Visita a l’embassament de Benaixeve i paisatges de guerrilla

El passat dissabte 7 de març, els professors de Geografia i Història, Aina Sebastián i Andreu Romero, junt amb 8 alumnes de 2n de Batxillerat, es sumaren a la visita guiada per a conéixer l’origen de la construcció de l’embassament de Benaixeve i que va estar organitzada per l’associació Acció ciutadana contra la impunitat del franquisme i que estava patrocinada per l’Àrea de Memòria Democràtica de la Diputació de València.

Malgrat la pluja, vam recórrer espais de repressió i resistència. Passejàrem per on van treballar els presos republicans que, a través del sistema de redempció de penes franquista i el treball forçat van contribuir a la construcció de la presa entre 1941 i 1944.

Guiats pels historiadors Juan Salazar, Elena Trabajo i Andreu Domingo, també vam passejar pel poblat on es va organitzar la resistència i el suport a la guerrilla antifranquista, així per on van viure dones que van teixir robes i van comprar queviures per als maquis, homes i dones que es van organitzar per a encoratjar l’oposició als “vencedors”.
La visita va incloure també els espais on les forces repressives de la dictadura van assassinar i van torturar, així com els llocs que va visitar Franco el dia de la inauguració de l’embassament que fins a finals dels 80 portava el nom del Generalísimo.
Un entorn natural colpidor que amb l’aigua i el fred ens va traslladar a aquells anys de dolor i resistència.

Rebem el segell de qualitat eTwinning 2025

El Servei Nacional de Suport eTwinning Espanya ens ha fet arribar aquesta setmana el diploma que acredita l’obtenció del Segell de Qualitat Nacional 2025 pel projecte dut a terme el curs 2024-2025 per part de la professora de Física i Química i tutora del grup 2n D, Charo Soriano, i el professor de Geografia i Història, Andreu Romero.

A més del diploma, ens han fet arribar material promocional per a l’alumnat en agraïment pel seu treball amb la classe del Collège Maurice Ravel de Toulon (França) per analitzar com el canvi climàtic està afectant a la mar Mediterrània.

Memòria i història per a construir consciència democràtica: una experiència a Saragossa i Belchite

Els dies 21 i 22 de febrer, 33 alumnes de segon de Batxillerat vam fer una eixida a Saragossa amb l’objectiu d’aprofundir en el temari d’Història. Actualment estem estudiant la Segona República, la Guerra Civil Espanyola i la dictadura franquista, i aquesta excursió ens va permetre analitzar la història no sols des dels llibres, sinó també des del terreny, davant d’una font històrica directa: les runes de Belchite Vell.

Vam eixir de Benimaclet cap a la capital aragonesa plens d’expectació i curiositat. La primera parada va ser l’Aljaferia, un palau d’origen musulmà que actualment és la seu de les Corts d’Aragó. Allí vam poder observar com un espai amb segles d’història continua tenint una funció política hui en dia, un exemple viu de com el passat i el present conviuen.

Després visitàrem la Basílica del Pilar, un dels símbols més emblemàtics de la ciutat, on vam conéixer que dues bombes llançades durant la Guerra Civil no arribaren a explotar dins del temple. Finalment, vam recórrer el Teatre romà de Caesaraugusta, que ens va transportar a l’època de l’Imperi romà i ens va recordar la llarga trajectòria històrica de la ciutat.

Però el moment més impactant de l’excursió arribà l’endemà, quan vam agafar l’autobús per visitar Belchite Vell. Més que un poble, el que vam trobar van ser les seues runes.

Belchite Vell va quedar pràcticament destruït l’any 1937, durant una de les batalles més dures de la Guerra Civil, en l’enfrontament entre el bàndol republicà i el bàndol sublevat. El poble no va ser reconstruït, ja que el règim franquista va decidir conservar-lo tal com havia quedat, amb la intenció que actuara com a símbol de la victòria i advertència del que podia passar. Hui en dia, es manté com a espai de memòria, on el silenci, les parets derruïdes i l’absència de vida ens obliguen a reflexionar sobre les conseqüències devastadores de la guerra.

