PEC. Pla Municipal d’Absentisme

L’extensió de l’obligatorietat de l’educació ha sigut un fet creixent i progressiu que constitueix, sense cap dubte, una de les característiques més destacades dels sistemes educatius dels països desenvolupats, ja que forma la base de l’exercici del dret a l’educació.

Encara que tots els sectors socials creuen en la bondat de l’extensió de l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys, encara hi ha determinats grups minoritaris d’alumnes on es produeix absentisme escolar. Segurament aquesta situació serà conjuntural, causada per la implantació progressiva de l’última ordenació del sistema educatiu i per l’extensió de l’escolaritat; tanmateix, una vegada consolidada la nova estructura, hauria de desaparèixer com correspon a un sistema educatiu i social consolidat i estable.

Podríem definir l’absentisme com l’absència a l’aula de forma sistemàtica d’alumnes escolaritzats en etapes obligatòries. Aquest absentisme, que en un primer moment pot ser incipient, amb faltes puntuals d’assistència, pot convertir-se, si no es talla, en un nombre considerable d’absències que provoquen una falta de seguiment de l’activitat escolar per part dels alumnes, i pot arribar a ser un absentisme total. Atès que aquestes situacions en ocasions desborden les actuacions dels centres, es considera necessària la cooperació de les distintes institucions.

Hui dia, una vegada coberta l’escolarització obligatòria, el repte resideix en la qualitat del lloc escolar i en la millora contínua a través de l’avaluació. No obstant això, l’extensió de l’escolaritat fins al 16 anys d’edat i l’aparició de noves circumstàncies socials fa que les autoritats públiques vetlen per fer efectiu el dret a l’educació de la totalitat de l’alumnat.
Encara que el nombre d’alumnes als i les quals afecta l’absentisme puga ser xicotet, el problema no deixa de ser important, i controlar-lo és obligatori; ja que hi ha un únic sistema educatiu que ha d’integrar a tots per a una adequada optimització de recursos, i, a més, tal com es veurà més endavant, l’escolaritat obligatòria constitueix un dret fonamental, el compliment del qual s’ha de garantir; no només per una compensació de desigualtats, sinó també pel benefici i la rendibilitat social que aquesta mesura comporta.

Per tot el que s’ha esmentat i a partir de les experiències acumulades, es fa imprescindible la renovació del programa d’absentisme actual per a tractar d’introduir les rectificacions i millores que s’hagen detectat anteriorment. A més, el nou Pla pretén donar una estructura més àmplia que es divideix en tres programes diferents: Programa de prevenció, Programa d’intervenció i Programa de recuperació de l’alumnat.

4.5.1.4. Pla Municipal d’absentisme
Octubre 2017

4.5.1.4.1. INTRODUCCIÓ
L’extensió de l’obligatorietat de l’educació ha sigut un fet creixent i progressiu que constitueix, sense cap dubte, una de les característiques més destacades dels sistemes educatius dels països desenvolupats, ja que forma la base de l’exercici del dret a l’educació.

Encara que tots els sectors socials creuen en la bondat de l’extensió de l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys, encara hi ha determinats grups minoritaris d’alumnes on es produeix absentisme escolar. Segurament aquesta situació serà conjuntural, causada per la implantació progressiva de l’última ordenació del sistema educatiu i per l’extensió de l’escolaritat; tanmateix, una vegada consolidada la nova estructura, hauria de desaparèixer com correspon a un sistema educatiu i social consolidat i estable.

Podríem definir l’absentisme com l’absència a l’aula de forma sistemàtica d’alumnes escolaritzats en etapes obligatòries. Aquest absentisme, que en un primer moment pot ser incipient, amb faltes puntuals d’assistència, pot convertir-se, si no es talla, en un nombre considerable d’absències que provoquen una falta de seguiment de l’activitat escolar per part dels alumnes, i pot arribar a ser un absentisme total. Atès que aquestes situacions en ocasions desborden les actuacions dels centres, es considera necessària la cooperació de les distintes institucions.

Hui dia, una vegada coberta l’escolarització obligatòria, el repte resideix en la qualitat del lloc escolar i en la millora contínua a través de l’avaluació. No obstant això, l’extensió de l’escolaritat fins al 16 anys d’edat i l’aparició de noves circumstàncies socials fa que les autoritats públiques vetlen per fer efectiu el dret a l’educació de la totalitat de l’alumnat.
Encara que el nombre d’alumnes als i les quals afecta l’absentisme puga ser xicotet, el problema no deixa de ser important, i controlar-lo és obligatori; ja que hi ha un únic sistema educatiu que ha d’integrar a tots per a una adequada optimització de recursos, i, a més, tal com es veurà més endavant, l’escolaritat obligatòria constitueix un dret fonamental, el compliment del qual s’ha de garantir; no només per una compensació de desigualtats, sinó també pel benefici i la rendibilitat social que aquesta mesura comporta.

Per tot el que s’ha esmentat i a partir de les experiències acumulades, es fa imprescindible la renovació del programa d’absentisme actual per a tractar d’introduir les rectificacions i millores que s’hagen detectat anteriorment. A més, el nou Pla pretén donar una estructura més àmplia que es divideix en tres programes diferents: Programa de prevenció, Programa d’intervenció i Programa de recuperació de l’alumnat.

