domini oral i escrit de les dues llengües oficials, el domini funcional d’una o més llengües estrangeres i el contacte enriquidor amb llengües i cultures no curriculars però pròpies d’una part de l’alumnat. 

b) L’interès i la curiositat per les llengües, el coneixement sobre com són i com funcionen i els procediments per a la construcció d’aquests coneixements a partir de l’observació, la manipulació i la comparació de les diferents llengües presents en l’aula, i des d’una perspectiva crítica sobre com s’usen.

2. Garantir la igualtat d’oportunitats de l’alumnat del sistema educatiu valencià i la seua integració en el sistema educatiu i en la societat valenciana:

a) Garantint el dret de tot l’alumnat a assolir el seu potencial màxim pel que fa al coneixement i a l’ús de les llengües, independentment de la procedència sociocultural de les famílies, de les competències comunicatives, de les experiències culturals amb què arriben al centre i de les seues aptituds i estils d’aprenentatge.

b) Formant l’alumnat per a conviure i integrar-se com a ciutadà de ple dret en una societat multilingüe i multicultural.

3. Garantir la normalització de l’ús social i institucional del valencià dins del sistema educatiu.

Article 5. Nivells bàsics de referència per a les llengües

Per a la consecució dels objectius que figuren en l’article 4, el Programa d’educació plurilingüe i intercultural assegurarà que l’alumnat, en acabar les diferents etapes educatives, haja assolit les competències orals i escrites del Marc europeu comú de referència que es determinen a continuació:

• En acabar els ensenyaments obligatoris, com a mínim, el nivell de valencià i castellà equivalent al B1 i l’equivalent a l’A1 de la primera llengua estrangera.
• En acabar els ensenyaments postobligatoris no universitaris, com a mínim, el nivell de valencià i castellà equivalent al B2 i l’equivalent a l’A2 de la primera llengua estrangera.     

      Legislació vigent

• Educació Infantil DECRET 38/2008
• Educació Primària DECRET 108/2014, modificat per Decret 136/2015 4 setembre i Decret 88/2017, 7 juliol

      
2.1. Objectius de l’Educació Infantil

1.  Descobrir, a través dels diferents llenguatges, el seu propi cos i les seues possibilitats d’expressió i comunicació.
2.  Conèixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenvolupen la imaginació i la creativitat.
3.  Utilitzar les distintes formes de representació per a expressar i comunicar situacions, accions, desitjos i sentiments coneguts, viscuts o imaginats.
4.  Descobrir la presència de dos llengües oficials usades en l’entorn social i a l’escola, així com d’altres usades per persones de tot el món.
5.  Desenvolupar una actitud positiva cap a les diferents llengües i cultures que conviuen en la nostra societat, i el respecte pels usos lingüístics particulars de cada persona.
6.  Utilitzar tècniques i recursos bàsics de les distintes formes de representació enriquint les possibilitats comunicatives.
7.  Valorar i apreciar les produccions pròpies, les dels seus companys i algunes de les diverses obres artístiques del patrimoni conegudes per mitjà de TIC o in situ, i donar-los un significat que els aproxime a la comprensió del món cultural a què pertanyen.
8.  Expressar sentiments, desitjos i idees per mitjà de l’expressió artística a través dels distints llenguatges.
9.  Interpretar i produir imatges com una forma de comunicació i de gaudiment, a fi de descobrir i identificar els elements bàsics de l’expressió artística.
10.  Aplicar hàbits d’higiene i rutines en l’ús del material per al desenrotllament de l’expressió artística, que faciliten la consecució de l’autonomia personal i la col·laboració amb el grup social a què pertanyen.
11.  Descobrir progressivament de nou lèxic en ANGLÉS (L3) i noves i genuïnes estructures gramaticals, entonació i pronunciació.
12.  Descobrir de manera progressiva del funcionament de la llengua oral amb curiositat i interès pels seus aspectes diferencials respecte a les llengües cooficials.
13.  Despertar l’interès per participar en interaccions orals en les rutines i situacions habituals de comunicació en ANGLÉS

       
2.2. Objectius de l’Educació Primària

1. Conèixer i utilitzar de manera apropiada i correcta el valencià i el castellà, tant a nivell oral com escrit.
2. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar,llegir, escriure i conversar) eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar, processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, com per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic amb iniciativa, responsabilitat i esforç.
3. Llegir amb fluïdesa i entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.
4. Utilitzar la lectura com a font de plaer i d’informació, considerar-la com un mitjà d’aprenentatge i d’enriquiment personal, i acostar-se a les obres de la tradició literària per a desenrotllar hàbits de lectura.
5. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la nostra Comunitat i com a part fonamental del nostre patrimoni cultural, 
6. Desenvolupar hàbits de lectura com a instrument essencial per a l’aprenentatge de la resta de les àrees.
7. Adquirir en llengua anglesa la competència comunicativa bàsica que permeta a l’alumnat expressar i comprendre missatges senzills i moure’s en situacions quotidianes.
8. Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a instruments de treball i d’aprenentatge.
9. Despertar l’interès per conèixer què pensen i com s’expressen els parlants de les altres llengües i adquirir una actitud de respecte per eliminar els possibles prejuís i usos discriminatoris de les llengües per raons socials, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

              
3. PLA D’ENSENYAMENT I ÚS VEHICULAR DE LES LLENGÜES
L’organització del centre per tal d’implantar un programa plurilingüe ha de considerar diferents aspectes relacionats amb la disponibilitat dels recursos humans i materials de què disposa, de la metodologia aplicada, de la distribució horària, del tractament de les llengües al centre i fora, de la planificació de la formació del professorat i dels projectes que es duen a terme per tal de millorar la qualitat de l’ensenyament.

3.1. Proporció d’ús vehicular en cada llengua

La lectoescriptura s’iniciarà en valencià i progressivament s’incorporaran les altres llengües del currículum.

3.1.1. Educació Infantil

• En valencià tots els àmbits d’experiència, excepte tres sessions en ANGLÉS.
• El castellà seguint la metodologia d’Immersió s’ajorna fins a Primària.
• L’àrea d’ANGLÉS s’introdueix a partir d’INF 3 anys a nivell oral i a nivell escrit a partir de PRI2.

3.1.2. Educació Primària

• L’àrea de castellà des de PRI1 s’impartirà amb totes les habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar, escoltar i conversar).
• L’àrea de Religió/Educació en Valors i la sessió de tutoria, també s’impartirà en castellà.
• A més de l’àrea de llengua anglesa, també impartirem en ANGLÉS l’àrea de plàstica.

3.2. Enfocament metodològic

Nivell de prioritat de les diferents actuacions metodològiques del programa.

Ensenyar una llengua és, sobretot, despertar l’interés en el seu conreu, despertar la curiositat per descobrir la seua mecànica interna, i fer d’aquesta una eina de comunicació.

Per a fer un aprenentatge efectiu de la llengua, caldrà tenir en compte les següents orientacions metodològiques:

• Una llengua s’aprèn millor quan és emprada en un context comunicatiu, com a vehicle de comunicació, que no quan s’estudia com a codi. Per això és més efectiu un ensenyament “en” la llengua que no un ensenyament “de” la llengua.
• Per a una correcta adquisició de la llengua, cal utilitzar-la en una varietat de funcions comunicatives (preguntant, ordenant, narrant…) i en diversos contextos.
• A més, aquest procés d’adquisició de la llengua es relaciona amb la necessitat i el desig que té l’alumnat de mantenir contactes socials i afectius amb mestres, companys i altres persones del seu entorn.
• Els valencianoparlants coneixen l’ús col·loquial familiar del valencià i han tingut normalment un major contacte amb usos formalitzats en castellà en el seu medi habitual, ja que aquesta és la llengua dominant en el nostre àmbit. A l’aula trobem el context més apropiat per a l’aprenentatge dels usos formals de la llengua en el treball sobre qualsevol matèria.
• L’ensenyament-aprenentatge de la llengua d’acord amb un enfocament comunicatiu implica l’atenció al conjunt de la complexitat comunicativa (les regles sociocomunicatives mitjançant les quals s’adequa el discurs al context; l’atenció a la coherència i a la cohesió del discurs, etc.)

