ORLÉANS

La meua visita de jobshadowing (realment és un treball d’ombra que observa i es forma) a dos centres escolars francesos tenia com a objectiu principal el compartir experiències de gestió de qualitat amb els equips de direcció del Collège Dunois i del Lycée Paul Gauguin i docents i treballadors d’aquests centres.

Amb anterioritat a aquesta visita, un pla de treball havia sigut convingut amb els  equips de direcció de tots dos centres escolars.

• 

En el Collège Dunois, Mme Bedu, directora, i Mme Houry, subdirectora, ens van presentar el sistema educatiu francés i l’organització del collège Dunois: de la sixième a la troisième: equivalència: 6é primària, 1r, 2n, 3r ESO (amb cinc grups per nivell) i un programa SEGPA (SECTION D’ENSEIGNEMENT GÉNÉRAL ET PROFESSIONNEL ADAPTÉE) que integra a alumnes amb dificultats d’aprenentatge ja des de primària que tenen una adaptació del currículum escolar.

En el Lycée Paul Gauguin de Orléans, Monsieur François Marie, director d’aquest, ens va ensenyar el seu centre. El lycée Paul Gauguin és un institut de Formació Professional, que compta amb 800 alumnes i 80 professors.

Es cursen estudis per a obtindre el títol de Batxillerat Professional en set branques. Aquests estudis es desenvolupen al llarg de tres cursos. S’accedeix des de la troisième (úlltimo curs de secundària). S’estudien dues llengües estrangeres i s’obté el títol de Batxillerat, que dona accés a la Universitat. També s’estudien altres titulacions de més curta duració.

També vaig tindre el plaer d’entrevistar-me amb Mme Mommessin, documentalista del Lycée Paul Gauguin. A la seua biblioteca compten amb un fons de 8000 exemplars i, en tractar-se d’un institut professional, tenen moltes subscripcions a revistes professionals.

En el CDI hi ha seients còmodes on els alumnes descansen mentre lligen i comenten.

En el collège Dunois vaig poder entrevistar-me amb la responsable de la secció internacional, les seccions bilingües i europees. Ens va informar sobre la seua estructura, funcionament i avaluació:

-En la secció bilingüe, des de la sixième, els alumnes estudien 3 hores d’anglés i 3 hores d’alemany (la resta comencen en quatrième, dos anys més tard).
-En la secció internacional, són 4 les hores d’anglés des de la sixième més Histoire-Géo en anglés. Aquest és l’únic collège que ofereix aquest programa en tota la circumscripció acadèmica. Els alumnes aconsegueixen un nivell B2 i obtenen un label Cambridge.
-En la secció europea, en collège els alumnes tenen 2 hores extra de llengua estrangera a partir de la quatrième.
En lycée, en secció europea, tenen 2 hores extra de llengua estrangera+ una matèria no lingüística en aquesta.
L’anàlisi que fa la responsable d’aquestes seccions és molt positiu. Alumnes altament motivats i amb resultats acadèmics molt bons.

–CURIOSITATS I ANÈCDOTES

-En el lycée Paul Gauguin, vaig poder assistir i formar part de els efectius de seguretat d’un PPMS, Pla particulier de Mise en Sûreté. Es tractava d’una simulació de confinament en cas de perill en l’exterior. Es realitza en col·laboració amb el Ministeri de l’Interior. Per a mi va ser sorprenent ja que a les nostres escoles els plans d’emergència que realitzem consisteixen a traure a alumnes i personal a l’exterior per risc d’incendi. A França també realitzen aquests plans d’emergència, i a més cada dos anys, realitzen un PPMS. La consigna era que un camió que transportava materials químics contaminants havia bolcat en els voltants de l’institut i ningú podia eixir.

-Vam ser convidades pel director del Lycée Paul Gauguin, M. Marie, a el lliurament de diplomes dels alumnes que s’havien graduat en el curs 2013-2014. A França realitzen aquest acte quan es reben els diplomes oficials. L’acte es va celebrar a la sala d’actes del CNRS (Centre Nationale pour la Recherche Scientifique), que se situava prop de l’institut.

-Vaig poder assistir a una reunió d’estudi de casos individuals d’alumnes que poden trobar-se en situació de risc de fracàs escolar o abandó. En aquesta reunió són presents el director, la vicedirectora, el COP, la CPE, la infermera i l’assistent social. Cadascun dels assistents pot proposar un cas a estudi i entre tots es proposen estratègies d’actuació, amb presa de decisions i calendari de seguiment de cada cas. Aquesta comissió es reuneix regularment.

Em sembla una actuació molt positiva, ja que es tracta cada cas des de punts de vista professionals diferents, la qual cosa pot ampliar les possibilitats d’èxit en l’actuació conjunta.