4.5.1.4.2. FONAMENTACIÓ LEGISLATIVA

  • Constitució Espanyola de 1978
    L’article 27.4 estableix que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït, en connexió amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes matèries ratificats per Espanya.

    En aquest sentit, el deure de tots els ciutadans de vetlar per l’escolarització de tota la població en edat escolar, i el dels estats, d’adoptar mesures per a fomentar l’assistència regular d’aquests als centres educatius i reduir les taxes de deserció escolar, tal com estableix la Convenció sobre els Drets de l’Infant, de 20 de novembre de 1989, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, fa necessària l’articulació de mesures amb aquesta finalitat.

  • També les conclusions del Consell d’Europa de 20 de desembre de 1996, sobre l’eficàcia de l’escola, estableixen la necessitat d’estimular les mesures per al control d’assistència, l’atenció primerenca i la creació de vincles entre la família, el centre i l’entorn social com a àmbits preferents d’actuació.   
  • Llei 7/1985, de 2 d’abril (article 25.2) i Llei 7/1994, de 5 de desembre (article 18), atribueixen a les corporacions locals la competència pel que fa a la vigilància del compliment de l’escolarització obligatòria.
  • Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol (LODE) (modificada per la Llei 10/1999, de 21 d’abril), reguladora del dret a l’educació
    • Article 1.1. Tots els espanyols tenen dret a una educació bàsica que permeta el desenvolupament de la seua pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil per a la societat. Aquesta educació serà obligatòria i gratuïta en el nivell de l’Educació General Bàsica i, en el seu cas, en la formació professional de primer grau, així com en els altres nivells que la Llei establisca.
    • En la disposició addicional segona 1, s’estableix que les corporacions locals cooperaran amb les administracions educatives corresponents en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria.
  • Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE)
    • Estableix en els articles 3.3 i 4, que l’educació primària i l’educació secundària obligatòria constitueixen l’ensenyament bàsic, que inclourà deu anys d’escolaritat des dels 6 fins als 16 anys. Aquest ensenyament bàsic serà obligatori i gratuït, i els alumnes tindran dret a romandre als centres ordinaris, rebent l’ensenyament bàsic, fins als 18 anys d’edat.
  • Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor estableix:
    • Article 10.1. Els menors tenen dret a rebre de les administracions públiques l’assistència adequada per a l’exercici efectiu dels seus drets i perquè es garantisca un respecte.
    • Article 10.3. Els menors estrangers que es troben a Espanya tenen dret a l’educació.
    • Article 13.1. Qualsevol persona o autoritat i, especialment, les que per la seua professió o funció detecten una situació de risc o possible desemparament d’un menor, ho han de comunicar a l’autoritat o als seus agents més pròxims, sense perjudici de prestar-los l’auxili immediat que necessiten.
    • Article 13.2. Qualsevol persona o autoritat que tinga coneixença que un menor no està escolaritzat o no assisteix al centre escolar de forma habitual i sense justificació, durant el període d’ensenyament obligatori, ho haurà de fer saber a les autoritats públiques competents, que adoptaran les mesures necessàries per a la seua escolarització.
    • Article 14. Les autoritats i serveis públics tenen l’obligació de prestar l’atenció immediata que necessite qualsevol menor, i d’actuar si correspon al seu àmbit de competència o de donar trasllat de l’expedient, si no és el cas, a l’organisme competent d’informar dels fets als representants legals del menor.
  • Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i l’adolescència.
    • Article 18, apartat 2g: actuacions de desemparament. Es considerarà situació de desemparament l’absència d’escolarització o falta d’assistència reiterada i no justificada adequadament al centre educatiu, i la permissivitat continuada o la inducció a l’absentisme escolar durant les etapes d’escolarització obligatòria.
  • Codi Civil
    • Article 154. La potestat s’exercirà sempre en benefici dels fills, d’acord amb la seua personalitat, i comprèn –entre d’altres– aquests deures i facultats: vetlar per ells, tenir-los en la seua companyia, educar-los i procurar-los una formació integral.
    • Article 158. El jutge, d’ofici o a instància del fill mateix, de qualsevol parent o del Ministeri Fiscal, dictarà:
      • 1.aLes mesures cautelars convenients per tal d’assegurar el proveïment d’aliments i la satisfacció de les futures necessitats del fill, en cas d’incompliment d’aquest deure per part dels seus pares.
      • 4.aEn general, la resta de disposicions que considere oportunes amb l’objectiu d’apartar el menor d’un perill o d’evitar-li perjudicis.
  • Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal
    • Article 226.1. Qui deixe de complir els deures legals d’assistència inherents a la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar, o de prestar l’assistència necessària legalment establida per al suport dels seus descendents, ascendents o cònjuge que es troben en situació de necessitat, seran castigats amb la pena de presó de tres a sis mesos o amb una multa de sis a dotze mesos.
    • 2. El jutge o tribunal podrà imposar, motivadament, al reu, la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret de la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar per temps de quatre a deu anys.
  • Llei orgànica 4/2000, de l’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seua integració social en la redacció donada per la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre, per la Llei orgànica 11/2003, de 29 de setembre, i per la Llei orgànica 14/2003, de 20 de novembre, estableix, a l’article 9, que tots els estrangers menors de divuit anys tenen dret a l’educació en les mateixes condicions que els espanyols, dret que comprén l’accés a un ensenyament bàsic, gratuït i obligatori.
  • Quant a l’àmbit competencial de la Comunitat Valenciana:
    • Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril, de reforma de la Llei orgànica 5/1982, de 5 de juliol, de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana
      • Article 53.1. És de competència exclusiva de la Generalitat la regulació i l’administració de l’ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjudici del que disposen l’article 27 de la CE i les lleis orgàniques, que ho desenvolupen.
    • Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell
      • La convivència als centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d’administració i serveis, estableix tant el dret a l’escolarització com el deure a l’assistència, i preveu les accions sancionadores i les garanties de procediment consegüents en cas de no-assistència reiterada a classe no justificada.
    • Llei 12/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat sobre la protecció integral de la infància i l’adolescència de la CV, estableix:
      • Article 29. No-escolarització, absentisme i abandó escolar. Prescriu la coordinació entre l’Administració educativa i l’Administració local en l’elaboració d’un pla marc contra la desescolarització, l’absentisme i l’abandó escolar, l’execució i el seguiment del qual correspondrà a l’Administració local.
      • Article 88. Polítiques de prevenció en matèria d’educació. En l’apartat c) estableix com a objectiu prioritari la prevenció i el control de l’absentisme escolar.
      • Article 147. Atribueix les competències en matèria de protecció social i d’inserció de menors a les entitats locals.
      • Article 177. Estableix les sancions administratives.
      • Article 179. Estableix que la competència per a incoar, instruir i resoldre els expedients sancionadors per infraccions previstes en aquesta Llei correspon a la Conselleria que tinga atribuïda la competència en la matèria que haja sigut objecte de la infracció.

