El nostre institut inicia la seua marxa el curs 1989/90 en l’edifici de l’IES Monserrat Roig, en horari de vesprada, com és habitual en estos casos. De fet, també va nàixer en el nostre edifici l’IES Victoria Kent, compartint les nostres aules en horari vespertí durant uns anys.
Després de dos anys ens traslladem a la que hui és la nostra casa, i en eixe moment tira arrels en un barri jove, que inicia el seu creixement i evoluciona en paral·lel a l’institut. En un centre educatiu conviuen fonamentalment dos col·lectius, moltes vegades amb inquietuds molt diferenciades, que són l’alumnat i professorat, i del correcte engranatge de voluntats, l’institut va donant fruits, eixint la primera promoció de batxillers el curs 92/93.
Arranquem amb un col·lectiu de professors i professores provisional, amb càrrecs directius que anaven i venien, però amb un claustre on la joventut i l’ímpetu van escriure les primeres línies d’esta història, arribàvem a un centre verge, on tot estava per fer i tot el volíem. Els debats eren fructífers i interminables, amb trobades i desacords, sense límits: crear grups de teatre, les setmanes culturals, cinefórum, un laboratori de fotografia…, en definitiva, l’edifici estava fet, però l’institut estava per fer.
Els equips educatius no es dissenyen, els professors i professores acabem en el nostre destí implicant històries vitals i perfils socials molt diversos, i a partir d’ací anem construint per a donar als nostres alumnes i alumnes el millor que hàgem pogut atresorar, i d’això aprenen, dels nostres coneixements i del nostre exemple.
Podem considerar acabada esta primera fase de transició el curs 1996/97, moment en què es comença a estabilitzar el gruix de la plantilla del centre, amb la directiva que encapçalava José Antonio Escandell com a director.
Durant eixe temps el barri al nostre voltant creixia, i amb molt d’esforç el nostre alumnat tirava avant, van ser uns anys de prosperitat econòmica, d’optimisme. Amb totes les dificultats que poguera haver-hi a les cases hi havia un convenciment que era important el que l’institut oferia, que l’esforç donaria els seus fruits, i d’ací van sorgir moltes alumnes i alumnes que, de famílies molt humils, amb molta voluntat, hui són traumatòlogues, especialistes en història de l’art, filòlogues…
I també repartidors, lampistes, pintors, perquè per a tots és el nostre treball. Ens hem guanyat una certa fama de duros, però a ningú hem deixat en el camí. A les aules han confluït sempre interessos molt diversos, però a la joventut del nostre barri, teníem i hem d’obrir-los les portes d’un horitzó ampli, ambiciós. Quan l’ésser humà comença a explorar Mart, als xics i xiques del sector V d’Elx cal oferir-los la possibilitat d’arribar tan lluny com el que més, i eixe treball és el que fem en el Tirant.
A la direcció de José Antonio Escandell li va succeir de manera natural la de José Antonio Serrano, el curs 2007/08. El col·lectiu de professores i professors, amb un percentatge de canvis xicotet, era molt estable, i on molts docents que han passat amb destinació provisional han manifestat el seu desig de tornar. Amb les nostres diferències, havíem constituït una gran família.
Vam tindre el privilegi d’enriquir la nostra família, aprendre i créixer amb una gran persona, artista i professor, Manolo Maciá. Ensenyem el que aprenem i aprenem de la vida, intentem buscar noves experiències i coneixements que ens enriquisquen, però en uns certs moments et sorprén la vida i et dona l’oportunitat de fer un salt i regenerar-te, i això va ser Manolo Maciá per al Tirant, una injecció de vida per a continuar ensenyant el que de veritat és important.
El professorat que ens ha deixat sempre ha parlat molt bé del nostre alumnat, l’ambient de treball sempre ha sigut molt bo, mai s’ha considerat més al professor que portava més anys, que a l’últim que s’havia incorporat. Tampoc ha donat temps al fet que l’edat mitjana del professorat siga alta.
I en l’ambient també ha influït el disseny de l’edifici, zones comunes àmplies i lluminoses, de manera que qualsevol que es moga per ell respira alegria. Per no parlar del tracte humà i servicial que sempre han donat els nostres conserges i administratius, excel·lents persones Paula, Juanjo o Carmelo, i l’estupenda relació personal que s’ha mantingut amb el personal de neteja. Per no oblidar els grandiosos entrepans de magra amb tomaca, o truita de creïlles que ens preparava Chelo, i Manolo pendent d’oferir-nos el millor servici en una cantina on sempre volíem tornar, i que sobretot durant els primers anys era punt de trobada i convivència del professorat.
Quan la crisi econòmica comença a fer mossa en les llars dels nostres alumnes, el nostre treball comença a fer-se també més difícil, les condicions d’estudi a les cases, i sobretot les perspectives d’un futur incert genera un distanciament considerable entre les nostres expectatives com a professors i les dels nostres alumnes, i en esta dinàmica ens trobem.
L’institut Tirant lo Blanc ha continuat evolucionant per a obrir eixides per als nostres joves, amb programes d’atenció a la diversitat per a alumnat amb necessitats educatives, i incorporant cicles formatius de la família d’Hostaleria i Turisme, el curs 2001/02. Construint sendes de futur ambicioses, mai deixarem de formar futures enginyeres, historiadors, biotecnólogas o metges, al mateix temps que ens reinventàvem per a atendre la diversitat i aconseguir que alumnes amb síndrome de Down o altres discapacitats pogueren tindre el seu títol de secundària i no veren minvat el seu futur.
El curs 2020/21 assumix la direcció un nou equip directiu, de la mà de Darío Martínez Montesinos, una nova directiva arranca amb l’impuls que dona la llavor que ell mateix va sembrar uns pocs anys arrere amb el projecte Erasmus sobre memòria històrica Lessons for present, lessons for future, que durant tres anys va mobilitzar prop de 1500 alumnes de 8 països. Eixe any el centre es va veure sotmés als avatars d’una terrible pandèmia, però l’exigència del centre va saber, com l’ha fet sempre, donar el millor perquè els nostres joves es doten d’instruments per a superar les vicissituds i eixir més fortes.
Esta directiva va haver de deixar marxar al seu director, ja que nous rumbs li esperaven a Brussel·les, però en una línia de continuïtat cap a un canvi profund i il·lusionant, seguix, des del curs 2021/22 amb Laura Paco al capdavant d’esta, i la tindrà de conduir en uns anys de transició cap a una nova etapa, marcada per la ràpida evolució de la societat, per la disrupció que ha introduït en el procés educatiu la pandèmia, i per la renovació de l’equip docent que portarà el fet que gran part del professorat que va arribar a l’institut en els anys 90 s’anirà jubilant. S’obri així una etapa inèdita, que només es podria conduir des d’un esperit renovat, obert al canvi i amb una gran capacitat d’adaptació per a superar els reptes futurs, per a trobar i oferir sempre el millor a la societat a la qual servim.
Carlos J. Expósito Llamas
Professor de Biologia de l’IES Tirant lo Blanc de 1990 a 2020.