El tractament que cal donar a l’ensenyament d’una segona llengua no pot ser el mateix que el que es dóna en l’ensenyament de la primera fins que no s’haurà assolit mínimament un domini equilibrat d’ambdues. Des del punt de vista psicopedagògic cal assegurar la formació del sistema lingüístic en la llengua base.
El temps corresponent al castellà es distribuirà en Educació Primària en períodes com a màxim d’una hora, repartits estratègicament al llarg de l’horari setmanal per tal d’aprofitar al màxim l’atenció i la intensitat comunicativa en les activitats d’ensenyament- aprenentatge.
No podem partir de zero, cal comptar amb l’abundant castellà ambiental: televisió, premsa, ràdio…
És important treballar per tal d’assegurar el sistema fonològic, semàntic i morfosintàctic de cada llengua, com també contemplar les interferències, normals dins del procés d’aprenentatge bilingüe.
Els treballs de comprensió i expressió orals en la L2 (castellà) seran introduïts de manera gradual des de l’inici de l’Educació Primària. L’aprenentatge formal de la lectura i l’escriptura en castellà s’introduirà una vegada ja estiga assolit aquest aprenentatge en valencià, al curs PRI1.
Els moments òptims per a treballar les diverses fases d’adquisició de la L2 (castellà) no poden ser delimitats de manera dràstica i depenen de la maduresa i de l’evolució de cada xiquet i xiqueta, de les possibilitats educatives i de l’entorn cultural i lingüístic en què aquest es desenvolupe.
L’enfocament del treball amb L2 sempre serà comunicatiu, cosa que comporta evitar les traduccions, utilitzar material diferent per a cada llengua, treballar el vocabulari paral·lel dels centres d’interés en diferent època del curs, i no reprendre l’alumnat quan fan produccions verbals aproximades.

La metodologia TILC,Tractament Integral de Llengües i Continguts, emprada té unes implicacions metodològiques. Els continguts acadèmics han de ser seleccionats i seqüenciats d’acord amb les competències dels aprenents en la llengua en què es vehiculen. No tots els continguts de les diferents àrees plantegen les mateixes exigències lingüístiques durant el procés d’ensenyament-aprenentatge; si considerem quatre tipus de continguts pel que fa a la seua relació amb la llengua i el procés d’adquisició, es defineixen bàsicament en:

a) Continguts que poden ser desenvolupats sense necessitat de la llengua
b) Continguts que poden ser representats fàcilment mitjançant llenguatges figuratius (gràfics, taules, mapes, etc.)
c) Continguts que tenen la seua definició exacta només en un llenguatge específic, com poden ser expressions matemàtiques.
d) Conceptes que necessiten ser construïts a través del discurs

3.3. Moment, seqüència i enfocament sistemàtic de l’alfabetització inicial en cada llengua

L’aprenentatge de l’escriptura i de la lectura al nostre centre s’emmarca en una metodologia “constructivista”. Es realitza de manera interactiva i s’ha d’encabir en un marc de construcció significativa. La construcció del coneixement és una construcció “individual” que es dóna en un medi social com és l’escola, interactuant en aquest medi amb altres companys i companyes i amb el/la docent, i compartint aquests aprenentatges. La funció comunicativa de la llengua, la comprensió i l’expressió són els eixos essencials sobre els quals s’han de realitzar aquests aprenentatges.

Al mateix temps que s’estructura el llenguatge oral, el món social ofereix als xiquets i a les xiquetes objectes i situacions on l’escrit està present.

L’aprenentatge de la llengua escrita ha de ser considerada a l’Educació Infantil no com un treball sistemàtic d’una sèrie d’activitats perceptivomotrius “preparatòries per a”, sinó com un objecte de coneixement on l’infant realitza tot un esforç intel·lectual a pensar i emprar les estratègies específiques per a comprendre la naturalesa del sistema. 

Els i les mestres d’Educació Infantil ha d’oferir les oportunitats i les situacions particulars en què s’empra l’escrit, per a diferents situacions i usos, amb la finalitat que l’infant puga conèixer l’estructura del sistema en situacions reals d’ús. El paper del docent i de la docent com a adult ensenyant es considera clau en la mesura que es planteja una intervenció a partir de les necessitats de l’alumnat (partint del que saben) i adaptada a aquestes necessitats de la manera més “natural” possible. El paper de l’ensenyant en la construcció del coneixement de l’alumnat és primordial. No s’entén com un transmissor de coneixements, sinó com la persona encarregada d’ajudar a construir significats a l’alumnat en un procés d’aprenentatge compartit.

Al llarg del segon cicle d’Educació Infantil (dels 3 a 6 anys) els xiquets i les xiquetes han entrat en contacte amb el llenguatge escrit i han anat evolucionant al llarg de les diferents etapes en l’adquisició del llenguatge escrit (fase de dibuix apèndix, presil·làbica, sil·làbica, sil·labicoalfabètica i alfabètica); cap al final d’aquesta etapa no sols coneixen les lletres i les reprodueixen, sinó que comencen, també, a utilitzar-les intencionadament en el moment de voler escriure alguna cosa: un nom o una xicoteta explicació. 

Entenem el fet de llegir com un acte comunicatiu que comporta la comprensió del que s’ha escrit. Comprendre no s’associa exclusivament al coneixement del codi, sinó que es vincula directament a les intencions per les quals es llig un text, al paper actiu de lectores i lectors, durant i després d’haver llegit alguna cosa escrita. El codi és un “instrument” que ens permet accedir al significat del que hi ha escrit. S’iniciarà el procés amb l’aprenentatge del codi escrit en lletra majúscula i es continuarà amb l’aprenentatge del mateix codi en altres lletres (lletra script, lletra lligada…).

El pas de l’escriptura en lletra majúscula a l’escriptura en lletra lligada es donarà cap al final de l’etapa d’Educació Infantil o inici de l’etapa d’Educació Primària, segons el nivell maduratiu de l’alumnat (atenent i respectant en tot moment les diferències individuals en aquest procés).

L’aprenentatge formal de la lectura i l’escriptura es farà en primer lloc en valencià i quan es dominen els aspectes bàsics s’introduirà el castellà, ja a l’Educació Primària. En fer l’aprenentatge de la lectoescriptura en valencià en Educació Infantil i primer cicle de Primària, aconseguirem que l’alumnat adquirisca una competència lingüística en valencià que facilitarà la transferència d’habilitats lingüístiques per a l’aprenentatge del castellà i altres llengües.

3.3.1. Moment d’introducció de cadascuna de les llengües

El valencià s’introduirà des dels 3 anys, així com l’ANGLÉS de manera oral. A partir de PRI1 s’introduirà el castellà de manera oral i escrita, a PRI2, després que estiga assolida la L1 (el valencià) i iniciada l’escriptura en castellà, s’introduirà l’escriptura de l’ANGLÉS.

Els objectius planificats per a portar endavant al centre, per tal de ser coherents i donar l’oficialitat corresponent que té el valencià, així com l’ús que cal de la llengua i basant-nos en el principi que la llengua s’aprèn utilitzant-la, ens proposem aquests objectius detallats per àmbits d’ús i per espais d’intervenció.

L’objectiu bàsic i necessari que cal aconseguir és que l’alumnat en acabar la seua escolarització obligatòria domine i siga competent per igual i de manera equilibrada en castellà i en valencià, i estiga iniciat en la primera llengua estrangera, en aquest cas l’ANGLÉS.

Per assolir un nivell mínim de normalització, el centre ja dona per assolits els següents objectius:

• Unificació de l’acció educativa del centre i eliminació de qualsevol actitud discriminatòrIa respecte a la llengua.
• Utilització del valencià com a llengua d’interrelació amb l’alumnat fora de l’aula.
• Adquisició de materials didàctics per a la biblioteca, assistència a representacions audiovisuals en valencià i utilització de software educatiu en valencià.

