Tribalistas
Já Sei Namorar
Tribalistas és un trio musical brasiler compost per Marisa Monte, Arnaldo Antunes i Carlinhos Brown.
La veritat és que no el coneixia i gràcies a les vostres peticions, estem coneixent música de tota mena, de totes les èpoques i de tots els països.
Volíem dir-vos que encara estem amb les peticions rebudes en març, així que el pròxim curs, seguirem per on ens hem quedat. Sentim no haver pogut posar-les totes ara. Com les vostres peticions continuen arribant a una setmana de finalitzar el curs, començarem amb força el següent, amb dues cançons per setmana.
Gràcies!
Feliç estiu a totes i tots!
| Já sei namorar | Ja sé enamorar |
| Já sei namorar Já sei beijar de língua Agora só em resta sonhar Já sei onde anar Já sei onde ficar Agora só em falta sair Não tenho paciência pra televisão Eu não sou audiência per a a solidão Eu sou de ninguém Eu sou de tot món E tot món em quer bem Eu sou de ninguém Eu sou de tot món E tot món é meu também Já sei namorar Já sei xutar a bola Agora só em falta ganhar Não tenho juiz Es você quer a vida em jogo Eu quero é ser feliç Não tenho paciência pra televisão Eu não sou audiência per a a solidão Eu sou de ninguém Eu sou de tot món E tot món em quer bem Eu sou de ninguém Eu sou de tot món E tot món é meu também Tô et querendo Com ninguém Tô et querendo Com Deus quiser Tô et querendo Com eu et quero Tô et querendo Com es quer Tô et querendo Com ninguém Tô et querendo Com Deus quiser Tô et querendo Com eu et quero Tô et querendo Com es quer | Ja s’enamorar Ja es besar de llengua Ara només em resta somiar Ja sé on anar Ja sé on queda Ara només em falta eixir No tinc paciència per a la televisió Jo no soc audiència per a la soledat No soc de cap Soc de tot el món I tothom em vol bé No soc de cap Soc de tot el món I tothom és mio tambien Ja s’enamorar Ja es xutar a la bola Ara només em falta guanyar No tinc judici Si vosté vol la vida en joc Jo vull és ser feliç No tinc paciència per a la televisió Jo no soc audiència per a la soledat No soc de cap Soc de tot el món I tothom em vol bé No soc de cap Soc de tot el món I tothom em vol bé T’estic volent Com cap T’estic volent Com Déu vulga T’estic volent Com jo et vull T’estic volent Com es vol |
Smoking Souls
La revolta
Smoking Souls és un grup de Pego, localitat d’Alacant molt pròxima a la nostra. Es va formar en 2010 i tenen 4 discos. La majoria dels seus temes estan cantats en valencià.
Els seus membres són: Carles Caselles (guitarra i veu), Pau Camps (guitarra), Josep Bolu (bateria) i Marc Miralles (baix)
| La revolta | La revuelta |
| Ens vam trobar al teu carrer. Era gener i el fred sincer. Passamuntanyes, cigarrets. Un tir en l’aire, un sobresalt. Els mans amunt, és un atrac. No érem lladres ni farsants, érem revolta a cada instant. Llaura som fugitives que celebren el botí, trobarem una altra eixida. Gràcies per comptar-em com et sents, no tingues per si ens mata o ens deixa ferits, hem vingut per fer-ens fàcil el camí. Pots seure amb el meu. Ho volem tot i ho volem ja, no tenim prou amb desitjar, la veu, el pa, la nostra llar. Fem la revolta a cada instant. Som els dos incompreses que ens neguem a claudicar, no volem callar. Preferim fer el gran salt a quedar-ens sempre allà dalt. El viatge és la caiguda. Lliure com l’artista amb la passió intacta. Si llaura ens falta l’aire, a l’ombra d’un arbre ens farem el boca a boca. Gràcies per comptar-em com et sents, no tingues per si ens mata o ens deixa ferits, hem vingut per fer-ens fàcil el camí. Pots seure amb el meu. No hem deixat cap de bestiar com ho vam trobar, hem perdut la veu per tot el que hem callat. Ja sabem queno és ficció, és realitat, perquè hem parlat. Nos vimos dentro de la herida, dentro de una casa fría y perdida. Si hay amor en las caricias, en un beso hay más justicia que en un tribunal. Y prendimos fuego con las flores que murieron, aprendimos de los que se fueron. Que el dolor se acobardó y se expresó el silencio, y pudimos hablar. Pudimos hablar. Gràcies per comptar-em com et sents, no tingues per si ens mata o ens deixa ferits, hem vingut per fer-ens fàcil el camí. Pots seure amb el meu. No hem deixat cap de bestiar com ho vam trobar, hem perdut la veu per tot el que hem callat. Ja sabem queno és ficció, és realitat, perquè hem parlat. Seràs matèria viva, un cel ras, i si està fosc, i si està fosc seràs un raig de llum inesperat, un cos cansat i poc gastat que espera ser reutilitzat per incendiar la història. | Nos encontramos en tu calle. Era enero y el frío sincero. Pasamontañas, cigarrillos. Un tiro en el aire, un sobresalto. Las manos arriba, es uno atraigo. No éramos ladrones ni farsantes, éramos revuelta a cada instante. Ahora somos fugitivas que celebren el botín, encontraremos otra salida. Gracias para contarme como te sientes, no tengas miedo si nos mata o nos deja heridos, hemos venido para hacernos fácil el camino. Puedes sentar conmigo. Lo queremos todo y lo queremos ya, no tenemos bastante con desear, la voz, el pan, nuestro hogar. Hagamos la revuelta a cada instante. Somos las dos incomprendidas que nos negamos a claudicar, no queremos callar. Preferimos hacer el gran salto a quedarnos siempre allí arriba. El viaje es la caída. Libre como el artista con la pasión intacta. Si ahora nos falta el aire, a la sombra de un árbol nos haremos el boca a boca. Gracias para contarme como te sientes, no tengas miedo si nos mata o nos deja heridos, hemos venido para hacernos fácil el camino. Puedes sentar conmigo. No hemos dejado nada como lo encontramos, hemos perdido la voz por todo el que hemos callado. Ya sabemos que no es ficción, es realidad, porque hemos hablado. Nos vimos dentro de la herida, dentro de una casa fría y perdida. Si hay amor en las caricias, en un beso hay más justicia que en un tribunal. Y prendimos fuego con las flores que murieron, aprendimos de los que se fueron. Que el dolor se acobardó y se expresó el silencio, y pudimos hablar. Pudimos hablar. Gracias para contarme como te sientes, no tengas miedo si nos mata o nos deja heridos, hemos venido para hacernos fácil el camino. Puedes sentar conmigo. No hemos dejado nada como lo encontramos, hemos perdido la voz por todo el que hemos callado. Ya sabemos que no es ficción, es realidad, porque hemos hablado. Serás materia viva, un cielo raso, y si está oscuro, y si está oscuro serás un rayo de luz inesperada, un cuerpo cansado y poco gastado que espera ser reutilizado para incendiar la historia. |
Equip de premsa