4.5.1.4.3. PLA MUNICIPAL D’ABSENTISME ESCOLAR

El Pla municipal d’absentisme escolar proposat recull diversos tipus d’actuacions, incloses en els diferents programes:

    • Actuacions preventives
      
      Gran part de l’eficàcia del programa recau en les activitats preventives, ja que aquestes poden suposar l’inici del procés per a la disminució del tipus d’alumnat esmentat. Aquestes actuacions preventives poden començar per un procés de divulgació d’informació en relació amb l’absentisme. Com en qualsevol actuació preventiva, partim de la base que la modificació en els comportaments personals individuals està basada en què dóna suport a possibles canvis. És per això que aquest programa pretén fer extensiva la informació, no només a la comunitat educativa, sinó també a la unitat familiar i a l’alumne –protagonista del problema–, de manera que participen i siguen coneixedors dels conceptes i de l’estructura organitzativa amb la qual es treballa entorn de l’absentisme escolar.
      
    • Actuacions per a la detecció dels casos
      
      Tant el/la tutor/a com l’encarregat/da de l’absentisme a l’escola (cap d’estudis), seran els principals actors d’aquest procés. En aquest punt ja sabem tots la importància que té una detecció precoç del problema: com abans actuem, més probabilitat d’èxit tindrem.
      
      D’altra banda, també es consideren molt importants, quant a la detecció, les actuacions realitzades per la Policia Local, a més dels avisos que puga donar la població en general.
      
    • Actuacions per a la intervenció
      
      Aquest nivell d’actuació suposa el primer tractament del cas concret de l’alumne/a absentista, així que l’actuació encaminada a un diagnòstic i a la correcció precoç del problema és molt important. En aquesta fase, l’habilitat i la connexió del tutor/a amb l’alumne/a i amb la família, serà una peça fonamental per a una resolució ràpida, que podria fins i tot eradicar l’absentisme d’arrel. A més, en aquest punt, cal recalcar que el suport al tutor per part dels equips psicopedagògics especialitzats, dels departaments d’orientació dels centres, dels caps d’estudis i de la Comissió de Convivència Escolar, consolidarà la intervenció del cas individual iniciat.
      
    • Actuacions per a la recuperació de l’alumnat absentista
      
      Aquest tipus d’actuacions estan recollides en la nova i última fase del projecte. És molt freqüent que, després del treball extern al centre escolar realitzat pels tècnics per tal d’aconseguir el retorn de l’alumne/a al col·legi o l’institut, aquest/a torne a abandonar poc de temps després d’haver-se reincorporat. Durant el temps de no-assistència s’ha produït un desfasament que la majoria de voltes ja s’havia produït amb anterioritat i que té com a conseqüència un nou abandó escolar. Aleshores, aquestes actuacions van dirigides a realitzar alguns ajusts tant en les expectatives de l’alumne/a com en el seu nivell i capacitat d’aprenentatge, per tal d’afavorir-ne l’adaptació a la seua situació real i facilitar el ritme d’aprenentatge particular; tot això amb la finalitat de prevenir una desmotivació que tindria com a conseqüència l’abandó del sistema educatiu.
      
L’objectiu general del Pla és:

Establir un marc d’actuacions coordinades, amb la participació dels diversos departaments municipals, sectors i agents socials per tal de reduir les taxes d’absentisme.

