L’alumnat de 4t d’ESO del Taller d’Aprodondiment en Biologia i Geologia ha col·laborat amb el Museu d’Història Natural de la Univeristat de València en la museització de l’experiment de Miller i Urey.
Este experiment representa l’inici de l’abiogènesi experimental i la primera comprovació que es poden formar molècules orgàniques a partir de substàncies inorgàniques en condicions ambientals simples adequades. Va ser dut a terme en 1953 per Stanley Miller i Harold Clayton Urey en la Universitat de Chicago. L’experiment va ser clau per a fer costat a la teoria de la sopa primordial en l’origen de la vida d’Aleksandr Oparin i John Burdon Sanderson Haldane.
L’experiment va consistir, bàsicament, a sotmetre una mescla de metà, amoníac, hidrogen, diòxid de carboni, nitrogen i aigua a descàrregues elèctriques de 60.000 volts, calor i llum ultraviolada. Com a resultat, es va observar la formació d’una sèrie de molècules orgàniques, entre la qual destaquen àcid acètic, i els aminoàcids glicina, alanina, àcid glutàmic i àcid aspàrtic, usats per les cèl·lules com els pilars bàsics per a sintetitzar les seues proteïnes.
En l’aparell es va introduir la mescla gasosa, l’aigua es mantenia en ebullició i posteriorment es realitzava la condensació; les substàncies es mantenien a través de l’aparell mentres dos elèctrodes produïen descàrregues elèctriques contínues en dos recipients.
Després que la mescla havia circulat a través de l’aparell, per mitjà d’una clau s’extreien mostres per a analitzar-les. En estes es van trobar, com s’ha esmentat, diversos aminoàcids, un carbohidrat i alguns altres compostos orgànics. L’experiment ha sigut repetit en múltiples ocasions, obtenint compostos orgànics diversos. No obstant això, encara no s’han obtingut proteïnes.