La visita va començar amb una contextualització històrica que ens ajudà a entendre la situació del moment. Després, vam recórrer els carrers del poble. El primer que vam veure va ser l’Arc de la Vila, que dona accés al carrer Major, antic centre de la vida quotidiana. Allí hi havia bars, tendes i espais de trobada. Encara es conserven algunes façanes, però marcades pel pas del temps i per les ferides de la metralla.

El carrer Major desemboca a la plaça del poble, que antigament era un espai social amb una font central on les dones anaven a buscar aigua. A prop d’allí es troba una creu situada al mateix lloc on es van incinerar cossos de víctimes de la batalla i de la repressió posterior. Aquest va ser, sens dubte, un dels punts més colpidors de la visita.

També vam visitar l’església de Sant Martí, un dels edificis més importants del poble, que durant la batalla es va convertir en refugi i centre mèdic. Al costat es troba l’església del convent de Sant Agustí, que encara conserva una bomba d’aviació inactiva en el seu interior, un element que impacta especialment perquè ens fa conscients de la violència real que es va viure en aquell espai.

Una lliçó que va més enllà dels llibres

Aquesta excursió no va ser simplement una activitat acadèmica, sinó una experiència que ens va fer comprendre la importància de la memòria històrica. Caminar per Belchite Vellno és el mateix que llegir sobre la Guerra Civil en un manual: és sentir el pes del passat i observar les conseqüències físiques de la intolerància i la divisió.

Projectes com els que impulsa el nostre professor Andreu Romero ens permeten entendre que la històriano és només una successió de dates, sinó una eina fonamental per formar ciutadans crítics i conscients. Recordar no significa reobrir ferides, sinó evitar que es tornen a repetir. Fomentar la memòria democràtica a les aules és, en definitiva, una manera d’enfortir la democràcia. Perquè només coneixent el passat podem valorar el present i defensar, amb responsabilitat i compromís, els drets i les llibertats que hui tenim. I això, sens dubte, és una de les lliçons més importants que ens hem endut d’aquesta experiència.

La visita a Belchite Vell forma part d’un projecte més ampli de memòria democràtica que hem treballat al llarg dels cursos gràcies a la iniciativa del nostre professor Andreu i d’altres membres del departament de Geografia i Història, com Aina Sebastián. Fa unes setmanes també vam viatjar a Alcoi per conéixer espais vinculats a la industrialització i a la Guerra Civil, com antics edificis reconvertits i un refugi antiaeri. La ruta va ser dissenyada i guiada per alumnat d’un altre institut, dins d’una xarxa de col·laboració entre centres que va començar arran de la trobada de la RedMemoria celebrada en octubre a Navarra, a la qual vam tindre l’oportunitat d’assistir per conviure amb altres centres i ajudar a difondre aquest projecte tan important.

Aquestes iniciatives ens demostren que la història no sols s’estudia als llibres: es camina, s’escolta i es comparteix. I així és com realment aprenem a valorar i defensar la democràcia.

TESTIMONIS

E.G. G

“La visita a belchite ha estat probablement l’excursió més interessant que hem fet en Batxillerat, i sens dubte en la que més he après, perquè hi ha una enorme diferència entre que t’expliquen uns fet que van ocórrer fa més de 80 anys i veure de primera mà el que la Guerra Civil va suposar, més si cap si estem parlant d’un poble sencer derruit com és el cas de Belchite.”

C.M.F

“(..) La visita a Belchite fue, sin duda, el punto culminante y más conmovedor del viaje. Caminar por las ruinas del pueblo viejo, tal como quedó tras la Guerra Civil, es como retroceder en el tiempo. Ver los edificios destrozados, las casas vacías y sentir el silencio que lo envuelve todo te hace reflexionar mucho sobre la historia y las consecuencias de la guerra.

La visita guiada es fundamental para entender la magnitud de lo sucedido y para conocer las historias personales que hay detrás de cada ruina. Te das cuenta de que no son solo edificios, sino hogares y vidas que fueron afectadas. (…) Es un lugar que recomiendo visitar para aprender y para no olvidar.”

B.M.L 

“La visita guiada a Belchite va sobrepassar les meues expectatives. Va ser molt impactant passejar per un poble destrossat per la guerra, semblava fins i tot un escenari postapocalíptic. També vam tindre la sort que el nostre guia era excel·lent i la seua explicació era clara, concisa i senzilla. En conclusió, va ser una experiència molt interessant que considere necessària a l’hora de reflexionar sobre les conseqüències de la Guerra Civil, que encara s’arrosseguen el dia d’avui.”

S.M.V

“Visitar i conéixer llocs com Belchite és una experiència molt interessant i important. Tots els alumnes hem pogut aprendre molt sobre aquest poble emblemàtic de la Guerra Civil amb l’explicació del guia, que ens va contar la vida al poble durant el conflicte i les conseqüències d’aquest. En conjunt, va ser una experiència molt enriquidora que pense tothom hauria de viure, per recordar la importància de fer memòria i conéixer la nostra història”.

Andreu Romero, professor

«Belchite ens ha mostrat dues cares d’una mateixa moneda: la barbàrie, la por i l’odi d’un costat; de l’altre, la dignitat, la memòria i la voluntat d’un poble que aspira a viure en una societat més justa i més lliure, capaç de mirar el passat sense por per entendre el valor de la convivència i el respecte pels drets humans.

Tot això ha estat, en realitat, un regal que ens ha fet el nostre alumnat amb el seu interés i la seua passió. Van ser ells qui ens van demanar organitzar la visita, i no ens vam poder negar a 33 alumnes de 17 i 18 anys disposats a invertir el seu temps i els seus diners en un cap de setmana per visitar un poble llunyà assolat per la guerra.

A voltes no cal imaginar un món millor: només cal mirar al voltant i reconéixer els valors que té la nostra joventut.»

Alcoi, un viatge per la història industrial i la memòria de la guerra

El passat dimarts 10 de febrer, l’alumnat de segon de Batxillerat del nostre centre va canviar les aules pel bus per a posar rumb a Alcoi, ciutat coneguda com el cor de la industrialització al nostre país fonamental per a entendre la modernització i els conflictes de la nostra història recent. Va ser un matí d’aprenentatge a peu de carrer, on vam recórrer llocs emblemàtics per a conèixer de primera mà una ciutat que és clau per a entendre tant la Revolució Industrial com els temps de la Guerra Civil a Espanya.

Organització de la jornada

Només arribar a la ciutat, ens vam organitzar en tres grups diferents, cadascun acompanyat per un professor del nostre institut, per a realitzar la ruta de manera més dinàmica. El recorregut va ser dissenyat per l’alumnat de l’IES Andreu Sempere d’Alcoi que ens van fer de guies locals  per alguns dels punts més rellevants de la ciutat. Aquests estudiants alcoians, amb la seua experiència i el seu treball d’investigació, ens van permetre veure en directe tot allò que estudiem als llibres i així obtindre una visió més propera d’una història que forma part del nostre passat. 

L’epicentre de la Revolució Industrial
Alcoi va ser motor fonamental de la Revolució Industrial a Espanya durant el segle XIX, destacant en els sectors tèxtil, paperer i metal·lúrgic. Vam aprendre com l’energia hidràulica del riu Serpis va permetre que la ciutat es convertira en una pionera de la industrialització, deixant enrere el seu passat agrícola i forjant una burgesia que va impulsar el modernisme. Durant la ruta, vam visitar llocs clau d’aquesta època:

L’edifici del Viaducte, antiga escola industrial i actual edifici històrica de la UPV: Antigues fàbriques tèxtils reconvertides en universitat. Vam conèixer la seua història com a Hospital Sueco-Noruec durant la Guerra Civil, un centre finançat per treballadors escandinaus per a atendre soldats i civils. A més, part d’aquest edifici va ser utilitzat com a presó durant la postguerra i ens va impressionar veure els grafitis que els presos polítics van deixar a les parets.

Hospital
Hospital
Presó
Presó

Cercle Industrial i IVAM-CADA: Vam conèixer el cor de la vida social de l’elit alcoiana i com la seu de l’antiga Caixa d’Estalvis s’ha transformat hui en un espai cultural de referència.

Fundició Rodes: Un complex metal·lúrgic fonamental des de principis del segle XX que fabricava maquinària per a tota la indústria local i que actualment s’ha rehabilitat com a parc tecnològic, amb un espai destinat a actes socials. Va ser una fàbrica d’armament clau durant la Guerra i objectiu dels bombardejos feixistes.

