PATRICIA, MORAGON FANDOS 
L’alumnat de 3r de PDC crea les seues pròpies notícies
Ací teniu un tast del treball de l’alumant de 3r de PDC que amb un croma verd i molta imaginació s’ha convertit en reporter per a treballar com redactar una notícia.
Cristian Dasí i El descobriment de la màquina del temps
Manu i La caiguda d’Internet a tot el món
Jordi i la primera vegada que toca les campanes
Yago i la trobada d’una nau espacial
Àngels Verdejo
Cap de departament de Valencià
Enguany, els 4ts d’ESO han treballat la poesia i alguns grups han parat atenció al recurs estilístic de la intertextualitat. Així doncs, després de veure conceptes bàsics de poesia i mètrica, l’alumnat ha pogut reconéixer el poema “Vora el barranc dels Algadins” de Teodor Llorente en “Vora el barranc del Carraixet”, d’Estellés; així com també hem reconegut “Assaig de càntic en el temple” d’Espriu en el poema de Pere Quart “Assaig de plagi en la taverna”.
I després, la part creativa. En grups de 4 persones calia crear una estrofa de 8 versos respectant rima, ritme, estructura i figures retòriques d’un dels poemes de referència i fer-ne un altre amb una temàtica més propera. En acabar, tant la part artística com la tècnica s’explicava a la classe. La situació d’aprenentatge estava servida.
Llegiu les següents creacions i descobrireu què tenen en ment en aquestes dates (febrer).
EL BARRANC DELS SOMNIS
Vora el barranc dels paiportins
Hi ha un castanyer de color càlid
que pinta el nostre paisatge pàl·lid.
No té lo món millors jardins.
Allí hi ha un mas i el mas té dins
els antics somnis de la infància:
Vivíem en una fal·làcia
vora el barranc dels paiportins.
(Joan Chiva, Natxo Gómez, José Navarro i Jorge Talavera, 4t A)
VORA EL CASAL DEL MEU POBLE
Vora el casal del meu poble,
la festa esclata en pólvora i flama,
el cel s’encén, la llum proclama
que ja la nit es fa de foc.
Les falles cremen en la plaça,
dansant com brases en l’oratge
i el poble viu el seu llegat
vora el casal del meu poble.
(Lucía Andreu, Estrella Casas, Ivana Juan i Paula Giménez, 4t A)
VORA EL BARRANC DELS PAIPORTINS
Vora el barranc dels paiportins,
hi ha fang i pols a la natura.
La mala DANA, amb aigua i escuma,
s’emporta els ànims dels veïns.
Des d’allí l’onada es temia,
arrossegant cotxes, camions…
I tot el món fins als collons,
veient com tot es destruïa
vora el barranc dels paiportins.
(Samuel Cigüela, Rafa Díaz, Quique Pastor i Álvaro Ruiz, 4t C)
FALLA ENCESA
On, que cansat estic d’aquesta
avorrida, monòtona, sosa essència
I com m’agradaria que arribaren
eixos dies,
on diuen que la gent és feliç
i festera, alegre, decidida, emotiva,
culta i lliure! […]
(Claudia Cortés, Marta Fernández, Angélica Morazzoni i Alicia Tarazona, 4t C)
LA NOSTRA FLAMA
Vora el barranc dels paiportins
tremolaven les mascletades,
que amb il·lusió les he escoltades
sentint la nostra flama dins.
Al Rajolar, ninots xiconins
guarden antics records de falles
que a les nits ens conten les iaies
vora el barranc dels paiportins.
(Yasmine Kermoun, Celia López, Blanca Martínez i Daniela Roda, 4t D)
LA FLAMA DEL MEU COR
Vora el meu país de fallers
hi ha un vell ninot de tan bon flaire
que per a omplir de cendra l’aire
no té lo món millors festers.
Un faller, que des de xiquet
porta el seu cor encés en flames,
i no penseu que és per les armes.
Vora el meu país falleret.
(Iván Poveda, Lucía Pulpón, Carla Salorio i Ainara Santos, 4t D)
Entrevistem Cristian Dasí, alumne de 3r de PDC, compositor i cantant de Paiporta. Podeu visualitzar l’entrevista al següent enllaç.
L’institut Ballontibhi de Portugalete va fer una donació de llibres al nostre institut, concretament va donar un conjunt de llibres que el Departament de Valencià utilitza com a lectura obligatòria.
