Quan Mar Lorente, vicedirectora del centre, em va comentar la possibilitat de realitzar una mobilitat a un centre de Lituània, vaig pensar que era una bona oportunitat per a mí ja que mai no havia participat en un projecte Erasmus. En principi havia de vindre una altra companya però, per raons personals, finalment no va ser possible. El fet d’anar a soles per primera vegada a un país estranger em va fer dubtar, però al mateix temps considerava que era una oportunitat única per observar com és el sistema educatiu en un altre país i, concretament, com es treballa la matèria de matemàtiques; així que, vencent la meua por inicial em vaig embarcar en allò que per a mi era tota una aventura.
Objectius:
• Conèixer el funcionament dels programes Erasmus.
• Observar i valorar altres formes de treball i organització.
• Conèixer els plantejaments metodològics en l’àrea de matemàtiques.
• Observar el tractament a la diversitat.
• Establir vincles amb el centre d’acollida.
El centre d’acollida:
El centre d’acollida és Raseinių r. Girkalnio pagrindinė mokykla, Girkalnis Lithuania. És un centre que té alumnat de primària i secundària, però no de Batxillerat.
Hi ha un total de 168 alumnes de deu nivells (4 de primària i 6 de secundària) que equivalen als 6 cursos de primària i els quatre de ESO en el nostre sistema educatiu.
El nombre d’alumnes ha disminuït en els darrers anys a causa de la emigració, el que fa que les classes no siguen molt nombroses.
Les classes comencen a les 8 del matí. Són de 45 minuts amb 10 minuts de descans entre elles. Hi ha una pausa de vint minuts per a dinar. La majoria dels alumnes dinen al centre, on hi ha menjador amb cuinera que prepara els menús diàriament.
Activitats realitzades:
Dimecres 28 de març:
La professora Loreta Vaičiulienė em va recollir a l’aeroport i vam anar directament al centre on em va rebre el director i em va donar el pla de treball que havien elaborat per a mi. Després vam tindre una reunió amb tot l’equip educatiu del centre.
Dijous 29 de març:
Vaig assistir a diverses classes, tres de primària i una de secundària.
En les classes de primària traballen de manera inclussiva. En aquelles que hi ha alumnat amb necessitats educatives especials, és la professora d’educació especial qui entra a classe, no l’alumne que ix. En totes les classes utilitzen les noves tecnoligies de maner quotidiana. Tant la professora com els alumnes, fins i tot els més menuts, utilitzen la pisarra digital.
A 5a hora tres alumnes de 5é de primària em van mostrar les instal·lacions del centre. Es comuniquen amb mi en anglés amb fluïdesa. Quan entrem a una classe em presenten i fan de traductors amb els professors que no parlen anglés. Em mostren la biblioteca del centre i l’aula museu.
Divendres 30 de març:
A 1a hora vaig assistir a una classe d’educació especial en la qual la professora d’educació especial treballa de manera individual amb un alumne de 18 anys que finalitza aquest curs al centre i va vindre derivat d’un centre d’educació especial. Des que està al centre l’alumne ha probressat molt en habilitats socials i acadèmiques i ha progressat molt en ambdós aspectes.
Treballen les hores i matemàtiques elementals de compteig, suma i resta, per a desenvolupar les seues habilitats en un àmbit quotidià (diners).
En acabar la classe l’alumne demana si puc assistir a una altra classe de lectura que té dues hores després perquè vol mostrar-me el que ha aprés. Aquesta petició resulta molt gratificant per a mí veure la il·lusió de l’alumne quan em mostra que és capaç de llegir i escriure. El centre està particularment content de l’evolució d’aquest alumne en el temps que hi ha estat escolaritzat
Durant la 2a hora i tercera hora entre en una classe de primària i una altra de secundària.
Les últimes dues hores estic amb la professora coordinadora Loreta Vaičiulienė. La primera en classe d’anglés on l’alumnat em fa preguntes sobre diversos aspectes de la cultura espanyola.
Durant l’última hora la professora em mostra tots els programes europeus en els què participa el centre i el sistema de gestió que hi utilitzen (TAMO). És un programa molt complet on cada professor anota les faltes i incidències de cada alumne però també la programació diària de l’assignatura que imparteix.
A més d’aquestes activitats acadèmiques realitzarem altres activitats.
La vesprada del dijous visitarem el santuari de Siluva en el districte de Raseiniai
La vesprada del divendres visitarem el museu d’Història de Raseiniai, on participarem en un taller de decoració d’ous de Pasqua.
Dissabte 31 de març:
El Dissabte 31 de març vam anar a Vilna la capital del país on, fins al dilluns 2 d’abril, i en el marc de la celebració dels 100 anys de la primera declaració d’independència de Lituania, vam fer diverses activitats culturals. Vam fer un tour històric per la ciutat, assistirem a una pel·lícula, ja que hi havia un festival internacional de cinema i visitarem el barri d’Uzupis, centre neuràlgic de l’art i la creativitat. Així com diverses activitats típiques de la Pasqua Lituana.
Observacions metodològiques
L’estada en aquest centre m’ha permés constatar que, en general, l’alumnat té un bon nivell de matemàtiques. El professorat està molt coordinat en quant a qüestions metodològiques i d’utilització de les TIC. En totes les aules hi ha pissarra digital i tant el professorat com l’alumnat la utilitzen amb normalitat. D’altra banda, pel que fa a secundària, hi ha moltes similituds amb la metodologia emprada en el nostre sistema educatiu. Em crida l’atenció la diferència entre els llibres de text utilitzats en Espanya i en Lituània, sent aquests de menor grandària i dividits en dos volums i, per tant, més fàcilment transportables.
Em sembla molt positiu que la professora d’educació especial entre a les classes ordinàries en lloc de traue a l’alumnat de la classe, ja que d’aquesta manera és més fàcil que l’alumnat amb dificultats puga seguir les classes i estiga integrat amb la resta de l’alumnat.
Conclusions:
L’experiència ha estat molt positiva ja que m’ha permés conèixer el funcionament dels programes europeus, conèixer la cultura i els costums d’un altre país i intercanviar opinions amb el professorat, observant que hi ha més similituds que diferències.
En definitiva aquesta experiència m’ha permés créixer, no només professionalment, sinò també millorar la competència intercultural i les habilitats de comunicació en un idioma estranger, en aquest cas l’anglés, que ha estat la llengua vehicular.
