El Centre Educatiu

L'Institut Montserrat Roig és un centre de titularitat pública, situat en la zona nord d'Elx, annex al polígon de Carrús, on es troben un gran nombre de les empreses relacionades amb el calçat que són part molt important en el desenvolupament econòmic de la ciutat.

El Centre es declara laic i aconfessional i, d'acord amb la legislació vigent, es manifesta obert a les diferents maneres de pensar dins del marc de convivència democràtica, respectuosa amb les diferents creences religioses de cada individu i amb la pluralitat ideològica o cultural. A més, el Centre assumix una coeducació per a la igualtat sense cap tipus de discriminació per raó de sexe.

El Centre és co-responsable de la formació de l'alumnat en els valors, normes i actituds que fonamenten una societat democràtica i que configuren la integració social de l'individu. Defenem com a valors formatius prioritaris l'educació per a la convivència democràtica, la pau i la solidaritat.

Història del centre

El Centre es va inaugurar en el curs 1986/87, encara que va ser al curs següent quan es van acabar les obres de construcció.

Inicialment es va denominar Institut de Batxillerat NÚM. 4 i el dia 7 d'Abril de 1999 va ser aprovat el nom actual per al Centre que havia sigut sol·licitat pel Consell Escolar d'aquest Institut i aprovat pel Consell Escolar Municipal.

Amb aquest nom vam voler retre homenatge a la trajectòria humana i professional de l'escriptora Montserrat Roig.

Montserrat Roig

Montserrat Roig

 

Llicenciada en Filosofia i lletres, va començar a ser una escriptora respectada des de molt jove a partir de la publicació en 1970 del llibre de narracions, Molta roba i poc sabó, amb la que va guanyar el Premi Víctor Català. La seua primera novel·la, El temps de les cireres, va guanyar el premi Sant Jordi en 1976. Va destacar també l'important eco que va tindre el seu rigorós llibre documental Els catalans als camps nazis, que va aportar dades inèdites sobre l'holocaust i va ser guardonat amb el Premi de Crítica Serra d'Or (1978). Publica l'agulla daurada, Premi Nacional de Literatura Catalana (1986), després d'un viatge de dos mesos invitada per les Edicions Progrés de Moscou per a elaborar un ampli reportatge sobre l'assetjament de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial. Va exercir també de columnista de premsa diària en diversos mitjans i es va vincular públicament a la lluita per la condició de la dona.

A més de novel·les va escriure també contes que va alternar amb reportatges i articles periodístics, i va presentar i va dirigir diversos programes de televisió, medi en què va destacar com a entrevistadora, especialment d'escriptors de generacions precedents.

Els importants guardons que va rebre, constituïxen fites importants en una trajectòria brillant com a narradora i assagista, truncada en 1991 a causa d'una mort prematura.