Islàndia – IES CLARA CAMPOAMOR

Classes de ciència des d’Islàndia: Columnes de basalt

3 de maig de 202228 de març de 2022 per ANGEL LUIS, TENDERO GARCIA

Arribar a una platja completament negra (Vik) te transporta a un escenari de pel·lícula, però es deu simplement a l’origen volcànic islandés. Un magma bàsic ric en ferro que es refreda ràpidament és l’encarregat de què el basalt siga el protagonista absolut del paisatge islandés.

Les glaceres, que han anat donant forma al relleu durant milers d’anys, són també les responsables de que apareguen zones on s’acumulen pedretes d’un 5 mm aplanades. Provenen dels derrubis de les morrenes que postariorment l’aigua ha anant “reordenant”.

Però el color passa a un segon pla quan es veu la imponent estructura de columnes de basalt. Es denomina colada de lava amb disjunció columnar i es forma quan la lava penetra en una massa d’aigua (ací, l’oceà). El refredament és tan ràpid que tota la massa es contrau generant fractures amb un patró regular, i es formen prismes de base hexagonal (encara que també es troben pentagonals i tetragonals).

En algunes zones les capes més superficials de lava es refreden més ràpidament i solidifiquen, mentre que a l’interior, encara molt calent, la lava flueix, i es formen coves volcàniques, com la cova Hálsanefshellir. En una d’estes coves es poden observar les bases hexagonals de les columnes de basalt que recorden panal d’abelles.

Estar entre estes columnes ens fa sentir minúsculs, i més si pensem que el que hui veim és sols el residu del que va ser quan es va formar.

Classes de ciència des d’Islàndia: Glacera

3 de maig de 202228 de març de 2022 per ANGEL LUIS, TENDERO GARCIA

Una glacera és una gran massa de gel comprimida que flueix lentament com rios. En la darrera glaciació, Islàndia era una enorme glacera que cobria tota l’illa (glacera en casquet). La retirada d’esta enorme glacera va donar lloc a diferents glaceres alpines.

L’autobús sembla avançar per les pàgines d’un llibre de geomorfologia glaciar. Ni tan sols cal fixar-ser molt per reconéixer valls en “U”, valls penjats, horns, derrubis de gravetat, etc. El final del camí no podía ser millor, la glacera de Sólaheimasandur.

Al seu front podem observar crevases (esquerdes produïdes al gel per les diferències de velocitat que es donen a la superfície de la glacera). Els blocs que s’originen, s’anomenen seracs.

També s’observen perfectament “línies” negres que són els sediments que arrossega la glacera, les morrenes. Als laterals de la llengua de la glacera hi ha morrenes lateral. Quan es juntes dues llegües de glaceres, s’uneixen les seues morrenes lateral i donen una central. Les “taques” negres disperses són roques arrossegades durant quilòmetres i dipositades quan el gel no els podía espentar més.

A més, al front es produeix l’ablació i dóna lloc a una llacuna de la glacera, que en esta època de l’any també està congelada. Este fenomen hauria de donar-se a la línia de costa, per tant el retrocés de la glacera és una evidència més d’un canvi climàtic que algunes persones s’esforcen en negar.

L’equilibri climàtic és imprescindible per a la viabilitat del planeta tal i com el coneguem. No és sols és una qüestió de conservar un paisatge, encara que ja seria un motiu suficient.

Dia 1: Del ‘caloret’ alaquasser al fred islandés

15 de març de 202214 de març de 2022 per ARANTZA, VALLS MANZANA

Mentre el professorat i l’alumnat de l’IES Clara Campoamor es preparen per a uns dies de mascletades i bunyols, dos docents del centre han canviat els mocadors fallers per samarretes tèrmiques i assistir a un curs de formació a la gèlida Islàndia.

El professor de biologia i geologia, Àngel Tendero, i la professora d’anglés, Arantza Valls, participen en el projecte Erasmus+ KA1 ‘Aprendre a cooperar, èxit de l’educació europea’, que arriba després de dos anys d’ajornament per la pandèmia.

Esta és la primera mobilitat d’una proposta que té com a objectiu fomentar la cooperació, la col·laboració i la solidaritat. La finalitat d’este primer viatge és conéixer el sistema educatiu islandés i establir contactes amb professionals i centres educatius de 14 països europeus per tal de desenvolupar altres projectes Erasmus en un futur, que també inclouran la mobilitat de l’alumnat.