-En el collège, en troisième tenen un programa de Découverte de l’entreprise. Els alumnes trien una empresa on fer un període d’observació. És un primer acostament al món laboral, en situació real.
-A França, en general, i en el sistema educatiu, en particular, s’utilitzen amb gran freqüència sigles.  A vegades, si no es coneix una mica el sistema, és difícil seguir la conversa: SEGPA; ULIS;EREA;COP;CPE,…però la que més m’ha impressionat és aquesta:

– els écoles ÉCLAIR: école,collège, lycée, ambition, innovation, réussite,
és a dir escoles sensibles, que reben alumnat amb dificultats d’integració.

–Els alumnes de Moda i Costura del Lycée Paul Gauguin estaven preparant el vestuari per a 15 solistes i figurants de l’Òpera Carmen, dirigida per Jean-Claude Cotillard.

-AVALUACIÓ I CONCLUSIONS

Gràcies a el programa Erasmus plus, he pogut realitzar aquesta estada de job shadowing. Realment he sigut per uns dies la “ombra” de M. Marie, director del Lycée Paul Gauguin. A l’inici de la jornada, M. Marie obria la carpeta d’assumptes del dia i me’ls anava mostrant, fent-me partícip del dia a dia de la direcció d’un institut de les característiques del Lycée Paul Gauguin, reunions d’equip, simulacres, atenció a agents educatius. Totes les persones amb les quals em vaig entrevistar en les dues institucions escolars que vaig visitar van dedicar el seu temps a fer-me entendre la seua funció i quines eren les seues majors preocupacions.
Compartir altres models de gestió m’ajuda a tindre una visió més crítica amb la nostra pròpia gestió i a tindre una flexibilitat major. Els equips de gestió d’un país i un altre són molt diferents en la seua composició. A França són carreres professionals independents. Si bé, la majoria dels gestors provenen de la docència, elegeixen la carrera de direcció, renunciant a la docència. No formen un equip amb un projecte comú sinó que és l’administració la que proveeix els llocs. El projecte educatiu del centre s’avalua cada quatre anys i els gestors del moment el duen a terme i introdueixen els seus propis projectes.

Existeixen a França més professionals que intervenen en el procés educatiu, amb perspectives diferents, des de la sanitària, la pedagògica o la social. Trobe aquest factor altament positiu i el trobe a faltar en el nostre sistema educatiu. La nostra perspectiva se centra majoritàriament en el context escolar.
També avalue com un gran avantatge l’existència a França dels assistents d’educació. Són ells els que s’encarreguen de la vigilància i suport quan hi ha professors absents. Això fa que els professors puguen dedicar tota la seua càrrega horària a les seues classes i  preparació, sense patir el desgast suplementari d’ocupar-se de tasques que no són pròpiament les de la seua docència.

Considere molt positiu el suport d’assistents socials, infermeres, consellers tècnics d’educació que conjuminen els seus esforços per a guiar als alumnes cap a l’èxit escolar i alleugereixen així la labor dels docents en el tractament de les dificultats.

Aquesta estada en dos centres educatius m’ha permés el contacte amb molts docents de nivells i disciplines diferents, i amb personal de direcció i d’orientació. Amb ells he pogut departir sobre temes educatius durant hores.

Una de les conclusions més important per a mi ha sigut el constatar que compartim els mateixos objectius, les mateixes preocupacions, la mateixa passió pel sistema que representem, la mateixa ambició per fer dels nostres alumnes ciutadans competents i formats. La major preocupació segueix centrada en com aconseguir des de l’equitat que la immensa majoria dels nostres alumnes no sols s’integre en el sistema educatiu sinó que aconseguisca l’èxit, que l’educació ajude a trencar aqueixes barreres socials que l’economia imposa. I en les reflexions dels docents d’un i un altre país estan els mateixos termes: competències, èxit, abandó primerenc, ciutadans, ús de les TIC, metodologies innovantes…I els equips gestors intenten gestionar els recursos perquè arriben a tots els alumnes, sobretot als quals més dificultats tenen, i elaboren projectes, desenvolupen programes de diversificació i inclusió, cuiden de les instal·lacions. Però, ni ací ni allà tenim la clau màgica. És un treball laboriós, d’equip, que avança molt lentament.

-AGRAÏMENTS

-Al programa Erasmus plus, que ha finançat la meua formació.
-A M.de Cessara i Mme Février, que van facilitar el contacte entre els nostres tres centres escolars. Gràcies pel seu acolliment i la seua disponibilitat en tot moment i circumstància.
-A M. Marie, director del Lycée Paul Gauguin i Mme Bedu, directora del Collège Dunois i els seus equips directius que ens van obrir els seus centres, els seus despatxos i van dedicar unes quantes jornades a il·lustrar-nos sobre el sistema educatiu francés i l’organització dels seus centres.
-A Raphaël i Gabriel, amb qui vaig poder compartir moments deliciosos, gràcies per posar-me el desdejuni.
-A les meues companyes de viatge, Pepa i Yolanda, que em van ajudar sempre amb el meu equipatge i crossa.