L’alumnat de 1r d’ESO ha visitat, aprofitant la Setmana de la Ciència, l’exposició permanent de la Sala de Prehistòria i el taller de restauració del Centre Cultural La Beneficència
A la visita guiada han pogut aprofundir en els aprenentatges teòrics realitzats a l’aula i han descobert una institució científica, quasi centenària, dedicada a conservar, investigar i difondre el ric patrimoni arqueològic valencià.
Un grup d’alumnes també va participar en una activitat a la biblioteca i va gaudir de recursos bibliogràfics molt interessants orientats a la divulgació de la prehistòria i de les primeres etapes de la Història entre els més joves.
Dues alumnes de 1r de Batxillerat varen dur a terme el curs passat amb el seu tutor i professor de Geografia i Història la investigació DONAVEU, Repressió franquista contra les dones a València: silenci, memòria i didàctica.
Aquest projecte és un dels sis finalistes en la categoria d’Humanitats que participaran al Congrés Sapiència el dia 16 de novembre.
A més, les autores opten al premi del públic amb el vídeo que han elaborat per explicar el projecte. Només necessiten que entreu en Youtube i li doneu al like al vídeo per a votar-lo.
Ací teniu l’enllaç:
Entreu en Youtube i doneu al like!
Aquesta investigació s’ha realitzat per donar veu i conèixer la història de les dones que van patir la repressió franquista a València. Principalment, s’ha explorat com va ser la repressió específica que van patir, quina memòria s’ha fet d’aquesta i com es treballa a les aules.
Per a fer això s’ha emprat una metodologia de disseny qualitatiu que combina anàlisi documental amb entrevistes semi-estructurades a experts i familiars de les víctimes i enquestes exploratòries a l’alumnat de secundària.
La investigació ha revelat que la repressió franquista contra les dones és un tema que sí que està ben estudiat al món acadèmic, però que encara és una memòria silenciada a la societat i poc present a les aules.
Per això s’ha elaborat una situació d’aprenentatge que sintetitza aquesta informació, s’ha implementat i s’ha avaluat, demostrant que ajuda a divulgar aquests coneixements.
Sapiència és una iniciativa conjunta de la Xarxa d’Universitats Valencianes per al foment de la I+D+i (RUVID) i la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana que te per objectiu despertar vocacions científiques entre els joves estudiants de la Comunitat Valenciana a través de la convocatòria de premis a projectes d’investigació duts a terme per estudiants de 4t ESO i Batxillerat.
Les alumnes de 4t ESO B de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València, Banina Mouloud Lehbib i Sofía Monleón Vicente, han vist reconegut el seu treball amb la concessió d’un accèssit en el III Premi Amical de Mauthausen i altres camps en memòria de la deportació, en la modalitat de creació literària Montserrat Roig.
L’Amical de Mauthausen ha atorgat aquest mes de maig el seu III Premi Amical de Mauthausen i altres camps en memòria de la deportació republicana, al que han concorregut nombrosos joves d’arreu de l’Estat.
Pel que fa al premi Montserrat Roig a la creació literària, el jurat, després de valorar els treballs presentats, ha decidit atorgar aquests accèssits per la seua originalitat, estructura, ortografia, entre altres aspectes, als treballs Valerianes i Tango trist escrits per Banina i Sofía, respectivament.
El seu tutor, Andreu Romero, ha valorat que “les alumnes han superat amb escreix el repte que les vàrem plantejar quan, des dels departaments de Geografia i Història i Valencià, les animàrem a presentar-se i treballar en profunditat aquesta temàtica”.
Un grup d’alumnes de 4rt d’ESO acompanyat per Andreu Romero i Aina Sebastián del Departament de Geografia i Història ha visitat el Cementeri de Paterna per a presenciar l’exhumació de les fosses comunes d’afusellats desprès de la Guerra Civil, durant els primers anys de la dictadura franquista. Aquesta activitat, organitzada en col·laboració amb l’Associació Arqueoantro, responsable del procés de localització i exhumació de les fosses, va tindre com a objectiu conscienciar el nostre alumnat sobre un dels episodis més foscos de la història recent d’Espanya.
La visita va permetre als estudiants una comprensió directa i profunda dels processos d’exhumació, identificació i dignificació de les víctimes de la repressió franquista. Aquesta experiència pràctica complementa les activitats realitzades al llarg del curs per aprofundir en la Memòria Democràtica.
Alex, de l’equip d’arqueòlegs, va recordar l’alumnat que a Paterna van ser afusellades 2238 persones i que el seu Cementeri és, després del de Madrid, el que té més cossos a les fosses.
Durant el recorregut es va poder observar de prop les tasques d’exhumació i recuperació de restes humanes. Els professionals responsables de les excavacions ens van explicar detalladament els mètodes utilitzats, així com la importància de cada troballa en la reconstrucció de la Memòria Històrica.
