Milà, en italià Milano, és la major àrea metropolitana d’Itàlia i el segon municipi d’Itàlia per població desprès de Roma. Milà, com a capital econòmica i industrial d’Itàlia, te l’aspecte i les característiques d’una metròpoli moderna: gratacels, edificis de cristall i metalls i grans magatzems.
La mobilitat a Milà neix de la idea de tindre l’oportunitat de comparar el nostre procés d’ensenyament-aprenentatge de les Ciències amb un Liceu Científic a la ciutat de Milà. Aquesta premissa va ser suficient com per a poder moure l’engranatge pulsàtil que acabava d’iniciar-se.
Ha sigut realment interessant i enriquidor poder observar des de dintre del sistema educatiu italià al professorat de ciències donar classes tant a nivell teòric com a nivell més pràctic. Hi ha moltes semblances però al mateix temps també moltes diferències. Per exemple, he vist i sempre des de el meu punt de vista, menys despesa d’energia a les aules per part de professorat i estic convençuda que no rebaixa la professionalitat del professorat, ni els resultats de l’alumnat. És com què el professor o professora explica continguts de l’assignatura i a l’alumnat que realment l’interessa la matèria està atent i entusiasmat i al qui no li provoca interès desconnecta però no molesta, és a dir, el professor/a no gasta energia tractant què l’alumnat estigui atent o interessat en la matèria, simplement explica amb un grau d’entusiasme i l’alumne interessat atén i segueix la matèria i l’alumne que no està interessat desconnecta. Al meu cas, quan això passa, m’ invente mil estratègies per a què l’alumne que està desconnectat pugui en algun moment connectar-se. Pot ser aquesta despesa d’energia emprada per mi sobraria respecte al sistema educatiu italià?
Per altra banda, altre tret a subratllar i que em va resultar curiós és el fet que els professors i professores siguin coneguts per l’alumnat pel seu cognom i no pel seu nom. Es crea una distància i inclús depèn de com es plantegi un major “respecte” cap al professor o professora. És complicat trobar el punt de connexió amb l’alumnat, no volem molta distancia però al mateix temps volem que cadascú tingui el seu lloc , el seu espai i que tots dos ens respectem. Cert?
He comprovat, que l’amabilitat i el gust per fer les coses bé està a les persones, i la gent predisposada i pro de la docència te la pots trobar a qualsevol indret de món, sols tens que que descobrir-ho.
