Revista_destacado

Teatre Tirant lo Blanc

per

Aquest dimecres 17 de gener l’alumnat de 3r d’ESO ha participat en l’activitat complementària que ha consistit a visitar el teatre Flumen, a València, per veure una adaptació teatral de l’obra Tirant lo Blanc.

Vam visualitzar una adaptació juvenil, amb tocs humorístics, de l’obra de Tirant lo Blanc, obra que treballarem el tercer trimestre del curs. El plantejament de l’obra va començar amb la presentació dels tres actors que la conduïen, els quals encarnaven alumnes d’instituts que tenien l’objectiu de practicar una adaptació al teatre de la coneguda obra del cavaller Tirant.

Aquesta obra teatral és preparada per Aulaescena, una productora que prepara teatres per a escoles. Té com a objectiu acostar el teatre a l’alumnat, com un complement educatiu fantàstic per a la comprensió d’idees, matèries escolars i valors. Defineixen aquesta obra com una adaptació teatral que respecta l’esperit cavalleresc del fascinant relat medieval, orgull de les lletres valencianes, escrit per Joanot Martorell, i es recreen les millors escenes d’acció, així com les més jocoses i irreverents que caracteritzen i donen fama a la novel·la.

L’alumnat va poder gaudir molt de la representació i conèixer en profunditat la història.

Concert didàctic “Un passeig per la història de la música” a l’Auditori Municipal de Paiporta

per

Dijous passat dia 11 de gener, es va celebrar a l’Auditori Municipal de Paiporta un concert didàctic anomenat “UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DE LA MÚSICA”.

En aquest concert van participar alumnes de l’optativa de música de 1r i 4t d’ESO, tant cantant com presentant l’espectacle. A més a més, Iago Santos, alumne de 1r d’ESO i estudiant de dansa espanyola del Conservatori de Valencia, va ballat al concert de hui. Els membres conductors del concert i integrants del grup Saxiclar Quartet són: Julio Roig (Saxo soprano i alt), Àngel Rabasa (Clarinet soprano i alt), Paco Colom (Saxo tenor), Marc Sarrió (Saxo baríton) i Xuti Albero Boronat (Bateria).

Encara més, els van acompanyar vora 400 alumnes des del pati de butaques, provinents dels IES La Sénia de Paiporta, IES Consuelo Aranda d’Alberic i IES Teulada.

Fou una oportunitat d’acostar l’alumnat a la música i fer-los part del moviment cultural del poble. El resultat ha estat molt gratificant i tot el públic a gaudit força del concert.

FÒRUM Z

per

Des del dimecres 29 de novembre s’ha iniciat una activitat proposada pel Departament d’Igualtat de l’Ajuntament de Paiporta: el Fòrum Z, el qual tindrem tots els dimecres al pati. Aquesta activitat consisteix en una trobada informal amb dues monitores de l’ajuntament en què es debatrà i es parlarà sobre temes que interessen l’alumnat. Les temàtiques i activitats seran variades i dependran de la quantitat d’alumnat que s’hi acoste.

Les companyes de l’ajuntament estaran a l’aula verda perquè l’alumnat puga acudir-hi lliurement. Tindran la possibilitat de reflexionar sobre temes d’actualitat, estar en contacte amb altres companys i companyes i conèixer diferents punts de vista. Els debats o col·loquis són molt profitosos per desenvolupar una escolta activa i una actitud tant resilient com assertiva, ja que aprenen a expressar les seues opinions de manera respectuosa o entendre les intervencions alienes.

Hui, dimecres 20 de desembre, han estat gaudint d’aquest col·loquis un grup de set alumnes. Han tingut l’oportunitat de reflexionar sobre els rols familiars en aquestes dates tan assenyalades com són les vacances de Nadal.

Animem tot l’alumnat a gaudir d’aquesta activitat. De segur que és molt profitosa per a ells i elles.

Ens veiem als patis!

El Nadal amb la gent gran

per

L’alumnat de l’IES La Sènia ha visitat la gent de la residència SAVIA de Paiporta per amenitzar-los el matí amb algunes nadales.

Ahir,19 de desembre, el departament de música va dirigir l’alumnat del nostre institut per tornar a realitzar, com el curs anterior, una actuació molt especial dirigida als residents del centre de majors SAVIA, de Paiporta. Aquesta actuació musical ens va regalar moments de molta emoció compartits per tothom.

