Hui hem commemorat al centre el Dia Internacional del Nouvingut.
Aquest dia ens brinda una oportunitat especial per a centrar l’atenció en les inestimables contribucions efectuades pels milions de migrats de tot el món. També és un dia per a posar de relleu el context cada dia més complexe en el qual té lloc la migració. Els conflictes, desastres climàtics o la pobresa obliguen a milions de persones a fugir a la recerca de millors oportunitats. Al Clara ho hem celebrat compartint un esmorzar elaborat per l’alumnat nouvingut del centre que ha servit per a acostar-nos a la seua gastronomia i costums. Gràcies a tots i totes!
La intensa setmana de visites i treball amb els col·legues europeus arriba a la fi. Tot i que s’aprecien moltes similituds amb els sistema educatiu espanyol, veure de primera mà com es treballa a altre país d’Europa i compartir-ho amb altre professorat europeu, ens obri la ment, ens fa ser crítics amb algunes qüestions i ens dona idees per millorar-ne d’altres. Totes aquestes impressions han quedat reflectides en els treballs finals, que hem presentat al llarg del matí.
Per completar la visió del sistema educatiu portugués, hui visitem un centre on s’imparteixen estudis artístics (seria l’equivalent al batxillerat artístic i al conservatori professional de música i dansa).
Cal remarcar que, quan l’estudiantat comença l’ensenyament secundari als 15 anys ha de triar entre 4 blocs diferenciats (cientific-humanístic, professional, artístic i tecnològic), segons els interessos i vocacions futures. Per tant, la major part de l’alumnat que cursa ací el batxillerat artístic es queda per fer algun tipus d’estudis professionals relacionats amb la música o la dansa.
Finalment, qui aprova els exàmens obligatoris de fi de secundària (repartits entre els 2 últims cursos) pot accedir a la univesitat. La de Coimbra és una de les més antigues d’Europa.
Només un 20% de les escoles de Portugal són privades (ací, el concert educatiu no existeix). Aquest és el cas de Colégio Atlântico, un negoci familiar que ha passat de ser escoleta infantil i primer cicle de primària a cobrir totes les etapes educatives obligatòries en 30 anys.
El primer que crida l’atenció són les instal·lacions, inspirades en les escoles nòrdiques (espais oberts, acollidors, parets-pissarra, biblioteques digitals amb QR, missatges de reforç positiu per tot arreu…) i que, gràcies al finançament privat, es mantenen, adapten a les necessitats de l’alumnat i amplien constantment (hivernacle, piscina, rocòdrom, escales-graderia…)
Pel que fa al contingut curricular, destaca l’aposta que fan per la robòtica i els projectes STEM, tot i que no hi ha aula d’informàtica (l’alumnat porta tauleta pròpia des de 3r de primària amb els llibres digitals). Altra cosa remarcable és l’oferta extracurricular: ampla (esports, música, teatre, dansa, literatura…) i llarga (fins les 22h).
Aquí tampoc hi ha timbre i l’alumnat pot eixir i entrar de classe lliurement. La disposició a classe sol ser en grups de treball.
Classes obertes
Laboratori
Aula de robòtica
Hivernacle
Racons al corredor… amb podcast en QR
Missatge al corredor
Lema de l’escola… a la fi del curs es premia a qui ha destacat en cada categoria
Hui hem visitat un altre agrupamento, on l’escola ha esdevingut la dinamitzadora del municipi, integrat bàsicament per persones d’ètnia gitana i migrants. Amb el projecte inclusiu Valoriza a diferença (Valora la diferència), les escoles de Santo António han aconseguit que tothom vulga formar part de la comunitat educativa.
És per això que la direcció treballa estretament amb serveis socials, contracta una mediadora gitana, que fa d’enllaç amb la dita comunitat per implicar l’alumnat; intenta ajudar les famílies necessitades amb redistribució de donacions de menjar i roba de segona mà; duu a terme projectes europeus, activitats de conciliació amb l’horari laboral i, fins i tot, escola d’adults per ajudar a la integració tant de l’alumnat com dels seus progenitors.
Una de les particularitats del sistema educatiu portugués és la reunió de totes les etapes educatives sota la mateixa direcció, a un complex d’edificis. D’aquest manera, tot l’estudiantat comparteix espais des dels 3 anys fins els 18. Organitzativament, a l’administració li permet estalviar diners; pedagògicament, el projecte educatiu és més gran i complex.
Una de les coses que sorprén és la gestió del temps: amb alumnat de nivells tan variats, cada etapa segueix un horari diferent per a l’entrada, l’eixida, els descansos, l’hora de dinar… amb la qual cosa, no hi ha timbre que indique el canvi de classe i els corredors i espais comuns sempre estan plens. És l’alumnat el responsable de saber on ha d’estar i a quina hora. Per tant, no hi ha control de l’assistència a classe, només d’assistència al centre a través del torn d’entrada.
L’entrada es controla amb el carnet d’estudiant/professorat
Durant la segona sessió teòrica del curs, Joaquim Costa, graduat en geografia, investigador a l’Instituto de Geografia e Ordenamento do Território i professor al Colégio Atlântico, ens ha explicat com s’articula el sistema educatiu portugués, en el qual l’ensenyament és obligatori fins els 18 anys.
L’ensenyament a Portugal té infantil de 3 a 5 anys, primària, dividida en 3 cicles, de 6 a 14 anys i secundària, de 15 a 18 anys. En acabar tenen exàmens nacionals per graduar.
Després, hem treballat per grups formats segons el nivell on impartim classes: infantil, primària, secundària, formació professional i formació de persones adultes. Al grup de secundària, on coincidim finlandeses, lituanes, txeques, grecs, italianes i espanyols, la tasca d’analitzar i comparar els sistemes educatius dels respectius països ens ha resultat molt enriquidora.
Joaquim Costa respon a les nostres preguntes
Finalment, hem acabat la jornada coneixent una mica el país amfitrió i les situacions d’aprenentatge que ens ofereix: gent, arquitectura i cultura.
Grans noms de la literatura portugesa: Pessoa, Saramago, Lídia Jorge…
No podia faltar un tramvia
A Portugal es pot cuinar l’abadejo de 365 formes diferents, una per cada dia de l’any
Llibreria Bertrand. La més antiga del món que encara està en funcionament (des de 1732)
El projecte Aprendre a cooperar: l’èxit de l’educació europea continua, ara a Lisboa (Portugal).
En aquesta ocasió, la professora del departament de valencià, Anna Dasí, s’ha reunit amb professorat de 8 nacionalitats diferents per conéixer amb més profunditat el funcionament del sistema educatiu portugués, tant públic com privat, a través del curs Structured Educational Visit to Schools & Training Seminars in Lisbon.
Presentació del Seminari
46023225
Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites
Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.
