L’educació a Benissa l’hem de remuntar en el record de les antigues escoles velles, baix el nom de “Alicia Pestana”, una educadora de nacionalitat portuguesa. Encara que en els anys de la Guerra Civil el seu nom apareixia en la façana del col·legi. Segons actes trobades del 1965, aquestes escoles passaren a anomenar-se “Agrupación escolar Cervantes y Padre Melchor”, on estaven separades el xics i xiques respectivament, inclòs amb diferents directors, En Juan Giner per als xics i Na Pepita Giner per a les xiques. No és fins l’any 72, on hem trobat en les actes, com a nom únic de Pare Melchor, també “Colegio Nacional Mixto de Enseñanza General Mixta Padre Melchor”, on ja estudiaven xics i xiques junts.

Ja que en el nostre centre s’anomena Pare Melchor, ens agradaria donar a conèixer la seua persona i vostès mateixa podran verificar el perquè d’aquest nom. El Pare Melchor va nàixer el 10 de maig de 1871, en la partida rural El Coet, baix el nom de Juan Bautista Pineda Capó. A banda de la seua àmplia trajectòria dintre de la religió, fou un home dedicat a l’estudi de les ciències naturals (física, química, matemàtiques…). Destacar d’ell la seua passió per l’astronomia, creant inclòs un observatori astronòmic. En la seua àmplia obra, de fet destaca la creació de diverses escoles i nombrosos periòdics, dos d’ells únics a Espanya en el seu gènere.

El Pare Melchor tenia una gran capacitat d’oratòria, per la qual va ser nomenat Predicador reial pel rei Alfons XIII i la regina Na Victòria. Un diari de Santander, “La Atalaya” parla del Pare Melchor així: “La oratoria de este siervo de Dios participa de todos los estilos y se asoma a todos los horizontes del entendimiento y de la inteligencia. Tiene un domino absoluto de todos los problemas contemporáneos que le permiten resolver todas las grandes incógnitas del siglo, cuando habla le alumbran por igual, la antorcha de la fe y el arco voltaico de la ciencia”.

Les classes a les Escoles Velles deixaven a poc a poc de ser adequades, ja que la seu infraestructura estava deteriorant-se pel pas del temps. Hem trobat en diverses actes del centre, que el claustre va fer partícip a l’ajuntament de les necessitats d’un nou centre. A banda d’aquestes deficiències, el nombre d’alumnes anava en augment per la qual cosa en l’any 1972 comencen les obres del col·legi 12 d’Octubre, l’actual Manuel Bru. En realitat aquestes dependències eren del mateix col·legi Pare Melchor, on s’impartien les classes a partir del curs 74 – 75, que va ser el primer any que funcionava, amb tan sols tres aules de huité. El pròxim curs ja comptava amb tot el cicle superior, és a dir, sisé, seté i huité, mentre en l’edifici de les Escoles Velles s’impartien la resta de cicles, des de pàrvuls fins cinqué. De fet hi havia un únic director per als dos edificis, Juan Giner, encara que En Manuel Bru estava encarregat del cicle superior. Per motius de salud del director, Manuel Bru va prender el càrrec de director del Pare Melchor. No és fins l’any 1977 quan es crea legalment el col·legi 12 d’Octubre com a una escola independent del Pare Melchor. Alhora Maria Pérez prenia el càrrec com a directora en el col·legi Pare Melchor. Ara la situació educativa a Benissa, està de la següent forma: el C.P. 12 D’Octubre impartia classes des de pàrvuls fins huité i el C.P. Pare Melchor des de pàrvuls fins cinqué, per la qual cosa els alumnes havien d’estudiar el cicle superior a l’actual Manuel Bru. No és fins el curs 81 – 82 quan el col·legi Pare Melchor compta amb tots els nivells educatius. Des del centre comencen a demanar un nou edifici per a cobrir totes les mancances del centre actual.

En una acta de març del 1983 trobem unes referències a la construcció del nou centre, on van sorgir una sèrie problemes que es plantejaven en el plànol del nou col·legi, com eren la conveniència o no de tindre un menjador escolar, el canviar les orientacions d’algunes aules que quedaven situades al nord i la possibilitat de tindre un gimnàs i fins i tot un frontó. Hem intentat accedir a l’expedient d’obra del nou centre, però aquest depèn de la Conselleria d’Educació, i tan sols hem pogut tindre accés a l’expedient de l’ajuntament on hem trobat els projectes de calefacció i gas, i de llum. Com a curiositat hem sabut que l’empresa Gala S.L., després de diferents pressupostos, va ser la que instal·là la calefacció i gas amb un pressupost de 310.000 ptes. per a un tanc d’emmagatzematge de 4.000 litres. L’empresa encarregada de la instal·lació elèctrica va ser Electricidad Rafael Berenguer S.L., amb un pressupost de 725.000 ptes., amb un màxim de potència de 50.000 w.

