El passat 11 de juny, a la Casa de la Cultura de Massamagrell, es va celebrar l’acte de graduació del nostre alumnat de 4t d’ESO, curs 2025-2026. L’acte va ser organitzat per l’AMPA i l’institut amb la col·laboració de l’Ajuntament de Massamagrell.
Sigué un acte alegre i emotiu amb uns discursos preciosos. D’una banda, el primer discurs el va fer la professora Silvia Reolid en nom de les tutores i dels tutors de 4t d’ESO i els de tancament els feren la presidenta de l’AMPA i la nostra directora, Isabel Tamarit, que el va finalitzar amb tres significatives i valentes paraules: vergonya, orgull i dignitat. Per la seua banda, l’alumnat va expressar el que sentia en un acte de comiat d’un període i d’inici d’una nova etapa i va compartir curioses i alegres anècdotes amb els familiars i professorat assistents a l’acte.
Seguidament, compartim amb la comunitat educativa el discurs de Silvia Reolid com tutora en representació de les tutores i dels tutors de 4t d’ESO del curs 2025-2026.
Benvolgudes famílies, companys i companyes, i sobretot, estimat alumnat de 4t d’ESO:
Diuen que educar és ajudar algú a trobar el seu camí. Jo no sé si és exactament això. Crec que educar s’assembla més a caminar al costat d’algú mentre busca el seu propi camí, encara que de vegades ni ell mateix sàpiga cap a on va.
Hui no celebrem només el final d’una etapa acadèmica, sinó tot el que heu viscut fins arribar ací: els primers dies a l’institut, les classes, els exàmens, les amistats, les experiències compartides i tots els aprenentatges que vos han fet créixer.
Al llarg d’aquests anys heu aprés Matemàtiques, Història, Valencià, Ciències i moltes altres matèries. Però al nostre institut hem intentat anar una miqueta més enllà. Hem intentat que aprenguéreu també a conviure, a escoltar, a pensar per vosaltres mateixos, a respectar les diferències i a entendre que formar part d’una comunitat implica mirar més enllà d’un mateix.
Hem impulsat projectes com les tutories afectives, hem intentat escoltar-vos quan alguna cosa no anava bé, hem creat espais per parlar, per compartir dubtes, pors i alegries.
No sempre hem arribat a tot. Això també és cert. De vegades hem corregit exàmens massa tard. De vegades hem contestat amb presses. De vegades hem tingut la sensació que les hores del dia no eren suficients per atendre tot allò que necessitàveu. Però si alguna cosa podem assegurar-vos és que hem intentat cuidar-vos.
Fa exactament un mes, molts dels companys que estem ací vam començar una vaga. Ho férem amb convicció, però també amb una certa angoixa. Ens preocupava que alguns no entenguéreu per què estàvem al carrer. Perquè nosaltres no reclamem privilegis; reclamem una escola pública digna. Reclamem les condicions necessàries perquè vosaltres pugueu aprendre i perquè nosaltres puguem ensenyar com mereixeu.
L’angoixa venia perquè sabíem que, mentre ens manifestàvem, deixàvem classes sense fer. Però també sabíem que les nostres reivindicacions portaven el vostre nom. Perquè quan demanem més recursos, menys burocràcia o més atenció educativa, no ho fem per nosaltres sols: ho fem pensant en vosaltres i en els que vindran darrere.
I aquest últim mes ens heu donat una de les lliçons més boniques que pot rebre qualsevol docent. Quan vos hem vist arribar amb pancartes, quan ens heu dedicat cançons, quan ens heu oferit abraçades o paraules de suport, hem entés que tot allò que passa a les aules, als corredors i als patis… deixa petjada. Que educar no consisteix només a transmetre continguts, sinó a construir comunitat.
Per això hui també volem donar-vos les gràcies.
Gràcies pels debats que començaven parlant d’un tema i acabaven en un altre completament diferent. Gràcies per les preguntes inesperades, per les ocurrències, pels moments en què ens heu fet riure quan més falta feia. Gràcies també pels reptes, perquè educar no sempre és fàcil, però sempre té sentit quan al davant hi ha persones que creixen, que canvien, que s’equivoquen, que tornen a intentar-ho i que, a poc a poc, van trobant la seua veu.
Gràcies per demostrar-nos que les noves generacions no són indiferents, que saben comprometre’s quan alguna cosa els importa i que tenen molt a dir sobre el món que estan heretant.
Si alguna cosa hem intentat transmetre-vos durant aquests anys, més enllà dels continguts dels llibres, és el valor del pensament crític.
No accepteu mai una idea només perquè la diu una autoritat. Pregunteu-vos per què. Contrasteu. Dubteu. Reflexioneu. Llegiu. Escolteu. I després construïu el vostre propi criteri. Les preguntes són tan importants com les respostes.
Hui tanqueu un capítol, però encara vos queden moltes pàgines per escriure. Algunes seran fàcils i altres no tant. Hi haurà moments d’alegria, de decisió, d’incertesa i també de por. Però no tingueu pressa per saber-ho tot. Ningú té totes les respostes als setze anys. Ni als trenta. Ni, probablement, mai. El més important és continuar avançant sense perdre la curiositat i la dignitat.
I si alguns de vosaltres encara penseu que els professors tenim poders sobrenaturals i sabem qui parla al fons de la classe sense girar-nos, he de confessar-vos que això és cert.
Ara bé, hi ha una cosa que no podem fer: viure la vostra vida per vosaltres. Això vos toca!
A partir d’ara vindran nous camins. Alguns continuareu prop, altres potser no tant. Però tots i totes porteu amb vosaltres una part d’aquest institut. I nosaltres també ens quedem amb una part de vosaltres.
Per això, quan mireu enrere, esperem que recordeu aquest centre no només com un lloc on vau estudiar, sinó com un lloc on vau créixer. Un lloc on algú va confiar en vosaltres, fins i tot en els dies en què vosaltres mateixos no ho fèieu del tot. Un lloc on vau aprendre que equivocar-se forma part del camí i que sempre es pot tornar a començar.
Feu-ho amb valentia. Amb curiositat. Amb esperit crític. Amb alegria. I, sobretot, sense perdre mai la capacitat de cuidar els altres.
Ha sigut un privilegi compartir aquest tros de camí amb vosaltres.
Moltes gràcies, molta sort i enhorabona, promoció de 4t d’ESO de 2026.
