Erasmus Plus Project Management and Educational Visit. E+PMEV. Reykjavik, Islandia

Curso realizado por Émilie Mouilleau, profesora y jefa de departamento de francés y miembro de la CIC El curso tenía dos caras. La primera consistió en visitar centros educativos islandeses que participan en proyectos Erasmus+, con el fin de buscar nuevos socios y aprender de buenas prácticas educativas hacia la … Llegir més

Curso “Robotics and STEM in schools”. Corfú, Grecia

Curso realizado por David Saez, porfesor de electricidad y tutor. El curso tenía como principal objetivo enseñar a los docentes un caso práctico de aplicación de la metodología STEM (Science,Technology, Engineering and Math) y proporcionar los recursos necesarios para ello. En concreto el ponente del curso utilizó como caso práctico la robótica y más … Llegir més

Curs Erasmus+ Encourage Creative Thinking a Praga

El Pensament Creatiu, una habilitat clau del s.XXI El gran projecte Erasmus+ en l’IES La Patacona  integra, entre altres, el programa Talent-ED, de mobilitat amb finalitats formatius per al professorat. Durant aquest curs 2021-22, s’han dut a terme diverses  mobilitats d’aquest tipus  a diferents països de la UE. Una d’aqueixes … Llegir més

Curso Europeo Metodología CLIL en Dublín

Fernando Dublín

El curso escolar 2021-2022 ha sido el curso del cambio del modelo lingüístico en los institutos de la Comunidad Valenciana. Esto ha implicado que algunas asignaturas no lingüísticas se tienen que impartir en inglés: en el IES La Patacona este cambio se está llevando a cabo en la asignatura de … Llegir més

“When school and labour market meet; dual education and work-based learning”. Bolònia, Itàlia.

Les professores de cicles formatius Empar Monzó i Eva Gumbau han participat en un curs en Bolònia centrat en la formació dual i les relacions de les escoles amb les empreses. Dia 1, Diumenge 8 de maig. Hui hem començat el curs “When school and labour market meet; dual education … Llegir més

Curso Creating our eco-schools and future classrooms. Helsinki, Finlandia

El principal objetivo del curso es comprender qué significa ser una eco-escuela y conocer los requisitos que se deben alcanzar para llegar a serlo.

Como introducción al curso, nos han explicado el sistema educativo finlandés, que se basa en la equidad y cuyo objetivo fundamental es el de proveer a todos los ciudadanos de las mismas oportunidades.

Hemos comenzado profundizando en las clases del futuro y hemos hablado sobre las habilidades atemporales que debería alcanzar un estudiante (4C’s: critical thinking, collaboration, communication, creativity). Hemos aprendido que debemos fomentar en los jóvenes la alfabetización digital de forma que comprendan las ventajas y riesgos del uso de las redes sociales, la independencia y la autonomía animándoles a trabajar realizando tareas de forma independiente, el trabajo en equipo, la resolución de problemas mediante pensamiento crítico y la creatividad integrando herramientas y entornos inspirados que permitan la innovación.

Para desarrollar clases del futuro debemos incorporar en nuestras clases apoyos visuales y hacer uso de las herramientas TIC. Además, es importante crear en el aula un entorno participativo, por ejemplo mediante trabajo basado en proyectos, utilizando la gamificación y fomentando la discusión y el debate.

También hemos puesto en común las acciones que cada uno de los centros estamos llevando a cabo para convertir nuestra escuela en una eco-escuela. Ha sido una primera toma de contacto sobre el concepto de eco-school en el que profundizaremos en las próximas sesiones.

¿Qué es una eco school?

Eco-Schools es un programa internacional de la Fundación para la Educación Ambiental (FEE) cuyo objetivo es “empoderar a los estudiantes para que sean el cambio que nuestro mundo sostenible necesita, al involucrarlos en un aprendizaje divertido, orientado a la acción y socialmente responsable”.

Es decir, son los mismos alumnos los que se involucran en el cuidado de su entorno, desde la clase se van promoviendo acciones que repercutirán primero en la propia escuela y después en la comunidad. El programa Eco-Schools tiene tres elementos estructurales: el Marco de Siete Pasos, los Temas de Eco-Schools y la Evaluación para la Bandera Verde.

