Aprenent del sistema educatiu finès: Erasmus Job Shadowing
Finlàndia ens evoca boscos de coníferes, fred, neu (molta neu) i, per suposat, Santa Claus, però els darrers anys aquest país nòrdic també s’ha caracteritzat per ocupar els primers llocs a l’informe PISA (Programme for International Student Assessment). Gràcies al programa Job Shadowing d’Erasmus +, dos companys del Departament de Biologia (Carmen Alapont i Jorge Albuixech) hem pogut conèixer de primera mà com funciona des de dins el sistema educatiu finès.
Al llarg d’una setmana vam visitar dos centres educatius públics, en Kerava i Hèlsinki, on vam poder participar activament en diferents sessions de matèries com ara: la Biologia, la Química, el Castellà, l’Anglès, la Geografia, la Costura i l’Atenció a la diversitat. Les edats de l’alumnat amb qui vam compartir classes va dels 12 fins al 19 anys.
Les matèries estan subdividides en cursos d’unes sis setmanes (amb excepcions) i acaben amb una sèrie de proves que permeten anivellar l’alumnat per accedir així als cursos superiors. A més, l’alumnat ha de construir el seu propi horari, triar entre una gran varietat de matèries i, sobretot, nivells de cursos a mesura que van assolint-los. L’autonomia és un dels trets que defineixen el sistema finès; el grau de responsabilitat que recau sobre l’alumnat és molt estimulant i motivador, però al mateix temps també genera certa inquietud i ansietat als estudiants, com detallarem més endavant.
Pel que fa al tractament de la diversitat, és prou diferent a les tendències actuals al nostre territori. L’alumnat amb necessitats educatives especials disposa de centres específics, així com l’alumnat amb conductes disruptives. Aquest cribatge condiciona l’ambient dels centres educatius i tendeix a regular els ritmes d’aprenentatge.
Actualment, el principal problema dels estudiants finesos, en paraules d’un treballador social del centre de Kerava, és l’ansietat derivada de la complexitat del sistema i de la pressió a què estan sotmesos pels constants exàmens, especialment en els cursos superiors. Dista molt dels problemes de conducta i dèficit d’atenció als quals estem acostumats al sud d’Europa.
L’alumnat, especialment dels últims cursos, destaca per la seua implicació i atenció a classe; tot i que l’ús no regulat del mòbil també és habitual, ho és amb prou més moderació del que estem acostumats.
La jornada, per a la majoria, comença cap a les vuit del matí i acaba cap a les tres de la vesprada. Tenen un únic descans per a dinar, equivalent al nostre esmorzar, considerant que el realitzen a les onze del matí. Els centres no tenen tanques perimetrals, i l’espai del pati no sol existir a l’educació secundària, tanmateix, no hi ha problemes d’absentisme associats. Inclús en l’educació infantil, les tanques són una excepció. Resulta comú veure com xiquets i xiquetes juguen o realitzen pràctiques als boscos que, en molts casos, envolten els centres educatius.
La major part de les sessions són de llarga duració (75 minuts). Una estratègia molt arrelada entre el professorat per a combatre la manca de concentració són els anomenats microbreaks, descansos d’uns 5 minuts que l’alumnat sol·licita cap a la meitat de la sessió. A més, les activitats a desenvolupar són variades per a mantenir l’atenció, alternant entre pràctica (experiments, gamificació i dinàmiques) i teoria.
El nostre horari de treball ha estat realment intens i profitós, però malgrat això hem gaudit de les instal·lacions de les sales per al professorat, dotades de cuina completa, espai per a socialitzar i zona de salut postural (pilota de pilates, eines per a fer estiraments i sofà de massatges) fomentant el benestar i les sinergies entre el professorat.
La inversió en educació és també un dels principals actius del sistema finès. Les aules de ciències disposen d’una zona bàsica de laboratori: equips de mostreig, aquaris amb fauna aquàtica o terrestre, equips d’electroforesi, entre altres, apropen a l’alumnat a les ciències experimentals. A més, estan equipades amb les tecnologies més innovadores, destacant els projectors d’última generació, la qual cosa facilita la combinació de la part teòrica amb l’experimental. Les aules d’altres matèries, com ara cuina, costura, música, llengües i altres estan a l’última en dotacions, disposant així d’un espai on sempre la pràctica està present.
Els alumnes disposen d’ordinadors personals de préstec i és habitual que els facen servir a les classes sense haver-hi detectat cap mal ús, si més no, generalitzat. La competència digital és comuna a tots els docents i els cursos de formació vetllen per una actualització constant.
Pel que fa a l’institut de Kerava, un poble de la grandària de Vila-real al nord de Hèlsinki, vam detectar que la pràctica docent estava molt enfocada als exàmens de matriculació i l’alumnat destaca pel seu nivell acadèmic i comportament exemplar, dins i fora de l’aula. Els continguts de Biologia estaven per sobre de les nostres expectatives corresponents a l’edat, així com el nivell d’anglès de l’alumnat, amb una alta competència lingüística. Les classes, a Kerava, eren més teòriques del que vam observar a l’institut de Hèlsinki, amb alumnes més relaxats i moguts, i on la gamificació, les eixides al bosc per a agafar mostres, les pràctiques de laboratori i l’observació eren les ferramentes clau d’aprenentatge. Tot i això, les edats dels estudiants (15-19 en Kerava i 12-15 en Hèlsinki) no permeten comparar amb significació les diferents situacions viscudes.
En conclusió, l’experiència ha superat molt positivament les nostres expectatives. El sistema educatiu finès, amb les seues llums i ombres, enriquirà, sense dubte, la nostra futura tasca docent.
Per finalitzar, afegir que entre classe i classe també hem pogut gaudir d’un país magnífic, experimentar vivències inoblidables a les típiques saunes, o delitar-nos amb la seua gastronomia i en la immensitat de la seua natura. Tot açò ha estat possible gràcies a l’acollida d’un gran equip de dones que ens han obert la porta dels seus centres i del seu país: Riita, Helki, Marjaana, Satur, Sini, Heli i Blandine.
Kiitos!
Carmen i Jorge