L’alumnat també van tindre l’oportunitat de conversar amb Maruja, la filla de Leoncio Badía, enterramorts que va col·laborar activament amb les vídues dels executats per a que pogueren identificar les restes dels seus familiars. L’experiència ha permès l’alumnat entendre no només el rigor científic de les exhumacions, sinó també el profund impacte humà i emocional d’aquest treball.
La visita va concloure amb la visita pel Camí de la Sang al Terrer, conegut popularment com el Paredón de España, on es va explicar com les persones de les diferents “sacas” eren executades. L’alumnat va dipositar flors amb els colors de la bandera republicana en homenatge a les víctimes.
Al nou memorial a les Víctimes del franquisme es va fer una reflexió al voltant de la necessitat de continuar treballant per a la identificació i dignificació de totes les víctimes.
Activitats com aquesta són essencials per a mantindre viva la memòria de les víctimes i per a educar les noves generacions sobre la importància de la justícia, la veritat i la reparació històrica.
L’alumnat de 4t ESO B del Ferrer i Guàrdia ha salvat el planeta de l’apocalipsi nuclear.
Per a aconseguir-ho ha superat amb èxit un Escape Room sobre la Guerra Freda que ha tingut lloc a la biblioteca de l’IES organitzat pel professor Andreu Romero en l’assignatura de Geografia i Història com a examen final del tema.
A proposta del professor, s’ha recreat el món bipolar dels anys de la Guerra Freda construint un teló d’acer imaginari dividint la classe en espies del KGB i de la CIA.
L’objectiu era obtindre informació de l’enemic, estudiant els dos blocs i elaborar una presentació explicativa i un eix cronològic del període (amb la informació del llibre completada amb un treball de recerca a l’aula d’ordinadors).
Després cada grup havia d’exposar el seu treball a l’aula i proporcionar en secret al professor tres preguntes específiques i les respostes per incloure-les a la prova final.
L’Escape Room es va dur a terme a la biblioteca. Cada grup tenia 10 proves per superar i tots amb el mateix objectiu: obtindre els dígits que desactivaven la bomba nuclear que havia estat furtada per uns terroristes internacionals.
Per començar tots havien de superar en un ordinador portàtil aquest Break Out Edu dissenyat pel professor:
L’alumnat de 4t ESO B ha dut a terme una investigació al voltant de la figura del pedagog i lliurepensador anarquista Francesc Ferrer i Guàrdia. En aquest treball col·laboratiu s’han interessat per conéixer, en primer lloc, més sobre el seu context històric de finals de S XIX i principis del XX, la seua biografia personal (orígens familiars, educació i formació) i els corrents filosòfics i pedagògics que el van inspirar. En segon lloc, han estudiat el moviment anarquista espanyol de principis del segle passat així com el procés de repressió i judici que va conduir al seu afusellament. A continuació, l’alumnat s’ha centrat en descobrir les idees educatives i els principis metodològics que va aplicar Ferrer i Guàrdia a través de l’Escola Moderna. Per últim, s’han centrat a conéixer l’herència i llegat intel·lectual de Ferrer i Guàrdia, analitzant la influència que ha tingut en diverses pedagogies i, fins i tot, l’actual sistema educatiu espanyol.
Com a producte final han elaborat una exposició informativa per a compartir tot el que han descobert amb tota la comunitat educativa.
Aquest projecte s’emmarca en les activitats del departament de Geografia i Història per fomentar la memòria democràtica recollint, segons indica la LOMLOE, “el coneixement de la història de la democràcia a Espanya des dels seus orígens a l’actualitat i la seua contribució a l’enfortiment dels principis i valors democràtics definits a la Constitució espanyola”.
D’aquesta manera aspirem, per una banda, al desenvolupament d’una consciència ciutadana permanentment favorable a la defensa dels valors democràtics i partidària de la defensa de la pau, la solidaritat i el respecte a les diferències. Per un altra, per a desenvolupar en l’alumnat un judici crític sobre les formes antidemocràtiques i injustes de resoldre conflictes.
Aina Sebastián, cap del Departament de Geografia i Història, en representació del claustre del nostre institut, ha participat en les III Jornades “Memòria i Prevenció de Terrorisme”, organitzades en el Centre Memorial de las Víctimes del Terrorisme de Vitòria, amb el suport dels ministeris d’Interior i Educació els dies 18 i 19 d’abril.
En aquestes jornades han participat cinquanta docents d’ensenyaments no universitaris de tot Espanya amb l’objectiu de treballar en els processos de desradicalització i de prevenció de la violència a les aules i en contextos socioeducatius, i també de reconèixer la importància de la memòria de les víctimes.
El nostre institut participa des del curs passat en el projecte Memòria i Prevenció del Terrorisme a les Aules i ha tingut el privilegi, no a l’abast de tots els centres, de comptar amb el testimoni de dues víctimes educadores: Ana Iríbar, vídua de Gregorio Ordóñez, i Javier López, ferit en un atemptat a Galdácano l’any 1978 amb 21 anys.