Per a agrair la seua donació, l’alumnat de 1r de batxillerat social ha fet un vídeo on expressa la seua alegria per poder utilitzar aquests llibres a les seues classes.
Hi havia una vegada, en un xicotet poble envoltat de muntanyes i boscos, una jove anomenada Clara. Clara era coneguda per la seua bondat: el seu somriure contagiós, però també pel seu gran somni: poder volar. Des de xicoteta, sempre havia somiat amb solcar el cel, veure el món des dels núvols i sentir la libertat que només el vent podia oferir. No obstant això, vivia en una època en la qual els avions eren nomes per als rics, i ella, com a filla d’un humil fuster, no podia permetre-s’ho.
Un dia, mentres caminava pel bosc, Clara va trobar una cosa estranya entre els arbustos. Era un xicotet ocell ferit amb les ales trencades. Sense pensar-ho dues regades, el va portar a la seua casa. Durant setmanes, Clara va cuidar de l’ocell, donant-li menjar, curant les seues ferides i parlant-li amb dolçor. Amb el temps, el xicotet ser va començar a sanar i, al poc, va poder volar de nou.
Una vesprada, quan locell ja estava completament recuperat, es va posar en el muscle de Clara i, com si entenguera els seus somnis, li va murmurar alguna cosa en la seua oïda. No era un so, ni una paraula, sinó una sensació, una espurna d’inspiració.
Eixa nit, Clara va començar a treballar en el seu taller. Va utilitzar les terramentes del seu pare i els materials que tenia al seu abast per a crear una cosa sorprenent. Després de molts dies d’esforç, finalment va construir una espècie d’ala mecànica, lleugera i funcional. Era un invent rudimentari, però el seu disseny estava ple d’esperança i determinació.
Amb el suport dels seus amics i de la seua família, Clara va pujar al cim d’un pujol a l’alba, portant la seua nova creació. El vent bufava amb força, però ella no temia. Amb un sospir de valentia, es va col·locar les ales i, amb un impuls, es va llançar. Durant uns segons, el cor de clara va bategar amb força, però després, va sentir com el vent l’elevava.
Va volar. Va volar com sempre havia somiat.
Els habitants del poble, que havien sentit parlar del seu invent, van eixir a veure-la, meravellats. Clara no sols havia aconseguit volar, sinó que també havia demostrat que els somnis, per més improbables que foren, podien fer-se realitat amb esforç i passió.
Amb el temps, Clara es va convertir en una inspiració per a molts. I va obrir una escola per a ensenyar a crear, a imaginar i, sobretot, a mai deixar de somiar.
Treballem a l’aula amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència
Pel dia de la Dona en la Ciència, l’alumnat de 3r de l’ESO de l’assignatura de PIAR (Programació, Intel·ligència Artificial i Robòtica) hem treballat en un projecte d’Scratch sobre una de les dones més importants en el món de la programació: Ada Lovelace, la primera dona programadora i autora del llibre que explica el funcionament de la màquina analìtica.
El meu treball en Scratch: https://scratch.mit.edu/projects/1129584820
En vídeo: https://drive.google.com/file/d/1az0ijUEZKJTqBwisiKF2McQ3T-736l0B/view?usp=sharing
Lucía García Esteve 3C
L’alumnat de l’assignatura de tecnologia i digitalització assisteix a aquesta jornada que aquest any s’ha realitzat a València
Dimarts passat 11 de febrer els alumnes de 4t de l’ESO de tecnologia i digitalicació van assistir a la Jornada del Dia de la Internet Segura, realitzada en la UPV, a la qual van assistir altres IES afectats per la DANA. Esta Jornada es realitza tots els anys a Madrid, encara que enguany per a donar una espenta, s’ha volgut realitzar a València.
En esta jornada, s’ha explicat als alumnes què és l’ INCIBE (Institut Nacional de Ciberseguretat) i quines ajudes oferix a les persones. En primer lloc, es va estar explicant l’existència del telèfon 017, el qual no deixa rastre en la facturació telefònica i servix per a denunciar o informar-se de qualsevol anormalitat en grups de Whatsapp, xarxes socials o pàgines d’Internet. Per exemple, van estar explicant el cas d’un menor que va cridar per un problema d’addicció als vídeojocs. La resposta del 017 va ser la següent:
• Felicitar-lo per contactar amb ells per a buscar ajuda al seu problema
• Animar-lo a parlar amb els seus pares o amb un adult de confiança sobre esta addicció i la seua preocupació
• Recomanar-li buscar ajuda en el centre escolar, amb el seu tutor o l’equip d’orientació
• Ensenyar-li a utilitzar configuracions de benestar digital del dispositiu per a autocontrolar i restringir el temps d’ús del dispositiu
• Proposar-li intentar limitar les hores de joc, per exemple, deixant el mòbil fora de l’habitació
• Suggerir-li Buscar un altre tipus d’activitats: esportives, d’oci i temps lliure o formatives, fora de les pantalles.