Per tal d’aconseguir l’objectiu especificat, s’utilitzaran les estratègies més positives en cada cas i cada situació. Es proposen, entre d’altres, les actuacions següents:
    • Posar en marxa mecanismes de prevenció dins i fora de l’aula.
    • Detectar alumnes no escolaritzats.
    • Afavorir l’escolarització d’aquest tipus d’alumnat.
    • Reincorporar a la institució escolar els alumnes i les alumnes que presenten absentisme i realitzar-ne el seguiment.
    • Establir una coordinació entre les diferents institucions: locals, Conselleria de Cultura i Educació i Conselleria de Benestar Social, per a la posada en marxa del projecte i del seu seguiment.
    • Detectar problemes socioeducatius en l’alumnat, la qual cosa comporta la col·laboració amb el professorat implicat, estudiar-los i proposar diferents solucions.
    • Sensibilitzar les institucions implicades i la població en general sobre la importància de l’escolarització.
    • Recollir informació sistemàtica dels centres escolars sobre els casos d’absentisme.
    • Fer operatius els expedients sancionadors prevists per la llei.
    • Tanmateix, no hi ha dubte que hi ha llacunes a distints nivells que poden afavorir l’absentisme:
        ◦ Per part de l’administració, amb una falta de recursos per a l’atenció d’aquest tipus d’alumnat.
        ◦ Per part dels centres docents, amb una falta, en ocasions, de tasca tutorial i d’orientació de l’alumnat, així com d’ofertes formatives adaptades a aquest tipus d’alumnes.
        ◦ Per part de les famílies, amb una falta de control del seus fills i, a vegades, incapacitat per a educar-los.
        ◦ Per part de la societat i dels municipis, amb falta de projectes educatius de ciutat en els quals participen els serveis socials i que incloguen activitats atractives d’oci, d’esport i de cultures.

Les alternatives han de provenir de totes les persones implicades, ja que les variables que produeixen l’absentisme solen estar interrelacionades, i és necessari també abordar-les des d’aquesta interrelació, la qual cosa implica una actuació coordinada de les distintes institucions.

El sistema educatiu d’un país desenvolupat ha de prestar una atenció especial als fenòmens relatius a la diversitat de l’alumnat (amb ofertes formatives adequades a aquest tipus d’alumnes) per a prevenir i resoldre problemes d’exclusió social, inadaptació, fracàs i absentisme escolar, que incideixen en una major mesura en els sectors de població més desfavorits i amb desavantatges socials, culturals, econòmics, familiars, escolars i personals.

La qualitat de l’educació dels centres escolars no radica solament en el control (encara que aquest quasi és la solució del problema de l’absentisme), sinó també en el grau d’implicació de tots els sectors de la comunitat educativa: des de l’acció tutorial, passant per una oferta formativa adequada i atraient plasmada en els projectes educatius (PE i CC), fins a arribar a la implicació formativa real de la Comissió de Coordinació Pedagògica i de la Comissió de Convivència del Consell Escolar del centre.

En conseqüència al que s’ha manifestat, el model marc es configurarà a partir de les actuacions que es realitzen, en primera instància, als centres escolars –tutors/es, caps d’estudis i Comissió Escolar– per a passar, posteriorment, a la Comissió Municipal d’Absentisme Escolar, i que, si és necessari, es derivaran als Serveis Socials o a la Fiscalia de Menors.

4.5.1.4.3.1. PROGRAMA DE PREVENCIÓ

    a) Informació a l’equip docent i al personal del centre

En aquest punt, el principal objectiu no és altre que el de divulgar el protocol. Al principi del curs, s’informarà el claustre de professors/es per part de l’Equip Directiu del Centre sobre l’aplicació del protocol de l’absentisme escolar (annex I). A més, es designarà la persona encarregada de portar els casos d’absentisme i s’informarà els/les tutors/es sobre les seues funcions.

Activitat:
    • Informar, conscienciar i motivar el professorat sobre la importància de la seua implicació i del treball coordinat per tal d’afrontar i atallar el problema de l’absentisme escolar.
    • Elegir entre el personal del centre un representant d’absentisme escolar (cap d’estudis), que realitzarà les tasques de coordinació amb la Comissió Municipal d’Absentisme Escolar.
    • Explicar les funcions del/de la tutor/a en matèria d’absentisme escolar, segons el protocol desenvolupat.
    • Proporcionar la documentació necessària.
    • Notificar al responsable del departament d’educació (membre de la Comissió Municipal d’Absentisme Escolar) el nom de la persona designada al centre, per tal de coordinar les actuacions de l’absentisme amb la major eficàcia possible.

    b) Divulgació entre l’alumnat

Aquesta és una part molt important del Programa de prevenció ja que es pretén sensibilitzar l’alumnat sobre la importància de l’educació i la relació que té amb el seu futur personal.

Els conceptes que es treballaran en les activitats que es desenvolupen són els següents:
    • El concepte d’educació des del seu aspecte formador de les capacitats relacionades amb el futur personal.
    • La necessitat d’establir un compromís intern que potencie i valore l’esforç personal que realitzaran en tot el que fa referència a la seua educació.
    • Augmentar la concepció de l’educació com un procés en el temps, que dóna resultats a poc a poc i en el qual s’ha d’invertir esforç.
    • Reforçar la idea de dedicar un cert temps per a tot, de manera que hi haja un equilibri entre tots els àmbits: família, amics, escola, estudis, oci…
    • Introduir el contingut normatiu que s’imparteix des de l’escola i l’assistència és obligatòria dels 6 als 16 anys.
    • Treballar la repercussió d’aquesta actitud individual en el grup i insistir especialment en la puntualitat.
    • Explicar el concepte d’absentisme escolar i els mecanismes creats per tal de controlar el compliment de l’assistència a classe.

