Florència, cuna de l’òpera

Job shadowing a l’Institute Salvemini-Duca d’Aosta de Florència.

La setmana del 29 de novembre al 3 de desembre, les professores Gemma Sanchis, Rosa Muñoz i Pilar Ferrandis vam tindre l’oportunitat d’assistir a una sèrie de classes al centre CTI Salvemini-Duca d’Aosta de Florència com a observadores de la seua activitat docent dins del programa Erasmus + Mirar Europa.

Quedarem captivades davant d’una ciutat que respira cultura als seus museus i als seus carrers. Els edificis renaixentistes semblaven decorats sota el fred i la pluja que li donava un color peculiar i un flaire llegendari. Però el dilluns calia baixar a la realitat i entrar en un centre on ningú et coneix i pocs t’esperen. Amb molta decisió vam presenciar classes de castellà, on l’alumnat tenia un fort coneixement no sols de la llengua sinó també de la nostra cultura. A més, les seues preguntes sempre anaven pel camí de conèixer les nostres tradicions i costums. Altres de les classes ens van preparar exposicions de la seua estimada Florència i els seus voltants. Així que els vam fer cas i vam anar a visitar la basílica de San Miniato al Monte (exemple de romànic a la Toscana) i el poble de Fiesole, llocs des dels quals es pot gaudir de la bellesa i magnitut de la ciutat.

Trobàrem un alumnat molt actiu i disposat a la participació, malgrat que no hi es veia molta tecnologia a les aules. Solament aquells alumnes amb problemes de dislèxia tenien al seu abast un ordinador per a agafar els apunts. La majoria de les classes les podriem definir com a classes magistrals amb l’ajuda de projector. No totes les classes tenien una bona acústica i, per aixó, algunes tenien vells panells d’insonorització. I parlant d’acústica, pocs sabien que la seua ciutat era la cuna de l’òpera i de la Camerata Fiorentina o de Bardi, malgrat el nostre esforç per trobar la placa conmemorativa d’aquest esdeveniment en la ciutat. De entre totes les aules cal destacar la que anomenen «aula històrica»: es tracta d’una aula amb llargs bancs de fusta a manera d’un anfiteatre, que recorda que el centre va ser construit per a alfabetitzar i formar als obrers que fabricaven lents de contacte.

Trobàrem unes joves professores molt professionals, amb ganes de fer i compartir, a la vegada que porten avant la tasca de mares. Trobàrem un sistema educatiu que després dels cinc anys de la primària, fa passar a l’alumnat per la Schuola Secundaria Inferiore abans de conduir-los a l’anomenat Liceo o a l’Institut Tècnic, que és el nivell que nosaltres visitàrem. Esta idea ens va parèixer molt convenient per al desenvolupament de l’alumnat. I trobàrem una sèrie d’activitats organitzades per l’Estat a fi d’ajudar als joves a superar aquest moment de la pandèmia. Es tracta d’activitats de senderisme, visites culturals, activitats esportives, campaments per a discapacitats, tertúlies a l’Institut Cervantes i a l’Institut Francés amb la clara voluntat de recuperar la socialització de les persones.

I amb totes aquestes observacions i aprenentatges tornàrem al nostre centre junt als nostres companys, als quals volem agrair el seu esforç per a cobrir les nostres hores lectives d’eixa setmana i a la direcció el seu suport.