La memòria de la Guerra Civil

La ciutat també va ser clau en la reraguarda republicana i va patir intensament el conflicte amb set bombardejos feixistes i una fèrria repressió posterior.

Església de Santa Maria: Vam descobrir que aquest temple, acabat de construir  l’any 1767, va ser enderrocat en 1937, en ple procés revolucionari degut als conflictes ideològics entre els bàndols republicà i sublevat, sent reconstruït totalment l’any 1955. Ens va sorprendre que s’haguera desmuntat pedra a pedra per a construir una piscina olímpica municipal.

Refugi de Cervantes: Aquest va ser el punt que més ens va impressionar. Es tracta d’una galeria subterrània que servia per a protegir els civils dels bombardejos de l’aviació italiana. En entrar en aquest espai tan estret (amb una capacitat per a quasi dos mil persones) i sentir el so real de les sirenes d’avís, l’ambient es va tornar colpidor, permetent-nos imaginar per un moment l’angoixa i la por que sentia la població.

Església de Santa Maria
Església de Santa Maria
Refugi Cervantes
Refugi Cervantes

Final de jornada

L’activitat ha estat molt aprofitable per a fixar continguts històrics i reflexionar sobre l’evolució de la societat valenciana, veient com antics espais de treball dur o de sofriment s’han transformat en centres de coneixement. Sent això un reflex de que per a no repetir la nostra història, estem obligats a conèixer-la.

A més de la part acadèmica, vam gaudir de molts moments de rialles i bona companyia. Per a tancar la jornada, després d’un matí intens de cultura i rutes a peu, ens vam traslladar al centre comercial de la ciutat per a dinar tots junts i gaudir d’una estona de descans abans de tornar cap al nostre institut.

En resum, el matí va transcórrer entre anècdotes, aprenentatges sobre la solidaritat internacional i reflexions sobre com el nostre passat condiciona el present. Una experiència molt completa que ens ha ensenyat que la història no només es llegeix: es camina i se sent.

Aquesta activitat és producte de la col·laboració dels departaments de Geografia i Història de l’IES Andreu Sempere i Francesc Ferrer i Guàrdia, ambdós membres de la Xarxa XEIM. Com a resultat de la nostra participació en la trobada de la Red Memoria que va tindre lloc en octubre a Navarra, vam trobar que la col·laboració entre centres amb la implicació de l’alumnat per a compartir iniciatives era un camí pedagògic que calia explorar. D’aquesta manera, Andreu Romero i Aina Sebastián proposaren al professor Diego Fernández encetar aquesta xarxa de col·laboració amb un model on l’alumnat siga el protagonista: ha estat l’alumnat de 1r de Batxillerat de l’Andreu Sempere qui ha dissenyat una ruta sobre la memòria històrica a la seua ciutat per a que l’alumnat del nostre IES puguem aprendre sobre la Guerra Civil. 

El pròxim curs, el nostre alumnat s’encarregarà de fer el mateix per a que els nostres companys alcoians puguen descobrir la petjada de la Guerra Civil amb una ruta històrica a la ciutat de València.

Conferència sobre la revolució pedagògica de Francesc Ferrer i Guàrdia

El pròxim dimecres 14 de gener a les 18:00 hores tindrà lloc a la Sala d’Actes del nostre institut la conferència La revolució pedagògica de Francesc Ferrer i Guàrdia a càrrec de Dani Sosa (Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia).

Aquesta conferència complementa la instal·lació al nostre centre d’una exposició de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia que té com objectiu acostar la figura del pedagog que dona nom al nostre IES a la nostra comunitat educativa.

Us esperem!

Alumnat de 2n de Batxillerat participa en la trobada nacional per la convivència i la memòria democràtica organitzada per la Fundación CIVES

El 29 de novembre, dotze alumnes de segon de Batxillerat, acompanyats pels professors del Departament de Geografia i Història Andreu Romero i Aina Sebastián, van participar a la Trobada Nacional per a la Convivència i la Memòria Democràtica, que organitzà la Fundació CIVES juntament amb la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica. A l’acte, celebrat a l’Ateneu de Madrid, experts, professorat i alumnat de diversos centres d’Espanya van posar en valor l’educació en democràcia front l’educació en dictadura.


