En aquest pas hem de diferenciar entre dos grups humans que poden o no ser diferents, depenent de la casuística de cada centre:

• La Comissió AT: és un xicotet grup de docents que liderarà el procés formatiu, prenent les decisions i proposant les tasques a realitzar.
• L’equip AT: un grup més extens de docents, on participen tots aquells que desitgen realitzar una innovació en la línia de les Aules Transformadores. Aquest grup integra dins a la Comissió AT, però pot ser que siga més extens, quan implica departaments, cicles o claustres concrets.

El procés d’innovació d’Aules Transformadores es basa a utilitzar metodologies didàctiques actives, que afectaran al seu torn l’ús de tecnologia educativa i dels espais. No es promou cap concreta, sinó que qualsevol metodologia o estratègia és vàlida si interessa al professorat i cobreix tant les necessitats d’aquest com les de l’alumnat i la matèria o matèries en qüestió. Així doncs, el primer pas que realitzarà l’Equip AT serà reflexionar sobre les metodologies actives que utilitza i li agradaria utilitzar, per a seleccionar quines seran les protagonistes del procés d’innovació.

A manera de documentació del procés d’innovació i per a facilitar realitzar una reflexió sobretot el realitzat, tant durant com en finalitzar el procés, es proposa emplenar el document adjunt recopilant els diferents passos que es van prenent.

Document

L’eina essencial d’aquesta fase és un document que inclou cinc fulles, una per cada dimensió a analitzar. Aquest material dona molta informació sobre l’ús pedagògic de la tecnologia, els espais i les metodologies.

A continuació, es detalla la descripció de cadascuna de les cinc dimensions:

1. Alumnat: s’analitza el paper del mateix en el seu propi aprenentatge segons la seua manera de treballar, el nivell de presa de decisions i responsabilitat, així com la utilització dels espais educatius i de la tecnologia disponible.
2. Professorat: es realitza una anàlisi sobre el grau d’utilització de metodologies actives d’aprenentatge en la seua docència, la competència digital del mateix i l’ús dels diferents espais a l’aula i en el centre.
3. Objectius pedagògics i avaluació: s’observa la relació d’aquests objectius amb la metodologia utilitzada en el procés d’ensenyament-aprenentatge, la inclusió de la tecnologia en el mateix i la utilització d’espais flexibles tant dins com fora de l’aula.
4. Capacitat del centre per a la innovació: anàlisi sobre la formació facilitada en el centre, així com sobre el suport de l’equip directiu a la innovació en els tres aspectes fonamentals del procés (metodologia, tecnologia i espais).
5. Recursos: reflexió sobre la disponibilitat de recursos tecnològics i espacials per al desenvolupament de metodologies actives.

Una proposta és que el treball amb aquest document el realitzen els subequips creats en la Fase 1, la qual cosa facilitarà la identificació concreta d’actuacions que es poden dur a terme per a pujar de nivell, en relacionar-les amb la metodologia seleccionada prèviament. Per a realitzar aquest autodiagnòstic es proposa seguir els passos següents:

1. Llegir el document amb la finalitat de conéixer la seua organització.
2. Individualment o a nivell de grup o de centre, anar triant dimensió a dimensió en quin nivell està el centre en general, l’equip que l’analitza o la persona individual. És a dir, s’ha de comprovar quins nivells s’han superat ja i quin és el nivell actual tenint en compte que l’1 és el nivell més baix i el 5 el més alt.
3. Emplenar la taula d’anàlisi que s’adjunta en l’apartat de documentació, en la qual la pròpia descripció del nivell ajuda a identificar estratègies que es poden posar en pràctica per a passar al següent nivell.

Guia d’autodiagnosi d’eines transformadores

A partir de la reflexió realitzada a partir de la guia d’autodiagnòstic, s’emplenarà la següent taula resumeixen, que serà l’evidència de seguiment del treball realitzat al llarg del procés d’innovació. En el cas en el qual s’haja fet en subequips o individualment, cadascun d’ells elaborarà una taula diferents.

La informació recopilada en la columna d’actuacions per a pujar de nivell haurà de vincular-se a la metodologia seleccionada en la Fase 1. Aquesta informació serà tinguda en compte per a la presa de decisions posteriors en les Fases 3 i 4.