L’actual Pare Melchor. Està ubicat en el carrer Sanchis Guarner i Vicent Andrés Estelles. Va ser construït en la zona coneguda com Camp de la Costa, un camp de futbol on l’any 1976 es va deixar de jugar, abans no tenia cap aprofitament, era un terreny pedregós, ple d’herbes i sobre tot ventós, cosa que en el pas del anys no ha canviat. Abans de la construcció del col·legi aquest terreny es va quedar com a aparcament de terra i a més a més es muntava la fira de les festes de la Puríssima Xiqueta.

A l’octubre de l’any 1984 van rebre les claus del centre per part del Servei Territorial d’Educació segons hem pogut confirmar en un rebut, però no va ser fins el 6 de desembre, coincidint amb el VI aniversari de la Constitució Espanyola, que va ésser inaugurat el nou centre, per na M. Dolores Marco

González, Directora del Servei Territorial de Cultura i Educació d’ Alacant, per Pepe Tent Berenguer, alcalde de Benissa i per Pedro Sanmartín, director del centre.

Durant l’acte de la inaguració uns alumnes de l’escola de diferents nivells, van realitzar diferents lectures. A més es va destapar una placa a dintre e l’escola per a recordar l’acte i la data, on podem trobar una frase de Bernat Capó: “ l’educació és l’espirit d’un poble”.

Però els alumnes no van entrar al nou edifici fins gener de 1985, per diferents motius de retards d’obra, arribada de material…Els xiquets de pàrvuls no van passar a l’escola nova, si no que es quedaren en l’antic col·legi, ja que en poc anys es construiria un nou edifici per a ells (l’actual centre d’infantil). Les mestres de pàrvuls d’aquell curs eren Maruja Cabrera, Amparo Pérez, Ma Socorro Estevan i Elisa Mut.

En Educació General Bàsica estaven: Ma Rosa Ibañez i Ma Carmen de Molina en primer curs; Vicent Fullana i Vicenta Cortés Martinez en segon curs; Ana Gimeno i Àngel Crespo en tercer curs; Antonio Torres i Ma Teresa Ivars en quart; Maria Pérez en cinqué; Àngela Mauri en sisé; Antonio Tent en seté i Pedro Sanmartín en huité. Segons consta en l’acta realitzada en juny de 1984. De segur, que al recordar aquests noms, ens venen a la memòria els temps passats de la nostra infantesa en el col·legi.

Ens agradaria contar alguna cosa sobre la persona de Na Vicenta Cortés dintre del món de l’educació a Benissa, ja que segons antigues companyes com Ma Rosa i Maruja, ens van fer conéixer el paper d’ella junt amb altres mestres, que van muntar l’acadèmia Santo Tomàs d’Aquino situada en el carrer de la Puríssima, on preparava a la gent per a traure’s el Batxillerat i després poder accedir a altres nivells educatius. Maruja ens va dir que gràcies a Vicenta ella va estudiar, i com ella molta gent del poble. Una vegada que va acabar la seua tasca en aquesta acadèmia va vindre al Pare Melchor com a mestra fins a la seua jubilació. També ens van comentar que Ma Rosa va ser l’última mestra que va estar en l’escola de Benimarco i Maruja a la de Benimarraig.

En l’actualitat dels mestres esmentats ja no queda només que el seu record en el centre. Ja vam dir adèu a Ma Carmen de Molina, l’última mestra que quedava en el centre d’aquesta generació per la qual hem passat molts i molts alumnes, després de vàries dècades al servei del Pare Melchor.

Durant més de 25 anys són vàries les persones que s’han fet càrrec de la direcció del centre. La primera d’elles fou En Pedro Sanmartín, que va inaugurar el centre, però que ja era director en les Escoles Velles des de l’any 82. Després Na Socorro Esteban (86-89), En Antonio Tent (89-93), En Antonio Morell (93-99), i actualment José Luis Caselles des de l’any 99. Baix la direcció de tots ells i els membres dels diferents claustres que han anat passant al llarg dels anys, l’escola ha anat evolucionant i incorporant-se a totes les demandes de la societat i les necessitats educatives.

Gràcies a aquest claustre, van inaugurar diferents activitats que avui en dia segueixen celebrant-se en l’escola. En el primer any d’existència d’aquest centre van fer el primer festival de fi de curs, Vicent Fullana, fou l’encarregat de penjar unes cortines en el menjador imitant un escenari, i amb l’ajuda d’altres mestres van agafar les taules del menjador per a muntar l’escenari, convidaren a pares/mares i avis/avies, eixe primer any tan sols van actuar els xiquets i xiquetes del primer i segon curs, la idea va agradar i a poc a poc, any darrere any, van anar afegint-se cursos a aquesta primera iniciativa i així sorgeix el nostre festival de fi de curs, en un principi es feia per el matí, però després per a que els familiars del xiquets pogueren assistir es va canviar per la vesprada. Segons ens conta Ma Carmen Molina, no va ser fins l’any 86 que en l’escola es fan les disfresses de carnestoltes, no va ser fins l’arribada al centre de Miguel Angel, que va proposar als seus companys el celebrar-lo, fins aleshores només ho celebraven els xiquets de pàrvuls, i eixe any els xiquets de primer i de segon també es disfressaren junt als seus tutors, cosa que era impensable en eixa època que els mestres es disfressaren.

Aquest mateix claustre va instaurar el que eren les excursions d’una forma més habitual en el centre, que normalment eren al Safari d’El Verger, o entre altres com el Babalà, a València,… Per voluntat dels mestres, ja que per llei abans no pertocava que el mestre estigués en un cicle complet, van vore la conveniència que almenys amb els xiquets més menuts sempre estigueren els mateixos mestres. Els que es van oferir per a primer i segon van ser Àngel Crespo i Ma Rosa. Com a curiositat comentem que un bon dia van arribar a l’escola les habilitacions de les especialitats i cada mestre va triar la que millor se li donava, cosa que en l’actualitat és impensable.

Al llarg d’aquests anys són moltes les millores que s’han fet en el centre, hui en dia comptem amb una aula d’informàtica, amb una aula de música, una altra d’audiovisuals, una nova secretaria i per casualitat de la celebració dels 25 anys després de tindre el centre, comptem amb un gimnàs, i ara també, amb la incorporació de les noves tecnologies, totes les aules estan proveïdes de pissarres digitals com a recurs educatiu. Les millores de l’escola infantil del CEIP Pare Melchor no van arribar fins l’any 1995, situat darrere del convent franciscà, amb unes condicions adequades per als alumnes de 3 a 6 anys, amb un menjador propi i aules i patis condicionats per al seu benestar.

Al llarg de 25 anys també hem pogut vore la creació del menjador, des del març de l’any 1988, baix la direcció de Na Socorro Esteban, i com a cuinera durant molt anys, Ana. Els mestres d’eixe any van gaudir d’un sopar d’inauguració. Com a ajudant d’Ana estava Consuelo, dona del segon conserge que va haver al col·legi, Pepe Escortell. Quan Consuelo es va jubilar va entrar a treballar la seua filla Consuelo. Tota la família vivia en la casa del conserge de dins l’escola, fins la jubilació de Pepe.

El primer conserge va ser Joaquín Cabrera, “el tio de Palacios”, després va ser Pepe Escortell, i en l’actualitat comptem amb Miquel de Mariano, i per descomptat tots ells també formen part de la història del Col·legi d’Educació Infantil i Primària Pare Melchor.

 

BIBLIOGRAFIA

Cardona Ivars, J.J; Capó i Garcia B: “Antología de escritores beniseros”. Comissió de Cultura, Ajuntament de Benissa, 1985.
Capó i Garcia B: “La desconeguda Alicia Pestana”. Article del llibre de Festes de la Puríssima Xiqueta 2007.
Capó i Garcia B: “Benissa, crónica de un pueblo”. Comissió de Cultura, Ajuntament de Benissa, 1983.
Cardona Ivars, J.J: “Benissa, 1979-1987. Resumen histórico” Ajuntament de Benissa 1987.
Actes del Pare Melchor des de 1956 fins 1988.
Llibre de Festes de la Puríssima Xiqueta de l’any 1999.