El Nadal amb la gent gran

L’alumnat de l’IES La Sènia ha visitat la gent de la residència SAVIA de Paiporta per amenitzar-los el matí amb algunes nadales.

Ahir,19 de desembre, el departament de música va dirigir l’alumnat del nostre institut per tornar a realitzar, com el curs anterior, una actuació molt especial dirigida als residents del centre de majors SAVIA, de Paiporta. Aquesta actuació musical ens va regalar moments de molta emoció compartits per tothom.

Cal agrair la participació als companys Jose Juan al baix (matemàtiques), Pili (orientadora) i Àngel (música i organitzador de l’activitat). Hem compartit un dia molt bonic i emotiu per a tots i totes.

Fins el pròxim Nadal!

The Truman Show 

Una vegada més, l’alumnat de 2n i 3r ESO ha tingut la gran oportunitat de gaudir a l’Auditori de Paiporta d’una nova representació teatral en anglès a càrrec de la companyia La Tourné Teatro i ho han fet de manera gratuïta gràcies a l’Ajuntament de Paiporta. L’obra d’enguany, The Truman Show, tracta d’un home que ha viscut tota la seua vida dins un reality show, el més vist en tot el planeta, i descobreix per accident que tota la seua vida és una mentida.  A través d’aquesta història, els alumnes s’han apropat a la cultura i a l’anglès d’una manera d’allò més divertida i participativa.  A més, després de l’obra, els estudiants han pogut entrevistar l’elenc format per tres actrius i un actor per satisfer la seua curiositat al voltant de l’obra. 

Gemma Puebla

Paraules perdudes

Acomiadem el curs amb l'obra del grup de teatre de l'IES La Sénia

Paraules perdudes és el títol de l'obra de teatre que ha escrit i dirigit el nostre director Lluís Sanchis. Com tots els anys l'elenc d'actrius que formen aquest grup de teatre amateur, ens han fet gaudir d'una vesprada de teatre que res té a envejar a una obra professional.

Sota les directrius de Lluís, però sense deixar de ser elles mateixes, aquestes alumnes de diferents cursos i edats ens han fet reflexionar amb Paraules perdudes sobre el mal ús que fem de les noves tecnologies. Enhorabona per fer-nos riure i per remoure'ns les consciències al mateix temps. Ja esperem amb impaciència l'obra de l'any que ve, sobretot si tornem a tenir l'aparició estelar dels professors d'anglés David i Paula.

Marc Granell i la inutilitat de la poesia

L’alumnat de 2n de l’ESO, protagonista d’una trobada literària amb el poeta Marc Granell

La poesia sempre ha estat una de les grans oblidades tot i que, si ho pensem, la poesia està més a prop del que som conscients, a la música, per exemple. Just això potser és el que pensaren els departaments de valencià i música del nostre institut quan decidiren unir forces per treballar la poesia de Marc Granell.

L’alumnat ha estat mesos treballant l’obra d’aquest rockstar de la poesia en valencià, però en aquest cas el treball ha sigut una mica diferent. Sí, hem analitzar la mètrica dels poemes, hem comentat la rima i buscat les figures literàries emprades, però la feina no ha acabat ací.

A l’aula de música s’han musicat les seues poesies, s’han interioritzat els ritmes i s’ha constatat que la poesia és molt més que quatre versos sobre un paper. La poesia són sensacions, sentiments. La poesia es mou i mai no ha sigut creada per a ser llegida, sinó per a ser contada.

Amb aquestes premisses i després de mesos de treball, l’alumnat es va congregar el 23 d’abril, just el dia del llibre, per mostrar-li a Marc Granell el resultat del seu treball a l’auditori. Allí, després dels assajos pertinents i dels nervis d’alumnat i professorat l’acte va anar com la seda.

A les 12 iniciàrem l’acte fent una reflexió sobre la poesia i la seua utilitat. Analitzàrem per què hi ha coses aparentment inútils, però sorprenentment necessàries i posàrem en context el públic de l’acte explicant-los qui era el nostre convidat.

Seguidament, sota l’atenta mirada de l’autor, l’alumnat va llegir les poesies pròpies que havien escrit basant-se en les poesies de Marc Granell. Així, primer llegírem l’original i després la recreació de l’alumnat de 2n de l’ESO.

Recitades les poesies, encetàrem una xarrada col·loqui amb el poeta que, agraït i emocionat va contestar-les totes de molt bon grat i amb el seu millor somriure. Malauradament, aquest col·loqui se’ns va quedar curt, haguérem de deixar aquesta plaent conversa perquè encara quedava el colofó final.

No podia ser d’altra manera, qualsevol esdeveniment que valga la pena ha de tenir la música com a colofó i en aquest aspecte el nostre alumnat no va decebre. Amb dues composicions pròpies creades pel nostre professor Adrian Ombuena i amb altres tres compostes per Josep Lluis Valldecabres l’alumnat ens va deixar a tots bocabadats, sobretot quan Berta Mallén va dur a terme el sol que tant de temps havia estat assajant. No podem oblidar tampoc l'ajuda desinteressada que ens va prestar Francesc Valldecabres, un magnífic pianista que acompanyà el nostre alumnat de manera inmillorable.

“És la celebració del dia del llibre  més bonica que he tingut mai”, ens va dir el poeta quan ja concloíem l’acte fent-li entrega d’un llibre i una rosa. Nosaltres no sabem si les seues paraules són veritat o no, però del que estem segurs és que podem estar ben orgullosos del nostre treball i d’haver demostrat que la poesia, feta música, és de les ferramentes més útils que tenim per ser feliços.

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies