Una experiència Erasmus+. Els estudiants diuen:
La joia de la corona de la visita a la Galeria degli Uffici va ser El naixement de Venus, de Sandro Botticelli. Es trobava entre altres quadres del mateix autor, ja que les sales estaven ordenades, i cadascuna pertanyia a un artista diferent. Un grupet de gent s’arremolinava al voltant del quadre, perquè al cap i a la fi és un dels quadres més populars. A prop també es trobava La Primavera, també de Botticelli, on encara més gent es parava a fer fotos. Encara així La Primavera em semblava un quadre una miqueta sobrecarregat, molt fosc, hi havia molt al que mirar, molta acció ocorrent i moltes persones realitzant diferents activitats a les que observar. No obstant això, la Venus era més simple, de colors més clars. El quadre em transmetia, tal vegada per la mar de fons, sensació de tranquil·litat i calidesa.
No obstant això, esta era una entre moltes altres sales, de diferents colors, algunes amb escultures, unes altres amb pintures. I així durant corredors i corredors, amb busts i estàtues, quadres petits i grans. Així com una certa part, en la qual es notava el canvi d’època a causa de també, el canvi de temàtica en les obres dels diferents artistes. Hi havia, així per exemple, una sala en la qual els diversos quadres que es podien observar mostraven escenes fosques, però amb el centre il·luminat de càlida llum, com una reunió de gent que s’amuntegava i del centre emanava, d’algun lloc inexplicable, algun tipus de suau lluminositat. Totes estes sales, per descomptat, es trobaven plenes de gent que passava, feia fotos, es quedava mirant des de bé a prop o s’asseia en els bancs que hi havia repartits per a observar des de la comoditat, però també la llunyania. Al final del recorregut, podia observar-se el capitalisme en tota la seua esplendor en haver de recórrer diverses voltes de prestatgeries i «aparadors» amb llibres i souvenirs relacionats amb el museu, per a poder eixir. Estava molt ben situat, havies de veure-ho tot abans d’arribar a l’eixida, i aprofitaven per a inventar tot tipus de productes, fins i tot alguns relacionats amb obres que ni tan sols es trobaven en eixe mateix museu, com una llibreta de l’home de Vitruvi de Leonardo da Vinci, que es troba a Venècia. I així, va finalitzar, entre quadres, escultures, turistes, i souvenirs excessivament cars, la visita a la Galeria degli Uffici.
