Torna el Sol, però acompanyat d’un fort vent molt molest. Al llarg del matí el Sol desapareix darrere dels núvols i torna la pluja, el vent continua bufant durant tot el dia fent que la sensació tèrmica siga baixa.
Hui hem dedicat una part del matí a parlar sobre diferents dinàmiques de grups que ajuden a formar els equips de treball i sobre les diferències que hi ha entre un grup i un equip. També sobre les diferents etapes per les quals un grup passa durant el seu desenvolupament, segons Tuckman.
Per últim, hem fet una activitat basada en el trencaclosques d’Aronson, estructura complexa que s’utilitza en l’aprenentatge cooperatiu.
L’altra part del matí l’hem dedicada a dissenyar un projecte interdisciplinari utilitzant tot el que hem aprés durant el curs. Després d’una hora de treball, cada grup ha presentat la seua proposta a la resta i s’ha analitzat entre tots per a buscar les seues febleses i fortaleses, proposar millores,… per tal d’enriquir-la. Ha sigut interessant escoltar les propostes i els comentaris dels companys i companyes del curs.
Després de dinar toca visitar el museu de la Stasi, abreviatura del ministeri de seguretat estatal de l’antiga RDA. Aquest edifici allotjava els serveis secrets i la policia política, que s’encarregava d’espiar, atemorir i, en molts casos, torturar a la població enemiga del règim. Va estar activa sembrant el terror des de 1950 fins a 1990 i sembla que va ser molt efectiva, amb una xarxa de confidents que abastà a tots els estrats socials. Ningú s’escapava dels seus tentacles.
En aquest museu, a banda de conéixer la seua història, com actuaven i les persones que la comandaven ( Eric Mielke n’era el cap màxim), es poden veure alguns dels aparells i tècniques que utilitzaven per a espiar: càmeres fotogràfiques en bosses, motxilles, jaquetes o casetes de pardals; micros insta.lats en endolls, portes i làmpades; furgonetes camuflades; disfresses; claus per a entrar en les cases i més.
Realment es van especialitzar en controlar a la població i ho van aconseguir. Com a curiositat, després de la caiguda del mur la població va assaltar aquestes instal·lacions per a evitar que eliminaren documentació. Quan aquesta documentació es va fer pública, molts es van sorprendre al conéixer que veïns, familiars, esportistes i cantants de rock hi havien col·laborat a canvi d’alguns privilegis. Com vaig dir ahir, l’ésser humà és capaç del millor i del pitjor.
Després del museu la vesprada no dona més de si, visita ràpida a la columna de la Victòria camí de Schöneberg, el barri gai de la ciutat. Passeig ràpid, sopar i prompte a l’hotel, que encara queden un parell de dies i el cansament ja es nota.
Alguna curiositat més sobre Alemanya, en alguns bars es pot fumar i en altres tenen zona de fumadors separada, cosa que en Espanya ja no existeix. Com a no fumador, ho preferisc. Salut!