3.3.2. Moment i seqüència d’introducció sistemàtica de la lectoescriptura

Al mateix temps que s’estructura el llenguatge oral el món social ofereix a l’alumnat objectes i situacions on l’escrit està present. L’aprenentatge de la llengua escrita s’ha ser considerar a l’Educació Infantil no com un treball sistemàtic d’una sèrie d’activitats perceptivomotrius “preparatòries per a…”, sinó com un objecte de coneixement on l’alumne/a realitza tot un esforç intel·lectual en pensar i emprar les estratègies específiques per a comprendre la naturalesa del sistema.

L’aprenentatge formal de la lectura i l’escriptura es farà en primer lloc en valencià i quan es dominen els aspectes bàsics s’introduirà en castellà. En fer l’aprenentatge de la lectoescriptura en valencià en Educació Infantil i primer cicle d’Educació Primària aconseguirem que els i les alumnes adquirisquen una competència lingüística en valencià que facilitarà la transferència d’habilitats lingüístiques per a l’aprenentatge del castellà.

L’aprenentatge formal del llenguatge escrit en ANGLÉS s’introduirà a partir de PRI1.

**OBSERVACIONS
Al tractar-se del nostre centre de una zona de predomini lingüístic en castellà, l’aprenentatge de la lectoescriptura es realitza en valencià, ja que continuem amb el treball metodològic específic del programes d’immersió lingüística.
El llenguatge a nivell oral ( expressió i comprensió) el treballem en tots els moments educatius del dia. Però també en moments puntuals per a reforçar-lo, com són: conversa informal, conversa dirigida, càrrecs, dins dels projectes (coneixements previs, interessos), en animació lectora, moments de racons, en l’acomiadament (memoritzem dites, cançons…). Anem intervenint puntualment per corregir estructures.

El llenguatge a nivell escrit el treballem sobretot dins dels projectes de treball i també en el taller d’escriptura. En aquest taller treballem el reconeixement i la grafia de les lletres i la producció de textos. Combinen el treball d’una metodologia global, on treballem des de l’interès, motivació i la funcionalitat del llenguatge, amb combinació de treball d’aprenentatge de la llengua fonològic, amb el treball i introducció de lletra a lletra de manera fonètica i acompanyada de gestos.

L’aprenentatge de l’escriptura i de la lectura es realitza de manera interactiva i s’ha d’encaixar en un marc de construcció de sentit. La funció comunicativa de la llengua, la comprensió i l’expressió són els eixos essencials sobre els quals s’han de realitzar aquests aprenentatges.
Al mateix temps que s’estructura el llenguatge oral, el món social ofereix a l’alumnat objectes i situacions on l’escrit està present. L’aprenentatge de la llengua escrita s’ha ser considerar a l’Educació Infantil no com un treball sistemàtic d’una sèrie d’activitats perceptiu-motrius “preparatòries per a…”, sinó com un objecte de coneixement on l’alumne/a realitza tot un esforç intel·lectual en pensar i emprar les estratègies específiques per a comprendre la naturalesa del sistema.

L’aprenentatge formal de la lectura i l’escriptura es farà principalment en valencià. Ara bé, això no vol dir que s’haja d’ajornar la introducció de l’escrit en valencià al primer cicle d’Educació Primària. Encara que el treball sistemàtic de la lectoescriptura és farà en la llengua base del programa, de la mateixa manera que passa en la vida real de l’alumnat, l’escrit en valencià ha de tindre presència a l’aula. No es tracta, per tant, de fer lectoescriptura consecutiva, esperar a dominar el procés en una llengua per introduir l’altra, ni de fer dos voltes el treball de sistemàtic, però si fer una lectoescriptura simultània facilitant la transferència d’habilitats lingüístiques d’una llengua a l’altra.

A més a més, si l’alumnatno és valencianoparlant caldrà treballar l’escrit en valencià amb textos reals, amb activitats significatives, amb un treball previ de l’oral i oferint un input ric i variat en la L2.
Cal recordar que el Decret 38/2008 diu: “En l’Educació Infantil de la Comunitat Valenciana, l’actuació educativa garantirà, per mitjà de les mesures necessàries, el procés de desenrotllament del llenguatge escrit en les dos llengües cooficials. S’atorgarà, en aquesta etapa, especial protecció i respecte a la recuperació del valencià.”

