Revista

Àngels Verdejo

Enguany a l’assignatura de valencià hem treballat la columna periodística amb l’alumnat de 4t d’ESO. Els ventres de lloguer és un dels temes que els preocupen. Ací en teniu unes quantes reflexions. És La veu de 4t.

TEXT

TOT EL QUE S’AMAGA DARRERE DELS VENTRES DE LLOGUER 

ELENA SANFÉLIX SERRAL, 4t C 

Quan una dona porta un bebé en el seu ventre per a una altra persona o parella que no pot tindre fills per si mateixa, parlem de ventres de lloguer. La gestantno és la mare biològica,  però durant l’embaràs, cuida el bebé i després el lliura als pares biològics. Això fa pensar molt en què significa ser mare i en què és millor per al nadó. 

En la meua opinió, els ventres de lloguer són un tema complex. Per una banda, puc entendre que per a parelles que no puguen i vulguen tindre fills això siga una bona opció. D’altra banda, és preocupant si algunes dones poden sentir-se pressionades a fer-ho, ja que imagine que ningú vol parir un bebé que no siga seu, deixar de fer diverses activitats durant un temps, perdre la bona forma del cos o tindre un canvi hormonal. El més segur és que els faça falta els diners o els hi hagen obligat. 

Ens podríem fer preguntes com: Com se sent la mare biològica al no poder portar el seu propi nadó? Pense que no deu ser la millor sensació. I encara que també està l’opció d’adoptar, sembla que la gent que s’ho pot permetre tria l’opció dels ventres de lloguer. I, com afecta això al bebé que creix en un ventre queno és el de la seua mare? La mare no podrà donar-li el pit però supose que el bebé s’anirà adaptant a la nova mare. 

Les lleis i regulacions que envolten els ventres de lloguer són prou segures per a protegir totes les parts involucrades? Se segueixen adequadament en tots els casos? Doncs, tot això dependrà del país i del contracte que s’hi haja firmat.  

Països com Canadà, els Estats Units, Rússia, Ucraïna, Geòrgia, el Regne Unit, Austràlia, Sud-Àfrica o Tailàndia són destins de gestació subrogada, encara que cadascun amb un diferent grau de permissivitat a l’hora de dur a terme esta tècnica. En la resta de països està prohibida la gestació subrogada.  

Exemples de famosos que han utilitzat aquest mètode són: Kim Kardashian i Kanye West amb els seus 2 últims fills o Miguel Bosé, que en ser d’Espanya i estar prohibit va haver d’anar a algun d’estos països (la majoria recorren als Estats Units). I el més recent, el cas de la mare/iaia Ana García Obregón, on se sumen uns altres temes no menys polèmics com l’edat de la mare legal i que el pare biològic no siga viu en el moment de la fecundació. 

No és fàcil triar entre si s’hi està d’acord o no. Té parts negatives com per exemple que es puga produir un avortament, o complicacions al part o que la mare biològica patisca malalties per l’embaràs; positives: els pares contractants tenen un fill amb l’ADN seu i l’altra dona guanya diners. 

En conclusió, pense que el que haurien de fer els països anteriorment anomenats, és donar ajudes o un bon treball a aquestes dones i que no hagen de recórrer a esta opció, ja queno és just que una família amb diners s’aprofite d’una pobra dona amb unes condicions de vida més roïnes.  

Àngels Verdejo

Enguany a l’assignatura de valencià hem treballat la columna periodística amb l’alumnat de 4t d’ESO. La independència dels joves és un dels temes que els preocupen. Ací en teniu unes quantes reflexions. És La veu de 4t.

TEXT

Els lloguers condicionen la independència

Laura Gallega Estanisalo 4C

Hui en dia hi ha molts joves estudiants d’universitat que encara no s’han independitzat de sa casa, molts que passen els 23 i segueixen en la casa en què van créixer, altres que encara que tinguen parella no han pogut anar-se’n a viure junts. I tots aquests exemples no són perquè trobaren a faltar els seus pares, sinó que és culpa dels preus dels lloguers, tan elevats. Qualsevol jove, estudiant i treballador alhora, que vulga independitzar-se, no té prou diners per a fer-ho. Els salaris dels treballs per als joves són molt baixos o el preu dels pisos està molt alt. Jo pense que es donen les dues situacions.

Si investigues una mica, de seguida t’adones que és molt car independitzar-se en qualsevol ciutat i més si tens un baix salari. Els lloguers de pisos a Madrid, per exemple, partixen de 700€ al mes; el més barat és a soles un dormitori de 25m2. Sembla molt car per a tindre la cuina al costat del llit. També hi ha pisos amb condicions acceptables de sols 2 dormitoris per 1.200€. Amb aquests preus la millor opció és compartir lloguer amb algun/a company/a però amb els metres quadrats que ofereixen aquests pisos,no és l’opció més còmoda.

Però no sempre la independència és una opció voluntària, ja que hi ha molta gent que pels seus estudis se n’ha d’anar a altra ciutat o altre país i en aquest cas no tens l’opció de quedar-te a ta casa.

Amb aquests preus tan alts i els salaris tan baixos, els joves independitzats no arriben a final de mes ja que el lloguer ocupa quasi el 80% del seu sou, quan no el 100%.

Definitivament, aquesta és la raó per la qual els estudiants tarden molts anys a independitzar-se. Haurien de baixar el preus dels lloguers o donar ajudes als joves per a facilitar la seua independència, si no volem arribar a compartir el pis amb diferents generacions de familiars.