L’alumnat que participa en l’activitat de Llengua i Cultura Romanesa celebrarà el proper dilluns 2 de març aquesta tradició fent un xicotet acte al que conviden a participar a tota la comunitat escolar del Col·legi Públic Botànic Calduch.
El mărțișor és un xicotet objecte ornamental lligat a un cordell trenat blanc i roig. Forma part d’una tradició present a Romania i alguns països veïns, per la qual durant el mes de març hom regala mărțișori a les dones i xiquetes. Així, com a senyal de benvinguda a la primavera, durant uns dies en porten un a sobre.
Tot i que l’orige d’aquesta tradició és incert, parteix de dos llegendes.
Un dels mites sobre els orígens de la tradició narra que el Sol va baixar a la Terra camuflat sota la imatge d’una bella donzella, que va ser segrestada i empresonada a un palau per un zmeu. Fou aleshores que els ocells van deturar el seu cant; els infants van perdre l’alegria i les ganes de jugar; i tot el món es va sumir en la desesperació.
En veure què ocorria, un intrèpid jove va decidir dirigir-se cap al palau de l’zmeu amb la voluntat d’alliberar la donzella. Així, i després d’un any de cerca infructuosa, el xic va trobar el palau on estava reclosa i va desafiar l’zmeu a una lluita d’igual a igual. En, finalment, aconseguir vèncer-lo, va alliberar la presonera, i és aleshores que el Sol va elevar-se i tornà al cel, il·luminant de nou tota la Terra; i va arribar la primavera, i va retornar la joia al món.
Mentre el jove valent agonitzava greument ferit després de la batalla, la seua sang anava regalimant per terra; fins que entrà en contacte amb la neu i allà on la sang i la neu es van fondre va nàixer unes campanetes, que anunciaren la primavera.
Es diu que des de llavors la gent honora la memòria del jove coratjós lligant en un mateix fil dos flors: una blanca i una roja. La roja simbolitza l’amor per la bellesa, i recorda el sacrifici de l’heroi; la blanca correspon a les campanetes, la primera flor de primavera.
Un altre mite, provinent de la República de Moldàvia, referix com el primer dia d’un mes de març la bella Primavera arribà a la vora d’un bosc. Allà observà com, en una clariana, vora un arbust carregat d’espines i sota la neu, unes campanetes naixien. La Primavera va decidir ajudar-les a créixer, i per a fer-ho va intentar apartar la neu i les espines.
Però l’Hivern, en veure-ho, es va enfurismar; va convocar el vent i el gebre, i els va manar destruir les campanetes. Les flors van quedar, aleshores, totalment congelades. La Primavera, en intentar protegir-les cobrint-les amb les mans, va ferir-se amb una de les espines. I del dit li va regalimar una gota de sang que, en caure sobre el lliri, va tornar-li la vida. Fou així, per tant, que la Primavera va vèncer l’Hivern, i és per això que els colors del mărțișor representen el roig de la sang i el blanc de la neu.
L’acte tindrà lloc a
Aula música
Dilluns 2 de març
12:30h
Us deixem l’àbum de fotos de l’acte en aquest enllaç