La cultura valenciana arriba a Romania

Al nord-est de Romania es troba la ciutat d’Onești, una població de vora 40.000 habitants situada a la regió històrica de Moldàvia. Malgrat la distància, l’acollida i l’escalf de tota la gent del National College Grigore Moisil van fer que ens trobàrem ben a gust tota la setmana. Per sort, segons comenten, el sol que feia era més propi d’abril que de febrer…

Però anem per feina. Al centre que ens acollia (que és d’elit en el sistema educatiu romanés), se’m va proposar que preparara, com a professor de Valencià, un tast de la història del nostre poble, de la llengua i la literatura catalana en general i de la cultura, en les seues diverses manifestacions. Perfecte. A mi no hi ha res que m’òmpliga més que explicar qui som, d’on venim i què ens agrada als valencians (i que em perdonen els historiadors!).

I allà que aní, amb l’anglés titulat i la pronúncia apitxada, a explicar tot allò que considerava interessant. Per descomptat, em faltava temps.

Passí de mostrar una foto d’un cromo d’Ilie (mític davanter de l’època bona del València) a explicar els orígens del nostre poble, l’expulsió dels moriscos, els maulets, el 25 d’abril, els Decrets de nova planta, el segle d’or, la València republicana, l’actual… En fi, un repàs per la història que segur que es quedà curt i es feu llarg. També parlí de la literatura: de Llull, de March, D’Isabel de Villena, del Tirant i el Curial, de la Renaixença, de la censura del XX, de les bombes a ca Fuster… i de la situació sociolingüística de l’actualitat.

I després tocava la música. Jo no me n’anava d’allà sense posar el Botifarra. I la muixeranga. Però també propostes més modernes que van encisar els alumnes. El rap, l’electrònica, el punk valencià, així com la importància de les societats musicals havien d’estar presents.

De la música passàrem a la gastronomia i a l’arròs; i d’això a les tradicions culturals com les Falles, les muixerangues, la pilota o els Moros i cristians.

Fet i fet, acabàrem tots raonant sobre les fotos i els vídeos que els havia preparat, i crec —n’estic segur— que tots isqueren d’allà sabent alguna cosa bona del País Valencià.