Els conceptes esmentats seran tractats pels tutors i tutores dins de cadascuna de las aules de manera independent. Algunes d’aquestes activitats podrien ser, entre d’altres, xarrades interactives, llançament de preguntes per al debat, pluja d’idees per a plasmar-les a classe. No obstant, és vàlida qualsevol idea creativa que aplegue els menors dins de l’aula.
Per últim, en aquest sentit, és interessant incentivar l’alumnat receptor de les activitats preventives per tal que transmeta tant en casa com en el seu grup d’iguals els conceptes referents a la seua educació que es treballen a classe.

    c) Reunió amb pares i mares

L’objectiu principal de les reunions amb els pares i les mares de l’alumnat és ajudar les famílies a prendre consciència del seu paper, tan important, en el procés d’educació dels seus fills i de les seues filles.

Els conceptes que s’hauran de tractar en les distintes sessions xarrades amb els pares i les mares a l’inici de curs són:

    • La importància de la família en l’educació dels menors com a primer agent socialitzador.
    • El paper de la família en l’establiment dels límits i pautes familiars com a preàmbul d’acceptació de normes i disciplina externes al nucli familiar.
    • Importància de la detecció precoç dels problemes en el desenvolupament del xiquet/a per a l’èxit en la seua resolució.
    • Importància d’una reacció ràpida per a l’adopció de mesures correctores, una vegada es detecten les faltes d’assistència sense justificar.
    • Potenciar la petició d’ajuda a les persones o professionals adequats front als problemes que els desborden en relació a l’educació dels seus fills/es.
    • Informar-los que han d’aportar justificació escrita de les faltes d’assistència a classe.
    • Informar-los de l’existència dels programes de prevenció, intervenció i recaptació emmarcats dins del Pla municipal d’Absentisme Escolar, juntament amb les actuacions derivades de l’aplicació del protocol que té el centre educatiu, que es duran a terme en cas que es detecten casos, així com de les conseqüències legals que puguen derivar de l’aplicació d’aquests.

En el cas que els/les pares/mares no assistisquen a les reunions informatives preventives, s’enviarà un escrit a la família per tal d’explicar-los els conceptes treballats dins de l’aula (annex II). El contingut de l’annex esmentat també pot ser emprat com a punt de partida per a l’exposició de la informació sobre l’absentisme.

4.5.1.4.3.2. PROGRAMA D’INTERVENCIÓ
1r NIVELL D’ACTUACIÓ. Detecció

a) Centres escolars

Els centres escolars són els primers a detectar l’absentisme i, per tant, els encarregats del control i del seguiment d’aquestes situacions. Per això, correspon en primera instància a la institució escolar prendre una sèrie de decisions i mesures, dins de la seua autonomia de gestió organitzativa i pedagògica, per tal de donar resposta als problemes de l’absentisme escolar.
Una de les principals maneres de detectar l’absentisme és mitjançant el seguiment exhaustiu per part del professorat i, especialment, del tutor o de la tutora, de l’assistència a classe de l’alumnat. Una tasca tutorial ben planificada i amb clara implicació dels docents pot produir efectes realment positius.
En el cas de l’educació primària, s’entendrà que un matí d’absència correspon a una falta, de la mateixa manera que una vesprada també correspon a una falta. Quant a l’educació secundària obligatòria, es comptarà una falta per cada classe a la qual no s’acudisca.
Per tal d’aconseguir un seguiment exhaustiu, el professorat serà el responsable de controlar l’assistència a cadascuna de les sessions i, en finalitzar cada jornada, el/la tutor/a s’encarregarà de realitzar les següents accions:
    • Recollir els fulls d’assistència a classe i recopilar la informació.
    • Esbrinar les causes de les absències per mitjà de l’alumne/a en persona, si acudeix al centre, o per mitjà de germans o d’altres alumnes.
    • Sol·licitar el justificant de les faltes d’assistència.
    • Telefonar al domicili familiar en detectar una falta d’assistència inusual.
      
Segons el nombre de faltes que es produïsquen, trobem diferents tipus d’absentisme:

ABSENTISME LLEU, MODERAT, CRÒNIC, RETARDS REITERATS

    • Absentista lleu
      Es considera absentisme lleu quan les faltes produïdes al centre escolar es corresponen amb un 20 o un 25% de les sessions del mes.
    • Absentista moderat
      En el cas del moderat, quan les faltes oscil·len entre un 25 i un 50%.
    • Absentista crònic
      Per últim, considerem que l’absentisme es dóna de manera crònica quan supera l’absència de més del 50% de les sessions.

A pesar d’emmarcar en valors numèrics els diferents nivells d’absentisme, entenem que els tutors podran iniciar el procés de la mateixa manera en cas que es considere necessari a partir de la intuïció i de la valoració pròpia.

    • Retard reiterat
      D’altra banda, trobem un altre tipus d’absentisme: els retards reiterats. En el cas de l’educació primària, tres retards equivaldran a una falta, mentre que, en el cas de l’educació secundària, dos retards es consideraran una falta. Es considerarà retard reiterat quan l’alumne no arribe a classe a la mateixa hora que s’acorde d’entrada sense discriminar si el retard és de 5 o de 15 minuts. A més, cal destacar que, després dels estudis en els centres, es troba la necessitat de considerar dos tipus d’absentisme més: retards reiterats a l’hora de recollir els menors i retards reiterats en alguna de les assignatures o en una franja horària concreta (per exemple: sempre a la classe de música o sempre a l’última hora de classe).

