---

IRB-BARCELONA

---

Anit tornàrem del nostre viatge, hem estat un parell de dies a Barcelona visitant el IRB Barcelona i el BSC-CNS i passejant pels seus carrers i places.

Ha sigut un viatge preciós, inoblidable, un viatge que va sorgir d’una conversa personal meravellosa amb Joan i amb Candela en la qual parlàvem sobre cap a on els agradaria dirigir els seus passos quan, molt prompte, acabe la seua etapa escolar en l’institut. En aqueixa conversa ells van esmentar com una possibilitat de futur estudiar biologia i va ser en aqueix moment quan jo els vaig parlar del meu amic Toni Gabaldón.

🔗 https://www.irbbarcelona.org/es/research/toni-gabaldon

Els vaig parlar de la passió de Toni per la biologia, una passió que ell ens ha transmés a tots els seus amics des de sempre compartint-la amb nosaltres d’una manera meravellosa i molt molt especial, com és ell… Als pocs dies d’aqueixa conversa jo vaig parlar amb Toni sobretot això i li vaig dir que m’encantaria que d’alguna manera ell transmetera a Joan i a Candela la seua passió, no solament per la biologia, que també, però jo volia que a més Toni els convidara a apostar pels seus somnis, a creure en ells, a créixer amb ells i a fer-los realitat algun dia, com ha fet ell. Toni, com sempre, em va tendir la mà i els va escriure una carta meravellosa a Joan i a Candela, una carta preciosa. Una carta que jo vaig rebre per correu electrònic però que vaig decidir imprimir i ficar en un sobre per a fer-la més bonica i més especial:

Al final d’aquesta carta Toni ens convidava a Joan, a Candela i a mi a anar a visitar-ho a Barcelona i a conéixer el IRB i el CNS, els centres d’investigació on ell treballa en aquest moment. I ací va començar tot, jo els vaig proposar a ells la possibilitat de viatjar a Barcelona i ells es van il·lusionar amb nosaltres. Aquest va ser l’inici d’un somni compartit…

El punt de partida d’aquest viatge és un sentiment d’afecte molt sincer i molt bonic cap a Joan i Candela i per això volia que fora la meua personal manera d’acomiadar i d’agrair-los moltíssimes coses i molt molt importants. Però després vaig pensar que el viatge, i aqueix sentiment, compartit seria molt més bonic i més especial, sobretot per a ells. Per això després de comentar-ho amb Teresa, que no va dubtar ni un instant a dir-me que sí, el viatge es va ampliar i es va oferir als altres companys de classe. Perquè els dos últims anys han sigut terribles per a tots, perquè aquests xics (ELS MEUS XICS) ja s’han perdut moltíssimes coses en aquest temps, massa, i perquè a més les coses boniques compartides són encara millors i més boniques. El viatge es va oferir a tots amb moltíssim afecte perquè aquest viatge sempre ha volgut ser un regal, primer va sorgir com un regal personal per part meua per a Joan i per a Candela, un regal que després vaig voler fer extensiu a tots els altres, i per això abans d’anar-nos els vaig demanar que per favor GAUDIREN MOLTÍSSIM del viatge, tant en la visita com després. Volia que ho passaren fenomenal, que aquest fora el meu regal, tornar a veure’ls riure i gaudir junts, encara que fora des de lluny…

I així ha sigut! Arribàrem a Barcelona el 25 de març al migdia i a la vesprada quedàrem amb Toni per a visitar els dos centres on treballa.

IRB BARCELONA

L’IRB Barcelona (Institute for Research in Biomedicine) és un centre d’investigació biomèdica que treballa per a aconseguir una vida lliure de malalties. La seua missió consisteix a fer una investigació multidisciplinària d’excel·lència per a oferir solucions pioneres a necessitats no resoltes en el càncer i altres malalties vinculades a l’envelliment.

🔗 https://www.irbbarcelona.org/es

• 

• 

• 

• 

• 

• 

BSC-CNS

El BSC-CNS (Centre Nacional de Supercomputación) és el centre nacional de supercomputación a Espanya. Estan especialitzats en computació d’altes prestacions (HPC) i gestionen un dels supercomputadors més potents d’Europa, situat en la capella de la Torre Girona.

🔗 https://www.bsc.es/

Somni complit!!!

Toni, Teresa, moltíssimes gràcies per fer-ho possible i per compartir-ho amb nosaltres d’una manera tan bonica!

• 

• 

I, quan els somnis es fan realitat, cal celebrar-ho! I així ho vam fer…

El dissabte al matí aprofitem per a fer un bonic passeig (sota la pluja) per Barcelona:

• 

• 

• 

Abans d’anar-nos jo us deia aiçò, us recordeu?

“Xics, en un parell de mesos, quan isqueu per la porta de l’institut per a començar una nova i preciosa etapa de la vostra vida a la universitat s’ oblidareu de mi, tots, perquè així ha de ser… Però el record d’aquest viatge entre amics quedarà per sempre en vosaltres. Feu que siga un regal, que siga el meu regal d’acord? Aquest ha sigut sempre l’objectiu, aquest és el meu més sincer desig”.

El nostre més sincer desig, perquè Teresa es va unir a ell d’una manera molt bonica…

Objectiu complit xics, hem fet realitat un somni i ho hem sabut viure i compartir d’una manera meravellosa…

Com molt bé us deia Teresa en la nostra postal de Barcelona, MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER FORMAR PART D’AQUEST BONIC RECORD…

Una abraçada sincera, Elena

Encara que hui escric jo estic segura que Teresa també s’uneix a aquesta abraçada…