Professorat:
-
Antonia Pérez Gil: a.perezgil@edu.gva.es
-
Elena Fuentes López: e.fuenteslopez@edu.gva.es
-
Esther Pérez López: e.perezlopez@edu.gva.es
-
Mª Amparo López de Briñas Ferragut: ma.lopezbrinasferr@edu.gva.es
-
Carla Anna Martínez Esparza: ca.martinezesparza@edu.gva.es
-
Sara Yolanda Ortuño Ortiz: sy.ortunoortiz@edu.gva.es
-
María del Carmen López Maza: mc.lopezmaza@edu.gva.es (Cap departament)
La matemàtica (encara que, per a referir-se en l’estudi i ciència, s’acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s’estableixen entre aquests (de la paraula derivada del grec μάθημα, máthēel meu: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
A pesar que tinga múltiples usos en altres ciències i disciplines (molt particularment, en la física), i tracte relacions que poden semblar evidents, les matemàtiques primer postulen (vegeu axiomes matemàtics), i després dedueixen i demostren. Les matemàtiques no són una ciència experimental, sinó una ciència formal. Els matemàtics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemàtica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalització elegant, o una eina útil per a càlculs freqüents. A més, molts matemàtics estudien les seues àrees de preferència simplement per raons estètiques, veient així la matemàtica com una forma d’art en comptes d’una ciència pràctica o aplicada (encara que les estructures que els matemàtics investiguen tenen, molt sovint, el seu origen en observacions de la natura).
La matemàtica és un art, però també una ciència d’estudi. Informalment, es pot afirmar que la matemàtica és l’estudi dels «números i símbols», és a dir, la investigació d’estructures abstractes definides axiomàticamente utilitzant la lògica i la notació matemàtica. És també la ciència de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels mètodes pels quals, d’acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades són deduïbles a partir d’altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la filosofia de les matemàtiques.
És freqüent trobar qui descriu la matemàtica com una simple extensió dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gramàtica i un vocabulari definits amb extrema precisió, el propòsit de la qual és la descripció i exploració de relacions conceptuals i físiques. Recentment, no obstant això, els avanços en l’estudi del llenguatge humà apunten cap a una altra manera d’analitzar-los: els llenguatges naturals (com el català i el francés) i els llenguatges formals (com la matemàtica i els llenguatges de programació) són estructures de naturalesa bàsicament diferent.