Una volta considerada l’opció que l’alumne en qüestió, a priori, és absentista, el/la tutor/a farà una valoració de la situació i donarà a conèixer el cas al responsable d’absentisme del centre (cap d’estudis) i, si cal, convocarà la Comissió de Convivència Escolar per tal de fer-ne una valoració.

El/la tutor/a es posarà en contacte o citarà la família de l’alumne absentista (annex III) per tal de mantenir una entrevista entre una i cinc vegades (màxim tres per escrit) en un període de temps no superior a un mes. El numero d’actuacions oportunes es decidirà en cada cas ja que en alguns casos molt clars no serà necessari realitzar totes les actuacions propostes.

La comunicació girarà entorn a:
    • Reiterar la importància de l’assistència del seu fill o de la seua filla a l’escola.
    • Conscienciar de la importància de l’educació.
    • Reforçar positivament la regularitat de l’assistència a classe.
    • Informar sobre el control estricte de les faltes d’assistència al centre.
    • Tractar la situació específica de l’alumne/a: problema de l’absentisme.
    • Recordar el dret de l’alumne/a a l’educació per llei.
    • Explicar el deure que tenen les famílies de propiciar l’educació dels fills i de les filles segons el Codi Civil.

La informació que es puga obtenir mitjançant aquest procés serà recollida per escrit (annex IV) i s’inclourà a l’expedient oportú.

A més d’això, comptem amb el següents indicadors com a ajuda per a la detecció:
    • Existència d’antecedents d’absentisme escolar en germans/es.
    • Actitud per part de la família que afavoreix l’absentisme: pares i mares que desafien el sistema educatiu o que mostren incompliment, despreocupació, excés de protecció, etc.
    • Famílies en les quals s’observen pautes educatives inadequades, indicadores de la falta de capacitat per tal d’organitzar-se i d’establir responsabilitats per als seus fills.
    • Nivell de rendiment de l’alumne/a notablement inferior al del seu curs.
    • Necessitats educatives especials sense valorar.
    • Qualsevol circumstància que faça sospitar d’una situació de risc d’absentisme escolar.

En cas que, finalment, el tutor o tutora detecte l’absentisme reiterat per part d’algun alumne o d’alguna alumna i, o bé els pares no responguen, o bé l’alumne o alumna seguisca sense acudir a les classes, ho notificarà a la persona coordinadora d’absentisme (cap d’estudis) del centre, i aportarà l’expedient amb els documents i els tràmits ja realitzats (relació de faltes sense justificar, còpia de l’escrit enviat, etc).

Després d’aquest procés, el cap o la cap d’estudis serà qui envie una única citació mitjançant una carta certificada amb justificant de recepció (annex V). En cas de no rebre resposta, el cap o la cap d’estudis s’encarregarà de convocar la Comissió de Convivència Escolar i, alhora que es posa en marxa el protocol, ho comunicarà als Serveis Socials i al responsable de la Regidoria d’Educació.

Per tal de recollir les incidències, la Comissió de Convivència Escolar del centre elaborarà l’obertura de l’expedient absentista per a cadascun dels casos. Aquest expedient tindrà en compte les actuacions ja practicades (tant per part del tutor o tutora com del cap o de la cap d’estudis) i una nova anàlisi de les causes que originen l’absentisme, amb referència expressa als problemes personals, familiars i escolars de l’alumne o alumna (annex VI).

Una vegada s’hagen exhaurit tots els recursos tutorials i citacions per part del centre, el problema de l’absentisme seria traslladat per la Comissió de Convivència Escolar a la Comissió Municipal d’Absentisme, i aquesta considerarà les opcions del cas (annex VII).
    • Si el problema d’absentisme del cas fóra de poca importància o no requerira suport especialitzat, es posaria en marxa una estratègia tutorial i la facilitació de mitjans del centre per a l’adaptació o la integració de l’alumne/a, i la normalització de la seua escolaritat.
    • Si l’alumne/a necessitara un diagnòstic, tractament o informe més especialitzat, s’hi aprofundiria.
    • Si l’absentisme persistira i la família ja estiguera en mans dels Serveis Socials, el cas seria derivat a aquests.

b) Policia Local

Els agents municipals completaran la detecció dels/les menors absentistes durant l’horari lectiu del curs escolar i plasmaran totes les seues actuacions en una fitxa amb les dades del/de la menor.

Després de prendre les dades facilitades pel/per la menor, els agents el/la traslladaran al seu centre escolar.

c) Població en general

En base al text redactat anteriorment, referent a la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, qualsevol persona o autoritat que tinga coneixença que un menor no està escolaritzat o no assisteix al centre escolar de forma habitual i sense justificació, durant el període d’ensenyament obligatori, ho haurà de fer saber a les autoritats públiques competents, que adoptaran les mesures necessàries per a la seua escolarització.