Tabla en format odt

Sovint, les situacions d’aprenentatge que es dissenyen requereixen de qüestions que poden no ser habituals en el centre: treball conjunt de dos docents a l’aula (codocència), horari amb sessions seguides per a poder realitzar la situació amb les menors interrupcions possibles durant un temps limitat… Així, hi ha centres que sol·liciten canvis a l’equip directiu en el següent:

• Horaris:disposar d’una vesprada completa a la setmana per a projectes interdisciplinaris; disposar d’una setmana al trimestre per a treballar sense assignatures, sinó en projectes interdisciplinaris; ajustar els docents lliures per a realitzar codocència real; presentar desiderates per a treballar en equip o adscriure’s a projectes del centre (PIIE, projectes europeus, etc.)….
• Organització: crear un horari/alterne/rotació d’utilització dels espais comuns.
• Connectivitat: un augment de l’amplada de banda, punts wifi en zones mal connectades…
• Coordinació:reunions periòdiques de coordinació entre docents implicats en la posada en pràctica de situacions d’aprenentatge interdisciplinaris.
• Difusió:temps reservat en alguns claustres i consells escolars, fira oberta a les famílies, espai en la web del centre…

En l’apartat 3.6. es troba una plantilla per a recopilar aquestes qüestions, les quals poden ser la conclusió d’un claustre pedagògic.

L’equip AT ha de considerar i recollir les necessitats de formació que tenen els seus membres, per a organitzar-la, bé com a autoformació, aprofitant els coneixements i talents del propi equip, o bé com a formació externa, dins o fora del Projecte Anual de Formació (PAF). Idees de formació:

• Formació en metodologies: exposició teòrica, taller de creació, visita a companys o centres que ja treballen així… Pot ser interessant rebre formació sobre la metodologia de treball de recerca-acció.
• Formació fent ús de la tecnologia: formació tècnica, taller pràctic d’aplicació, visita a companys o centres que usen la tecnologia que interessa…
• Formació sobre l’ús i disseny d’espais educatius: lectura conjunta d’algun document, reflexions sobre els elements a tindre en compte, visita a companys o centres que exploten els espais de manera innovadora…

Aquestes necessitats de formació s’han de recollir per a transmetre-les a l’Equip Directiu i a la persona coordinadora del PAF, indicant la temàtica de la formació desitjada, els agents que la impartirien (ponent extern o ponent inter) i la temporalització ideal. Per a això, es pot emplenar l’apartat corresponent en la plantilla facilitada en el punt 3.6.

Les metodologies actives demanden, o permeten, que l’alumnat, sovint, treballe fora del seu pupitre individual, podent organitzar-se en grups i usar o no taules, per exemple.

A partir de les reflexions realitzades en les fases anteriors, el següent pas consisteix a dissenyar l’espai en el qual es duria a terme l’aprenentatge, a manera de maqueta. Cada docent, tenint al cap l’aula en la qual sol desenvolupar el seu treball, crearà una maqueta de com li agradaria que fora per a la realització d’aquesta situació d’aprenentatge. Convidem a la Comissió AT o als Equips Directius a realitzar la mateixa reflexió per a altres espais del centre (corredors, halls, escales, biblioteca, aula d’usos múltiples, pati, hort…).

Per a realitzar el disseny d’aquests espais, es tindrà en compte el següent:

1. Il·luminació: fomentant la llum natural, que existisca llum artificial correcta i suficient, que es puga, almenys, controlar individualment per aula (tota l’aula d’una, per part, regulable…)
2. So: plantejar quins elements de l’aula ajudaran a absorbir el so, minimitzant ressons, per exemple.
3. Decoració: la utilització dels colors crea sensacions molt diferents en les persones i en el seu benestar. Convé reflexionar sobre l’adequació o no d’utilitzar colors que conviden a la calma, o colors amb més potència. Igualment, és important tindre en compte la possibilitat d’incloure elements naturals (ex. plantes) per a augmentar aqueix benestar.
4. Mobiliari: és interessant que siga el més flexible possible, poc sorollós, fàcil de netejar, el més apilable possible, segur conforme als estàndards europeus i còmode.
5. Emmagatzematge: l’ordre és imprescindible per a ajudar a mantindre la calma i el benestar, així que és necessari disposar d’espais d’emmagatzematge per a material de treball, però també per a les motxilles o abrics. És convenient reflexionar sobre aquest element que pot dificultar la lliure circulació, el que la modificació de la disposició del mobiliari siga àgil, etc.
6. Quantitat: els espais massa abarrotats repercuteixen negativament en el benestar de les persones, així com en la seua atenció. Per això, s’ha de dissenyar acuradament la quantitat d’elements que desitgem en l’espai (menys és més).
7. Zonificació: la divisió de l’aula per zones de treball a la manera de les Aules Transformadoresno és un requisit. Cada docent ha de considerar si aqueixa zonificació és interessant o no, quines zones inclouria i per què… Però mai s’ha d’oblidar que les zones van vinculades a unes habilitats del segle XXI que desitgem desenvolupar en l’alumnat. Per això, pot ser que l’aula no se zonifique, sinó que existisquen diferents espais en el centre que ens permeten treballar aqueixes habilitats: per exemple es podria donar una aula en la qual treballar les habilitats de Desenvolupar, Compartir i Connectar, mentre que existiria una sala de Crea, una altra sala de Recerca i una zona d’Exposar repartides pel centre. A vegades es pot identificar uns certs elements que faran orientar el mobiliari cap a un lloc, amb una disposició determinada, permetent-nos centrar-nos en una habilitat concreta, sense crear amb això zones estàtiques.

