Smoking Souls
Immortals
En més d’una ocasió hem escoltat aquest grup. Temes com “La revolta”, “Guarda’m l’aïre”, “Murs” i “Fanàtics de la serendipitat” ja els hem posats al llarg del curs. Aquest últim tema, “Fanàtics de la serendipitat” el toquen en col·laboració amb “La Fúmiga”. Us hem deixat els enllaços de les publicacions que vam fer quan escoltàrem aqueixos temes.
Així que no us parlarem més d’aquest grup. En qualsevol notícia anterior de segur que podeu trobar qualsevol informació que vulgueu saber dels seus components o de les seues cançons.
Us deixem la lletra perquè la pugueu llegir i entendre millor, perquè la megafoniano és molt bona en algunes zones o punts del centre.
| Immortals | Inmortales |
| T’he donat un tros de cor i una bandera i ara estem dins d’una trinxera, esperant que algú ens estime com s’espera. La quimera de no sentir-nos sols. Som addictes al verí d’un gran problema. La utopia intenta obrir-se , i m’agrada el teu perfil d’antisistema i com la vida et crema per dins. Vine i trenca l’espill, allistem-nos en la guerra emocional. Vine i mira la vall, corren, corren lliures els cavalls. I ara fingim que som com dues estàtues. I ara fingim que vivim com a immortals. Si a la nit arribes tu i el foc ens crida, ens traurem la roba com qui es trau la vida, en fosquejar no es veu tant la ferida. La vida ofega però ens tenim. Ho celebrem amb la copa mig buida, era inevitable la nostra fugida, no trobem la porta que ens marca l’eixida de l’edifici que hem construït. Vine i trenca l’espill, allistem-nos en la guerra emocional. Vine i mira la vall, corren, corren lliures els cavalls. I ara fingim que som com dues estàtues. I ara fingim que vivim com a immortals. No hem marxat mai i estem tan lluny que als nostres punys guardem el temps i el vent respon als nostres noms, queda’t a dormir. Vibra harmoniosament el teu cos entre la multitud. Agra és la soledat, la quietud òrfena de presències. Res és tan absolut, he aprés tant i et done les gràcies, amb el cor a la la meua vull que sàpies. Que la vida et vaja bonica i et siga molt lleu. Vine i trenca l’espill, allistem-nos en la guerra emocional. Vine i mira la vall, corren, corren lliures els cavalls. I ara fingim que som com dues estàtues. I ara fingim que vivim que vivim mil històries I ara fingim que vivim, som immortals. No hem marxat mai i estem tan lluny que als nostres punys guardem el temps i el vent respon als nostres noms, queda’t a dormir. | Te he dado un trozo de coro y una bandera y ahora estamos dentro de una trinchera, esperando que alguien nos estime como se espera. La quimera de no sentirnos solos. Somos adictos al veneno de un gran problema. La utopía intenta abrirse , y me gusta tu perfil de antisistema y como la vida te quema por dentro. Ven y rompe el espejo, alistémonos en la guerra emocional. Ven y mira el valle, corren, corren libras los caballos. Y ahora fingimos que somos como dos estatuas. Y ahora fingimos que vivimos como inmortales. Si por la noche llegas tú y el fuego nos grita, nos sacaremos la ropa como quien se saca la vida, al anochecer no se ve tanto la herida. La vida ahoga pero nos tenemos. Lo celebramos con la copa medio vacía, era inevitable nuestra fuga, no encontramos la puerta que nos marca la salida del edificio que hemos construido. Ven y rompe el espejo, alistémonos en la guerra emocional. Ven y mira el valle, corren, corren libras los caballos. Y ahora fingimos que somos como dos estatuas. Y ahora fingimos que vivimos como inmortales. No hemos marchado nunca y estamos tan lejos que a nuestros puños guardamos el tiempo y el viento responde a nuestros nombres, quédate a dormir. Vibra armoniosamente tu cuerpo entre la multitud. Agria es la soledad, la quietud huérfana de presencias. Nada es tan absoluto, he aprendido tanto y te doy las gracias, con el coro a la mi quiero que sepas. Que la vida te vaya bonita y te sea muy leve. Ven y rompe el espejo, alistémonos en la guerra emocional. Ven y mira el valle, corren, corren libras los caballos. Y ahora fingimos que somos como dos estatuas. Y ahora fingimos que vivimos que vivimos mil historias Y ahora fingimos que vivimos, somos inmortales. No hemos marchado nunca y estamos tan lejos que a nuestros puños guardamos el tiempo y el viento responde a nuestros nombres, quédate a dormir. |