Cal agrair la participació als companys Jose Juan al baix (matemàtiques), Pili (orientadora) i Àngel (música i organitzador de l’activitat). Hem compartit un dia molt bonic i emotiu per a tots i totes.

Fins el pròxim Nadal!

Som patrimoni

per

Coneixem i promocionem els nostres patrimonis

L’alumnat de 4t de l’ESO de l’IES La Sénia ha estat treballant aquest últim més els patrimonis valencians, la seua importància i els seus trets més significatius. Conjuntament hem aprés que el nostre territori està farcit de tradicions i monuments reconegudes internacionalment i que, sens dubte, cal preservar.

Aprofitant que també estàvem treballant les característiques del fullet informatiu i que calia aprendre com redactar-los, decidírem portar a terme un projecte a partir del qual l’alumnat crearà fullets informatius de diferents patrimonis valencians.

D’aquesta manera, després de cercar informació i dissenyar un esbòs de fullet, s’han elaborat fullets tan interessants com els que han fet Elias, Adrian, Joan, Eloy, Andrea i Àlvaro (4t B) sobre les falles; el que han dissenyat Alejandro i Ivan (4t B) sobre la llotja de la seda; o el que ha realitzat Daniela González (PDC de 4t) sobre el palmeral d’Elx.

Patrícia Moragon Fandos

Xarrada sobre l’edatisme

per

Aquest dijous 14 de desembre, l’alumnat de 2n de batxillerat i del PDC va tindre la sort de gaudir d’una xarrada sobre l’edatisme per part de l’associació de jubilats de Paiporta amb la col·laboració de la Unió Democràtica de Pensionistes (UDP).

Àngel Redondo, president de l’associació de jubilats de Paiporta, junt amb Daniel Peinado, representant del Projecte de la UDP Internacional, van conduir aquesta xarrada informativa i formativa dirigida al jovent. L’objectiu amb aquest públic és contrarestar els prejudicis i discriminacions, i així construir una societat igualitària.

Van presentar el concepte d’edatisme, desconegut per la majoria de l’alumnat. Van exemplificar els tipus de discriminacions que sofreix la gent major a causa dels estereotips o prejudicis. Per tal d’acostar aquesta realitat a l’alumnat, a més de fer-ho des d’una perspectiva actual i de posar exemples, van iniciar una reflexió sobre com canviarà la situació en 50 anys: la població envellida augmentarà un 22%.

Van tancar amb un torn de preguntes i una reflexió final d’Àngel, qui va animar l’alumnat a respectar la gent major i a comunicar-se amb aquest sector de la població, ja que se’n pot aprendre molt. Des del centre, sense dubte, compartim el seu objectiu principal: millorar la qualitat de vida de les persones majors.

20 de Novembre, l’aniversari de la primera edició del ‘Tirant lo Blanc’

per

El 20 de novembre és el dia commemoratiu de la primera edició del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (1413-1468), imprés per Nicolau Spindeler a la ciutat de València l’any 1490. Per aquest motiu hem celebrat el dia del llibre valencià.

Per tal d’involucrar l’alumnat i a tota la comunitat educativa que està present al centre, algunes parelles d’alumnes van recitar diferents fragment de diverses obres d’autors i autores valencians. Ho vam fer en els canvis de classe, des de la megafonia del centre, després d’escoltar un fragment de la famosa cançó Tobogan, del grup ZOO.

Les lectures que es van escoltar foren les següents:

A les 8.55h van participar l’alumnat de 2n A, conduïts per la professora ÈLIA FAUS. El fragments escollit és del poema “Cançó de fer camí”, de Maria Mercé Marçal. Llegit per Lucía Català i Aroa Minguet.

A les 9.50h van participar l’alumnat de 2n E, conduïts per la professora ARANTXA GENESTRA. El fragment escollit és de l’obra L’ambició d’Aleix, d’Enric Valor. L’alumnat volia preservar l’anonimat.

A les11.05h van participar l’alumnat de 3r C, conduïts per la professora ISABEL LORENZO. El fragment escollit és de l’obra L’Espill, de Jaume Roig. Llegit per Xavi Fuertes i Zayd Zerrad.