2n NIVELL D’ACTUACIÓ. Comissió Municipal d’Absentisme Escolar

La localitat és el nivell superior al del centre educatiu. En aquesta es posen en pràctica noves estratègies, assumides per tota la comunitat educativa, per a resoldre el problema de l’absentisme escolar, atès que:

    a) De vegades els centres es veuen desbordats davant d’aquestes situacions: opten per esgotar les vies d’accés als pares i no insisteixen davant la falta de resposta familiar, ja que l’absència d’aquest tipus d’alumnes a l’aula calma l’ambient.
    b) Les accions, des de diferents nivells, de vegades poden duplicar-se per a un mateix cas, o no realitzar-se en altres.
    c) En els casos de duplicitat, de vegades es produeixen discrepàncies quant al procés que cal seguir entre els diferents nivells. Fins i tot entre centres, ja que cadascun té unes normes recollides en el seu PE, que sempre s’han de respectar.
    d) Realitzades les accions pertinents, no hi ha seguiment dels efectes produïts.

Davant d’aquesta situació, s’opta per constituir la Comissió Municipal d’Absentisme Escolar. Aquesta comissió, que és l’òrgan que defineix el Pla municipal d’absentisme escolar, recull les necessitats, prioritza les demandes i planifica les línies generals d’actuació.

    • Composició
      La composició de la Comissió Municipal d’Absentisme Escolar serà la següent:
    • Regidor/a municipal d’Educació
    • Inspector/a d’Educació de la zona
    • Un/a membre del Departament d’Educació
    • Un/a representant dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Vila-real
    • Un/a representant de la Policia Local
    • Un/a representant dels caps d’estudis d’educació primària
    • Un/a representant dels caps d’estudis d’educació secundària
    • Representants de les associacions de mares i pares d’alumnes, membres del Consell Escolar
    • Assessors. A la Comissió podran incorporar-se com a assessors puntualment altres membres de la comunitat educativa, en relació amb els diferents àmbits implicats i els temes que es tractaran.

    • Competències
      La Comissió Municipal d’Absentisme Escolar tindrà les competències necessàries per a la consecució dels objectius especificats anteriorment i dissenyarà els programes de prevenció, intervenció socioeducativa, seguiment i suport de menors absentistes.
      
      A més, exercirà les funcions següents:
    • Aprovació de les directrius anuals del Pla municipal l’absentisme escolar.
    • Avaluació anual del compliment del Pla municipal l’absentisme escolar.
    • Anàlisi i, si escau, valoració de les actuacions desenvolupades per les diferents instàncies.
    • Aquelles altres que deriven del contingut del Pla anualment.
    • Anàlisi i valoració de les activitats desenvolupades.
    • Proposta d’elevar a altres institucions els casos que determine.

    • Funcions dels membres de la Comissió:
        ◦ Funcions generals de la Comissió
    • Coordinar les actuacions en l’àmbit dels Serveis Socials en relació al problema detectat.
    • Col·laborar amb el professorat (tutor/a, orientador/a…).
    • Propiciar propostes alternatives socioeducatives en l’àmbit sociofamiliar.
    • Proposar i realitzar activitats comunitàries per a la prevenció de l’absentisme escolar.
    • Realitzar un seguiment de tots els casos d’absentisme dels centres escolars (annexe VIII) i coordinar-lo amb els Serveis Socials.

    • Regidor/a d’Educació
      Presidir la Comissió Municipal d’Educació.

    • Inspector/a d’Educació
        ◦ Supervisar i coordinar les accions que es realitzen als centres.
        ◦ Promoure la participació del professorat en el Pla Municipal d’Absentisme Escolar.
        ◦ Assessorar legalment la Comissió d’Absentisme Escolar.
        ◦ Instar al compliment del Pla municipal d’absentisme escolar als centres educatius i vetlar per aquest.
    • Departament d’Educació
    • Enviar les convocatòries de les reunions.
    • Prendre acta de les reunions.
    • Sol·licitar la intervenció de determinats professionals, si escau.
    • Propiciar propostes alternatives socioeducatives en el context escolar.
    • Proposar i realitzar activitats comunitàries adequades per a la prevenció i el tractament de l’absentisme escolar.
    • Vetlar pel compliment del protocol establert al Pla municipal d’absentisme escolar.
      
    • Representant dels caps d’estudis d’educació primària i secundària
    • Derivar (seguint totes les actuacions del protocol establert).
    • Informar de les intervencions amb el/la menor i amb la seua la família.
    • Traslladar, si escau, a la Comissió o al departament que aquesta determine, els casos amb tota la informació de què es dispose.
    • Facilitar recursos educatius que afavorisquen la permanència al centre escolar de l’alumnat absentista detectat.
      
    • Representant de la Policia Local
    • Detectar els menors al carrer o en altres llocs públics en horari escolar i traslladar-los al centre on estiguen escolaritzats.
    • Lliurar les notificacions a les famílies al seu domicili.
    • Informar els pares sobre les seues obligacions i responsabilitats.
    • Remetre informes (fitxa d’absentisme escolar) als Serveis Socials i al centre escolar corresponent.
    • Coordinar-se amb la resta de membres de la Comissió.

    • Representant de mares i pares d’alumnes
    • Vetlar pels menors que es troben en situació de privació de l’educació.
      