Per a la creació de les maquetes es proposa utilitzar les següents eines digitals:

• Drawisland (Nivell iniciació) En anglés.
• Homebyme (Nivel mitjà) En castellà.
• Sweethome3d (nivel mitjà) En castellà.

A partir de la reflexió sobre l’espai que es desitjaria tindre per a desenvolupar la situació plantejada (i totes les que vinguen posteriorment), és convenient extraure un llistat de modificacions reals que es desitja realitzar en els espais del centre, començant per l’aula però sense oblidar corredors, pati i zones comunes.

Es convida a realitzar un llistat d’allò que s’eliminaria de l’aula o zona analitzada, allò que es modificaria i allò que seria necessari adquirir. És interessant fer arribar aquest llistat a la Comissió AT, que al seu torn ho farà arribar a l’Equip Directiu del centre. En aquest llistat no s’ha d’oblidar la tecnologia. En l’apartat 4.6. es troba una plantilla per a recopilar aquestes qüestions.

Tenint en compte tot el recopilat en aquesta fase, es demana a l’equip directiu que establisca unes estratègies de transformació i les temporalitze per a la realitat del seu centre, tenint en compte la PGA i els pressupostos. Amb elles, es plasma el compromís amb l’equip AT, identificant terminis i responsables, de realitzar alguns dels canvis sol·licitat.

Per a realitzar aquest pla d’acció, es reuniran amb la Comissió AT quantes vegades siga necessari (almenys una inicial perquè la Comissió els traspasse el treballat en aquesta fase i una posterior després que l’Equip Directiu haja valorat les opcions i comprovat els pressupostos o permisos corresponents). Es facilita un document en l’apartat 3.6. per a estructurar aquest pla d’acció.

En aquesta quarta fase, la documentació recollirà les qüestions organitzatives identificades com a necessitat, les maquetes dels espais dissenyats i el llistat de recursos materials, així com el pla d’acció dissenyat amb l’Equip Directiu. Per a això us facilitem un document base.

Document

Les SA suposen la recreació de contextos reals a l’aula perquè l’alumnat puga donar resposta a reptes o problemes i desenvolupar els aprenentatges mitjançant una perspectiva competencial. Es busca oferir a l’alumnat l’oportunitat de connectar aprenentatges i aplicar-los en contextos pròxims a la seua vida quotidiana.

Una SA pot implicar diverses àrees de coneixement per a analitzar la complexitat de la realitat.

Les SA es recullen dins de la programació d’aula.

Arribats a aquest punt de reflexió realitzat en les fases prèvies, el nostre equip AT ja sap:

• Què vol fer (selecció d’interessos: metodologia, espais i TIC). Fase 1
• Quin és el nivell de partida i a on i com volem arribar al següent nivell. Fase 2
• Quines estratègies de transformació de centre es poden plantejar. Fase 3

Amb tot això, ara en la Fase 4, és moment de dissenyar SA que ens ajuden a transformar les nostres aules i els nostres centres. Per a això cal tindre en compte:

• Les propostes pedagògiques de cicle o departament per a seguir amb la línia pedagògica de centre.
• Els tres pilars del projecte AT (metodologia, espais i TIC) per a respondre proactivament als interessos seleccionats a la Fase1.
• El Disseny Universal i Aprenentatge Accessible (DUA-A) per al disseny de contextos d’aprenentatge que donen resposta a la diversitat de l’alumnat.
• Les reunions de treball per a garantir la participació de tot el professorat, el debat imprescindible per a arribar als acords necessaris i una bona coordinació per a aconseguir un procés educatiu coherent i eficaç.