Alumnat 3r C

A les 12.00h van participar l’alumnat de 4t C, conduïts per la professora ÀNGELS VERDEJO. El fragment escollit és de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. De com el cavaller Tirant li declara l’amor a Carmesina. Llegit per Nerea Bermúdez i Laura Gallega.

Alumnes 4t C

A les 12.55h van participar l’alumnat de 4t D, conduïts per la professora PATRÍCIA MORAGÓN. El fragment escollit és el poema “L’Ametller”, de Joan Maragall. Llegit per Hugo Salvador i Samuel Scutelnicu.

Alumnes 4t D

L’alumnat fou l’altaveu de la nostra història literària i va acostat als seus iguals fragments curosament seleccionats per transmetre aquesta importància. L’activitat ens permet treballar la prosòdia de l’alumnat, acostar-los a les lletres valencianes, treballar la riquesa cultural de la nostra terra i conèixer la història del llibre valencià.

La veu de 4t

per

Àngels Verdejo

Enguany a l’assignatura de valencià hem treballat la columna periodística amb l’alumnat de 4t d’ESO. Els canvis en la comunicació personal és un dels temes que els preocupen. Ací en teniu unes quantes reflexions. És La veu de 4t.

TEXT

Canvis en la comunicació personal

L’altre dia vaig parlar amb una persona major. Em va dir que nosaltres, la gent jove, ja no sabem relacionar-nos. Jo, amb curiositat, li vaig preguntar que en quin sentit ho deia, ella em va confirmar el que jo ja sospitava: Que som addictes a la tecnologia i que aixòno és comunicació vertadera.
La meua cara va ser clarament de sorpresa, ja que pense que la dona no podia estar més equivocada. Quan la dona em va dir això no vaig poder parar de pensar en totes les coses positives que ens ha donat la tecnologia a l’hora de comunica-nos. Per exemple, quan vius lluny d’algú que estimes molt, si parles amb la persona pot ser que la sentes més a prop. També per avisar que estàs bé, és a dir, imagina’t que el teu fill ix de festa o queda amb amics, doncs si tens dispositius tecnològics pots saber si està bé o si necessita ajuda. Tampoc oblidem que podem utilitzar la tecnologia simplement per a passar una bona estona parlant amb el teu amic que acabes de vore a l’escola o quan plou i no et ve de gust eixir-ne.
La meua opinió està clarament en contra del que pensa la dona, però tenint una mica d’empatia amb la senyora vaig tornar a pensar-hi. La gent major no ha viscut des de jove parlar per un dispositiu i no hi veu la necessitat, aleshores per eixa banda ho entenc. Una bona idea seria fomentar l’ús de les noves tecnologies en la gent major, però sols és una idea, ja que fer a la gent canviar d’opinió o de costums és difícil.
Com a conclusió podem determinar que la tecnologia ha suposat un gran avanç a l’hora de comunicar-nos i d’estar en aquesta societat per tots els motius donats, però, encara que mai podrà substituir les quedades en persona, cal saber modernitzar-se i vore que hi ha moltes més coses positives que negatives en aquest mode de comunicació actual.

SONIA MESONERO, 4t C

La veu de 4t

per

Àngels Verdejo

Enguany a l’assignatura de valencià hem treballat la columna periodística amb l’alumnat de 4t d’ESO. Els ventres de lloguer és un dels temes que els preocupen. Ací en teniu unes quantes reflexions. És La veu de 4t.

TEXT

TOT EL QUE S’AMAGA DARRERE DELS VENTRES DE LLOGUER 

ELENA SANFÉLIX SERRAL, 4t C 

Quan una dona porta un bebé en el seu ventre per a una altra persona o parella que no pot tindre fills per si mateixa, parlem de ventres de lloguer. La gestantno és la mare biològica,  però durant l’embaràs, cuida el bebé i després el lliura als pares biològics. Això fa pensar molt en què significa ser mare i en què és millor per al nadó. 

En la meua opinió, els ventres de lloguer són un tema complex. Per una banda, puc entendre que per a parelles que no puguen i vulguen tindre fills això siga una bona opció. D’altra banda, és preocupant si algunes dones poden sentir-se pressionades a fer-ho, ja que imagine que ningú vol parir un bebé que no siga seu, deixar de fer diverses activitats durant un temps, perdre la bona forma del cos o tindre un canvi hormonal. El més segur és que els faça falta els diners o els hi hagen obligat. 