    •  Representant dels Serveis Socials
    • Detectar els casos d’absentisme escolar en el seu àmbit.
    • Derivar els casos detectats als centres escolars per tal d’encetar el protocol d’actuació del Programa d’absentisme escolar.
    • Propiciar propostes alternatives socioeducatives en el context escolar.
    • Proposar i realitzar activitats comunitàries adequades per a la prevenció i tractament de l’absentisme escolar.
    • Traslladar als Serveis Socials Municipals aquells expedients d’absentisme escolar tractats per la Comissió que requerisquen la seua intervenció.

c) Funcionament

  • La Comissió estarà presidida pel/per la regidor/a d’Educació.
  • La seu de la Comissió es trobarà a la Regidoria d’Educació, situada al primer pis de l’edifici de la BUC, des d’on es formalitzaran les convocatòries i serveis de Secretaria.
  • Es reunirà, com a mínim, una vegada per trimestre, amb horari de dimecres a les 10.00 h. Tanmateix, es faran reunions extraordinàries sempre que es requerisca la intervenció o resolució d’algun cas.
  • Les seues funcions seran: recollir les actuacions dels centres i dels Serveis Socials Municipals, estudiar els casos i intervenir en aquests, i elevar propostes a l’Administració de justícia i a la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.
  • Els acords es prendran per consens.

3r NIVELL D’ACTUACIÓ. Altres administracions

Exhaurits tots els processos per part, en primer lloc, dels centres a través de la Comissió de Convivència Escolar i, en segon lloc, per la Comissió Municipal sense que es produïsca la reconducció, la Comissió Municipal d’Absentisme trametrà l’expedient a la Fiscalia de Menors o als Serveis Socials perquè el resolga.

No obstant el que estableix el punt anterior, si de les diligències i accions realitzades per la Comissió Municipal s’observaren indicis de problemes indicatius de risc social en l’alumne o el seu entorn, la direcció del centre escolar haurà de derivar a la Direcció Territorial de la Conselleria de Benestar Social amb un full de notificació de situacions de desprotecció infantil des de l’àmbit educatiu en el moment que s’estime convenient, sense esperar la resolució del problema inicial d’absentisme escolar.

El període de temps que els xiquets i xiquetes tenen dret a romandre en els centres escolars, és una ocasió privilegiada per a ser educats en la convivència, la igualtat i la tolerància, al mateix temps que es fa un intent de superació dels problemes socials que més d’un xiquet o xiqueta o alguns joves viuen.

4.5.1.4.3.3. PROGRAMA DE RECUPERACIÓ DE L’ALUMNAT

Quan, després de la intervenció dels tècnics, l’alumne/a torna al centre escolar després d’un període de temps de no-assistència es posarà en marxa una fase de recuperació i d’enfortiment dels vincles, entre l’alumne absentista i el centre (professorat, personal del centre i companys).
Aquest Programa té com a objectiu principal rebre l’alumne absentista que torna al centre escolar i a més, la posada en marxa dels mecanismes necessaris per a aconseguir la seua integració i inclusió al centre i en el seu grup de classe.

Es realitzaran les actuacions següents:

  • Recepció de l’alumne absentista quan torna al centre una volta recuperat pel Pla d’absentisme. Convé realitzar alguna actuació o dinàmica de benvinguda i reconeixement, per tal que l’alumne se senta acceptat i acollit per la seua classe.
  • El/la tutor/a realitzarà una tutoria amb l’alumne/a sobre la seua escolarització adequant els objectius reals que pot aconseguir i els objectius que es planteja l’alumne. Convindrà que valore amb l’alumne els problemes de relació que poden estar dificultant la seua integració en el grup.
  • El/la tutor/a informarà sobre el cas a l’orientador/a del centre, perquè realitze una avaluació de la situació acadèmica del menor i elabore, en aquells casos que siga necessari, una valoració sociopsicopedagògica de l’alumne/a per la determinació de les possibles mesures per a la seua adequada escolarització i, si procedeix, l’elaboració d’una proposta de diversificació, adaptació curricular significativa o qualsevol altre tipus de mesures que es requerisquen.
  • El/la tutor/a continuarà amb el seguiment de l’assistència a classe i amb la col·laboració de l’orientador/a, realitzarà l’avaluació de les mesures i les adaptacions realitzades. Si l’absentisme se soluciona, finalitza el procés i es notifica al responsable del departament d’educació (membre de la Comissió Municipal d’Absentisme Escolar).

A més, resulta interessant, que el centre realitze actuacions encaminades a la creació de la relació amb la família de l’alumne absentista: entrevistes entre el tutor i la família amb certa regularitat, possibilitat de reunió amb l’orientador/a, etc.

4.5.1.4.3.4. CONCLUSIÓ

Cal assenyalar que el conjunt d’actuacions que s’acompanyen formen part del Pla municipal d’absentisme escolar, i és el fruit d’un procés de diàleg, anàlisi i consens de professionals representants de diferents institucions compromeses amb el problema de l’absentisme escolar (Ajuntament de Vila-real i DT d’Educació de Castelló), en la recerca de millors vies i estratègies per a fer possible l’aprenentatge, la tolerància i l’atenció a la diversitat dels alumnes.

Així doncs, aquest Pla naix com una millora per tal de donar-li una solució real i factible al problema de l’absentisme a la ciutat de Vila-real tenint en compte aspectes no sols d’intervenció en el problema de l’absentisme sinó que també donant-li importància a la seua prevenció i al procés de recaptació de l’alumnat absentista.

4.5.1.4.3.5. ANNEXOS del Pla Municipal d’Absentisme adapatats al CEIP Botànic Calduch