El marco de los siete pasos es una serie de medidas diseñadas para ayudar a la escuela a convertirse en eco-school. Cada escuela debe adaptar el método a su contexto y circunstancias y, aunque involucra a todos los componentes de la comunidad escolar, los principales protagonistas son los estudiantes.

Los siete pasos son:

  1. Formar un comité ecológico dirigido por estudiantes, que coordine el proyecto y garantice la realización de todos los pasos

  2. Realizar una auditoría de sostenibilidad del instituto para detectar problemas ambientales

  3. Diseñar un plan de acción a partir de los resultados de la auditoría

  4. Supervisar y evaluar el cambio. Ver qué medidas funcionan y cuáles no

  5. Vincular con el currículum y plan de estudios para garantizar que el programa eco schools está realmente integrado en la comunidad escolar

  6. Informar e involucrar a toda la comunidad (no solo la escolar) de las actividades del comité ecológico

  7. Crear un eco-código, una declaración que representa el compromiso de la escuela con la sostenibilidad

A los dos años de implementar el programa se puede solicitar la Bandera Verde.

Para eco-schools hay 12 temas principales: biodiversidad y naturaleza, cambio climático, energía, comida, ciudadanía global, salud y bienestar, basura, marina y costa, área escolar, transporte, residuos y agua.

¿Sería interesante para el IES la Patacona ser una ecoescuela? ¿Estarían dispuestos nuestros estudiantes a involucrarse en la tarea de conseguir un medio ambiente mejor para todos?

erasmus

Tres professores han realitzat una estada d’observació al Institut de Batxillerat Vaskivuoren Lukio, Vantäa, Finlàndia

Durant la setmana del 5 a l’11 de març, les nostres companyes Sunsi Estellés, coordinadora de l’ESO i professora de ràdio, Noelia Carrascosa, professora de música i Laia Rico, professora de valencià, han visitat el centre Vaskivuoren Lukio a Vaana, Finlàndia. Durant aquesta setmana han realitzat un Jobshadowing per conéixer de primera mà la filosofia educativa del centre finés, i les seues metodologies actives.

En la primera jornada al centre, les tres professores han visitat les instal·lacions i s’han reunit amb l’equip directiu. Una presa de contacte amb el projecte de centre i la filosofia educativa finesa.

El segon dia, han assistit a les classes de música (a la Big Bang, al cor, a les sessions teòriques…) i a diferents classes d’idiomes.

La tercera jornada s’ha nodrit de les visites als estudis de ràdio i televisió, l’aula d’art, l’estudi fotogràfic i les classes de física i química on el valor està en l’experimentació i la comprovació empírica d’allò aprés. A més, les nostres companyes s’han reunit amb la coordinadora d’alumnes qui els ha explicat el sistema d’estudi, la distribució d’horaris i l’atenció personalitzada que rep l’alumnat.

La quarta jornada ha estat marcada per la reunió amb l’orientadora de l’institut Vaskivuoren Lukio qui els ha informat que al centre hi ha, aproximadament, un 15% d’alumnes amb dislèxia. A més els ha explicat la manera de treballar amb ells i l’atenció que reben.

L’últim dia, l’institut ha celebrat una jornada de portes obertes en la qual els mateixos alumnes han sigut els encarregats d’informar i donar a conéixer el seu institut al futur alumnat.

Course about the Finnish Education system

El curs sobre el sistema educatiu finés ha durant 5 dies i s’han alternat les sessions teòriques i les observacions pràctiques en dos instituts finesos.

Al curs assistírem 38 persones de vàries nacionalitats: belgues, la majoria; espanyols, polonesos, 2 croates, 1 italià i una alemanya. Hi havia professorat de primària i de secundària i, molts d’ells, eren directors o formaven part de juntes directives. Em va agradar que alguns d’ells, per exemple els 3 professors que venien de Leon eren els directors de l’institut de secundària i dels dos col·legis que tenien adscrits que participaven en un projecte comú europeu.

El curs començà amb una jornada lúdica que va consistir en una visita guiada per la ciutat de Hèlsinki que va propiciar que els diferents components del curs ens coneguérem.

