Smoking Souls – Guarda’m l’aïre
Smoking Souls és un grup de música valenciana que es va formar a Pego en 2010. Tenen publicats quatre àlbums i dos EP (reproduccions esteses). L’EP és la denominació per a un format d’enregistrament musical. La duració d’un EP és molt llarga per a considerar-se com a senzill, i molt curta per a considerar-se com a àlbum. La majoria de les seues cançons són en valencià. Aquesta informació l’hem obtinguda de “viquipèdia”.
No és la primera vegada que sentim en el timbre algun tema d’aquest grup. Així i tot, us parlarem una mica d’ell.
El grup el formen quatre membres: Carles Caselles (guitarra i veu), Pau Camps (guitarra), Josep Bolu (bateria) i Miquel Álvarez (baix). Els primers anys, el grup s’expressava també en castellà i en aqueixa llengua van gravar algunes de les primeres cançons. En el seu primer EP, Smoking Souls va incloure tres cançons en castellà i una en valencià.
Us comptarem una mica el seu recorregut:
- En 2011 el grup va fer el seu primer concert.
- Dos anys més tard va llançar el seu primer disc.
- En 2015 va publicar el seu segon àlbum, “Nòmades”.
- En 2017 va llançar “Cendra i or”, guardonat com a Millor disc de rock als premis Ovidi. També va rebre el premi al Millor videoclip, per «Vida». En aquest any van fer una gira amb concerts en diferents llocs del País Valencià, Catalunya i també a Madrid.
- L’any següent van presentar l’àlbum “Translúcid”.
- En 2021 Caselles va presentar l’EP “L’afluent”, un projecte en solitari amb lletres personals i un estil musical menys «rocker» que el de Smoking Souls.
| Guárdame el aire | Guarda’m l’aïre |
| Me gusta cuando gritáis las mañanas a casa de los vecinos. Tiemblan las conciencias bien adentro. Me gusta cuando creamos nuestra revolución, y al tiempo despiertan las miradas inocentes. Caes, caes, caes delante de mí. Caes, caes, caes conmigo. Caes, caes, caes delante de mí. Caes, caes, caes conmigo. Me gusta cuando miramos aquellos maniquies tan muy vestidos que parece que quieren huir de allí. Me gusta cuando hablamos y mientras hablamos nos inundamos ideas para poder volar la mente. Caes, caes, caes y te ríes de mí. Caes, caes, caes conmigo. Me gusta cuando vienes a dormir, hoy te has puesto de acuerdo conmigo, sigue la lucha dentro de la cama. Como el ruido de un río nacido, las cumbres nevadas montaña arriba. Hoy descansa el mundo contigo. Me gusta cuando perdemos y tú me dices que volveremos al río. Sonríes y ya después encuentras motivos. Me gusta cuando lloramos y deshacemos todo lo que estábamos haciendo. Me gusta cuando nadie entiende lo que hacemos. Caes, caes, caes y te ríes de mí. Caes, caes, caes conmigo. Caes, caes, caes, caus. Caes conmigo. | M’agrada quan crideu els matins a casa dels veïns. Tremolen els consciències ben endins. M’agrada quan creem la nostra revolució, i al temps desperten els mirades innocents. Caus, caus, caus davant del meu. Caus, caus, caus amb el meu. Caus, caus, caus davant del meu. Caus, caus, caus amb el meu. M’agrada quan mirem aquells maniquis tan ben vestits que sembla que volen fugir d’allí. M’agrada quan parlem i mentre parlem ens inundem idees per poder volar la ment. Caus, caus, caus i et rius de la meua. Caus, caus, caus amb el meu. M’agrada quan vens a dormir, hui t’has posat d’acord amb la meua, segueix la lluita dins del llit. Com el soroll d’un riu nascut, els cims nevats muntanya amunt. Avui descansa el món amb el teu. M’agrada quan perdem i la teua em dius que tornarem al riu. Somrius i ja després trobes motius. M’agrada quan plorem i desfem tot el que estavem fent. M’agrada quan ningú enten el que fem. Caus, caus, caus i et rius de la meua. Caus, caus, caus amb el meu. Caus, caus, caus, caus, caus. Caus amb el meu. |
Arturo Pérez