A la nostra escola acollim als infants transformant les classes en els anomenats espais i ambients preparats. Es tracta de preparar entorns relaxats que permeten que es respecten els ritmes de la infància, les seues necessitats i interessos, amb materials adequats a la seua edat en funció de l'etapa de desenvolupament en la qual es troben.
Els seus fonaments ens mostren un canvi de mirada cap a la infància, atorgant el paper protagonista que han d'ocupar les xiquetes i els xiquets com a subjectes actius del seu propi aprenentatge. Així que oblidem per un moment el concepte d’aula i pensem en diferents espais preparats perquè ells puguin aprendre de manera activa i vivencial.
L'ambient promou la independència de la xiqueta i xiquet en l'exploració i el procés d'aprenentatge. La llibertat i l'autodisciplina fan possible que cada xiquet/a trobe activitats que donen resposta a les seues necessitats evolutives (motrius, cognitives, socials, emocionals…)
A l'escola i a cada nivell educatiu els ambients es distribueixen en comunicació, ciències i lògico-matemàtiques, a banda d'art i llum, espai exterior, espai de psicomotricitat, espai de música i moviment, espai de mediateca, espai d’anglés ...
Tots aquestos espais estan molt ben pensats amb una distribució concreta i uns materials específics per oferir múltiples vivències i donant suport a l’aprenentatge i al descobriment dels diferents continguts.
En el seu moment, ja va ser María Montessori la que va introduir el concepte d'ambient preparat en el marc de la seua pedagogia. Més tard, Maurici i Rebeca Wild, funden una escola, El Pesta, on van afegint o modificant alguns conceptes que havien pres. Divideixen els espais en diferents ambients d'aprenentatge amb materials específics per a cadascun d'ells. Construeixen nous materials, inclouen altres propis del lloc en el qual es troben, Equador, i creen, en definitiva, la seua pròpia metodologia.
Característiques de l'ambient preparat:
- Les prestatgeries i els materials que poden utilitzar-se han d'estar accessibles als xiquets. Tot el mobiliari ha d'estar adaptat a l'alçada i dimensions de les xiquetes i els xiquets que habiten l'espai. Allò que no es pot tocar el guardem en cistelles.
- L’ambient ha de ser segur, sense perills actius.
- Ha de ser relaxat, distès. Perquè açò passe és necessari posar uns límits clars i unes rutines o estructures de temps ben marcades.
- És a través de la interacció amb els diferents materials que la xiqueta i el xiquet aprèn, per açò molts dels materials són autocorrectius. Uns altres van a necessitar de l'ajuda dels acompanyants perquè entenguin el seu funcionament. Perquè açò se pugui donar, l'adult ha d'observar atentament als individus dins del grup i estar atent a les seues necessitats.
- Ampli i il·luminat, preferiblement amb llum natural, on a més preval la neteja i l'ordre, que aporten seguretat i influeixen de manera directa en l'organització de la ment del xicotet, en constant evolució.