També cal recordar que, a més a més, l’alumnat cursarà les ‘àrees de Ciències Naturals i Ciències Socials en valencià des de primer curs de l’Educació Primària, exceptuant la zona castellanoparlant (art. 36 de la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià).
L’aprenentatge formal del llenguatge escrit en ANGLÉS s’introduirà a partir de PRI1.

Considerant que la relació afectiva amb una persona està lligada a la llengua que parles quan estàs amb ella, és convenient que la llengua d’ús i de relació entre la resta de la comunitat educativa i l’alumnat siga la minoritzada socialment, el valencià al nostre cas, ja que ni el castellà ni l’anglés ho són; independentment que el professorat en parle d’altres en diferents àmbits d’aprenentatge. L’alumnat ha de veure amb naturalitat els avantatges de ser plurilingüe en altres persones del seu entorn.

3.3.3. Mesures de suport a l’ensenyament i ús vehicular de les llengües

Organització del Personal docent del centre

Organització dels recursos materials del centre

3.3.4. Planificació d’accions de formació del professorat en competència lingüística del centre

• Contemplades al Pla Anual de Formació

3.5. Tractament de les persones nouvingudes i de l’alumnat vulnerable

3.6. Modalitat de presència de les llengües i cultures no curriculars

4. PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL CENTRE

4.1. Introducció

4.1.1. Presentació

La política educativa del Consell d’Europa en matèria lingüística té com a objectius promoure: 

• El PLURILINGÜISME: entenent que tots tenen dret a desenvolupar un grau raonable d’habilitat comunicativa en un número de llengües al llarg de la vida, d’acord amb les seues necessitats. 
• La DIVERSITAT LINGÜÍSTICA: Europa és multilingüe i totes les seues llengües són modes de comunicació i maneres d’expressar les identitats igualment valuoses; el dret a usar i aprendre la llengua o les llengües d’una persona està protegit per les Convencions del Consell d’Europa. 
• La COHESIÓ SOCIAL: La igualtat d’oportunitats per al desenvolupament personal, l’ocupació, la mobilitat, l’accés a la informació i l’enriquiment cultural depèn de l’accés a l’aprenentatge de les llengües al llarg de tota la vida. 
• La COMPRENSIÓ MÚTUA: L’oportunitat d’aprendre altres llengües és una condició essencial per a la comunicació intercultural i l’acceptació de les diferències culturals. 
• La CIUTADANIA DEMOCRÀTICA: La participació en processos socials i democràtics en les societats multilingües es facilita per la competència plurilingüe dels individus.

CLIQUEU PER ACCEDIR AL TEXT COMPLET DEL PLA DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL CENTRE

5. PLA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

El Pla per al Foment de la Lectura (PFL) s’ha d’entendre com una proposta o línia de treball que comprén el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies d’un centre educatiu que conflueixen per a promoure el desenvolupament de la competència lectora de manera transversal i de la competència de composició textual en tot tipus de textos (impresos, visuals i audiovisuals) i de suports (analògics, digitals, etc.). Els referents del pla han de ser els continguts i els criteris d’avaluació que desenvolupen, des de les diverses matèries, les destreses relacionades amb la competència lingüística, i ha d’incloure, a més, accions al voltant de la dinamització de la lectura i de la gestió i la dinamització de la biblioteca escolar com a espai educatiu, per a desenvolupar la competència informacional.

La legislació de referència que concreta les pautes generals per a l’elaboració del Pla, són les que s’estableixen en l’Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura als centres docents de la Comunitat Valenciana.

Pel que fa als textos utilitzats, les instruccions d’inici de curs indiquen que  han de ser accessibles (diferents nivells de dificultat, organització i presentació de la informació, format, etc.), no discriminatoris, promoure la igualtat i representar la diversitat existent en la societat perquè tot l’alumnat puga participar-hi i se senta reconegut i representat.
La seua elaboració li correspon a per la comissió de coordinació pedagògica.

CLIQUEU PER ACCEDIR AL TEXT COMPLET DEL PLA PER AL FOMENT DE LA LECTURA