Agraïm a Carolina Belda, del Servei de Planificació i Gestió de la Formació Permanent del Professorat, haver seleccionat, entre tots els centres que participen en el programa, el nostre per participar en les jornades a Vitòria. L’experiència contribuirà a millorar l’abordatge de la memòria i la prevenció del terrorisme i la defensa dels drets humans en les nostres aules, des del coneixement, però també des de les emocions, l’empatia i l’acció.
Alumnat de 2n de Batxillerat van acostar-se al projecte “Les fosses del Franquisme” mitjançant la realització d’una visita guiada a càrrec dels responsables del projecte d’Aula de la Memòria Democràtica. En concret, van endinsar-se en l’ exposició “Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna” -organitzada pel Museu de Prehistòria de València-, que és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des de la perspectiva arqueològica i a través d’un cas d’estudi concret: el cementeri municipal de Paterna, on hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones assassinades per la dictadura entre 1939 i 1956.
D’altra banda, també van veure la mostra “2238 Paterna. Lloc de perpetració i memòria” -organitzada per L’ETNO (Museu Valencià d’Etnologia)-, i que permet acostar-se a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l’antropologia social.
Cal assenyalar que aquesta activitat ha sigut organitzada pel Departament d’Història, que està treballant la memòria democràtica des de diverses perspectives i amb diversos nivells al llarg del curs.
L’alumnat de 4rt d’ESO i 1r de Batxillerat ha conegut de primera mà els efectes del terrorisme amb l’experiència que va compartir Javier López Ruiz (Associació Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat víctimes de terrorisme.), guàrdia civil retirat que va ser ferit -junt amb altres dos companys- quan tenia 21 anys en un atemptat d’ETA, ja que va ser metrallada la Casa Caserna de Galdácano (Biscaia) en 1978.
Com a conseqüència d’aquest atemptat, va haver de fer front a una lesió en la columna, la paràlisi parcial de totes dues cames, la pèrdua d’un ronyó i també el fetge va resultar afectat. Per aquest motiu, va romandre dos anys en cadira de rodes. Durant vuit anys va seguir una dura rehabilitació que li va permetre tornar a caminar amb suport d’un bastó. Va abandonar la Guàrdia Civil amb 24 anys i va preparar-se per accedir a la Universitat, on va estudiar Empresarials i va acabar exercint fins que es va jubilar de responsable comercial en diverses multinacionals. A continuació d’aquesta xarrada, l’alumnat -que posteriorment va compartir que aquesta activitat va ser molt significativa- li va preguntar diverses qüestions.
Aquesta activitat ha sigut el tancament d’un conjunt de tasques impulsades per les assignatures de Filosofia, Valors ètics i Geografia i Història, que han estat desenvolupant continguts relacionats amb aquest fenomen.
Cal destacar que és el segon curs que el nostre centre participa en el projecte educatiu “Memòria i prevenció del terrorisme”, dirigit a 4rt d’ESO i 1r de Batxillerat. A més, van contar amb la presència dels i les representants de la direcció del Centre de Formació del Professorat (CEFIRE), de l’assessoria de l’àmbit humanístic i de l’assessoria de referència del centre, que van organitzar l’acompanyament de la víctima.
L’alumnat de 4t d’ESO ha participat els dies 7 i 8 de març en una nova ruta de la València sota el franquisme dedicada especialment a la vida de les dones. Aquesta activitat ha estat organitzada com a projecte pilot amb l’alumnat del nostre IES per Esther López i Joan Salazar, responsables de l’Aula Didàctica de Memòria Democràtica de la Generalitat Valenciana.
Gràcies a aquesta activitat organitzada pels departaments d’Educació Física i Geografia i Història, el nostre alumnat ha pogut conéixer el paper que es va atribuir a les dones durant la dictadura, què va ser el Patronato de protección a la Mujer; la Sección Femenina, qui va ser Manuela Solís Clarás o que famoses escriptores com Elena Garro, Luisa Carnés i Dorothy Parker van ser a València durant la Guerra Civil.
Al Museu de la Ciutat, seu del Ministeri de Sanitat a la València capital de la República, l’alumnat va saber que Federica Montseny va ser la primera dona ministra en una democràcia europea.
Aquesta activitat format part del seguit d’iniciatives curriculars que duu a terme el departament de Geografia i Història per a recuperar la memòria democràtica, la qual engloba totes les accions dirigides a esclarir, divulgar i reparar les vulneracions dels drets humans comeses durant la Guerra Civil i les quatre dècades en què els valencians i valencianes van viure sota la dictadura franquista (1939-1975).
Al següent enllaç podeu consultar la ruta feta per l’alumnat:
Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites
Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.
