Un grup d’alumnes de 4rt d’ESO acompanyat per Andreu Romero i Aina Sebastián del Departament de Geografia i Història ha visitat el Cementeri de Paterna per a presenciar l’exhumació de les fosses comunes d’afusellats desprès de la Guerra Civil, durant els primers anys de la dictadura franquista. Aquesta activitat, organitzada en col·laboració amb l’Associació Arqueoantro, responsable del procés de localització i exhumació de les fosses, va tindre com a objectiu conscienciar el nostre alumnat sobre un dels episodis més foscos de la història recent d’Espanya.
La visita va permetre als estudiants una comprensió directa i profunda dels processos d’exhumació, identificació i dignificació de les víctimes de la repressió franquista. Aquesta experiència pràctica complementa les activitats realitzades al llarg del curs per aprofundir en la Memòria Democràtica.
Alex, de l’equip d’arqueòlegs, va recordar l’alumnat que a Paterna van ser afusellades 2238 persones i que el seu Cementeri és, després del de Madrid, el que té més cossos a les fosses.
Durant el recorregut es va poder observar de prop les tasques d’exhumació i recuperació de restes humanes. Els professionals responsables de les excavacions ens van explicar detalladament els mètodes utilitzats, així com la importància de cada troballa en la reconstrucció de la Memòria Històrica.
L’alumnat també van tindre l’oportunitat de conversar amb Maruja, la filla de Leoncio Badía, enterramorts que va col·laborar activament amb les vídues dels executats per a que pogueren identificar les restes dels seus familiars. L’experiència ha permès l’alumnat entendre no només el rigor científic de les exhumacions, sinó també el profund impacte humà i emocional d’aquest treball.
La visita va concloure amb la visita pel Camí de la Sang al Terrer, conegut popularment com el Paredón de España, on es va explicar com les persones de les diferents “sacas” eren executades. L’alumnat va dipositar flors amb els colors de la bandera republicana en homenatge a les víctimes.
Al nou memorial a les Víctimes del franquisme es va fer una reflexió al voltant de la necessitat de continuar treballant per a la identificació i dignificació de totes les víctimes.
Activitats com aquesta són essencials per a mantindre viva la memòria de les víctimes i per a educar les noves generacions sobre la importància de la justícia, la veritat i la reparació històrica.