En la part teòrica del curs començàrem per fer un repàs al sistema educatiu finés que, especialment en l’educació primària gira al voltant de la idea “less is more” vista sempre positivament. Així menys hores de classe i més descansos significa més temps per a la reflexió; menys exàmens és més temps per aprendre; menys matèries equivalen a aprofundir més en les assignatures i, evidentment, menys estudiants per aula permet una atenció més individualitzada.

Respecte a l’educació secundària no hi ha grans diferències en el plantejament. El que més impressiona és la importància que li donen a l’educació, per a ells el millor que té el seu país són les persones i per això educar-les bé és una prioritat. A més a més els directors dels centres escolars tenen molta responsabilitat i sobre ells recau tota la gestió del centre, tant econòmica com administrativa i especialment la gestió pedagògica ja que són ells els que decideixen quina metodologia es durà a terme i trien els professorat que millor s’adeqüe al seu mètode.

Molt relacionat amb aquesta idea giraren les altres conferències on els ponents eren directors de centres educatius o professors. Una d’elles tractà sobre lideratge pedagògic, entrenament i innovació. Per a ells «El lideratge pedagògic consisteix a donar suport i liderar l’ensenyament i l’aprenentatge». Així es dona molta importància a les noves metodologies educatives i les innovacions tecnològiques però sempre amb el suport de tota la comunitat educativa i del professorat que té reunions periòdiques per intercanviar opinions.

Altre dels temes que els preocupa especialment és la introducció de la pedagogia positiva (see the good) per ajudar els estudiants a trobar les seues fortaleses. Hem parlat de com l’expressió de sentiments positius (somriure, preguntar a l’alumnat com es sent, etc.) ajuda a crear un clima favorable i fa que l’alumnat puga trobar les seues fortaleses i habilitats, cal sempre veure les coses positives que fan els alumnes i encoratjar-los.

La part més pràctica del curs ha estat la visita a 2 instituts i la xarrada col·loqui que ens donaren els seus directors. La primera era una escola que tenia alumnat amb necessitats educatives (Kaitaan koolu). Allí ens ha rebut la directora amb un gosset als braços, posteriorment ens ha explicat que el treball amb animals forma part del seu currículum ja que ajuda els alumnes a tranquil·litzar-se i tindre llaços afectius. L’escola té cavalls i alguns gossos. Els alumnes tenien entre 12 i 16 anys, hi ha alumnes amb discapacitats i d’altres que no han assolit les competències lingüístiques per estar a una upper school (molts d’ells per ser immigrants i no conéixer la llengua finesa correctament). La filosofia de l’escola és positivista, sempre es diuen les coses positives i no les negatives i intenten que l’alumnat tinga ganes d’anar a l’escola.

Després de la conferència, per grups visitàrem l’escola acompanyats d’un parell d’alumnes. Una cosa que ens cridà l’atenció fou la quantitat d’espais interiors que hi havia als corredors amb sofàs, tauletes i coixins perquè

els alumnes estigueren llegint o jugant. Visitàrem diverses classes i ens adonàrem que no hi ha gran diferència entre els seus alumnes i els nostres, la majoria d’ells estaven mirant el mòbil a classe però allí els professors no els deien res.

L’altra escola que hem visitat és l’Upper Secondary School de Leppavaara, amb alumnat de 16 a 19 anys, allí ens ha rebut el director i ens ha explicat com és el funcionament d’una upper secondary school que equival al nostre batxillerat però que és de 3 anys. A diferència del nostre institut, este que només tenia 400 estudiants, disposava de 2 orientadors, una psicòloga que anava 2 dies a la setmana, a l’igual que la infermera i un treballador social.

Hem assistit a algunes classes i hem pogut comprovar que s’utilitza molt la tecnologia, l’alumnat tenia llibres electrònics i el professorat sempre tenia el seu ordinador connectat a la pantalla, ja que les classes eren de matèria. S’utilitza també una espècie de retroprojector en lloc de la pissarra. La disposició de les classes també era curiosa, depenent de les matèries o bé s’utilitzaven taules mòbils que es podien unir per formar grups, o bé hi havien 3 fileres amb taules baixetes i 2 o 3 més amb taules altes que feien que la classe semblara un amfiteatre i permetia que el professorat veiera tot l’alumnat. El director comenta que s’estaven plantejant situar la taula gran del professorat darrere per poder controlar què miren els alumnes als seus portàtils.

