Arxiu Històric de l’IES Ribalta

L’institut Francesc Ribalta de Castelló és un dels centres creats (1846) durant la primera etapa isabelina en el context de l’establiment de l’estat liberal a Espanya, per la qual cosa, el seu arxiu arreplega documentació sobre el tema de l’educació secundària i del batxillerat des d’aquell any, quan era l’únic centre d’ensenyament oficial públic de la província. Sols en 1933 fins 1938 funcionarà també l’Institut elemental de Benicarló[1].

El seu arxiu està ubicat en el mateix centre i conté la documentació administrativa que genera[2], primer amb el nom d’ Institut provincial, ja que fou en un principi sostingut econòmicament per la Diputació Provincial, després Institut de Segon Ensenyament, més tard, a primeries del segle XX, Institut general i tècnic; en la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, Institut nacional d’ensenyament mitjà; durant la Guerra Civil, pren el nom de Juan Marco, antic alumne del Centre mort en el front de combat, i a partir del franquisme, Institut nacional d’ensenyament mitjà Francisco Ribalta; actualment, Institut d’ensenyament secundari Francesc Ribalta, però tot és el mateix Centre.

Per tant durant molts anys, pràcticament fins la dècada dels seixanta del segle XX va ser l’únic centre de referència d’ensenyament mitjà públic de la província, per la qual cosa reuneix una gran part de la documentació educativa de la província. Aquest és per tant el seu valor intrínsec i necessari per a qualsevol estudi sobre el tema.

Els seus fons han patit els avatars dels diversos trasllats, primer des de l’antic edifici del convent de Santa Clara (Plaça de Santa Clara) a l’actual de l’avinguda del Rei en Jaume l’any 1917. Més tard, l’any 1938 amb l’entrada de l’exèrcit rebel franquista a Castelló, l’evacuació a l’institut Lluís Vives de València i a altres edificis com el col·legi del Patriarca, per tornar a l’any següent, 1939, una altra vegada a Castelló, però amb la dificultat afegida de què tot l’edifici s’havia convertit en un hospital de sang i les classes s’impartien durant el curs 1938-39 al col·legi d’Herrero.

Podem entendre d’aquesta manera els buits cronològics, les pèrdues de material i l’estat lamentable en què es trobava l’arxiu durant els anys del franquisme, sense cap intent d’ordenar-lo i disposar-lo adequadament per al seu ús. En els anys vuitanta, ja en democràcia, professorat del departament de Geografia i Història, de manera voluntària, van començar a classificar-lo i posar-lo en caixes adequades, tasca que ha continuat fins els anys del segle XXI. A hores d’ara és el moment en què podem conèixer ja la documentació existent, segons el tema i la data, així com la seua localització en el seu indret corresponent, amb la referència en suport informàtic.

Els temes que es van crear en un principi per a la seua ordenació foren els següents: expedients d’ingrés de l’alumnat o matrícula, memòries del centre, documentació sobre el professorat (expedients personals), correspondència administrativa, relacions amb altres centres, estudis de Magisteri (restes de la documentació que, en gran part, fou traslladada a altres institucions), exercicis i exàmens, expedients de qualificacions, estudis d’agrimensura, documents i factures de material científic, documents on apareixen avals polítics de la Guerra Civil i el Franquisme així com convalidacions de cursos i dispenses d’escolaritat del primer Franquisme, material fotogràfic, documents referides a reformes de l’edifici i, per últim, documents relatius a la Biblioteca Provincial i la del centre[3].

Els expedients d’ingrés de l’alumnat o matrícula són més complets abans de la Guerra Civil i més reduïts posteriorment. Inclou la sol·licitud autògrafa de l’alumne, la partida de naixement, un certificat mèdic oficial i l’examen d’ingrés amb la composició del tribunal examinador i la qualificació corresponent. Als més antics del segle XIX també apareixen les paperetes de notes així com els certificats de pagaments de drets d’exàmens i de títols.

Les memòries del centre estan en la seua major part impreses i enquadernades. Consten de la informació acadèmica del curs corresponent sobre professorat, alumnat i personal administratiu i de serveis. També apareixen els enviaments de material didàctic de l’administració educativa així com les incorporacions de nous llibres a la Biblioteca del centre i de la provincial. Estan encapçalades sempre per un discurs d’obertura del curs on el director comenta les incidències educatives i de caràcter públic.

La documentació sobre el professorat és molt variable en extensió i el tipus d’informació que recull, així per a alguns membres del professorat només consta el seu nom i la data d’ingrés al claustre mentre que per a altres incorpora el seu expedient acadèmic completat pel secretari del centre. En general, la informació és més completa abans de la Guerra Civil.

La correspondència administrativa i documents sobre el funcionament del centre fa referència als aspectes econòmics i de relació amb l’administració educativa. Els llibres d’actes del claustre estan en la secció de llibres de l’arxiu.

La documentació sobre les relacions amb altres centres és la correspondència amb altres centres educatius de batxillerat, tant públics com privats, fonamentalment de la província. Trasllats, certificats de qualificacions, difusió de normativa educatiu i altres són les matèries tractades.

Només queda una resta escassa de documents que fan referència als estudis de Magisteri al centre. Del fons inicial, la documentació referida a l’Escola Normal de Magisteri (que va iniciar la seua trajectòria en el mateix edifici que els de Batxillerat) va passar en el seu moment a l’arxiu de la pròpia Escola, situada al carrer Herrero. Actualment, els estudis de Magisteri estan integrats a l’UJI, per la qual cosa la documentació ha estat traslladada a aquesta institució. La documentació de l’Escola d’Arts i Oficis (en el mateix edifici que el batxillerat des de 1917) es va traslladar a l’edifici de Formació Professional en els anys seixanta.

Els exercicis i exàmens són exemplars de proves de diverses assignatures del Batxillerat com Ciències Naturals, Matemàtiques, Llengua Castellana, Geografia i Història i Dibuix.

Els expedients de qualificacions són relativament moderns, començant durant els anys deu del segle XX fins els anys quaranta del mateix segle. Inclou la qualificació per matèries i per curs acadèmic amb un breu encapçalament amb les dades personals de l’alumnat. També s’inclou en aquest apartat els expedients de grau de Batxillerat elemental i superior, tant del segle XIX com del segle XX.

Els estudis d’agrimensura es van desenvolupar a l’Institut entre 1859 i 1880. Els més de cent expedients que constitueixen aquest apartat estan formats per una documentació on s’inclou l’historial acadèmic per accedir als estudis d’agrimensura, a continuació, l’acta de l’examen oral per a obtenir el títol i, finalment, l’examen pràctic amb l’exercici que consistia en la realització d’un plànol d’un indret de la ciutat o el terme de Castelló.

Els documents i factures de material científic abasten des de 1910 fins 1990 i es refereix a catàlegs de material científic, factures de material de laboratori de Física i Química així com de Ciències Naturals. També apareixen factures de material d’oficina i de funcionament del centre.

Els documents on apareixen avals polítics durant la Guerra Civil i el Franquisme es composa d’escrits on es demana l’ingrés al centre o la continuació dels estudis mitjançant un aval, que requeria la llei, d’una organització política pertanyent al Front Popular, per als que es produeixen durant la Guerra Civil. Durant els primers anys del Franquisme, fins els anys cinquanta, el que demanava l’alumnat, segons la llei, era la convalidació o dispensa d’escolaritat, tant d’assignatures com de cursos sencers, per la qual cosa presentava certificats d’haver estat perseguit durant la Guerra i de fidelitat al nou règim franquista.

El material fotogràfic és escàs i comença a principis del segle XX. Està format per donacions de particulars degut a què no constituïa un fons específic, excepte les fotografies de carnet que es poden trobar als expedients personals de l’alumnat. Aquest material està compost tant per fotografies originals com de fotocòpies.

Els documents referits a reformes de l’edifici estan composats per les memòries de les actuacions que es van fer durant els anys al centre, les quals inclouen plànols i informes tècnics.

Els documents referits a la Biblioteca Provincial i la del centre tracten de donacions de particulars als fons bibliotecaris així la formació i separació de la Biblioteca del Claustre de la Biblioteca Provincial, les dues situades en el mateix edifici durant molt de temps.

En conclusió, aquests són els apartats dins dels quals s’han integrat la major part de la documentació de l’arxiu, tot i que, hi ha documents solts de difícil classificació però relacionats amb l’àmbit de l’Educació Secundària a la província de Castelló.

[1] Mezquita Broch, F.: Orígens i formació de l’Institut elemental de Benicarló, Onada, Benicarló, 2016

[2] Mezquita Broch, F. : La neutralitat dels arxius, en Lectures de l’institut obrer, nº 5, València, 2020,  pp. 93-97

[3] Porcar Orihuela, J.L i Mezquita Broch, F.: Arxius de Castelló: Fonts històriques per a la recerca de la guerra civil i l’exili, en La cultura exiliada, UJI-Diputació, Castelló 2010, pp. 293-297