A partir d’aquestes premisses, cal plantejar-se un repte o problema, la resolució creativa del qual implique la mobilització, de manera integrada, dels coneixements bàsics a partir de la realització de diferents tasques i activitats.

És important que els reptes estiguen ben contextualitzats i basats en experiències significatives per a l’alumnat, planificats en entorns concrets i en els quals la interacció amb els altres siga una cosa essencial.

És el moment que cada subequip dissenye la seua pròpia SA. Per a això, s’ofereix un model de plantilla que pot servir com a base, adaptant-la sempre a les necessitats o interessos particulars. En la plantilla es recull una breu explicació de la informació a recollir en cada apartat.

Una vegada dissenyada la SA, es convida a cada grup a autoavaluar la seua pròpia proposta, a partir de les següents rúbriques . Aquest document parteix de la idea que s’ha de facilitar a l’alumnat el desenvolupament de les competències del segle XXI . Una SA no ha d’incloure obligatòriament totes aquestes competències, però sí que és interessant que incloga la majoria i sempre la relacionada amb el DUA-A. L’objectiu és que per a cada qüestió el nivell siga el més alt, per la qual cosa, en el cas en el qual no siga així convé reflexionar en grup sobre allò que es pot modificar o millorar per a fer una proposta més acord a elles.

A l’apartat 4.6. es facilita un document on recollir aquesta autoavaluació i la reflexió posterior.

Una vegada cada subequip ha elaborat una SA en relació amb els seus interessos detectats, tenint en compte el nivell de partida i el desitjable i les mesures organitzatives que el centre ha facilitat, es proposa dur a terme una dinàmica, prèvia a la implementació a l’aula, per a enriquir aquesta situació.

En aquesta dinàmica, almenys un membre del subequip es situarà en un punt de l’espai i serà la persona responsable d’explicar a la resta la SA dissenyada. La resta de components del subequip hauran de moure’s per l’espai, acostant-se als representants d’altres grups perquè els conten la situació que han dissenyat. Cada responsable de l’explicació tindrà folis, bolígrafs o notes adhesives de diferents colors, on cada docent oient anotarà la següent informació:

• De color roig, els problemes, dificultats o barreres que observa en la situació d’aprenentatge que està descobrint.
• De color verd, les possibles solucions als problemes, dificultats o barreres que s’han observat.
• De color groc, recursos (analògics, digitals, espacials, personals…) que inicialment no estan contemplats en la SA però que, per la seua experiència, poden ser útils en algun moment d’aquesta.
• De color taronja, idees, ampliacions o propostes vinculades no contemplades inicialment, perquè el subequip de disseny puga plantejar-se afegir-les a aquesta o tindre-les en compte a l’hora de dissenyar un nivell major de complexitat en un futur.

El més adequat és que cada docent puga conèixer almenys dues SA diferents a les dissenyades en el seu propi grup.

Una vegada realitzada aquesta dinàmica, s’implementarà la SA a l’Aula.

Cada SA dissenyada i portada a terme reflectirà una avaluació que es realitzarà al llarg de tota la seua implementació, per a poder modificar el que es considere per a garantir que s’assolisca l’aprenentatge objecte d’aquesta, i al final, a manera de memòria, quan es té una visió global d’aquesta.

Es recomana que aquesta avaluació incloga les barreres i fortaleses detectades, una reflexió sobre la pròpia pràctica docent i unes propostes de millora de cara al disseny de pròximes SA.

A manera de registre de tot el que s’ha realitzat, es recomana recollir en la documentació les pròpies SA, així com evidències de l’autoavaluació i posterior reflexió i de la dinàmica d’enriquiment. Es proposa un esquema recollit en aquest document descarregable.

Us ajudarem a avaluar les diferents fases que heu recorregut en el procés.

Per a això, us proposem algunes qüestions sobre les quals reflexionar en relació amb cada fase treballada i les dimensions esmentades:

1. El procés:

   En la fase 1,

   • La comissió AT del centre, ha dinamitzat l’inici de la transformació?
   • La resta de l’equip, s’ha implicat activament?
   • Els espais creats per a afavorir la difusió del projecte, s’han utilitzat i han resultat profitosos?
   • S’han conformat subequips interessats en diversos aspectes metodològics?
   • Els interessos seleccionats, s’han definit adequadament?

   En la fase 2,

   • L’autodiagnòstic realitzat va resultar útil? Vareu obtindre informació rellevant?
   • Vareu difondre les conclusions?
   • Amb les actuacions dutes a terme, heu aconseguit pujar de nivell en les diferents dimensions?