També vam conéixer a la youtuber “Susi profe”, que es va interessar per saber com ens trobem en el centre i es va fer fotos amb nosaltres. De la mateixa manera, el youtuber “Rafa Tatay” que es informàtic i creador de continguts també va conversar amb nosaltres.
Els dos ens van fer una reflexió sobre la importància de no fer en Internet el que no faríem en la vida real, com no confiar en persones que no coneixem, no publicar fotos de les quals ens podem penedir, parlar amb correcció i respecte, observar l’adreça de la pàgina per a evitar estafes, crear un espai i temps sense mòbil, negociat amb els nostres familiars i amics i moltes altres coses més interessants.
Al final de la xarrada vam veure una obra de teatre d’un xaval al qual li estava demanant fotos íntimes un company de jocs en línia que no coneixia físicament i vam veure com de malament ho va passar i la lliçó que va aprendre.
Ens van explicar que podíem aprofundir i aprendre més en la seua pàgina:
https://www.incibe.es/menores/
S'han resolt les beques de mobilitat Erasmus+ per a la Formació Professional per al curs 2024-2025
Reunida la comissió de valoració, ha decidit concedir les següents beques de mobilitat per a pràctiques en els cicles de Grau Mitjà i Grau Superior:
Cicle de Grau Superior d'Administració de Sistemes Informàtics en Xarxa, segon curs:
SERGIO GARCÍA LÉRIDA
Cicle de Grau Mitjà Gestió Administrativa, segon curs:
ANA VIDAL CHUST
ALVARO TORRES PARREÑO
Cicle de Grau Mitjà Sistemes Microinformàtics y Xarxes, segon curs:
HECTOR VILLANUEVA TOMAS
JESÚS ENRIQUE APARICIO PACHECO
ÁLVARO RODRÍGUEZ RAMÓN
Cicle de Grau Mitjà Gestió Administrativa, primer curs:
DAYANA LOZANO PASTOR
Cicle de Grau Mitjà Sistemes Microinformàtics i xarxes, primer curs:
LUNA VALERO PARTO
IZAN PATIÑO MARTÍNEZ
IVAN CASTRO PRADOSilvia Royo Monsalve
Coordinadora Projectes Europeus
European Projects Coordinator
Després de l’obligada aturada, Pigmalió torna a funcionar
El passat dimecres 29 de gener va tenir lloc la festa Pigmalió d’inici de curs que dona el tret de sortida al programa Pigmalió del curs 2024-2025. Aquesta festa, com ja va sent habitual, va estar inaugurada per la banda de l’institut i per la lectura del compromís pigmalió.
Fetes totes les cerimònies, compartírem els nostres entrepans i aperitius abans de començar amb els jocs cooperatius i els descobriments de les noves parelles. La festa, com tots els anys, va ser un èxit i tant alumnat com professorat ha tornat a participar en aquesta iniciativa amb més ganes i il·lusió que mai.
Claudia de 1r B de l’institut IES La Sénia és una alumna a qui li han donat un premi
Hola Claudia, moltes grácies per vindre.
Fas algun esport?
Practique tenis i defensa personal.
Què t’agrada fer en ta casa ?
Vore la tele amb la meua família i estar amb ells.
Què fas en el teu temps lliure?
Fer esport, parlar amb els meus amics i estar amb ells.
Quins estudis vols estudiar i per què?
Vull ser advocada i professora d’història.
Com creus que t’anirà el teu futur i treball?
Bé, perquè soc una persona aplicada.
Què opines sobre el fet que t’hagen donat el premi?
Molt agraïda i contenta.
Et vas motivar per algún motiu? Ens podries conter el perquè.
Per què em van motivar per els familiars i els profesors.
Gràcies Claudia, ha sigut un plaer.
Lydia Quirós
Yago Brian Llorens