Arribar a una platja completament negra (Vik) te transporta a un escenari de pel·lícula, però es deu simplement a l’origen volcànic islandés. Un magma bàsic ric en ferro que es refreda ràpidament és l’encarregat de què el basalt siga el protagonista absolut del paisatge islandés.
Les glaceres, que han anat donant forma al relleu durant milers d’anys, són també les responsables de que apareguen zones on s’acumulen pedretes d’un 5 mm aplanades. Provenen dels derrubis de les morrenes que postariorment l’aigua ha anant “reordenant”.
Però el color passa a un segon pla quan es veu la imponent estructura de columnes de basalt. Es denomina colada de lava amb disjunció columnar i es forma quan la lava penetra en una massa d’aigua (ací, l’oceà). El refredament és tan ràpid que tota la massa es contrau generant fractures amb un patró regular, i es formen prismes de base hexagonal (encara que també es troben pentagonals i tetragonals).
En algunes zones les capes més superficials de lava es refreden més ràpidament i solidifiquen, mentre que a l’interior, encara molt calent, la lava flueix, i es formen coves volcàniques, com la cova Hálsanefshellir. En una d’estes coves es poden observar les bases hexagonals de les columnes de basalt que recorden panal d’abelles.
Estar entre estes columnes ens fa sentir minúsculs, i més si pensem que el que hui veim és sols el residu del que va ser quan es va formar.