Jobshadowing al Lycée André Malraux i al Collège Jean Rostand de Biarritz

Mobilitat

Ensenyant Europa

Ciutat

Biarritz

Persona

Pilar García i Empar Sabater

Data de finalització

15 de novembre de 2017

Durant el període comprés entre el 9/11/2017 fins al 15/11/2017, les professores de l’IES Serpis Pilar Garcia Vidal i Empar Sabater Salvador hem realitzat l’activitat Jobshadowing als centres de Biarritz Lycée André Malraux i al Collège Jean Rostand.

Durant la nostra estada als centres vam assistir a classes de diferents matèries i nivells, vam mantenir entrevistes amb professors de diferents especialitats, amb alguns membres de la direcció del centre i, sobretot, vam observar el treball de l’alumnat i la seua implicació en les classes.

Els dos centres estan situats en el mateix campus, l’un al costat de l’altre, la qual cosa permet que els professorat i l’alumnat tinguen contacte i facilita la transició d’una etapa educativa a una altra.

Els nostres objectius han estat acomplits ja que se’ns ha permés fer un seguiment de les classes que més ens interessaven per tal de conéixer diferents aspectes del treball realitzat en aquests centres. Els objectius del nostre projecte els vam focalitzar en els següents punts d’interés:

  • L’atenció a la diversitat.
  • L’ús de les noves tecnologies.
  • La integració de les llengües.
  • El foment de la lectura i la seua dinamització en la biblioteca.

Presentem tot seguit la informació que hem recollit sobre els diferents aspectes observats. Respecte a les metodologies emprades pels professors en les diferents assignatures trobem, per una banda, un tipus d’ensenyament tradicional en què el professor dirigeix la classe des d’una tarima amb explicacions i posa qüestions al alumnat sobre textos que han de llegir prèviament en fotocòpies. També s’empra amb freqüència la pissarra blanca per fer esquemes o destacar nocions importants. No obstant això, en algunes matèries, com en Informàtica o certes matèries amb metologia més innovadora, la utilització de diferents programes i de la teconologia és fonamental.

D’altra banda, com és d’esperar, el treball en els laboratoris és més pràctic i, a més, disposen de molts recursos per realitzar un treball de caràcter experimental. L’ús de les TIC està present en quasi totes les classes, que estan dotades amb projectors i ordinadors. S’hi utilitzen, en alguns casos, programes per realitzar treballs col·laboratius mitjançant el drive i el blog.

El que hem trobat més innovador és la realització de projectes de centre interdisciplinars de caràcter anual i l’ús que es fa de la biblioteca com a lloc de treball, d’investigació i de lectura. A més, en les assignatures de llengua i literatura hi ha una connexió amb les arts i les activitat culturals que s’integra dins de les mateixes assignatures, com en el cas d’una classe de francès i de danscartella on es treballen òperes amb dansa, les quals es connecten amb la creació gràfica d’haikús per part dels alumnes.

Sobre la integració de llengües, hem assistit a algunes classes en batxillerat del que s’anomena “Secció Europea”. Aquestes classes especials les trien els alumnes que volen millorar el seu currículum tot assistint a algunes sessions complementàries per reforçar l’anglés o l’espanyol en algunes matèries. En una d’elles, impartien la classe dues professores: una professora d’anglés, que reforçava el vocabulari especialitzat de Física i Química, i la professora de la matèria, que explicava els continguts. A més, són grups de pocs alumnes, la qual cosa afavoreix el seu aprenentatge lingüístic i de la matèria.

Pel que fa a l’atenció a la diversitat, comprovem que hi ha més recursos en el Collège per atendre els alumnes amb dificultats. L’aula ULIS organitza l’atenció als alumnes discapacitats i els professors especialitzats tenen unes hores d’atenció que les dediquen a aquest alumnat. No hi ha segregació en classes diferents ja que els alumnes van a l’aula ordinària també i els professors que els reforcen entren a l’aula del seu grup per treballar amb ells. En canvi, el Lycée no està ben adaptat perquè puguen accedir els discapacitats sino és amb ajuda d’algun professor auxiliar i no hi ha classes específiques per atendre la diversitat. A més, en el col·legi hi ha la secció SEGPA amb classes per atendre alumnes amb dificultats cognitives mitjançant adaptacions curriculars. Son grups reduïts d’uns 12 alumnes amb professorat especialitzat.

Finalment, ens ha semblat important el treball que realitzen els surveillantes, encarregats d’atendre els alumnes quan falta un professor i de controlar l’ordre en el centre. D’aquesta manera, s’aconsegueix un ambient més adequat per a treballar ja que es fan complir les normes de convivència de forma més estricta gràcies a l’atenció i el control continuat d’aquests becaris que realitzen com a tasca fonamental aquesta funció.

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies