Mobilitat
Aprendre a ensenyar Europa
Experiència realitzada per les professores de llengua, Amparo Martínez i Pilar Garcia, durant els dies 12 al 17 de maig de 2016
L’Erasmus + realitzat en la zona d’Angoulême s’ha dut a terme en tres centres educatius situats en el departament de Charanta, a la regió d’Aquitània-Lemosin-Poitou-Charentes, concretament en les poblacions de Ruffec, en Montmorreau i en Civray. Cadascun amb les seues particularitats, amb els seus avantatges i les seues necessitats. Seguint l’ordre, el primer – Val de Charanta, en Ruffec, el centre d’acolliment – es tracta d’un collège, és a dir, un centre que recull la primària i arriba fins a 3ème (3r d’ESO en el sistema espanyol). Aquest és un col·legi que compta amb un grup ULIS per a l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge. Disposa d’una ràtio més baixa i un professorat especialitzat que adapta el seu sistema de treball al perfil dels seus alumnes. Una secció que forma part del collège és el SEGPA, secció d’ensenyament professional adaptat. En aquesta secció els continguts es converteixen en més aplicats, com s’observa en l’existència de tallers de cuina i d’edificació i en la importància que adquireixen els stages d’observació de 4ème i els corresponents stages de 3ème, a partir dels quals poden canalitzar el seu futur professional. La majoria abandonen els estudis als 16 anys. Malgrat que les instal·lacions no són noves, hi ha ordre i, encara que sense grans mitjans, existeixen els recursos apropiats per a desenvolupar els programes. La lectura és un front pendent, potser influït pel baix nivell sociocultural de la zona.
El segon col·legi és el Collège Antoine Delafont, en Montmorreau. Aquest centre educatiu aprofita el servei d’ajuda informàtica que ofereix la comarca. Un bagul amb rodes que conté ordinadors portàtils és el préstec que ha facilitat aquest servei i que s’utilitza fonamentalment per a les classes d’Inglés i Tecnologia. També pot reservar-se per a aquestes o altres matèries l’aula d’informàtica. Una comissió de professors d’aquest centre valora la conveniència de l’ús de tauletes, bé a través del pagament d’aquestes per la comunitat i per als cursos de 5ème i 4ème, o bé amb tauletes pròpies, possibilitant la seguretat i impedint la connectivitat amb els mòbils. En aquest col·legi, la biblioteca ocupa un espai lluminós i més modern que la resta, en el qual se celebren reunions literàries. Hi ha una unitat d’alumnes amb dificultats que, per a procurar la seua integració, s’incorporen en determinades hores al grup ordinari.
El tercer centre educatiu és un liceu, el Lycée André Theuriet de Civray. Els professors es refereixen amb entusiasme a una aula que denominen “aula del futur”. En ella el mobiliari és de cadires amb rodes i amb un tauler de taula ajustat. Els alumnes de Terminal (2n de batxillerat) són els usuaris, l’any pròxim s’ampliarà a 1r ÉS (1r de batxillerat de Ciències Socials). Cadascun dels 22 alumnes actuals disposa d’un portàtil prestat. També hi ha una sala de jocs per als alumnes, amb TV, un sofà…i hi ha wifi en algunes dependències. El projecte innovador del liceu es va subvencionar amb 70.000 euros i està en marxa des de març de 2015. Unit a això, hi ha una voluntat de canviar cap a un ensenyament més lliure, col·laborativa, no dogmàtica, inversa. Els resultats satisfactoris avalen aquest mètode que defensa l’equip directiu però també desperta algunes crítiques.
Conclusions
Els centres educatius de les poblacions visitades es troben en el procés de l’aplicació de les tecnologies a l’aula. De moment, hi ha iniciatives individuals que els col·legis acullen amb el propòsit d’anar ampliant l’ús pedagògic de les TIC en l’àmbit escolar. Encara que compten amb ajudes per a això, encara es requereixen més suports, la implicació d’una part del professorat acostumat als mètodes tradicionals, i l’elaboració definitiva d’un protocol que contemple tant el finançament o préstec dels ordinadors dels alumnes com la protecció física i moral dels usuaris. Els avanços en la disponibilitat de mitjans no sempre va acompanyada d’una pedagogia diferent, però la consciència per part dels equips directius i les comissions creades entorn d’aquest tema, així com el suport institucional, la propagació de mètodes d’ensenyament invers i la divulgació de les experiències a través de les xarxes socials, canalitzen a França cap a aqueix canvi.
Sobre l’atenció a la diversitat, hem visitat centres amb grups per a atendre alumnes amb especials dificultats, com el Collège Val de Charanta. La bona organització del centre, l’exigent formació del professorat per a accedir a aquestes places i els bons resultats, ens dona una molt bona imatge d’aquest sistema. Aquest tipus de plantejament suposa que l’alumnat amb problemes té més possibilitats d’integració si rep una bona atenció educativa en un centre amb recursos i amb professorat preparat.
Quant a la programació de les lectures i el funcionament de les biblioteques, hem observat a les biblioteques dels centres visitats que no hi ha molts més exemplars que a la nostra biblioteca i que les activitats que es programen per al foment de la lectura són similars: tertúlies, entrevistes amb escriptors, concursos literaris, etc. La particularitat que hem trobat més significativa és la de l’encarregat de la biblioteca, denominat “documentalista”, que té dedicació exclusiva a aquesta activitat. D’una banda, suposa que es pot atendre millor la biblioteca però, per un altre, al no ser professor de ningun grup d’alumnes no programa aquelles activitats que podrien formar part del pla lector del centre en les quals estarien implicats els professors que coneixen millor els interessos lectors dels alumnes. Pel que respecta al treball de les lectures en les matèries lingüístiques ens sembla molt adequat treballar clàssics, com a lectura “suivie”, i deixar també llibertat als alumnes per a triar lliurement els llibres que prefereixen llegir. D’aquesta manera, es compaginen els llibres canònics de referència, als quals els alumnes no accedirien habitualment, amb altres lectures que els poden motivar més per a llegir pel seu compte.