   En la fase 3,

   • Es van prendre decisions adequades en relació a les qüestions tècniques i organitzatives?
   • Es van atendre les necessitats de formació detectades?
   • Es va dissenyar algun espai i es va reflexionar sobre els recursos necessaris?
   • S’ha dissenyat un pla d’acció consensuat amb l’equip directiu del centre?
   • El pla d’acció, s’ha dut a terme en els temps i propòsits plantejats en un inici? Què s’ha fet i què falta per realitzar?

   En la fase 4,

   • Les situacions d’aprenentatge, han recopilat les tendències que us interessaven?
   • L’equip que va dissenyar cada situació d’aprenentatge, la va analitzar?
   • La dinàmica de compartir les diferents situacions d’aprenentatge, va ser útil?
   • S’han implementat les situacions d’aprenentatge dissenyades?

   En la fase 5,

   • La documentació de cada fase del procés, ha facilitat l’anàlisi d’aquest?
   • Les qüestions que us plantegem en aquest apartat de “Què avaluar”, considereu que són útils i suficients?
   • Considereu que sou capaços de trobar o dissenyar instruments per a recollir la informació que necessiteu?
   • Heu aconseguit analitzar les dades dels quals disposeu, per a traure conclusions i propostes de millora per a seguir amb el procés iniciat?
2. La proposta
   • Quina predisposició i experiència prèvia tenia el professorat en l’ús metodologies actives i de les TIC en el procés educatiu?
   • Les situacions d’aprenentatge dissenyades, han recopilat les tendències que us interessaven?
   • Quins obstacles han sorgit?
   • En relació amb el grau de satisfacció del professorat amb el treball realitzat, què us ha agradat més i què considereu que heu de canviar?
   • En quant a la percepció del grau de satisfacció de l’alumnat, com ha acollit l’alumnat aquesta manera de treball?
   • Quina és la valoració de les famílies davant aquest model d’ensenyament?
3. L’impacte:
   • Sobre quin alumnat s’han aplicat les situacions d’aprenentatge? (Definir edats, alumnat per grup, etc.)
   • Quines característiques tenia aquest alumnat? (comportament, compromís amb el seu aprenentatge, etc.)
   • Hi ha hagut un canvi en els aspectes anteriors amb l’ús d’una proposta didàctica més activa i centrada en l’aprenentatge?
   • L’alumnat ha mostrat un major interés per aprendre i participar en les tasques i activitats proposades? (És recomanable reflexionar amb l’alumnat sobre el que han aprés i com aprenen millor.)
   • El cas d’haver fet ús de les TIC, ha facilitat l’aprenentatge?

En aquest apartat us oferim una varietat d’instruments diferents que us poden ajudar a recollir la informació que necessiteu per a realitzar l’avaluació.

D’ells, trieu els que preferiu.

• Diari d’autoreflexió: a partir d’una sèrie de preguntes, el professorat implicat en la posada en marxa de l’activitat pot analitzar com ha funcionat: com s’ha sentit l’alumnat i el professorat en realitzar l’activitat, quins problemes van sorgir i com es van solucionar…
• Observació entre iguals: si es convida a un altre docent implicat en el disseny de l’activitat o en el procés d’innovació a observar la implementació de la mateixa a l’aula, aquesta persona pot donar-nos una retroalimentació d’allò que es pot millorar.
• Llista de comprovació: l’equip de disseny de l’activitat pot dissenyar una llista de 5-10 ítems que es responguen en format sí/no, sobre qüestions importants a tindre en compte a l’hora d’aplicar i avaluar cada activitat. Aquesta llista la pot respondre la persona implicada o una persona que observa com a agent extern.
• Escala de qualificació: similar a la llista de comprovació però responent amb una escala de valoracions: mai – a vegades – sovint – sempre, per exemple.
• Enquesta o qüestionari: es pot utilitzar aquesta eina perquè l’alumnat participe en l’avaluació de l’activitat o tot el personal docent implicat. El format dels ítems pot ser molt variat: opcions múltiples, sí/no, escales de qualificació, preguntes obertes…
• Rúbrica: en forma de taula, es recullen en la primera columna indicadors de què volem avaluar sobre l’activitat (criteris) i en la primera fila l’escala de classificació, definint en cada quadre que relaciona aquesta columna i aquesta fila el grau de qualitat a tindre en compte i com es pot valorar l’activitat en aqueix aspecte. És una avaluació detallada.

A continuació teniu el document on recollir les reflexions realitzades i les conclusions.

Document