La inauguració de la jornada va comptar amb la intervenció de Manuela Carmena, jutgessa, advocada i alcaldessa de Madrid entre el 2015 i el 2019.

Aquesta trobada nacional va ser el colofó ​​d’una sèrie de diàlegs educatius que han portat la memòria democràtica a joves de tot el país. Aquests esdeveniments s’emmarquen dins del programa de la Fundació CIVES Memòria, escola i democràcia, que analitza el passat amb una mirada de present i futur a través d’una sèrie d’activitats que s’han dut a terme el 2025 i continuaran el 2026.

El nostre alumnat, amb una original posada en escena, va exposar els treballs relacionats amb la memòria democràtica que s’han realitzat al llarg dels darrers cursos i va compartit les seues reflexions sobre la importància de l’educació democràtica i el valor de la memòria a les aules.

Guardonades amb el 2n premi Memòria a l’escola

Les alumnes de 2n de Batxillerat de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia, Sofía Monleón i Banina Mouloud, han rebut aquesta setmana el 2n premi a la 6a edició Memòria a l’escola de la Diputació de València. Tutoritzades pel professor de Geografia i Història, Andreu Romero, han rebut aquest guardó gràcies al seu guió teatral El pes del silenci.

Aquest treball és una adaptació teatral de l’entrevista realitzada per les alumnes a María Navarro, Pilar Taberner i Teresa Llopis, familiars de víctimes afusellades pel franquisme. L’entrevista es va realitzar en el procés d’investigació del treball DONAVEU: Repressió franquista contra les dones a València: silenci, memòria i didàctica.

El guió teatral, creat per a ser representat per l’alumnat d’arts escèniques, es va concebre per a atendre als objectius que va plantejar aquesta sisena edició del concurs Memòria a l’Escola promogut per la Diputació de València. Sota el lema Les dones, primeres guardianes de la memòria, el premi ha posat en valor la labor desenvolupada per les dones per a mantindre el record de les persones afectades per la repressió de tota mena.

Així, la Diputació ha premiat la tasca d’investigació i difusió realitzada per Sofía i Banina, amb un projecte que no només interpel·la el nostre passat sinó també el nostre present i futur, reflexionant sobre els avantatges que suposa la democràcia i l’estat de dret en la vida de la ciutadania.

Estos treballs i projectes d’investigació difusió en l’àmbit dels Drets Humans i la Memòria Democràtica ajuden l’alumnat a
construir el seu propi coneixement i convertir-se en part activa del seu propi procés d’aprenentatge, a més d’accentuar en elles la
valoració cap als Drets Humans i la Memòria Democràtica, la qual cosa es tradueix en el foment de la participació de la joventut en la
defensa dels principis democràtics.

Participem al diàleg educatiu sobre memòria, escola i democràcia a la Universitat de València


La Fundación Cives organitza a la Universitat de València (Aula Concepción Medina, Facultat de Formació del Professorat, Campus de Tarongers) el pròxim dimecres 5 de novembre un diàleg educatiu per la convivència i la memòria democràtica de 16:00 a 21:00 hores. A les 18:00 hores ens han convidat a participar en aquest diàleg amb el Projecte Associació Llibres amb Memòria de Quart de Poblet coordinat per Luis Vivas i Amparo Moya.

Concretament participará el professor del departament de Geografia i Història, Andreu Romero, acompanyant les alumnes Sofía Monleón i Banina Mouloud, autores de la investigació DONAVEU sobre la repressió franquista de les dones a València i Premi Sapiència d’Arts i Humanitats 2024.

Aquesta jornada de participació escolar se celebrarà en el marc del programa oficial de política pública de memòria, Espanya en llibertat. 50 anys, amb l’objectiu de donar suport, a través de l’educació, a una societat que vol consolidar la vigència dels seus drets i llibertats democràtiques davant de la penetració d’idees i propostes antidemocràtiques de caràcter cultural i polític que han sorgit en alguns sectors de la joventut actual.

Podeu consultar el programa i inscriure-vos gratuïtament en aquest enllaç: Programa Jornada.

