En el curs 2019/2020 vaig dur a terme el projecte “Meresc un carrer” a Sant Joan d’Alacant. L’autora del projecte és la professora Rosa Liarte (https://www.merezcounacalle.com). L’objectiu és constatar l’escassa importància que s’ha donat a les aportacions de les dones en la llista de carrers de les poblacions i posar-li remei.
Jo ho vaig dur a terme amb el meu alumnat de Projecte Interdisciplinar, Educació per a la Igualtat, de 3r d’ESO. Van classificar tots els carrers de Sant Joan en tres categories: nom d’home, nom de dona i altres. Per a això vam utilitzar com a font la Llista de carrers biogràfica de Sant Joan d’Alacant d’Alfredo Campello. El resultat va ser: 103 carrers amb nom d’home, 142 amb nom d’altres categories i 21 carrers amb nom de dona. Quedava ben clara la desigualtat. El meu alumnat va haver de reflexionar sobre el perquè d’aquesta realitat. Clarament la dona no ha tingut la mateixa importància social en haver sigut relegada tradicionalment al món privat i això es tradueix en l’absència de les dones als carrers, en els continguts de les escoles, en les referències dels llibres científics de totes les disciplines, etc. No sols això, sí que va haver-hi dones implicades en tots els àmbits científics o humanístics de la cultura, però se les ha invisibilitzades i no han sigut reconegudes per la seua aportació a la ciència o a qualsevol aspecte de la cultura. Per això hi ha menys carrers amb nom de dona i menys referències o cap d’elles en els continguts de les matèries a les escoles. Calia posar-li remei. Vam enviar una carta a les regidories d’educació, igualtat i urbanisme de l’ajuntament per a informar del resultat de la nostra investigació i el meu alumnat va investigar i va proposar algunes dones perquè els nous carrers del poble reberen el seu nom. I ens van contestar i van vindre a la classe les regidores d’urbanisme i d’educació i es van comprometre a portar la nostra proposta al ple de l’ajuntament.
Finalment, i a proposta de l’alumnat de l’IES Lloixa, l’ajuntament ha donat el nom Hanna Arendt a una plaça. Aquesta filòsofa alemanya, autora de La banalitat del mal, és un referent digne de portar el nom d’aquesta plaça. Però necessitem més referents femenins a les escoles, als carrers, en els espais públics, no sols per a saldar aqueix deute injust de la seua invisibilització, sinó també per a ser més rigorosos en els continguts i les aportacions al llegat cultural.
L’altre dia ens van convidar a la inauguració d’aquesta plaça. Va ser reconfortant constatar la satisfacció de l’alumnat en veure que si lluites per alguna cosa pots aconseguir-ho. Es van sentir escoltats i conscients que el que allí passava era una mica just.
Faz Martín
Professora d’Història