Ens podríem fer preguntes com: Com se sent la mare biològica al no poder portar el seu propi nadó? Pense que no deu ser la millor sensació. I encara que també està l’opció d’adoptar, sembla que la gent que s’ho pot permetre tria l’opció dels ventres de lloguer. I, com afecta això al bebé que creix en un ventre queno és el de la seua mare? La mare no podrà donar-li el pit però supose que el bebé s’anirà adaptant a la nova mare. 

Les lleis i regulacions que envolten els ventres de lloguer són prou segures per a protegir totes les parts involucrades? Se segueixen adequadament en tots els casos? Doncs, tot això dependrà del país i del contracte que s’hi haja firmat.  

Països com Canadà, els Estats Units, Rússia, Ucraïna, Geòrgia, el Regne Unit, Austràlia, Sud-Àfrica o Tailàndia són destins de gestació subrogada, encara que cadascun amb un diferent grau de permissivitat a l’hora de dur a terme esta tècnica. En la resta de països està prohibida la gestació subrogada.  

Exemples de famosos que han utilitzat aquest mètode són: Kim Kardashian i Kanye West amb els seus 2 últims fills o Miguel Bosé, que en ser d’Espanya i estar prohibit va haver d’anar a algun d’estos països (la majoria recorren als Estats Units). I el més recent, el cas de la mare/iaia Ana García Obregón, on se sumen uns altres temes no menys polèmics com l’edat de la mare legal i que el pare biològic no siga viu en el moment de la fecundació. 

No és fàcil triar entre si s’hi està d’acord o no. Té parts negatives com per exemple que es puga produir un avortament, o complicacions al part o que la mare biològica patisca malalties per l’embaràs; positives: els pares contractants tenen un fill amb l’ADN seu i l’altra dona guanya diners. 

En conclusió, pense que el que haurien de fer els països anteriorment anomenats, és donar ajudes o un bon treball a aquestes dones i que no hagen de recórrer a esta opció, ja queno és just que una família amb diners s’aprofite d’una pobra dona amb unes condicions de vida més roïnes.  

La veu de 4t

per

Àngels Verdejo

Enguany a l’assignatura de valencià hem treballat la columna periodística amb l’alumnat de 4t d’ESO. La independència dels joves és un dels temes que els preocupen. Ací en teniu unes quantes reflexions. És La veu de 4t.

TEXT

Els lloguers condicionen la independència

Laura Gallega Estanisalo 4C

Hui en dia hi ha molts joves estudiants d’universitat que encara no s’han independitzat de sa casa, molts que passen els 23 i segueixen en la casa en què van créixer, altres que encara que tinguen parella no han pogut anar-se’n a viure junts. I tots aquests exemples no són perquè trobaren a faltar els seus pares, sinó que és culpa dels preus dels lloguers, tan elevats. Qualsevol jove, estudiant i treballador alhora, que vulga independitzar-se, no té prou diners per a fer-ho. Els salaris dels treballs per als joves són molt baixos o el preu dels pisos està molt alt. Jo pense que es donen les dues situacions.

Si investigues una mica, de seguida t’adones que és molt car independitzar-se en qualsevol ciutat i més si tens un baix salari. Els lloguers de pisos a Madrid, per exemple, partixen de 700€ al mes; el més barat és a soles un dormitori de 25m2. Sembla molt car per a tindre la cuina al costat del llit. També hi ha pisos amb condicions acceptables de sols 2 dormitoris per 1.200€. Amb aquests preus la millor opció és compartir lloguer amb algun/a company/a però amb els metres quadrats que ofereixen aquests pisos,no és l’opció més còmoda.

Però no sempre la independència és una opció voluntària, ja que hi ha molta gent que pels seus estudis se n’ha d’anar a altra ciutat o altre país i en aquest cas no tens l’opció de quedar-te a ta casa.

Amb aquests preus tan alts i els salaris tan baixos, els joves independitzats no arriben a final de mes ja que el lloguer ocupa quasi el 80% del seu sou, quan no el 100%.

Definitivament, aquesta és la raó per la qual els estudiants tarden molts anys a independitzar-se. Haurien de baixar el preus dels lloguers o donar ajudes als joves per a facilitar la seua independència, si no volem arribar a compartir el pis amb diferents generacions de familiars.