L’acte organitzat per CIVES dona veu a l’alumnat, al professorat i a persones expertes per reflexionar col·lectivament sobre els reptes actuals de l’educació democràtica. Es tracta de reflectir la seua visió, subratllant amb especial rellevància les diferències entre l’educació durant la dictadura i l’educació en el marc de la Constitució de 1978, en l’article 27.2 de la qual s’assenyala que l’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals.

El projecte DIFAMA del Ferrer i Guàrdia és finalista dels Premis Sapiència

Voteu-nos donant al like en Youtube per obtenir el premi del públic! 

Dues alumnes de 2n de Batxillerat varen dur a terme el curs passat amb el seu tutor i professor de Geografia i Història la investigació DIFAMA, Impacte de la desinformació mediàtica en la visió de la migració en Espanya.

Aquest projecte és un dels sis finalistes en la categoria d’Arts i Humanitats que participaran al Congrés Sapiència el dia 13 de desembre.  

A més, les autores opten al premi del públic amb el vídeo que han elaborat per explicar el projecte. Només necessiten que entreu en Youtube i li doneu al like al vídeo per a votar-lo. 

Ací teniu l’enllaç: 

Sapiència és una iniciativa conjunta de la Xarxa d’Universitats Valencianes per al foment de la I+D+i (RUVID) i la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana que té per objectiu despertar vocacions científiques entre els joves estudiants de la Comunitat Valenciana a través de la convocatòria de premis a projectes d’investigació duts a terme per estudiants de 4t ESO i Batxillerat. 

Participem a Navarra a la I Trobada Escolar de la RedMemoria  

L’alumnat de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia, representat per 7 alumnes de 2n de Batxillerat, acompanyats pels professors del Departament de Geografia i Història, Aina Sebastián i Andreu Romero, han participat a Navarra del 2 al 5 d’octubre en la I Trobada Escolar de la RedMemoria. 

Aquesta trobada ha reunit a 150 alumnes i 45 professors de 23 centres educatius de 12 comunitats autònomes gràcies al suport de l’Institut Navarro de la Memòria (Govern de Navarra) i el Comissionat d’Espanya en Llibertat (Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica). 

L’experiència ha permès a l’alumnat visitar diferents espais de memòria ubicats a Navarra i que s’inspiren en l’activitat ‘Les Botelles de la Llibertat‘, que l’Institut Navarro de la Memòria porta anys realitzant en el marc del programa Escoles amb Memòria. Així els nostres joves han realitzat la primera etapa de la ruta (hui convertida en GR 225) que van seguir els fugats del Fort de Sant Cristòfol, prop de Pamplona/Iruña, en un acte que ha comptat amb la participació musical d’Enrique Villarreal ‘El Drogas’.  D’aquesta presó franquista el 22 de maig de 1938 van fugir 795 presos. D’aquests, 206 van ser assassinats en la seua fugida, 14 executats més tard i la resta, van ser capturats i retornats a la presó. Només tres van aconseguir assolir la frontera francesa.  A més, han visitat el conegut com “Cementerio de las Botellas” i la fossa comuna d’Olave.  

D’altra banda, en un taller organitzat a la Universitat Pública de Navarra, el nostre alumnat ha tingut l’oportunitat de compartir les activitats i projectes que venen treballant al centre amb alumnat d’altres centres amb l’objectiu de compartir experiències relacionades amb la memòria democràtica, els drets humans i la deslegitimació de la violència des del punt de vista de la joventut.  

Per a desenvolupar aquesta activitat s’ha dissenyat el següent pòster: 

Com a resultat d’aquests tallers, l’alumnat a elaborat un manifest que en arribar a València hem volgut ampliar amb la nostra perspectiva i que podeu consultar en el següent enllaç: I Manifest d’Iruña, joves per la memòria.

Com s’ha manifestat en diversos moments de la trobada, la memòriano és un fet del passat, sinó de construir un present i futur alineats amb el respecte dels drets humans. 

Per últim, el professorat ha participat en un taller amb l’objectiu fonamental de recollir expectatives i criteris per a l’organització en 2026 del III Congrés Internacional Història amb Memòria en l’Educació i, sobretot, per compartir experiències i possibilitats d’encetar projectes de col·laboració entre centres de diverses comunitats autònomes. 

Avís de privacitat

Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.

Veure política de cookies