Tot el centre disposava també d’amplis espais on es podia descansar, jugar (futbolins, escacs, piano, bicicletes estàtiques…) ja que la vida i l’esplai es fa de portes endins per l’oratge que tenen.

Les meues impressions han estat molt positives en alguns aspectes, per exemple la importància que li donen a l’educació que fa que només existisca l’educció pública ja que tot l’alumnat ha de tindre les mateixes oportunitats. La gratuïtat, per tant, de tota l’educació obligatòria que en l’actualitat inclou el batxillerat, tampoc no es paguen els llibres, el menjador escolar, el transport…

També és molt interessant la idea que tot el món ha de tindre les mateixes oportunitats i cal ajudar els alumnes que tenen necessitats educatives (segons ells més del 30% ja que s’inclouen els alumnes que tenen dislèxia o discalculia), per aconseguir-ho hi ha molts professors de recolzament.

La divisió dels estudis en general i vocacional (semblant al nostre batxillerat i mòduls formatius) fa que la majoria de l’alumnat aconseguisca una titulació i s’incorpore a la vida universitària o laboral.

Per altra banda hi ha coses que no m’han semblat tan positives com són els 5 canvis d’horari que tenen cada curs escolar que no permet aprofundir en la majoria de les assignatures. També he tingut la impressió que se li dona poca importància a les humanitats i que per a l’alumnat el canvi d’un nivell a altre ha de ser complicat ja que passen de nivell on no hi ha exàmens ni notes a un nivell on ja les notes són importants i s’han de preparar per a un examen nacional per entrar a la universitat.

Nova mobilitat europea del nostre KA101 Talent-ED a Bolognia, Itàlia

DIVERSITY IN THE CLASSROOM

Nova mobilitat europea del nostre KA101 Talent-ED a Bolognia, Itàlia


La setmana del 28 de febrer al 4 de març, la nostra orientadora va assistir al curs titulat “Diversity in the classroom”, el qual es va realitzar a Bolonya i en el qual van participar 14 professors de diferents parts d’Europa (Grècia, Hongria, Alemanya, França, Portugal i Espanya).

El curs es va desenvolupar de forma molt pràctica, mitjançant dinàmiques de grup, vídeos i treballs cooperatius.
El fil conductor sempre va ser la diversitat a l’aula, diversitat que podem entendre com a diversitat cultural, de procedència, diversitat funcional, diversitat en la nostra manera de pensar etc…

Va començar amb una introducció al concepte de diversitat. Què significa i com de rellevant és per als professors? Treballem sobre el concepte reflexionant com la diversitat ens identifica, ens fa únics, ens dona valor i ens enriqueix.
El concepte de diversitat enllaça amb el concepte de cultura, com la cultura ens fa diversos i com la identitat pot referir-se a aspectes individuals, però també culturals. Quan coneixem a una persona, de manera inconscient parem atenció a una sèrie de paràmetres que fan que tinguem una idea de quin és la seua cultura i la seua diversitat. No obstant això, ha sigut curiós experimentar que no tots ens fixem en els mateixos paràmetres ni donem la mateixa importància. Quins són els paràmetres que tu prioritzes? Sexe, gènere, raça, origen, idioma, condició sexual, color de pèl, religió…?

El curs va avançar cap als termes “estereotips i discriminació” i les estratègies que necessitem com a docents per a fer-los front. El més interessant ha sigut la reflexió que la nostra percepció (creences) ens porta a crear estereotips, prejudicis i finalment a la discriminació. Especialment interessants van ser les aportacions realitzades per l’escriptora Chimamanda Ngozi que resumia la seua exposició amb la següent frase “Show a people as one thing -as only one thing- over and over and that is what they become”.

Realitzada ja l’exposició teòrica, els últims dies de curs es van dedicar a la realització de dinàmiques de grup que afavoreixen la inclusió, la tolerància i el respecte a la diversitat. En definitiva, podem dir que ha sigut un curs molt útil per a la reflexió i del qual hem aprés noves activitats i reflexions que podran ser traslladades a l’aula.

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies