“DRAGON BALL”
Tetsurō Oda (música) i Izumi Sakai (lletra)
Esta setmana commemorarem una gran pèrdua en el món dels còmics. No del compositor de la música ni del creador de la lletra que escoltem, la intro de la sèrie Dragon Ball GT, sinó del seu creador, el Gran mestre i Pare de Goku, “Akira Toriyama“.
Qui no coneix a Son Goku? És increïble com esta sèrie de manga japonesa ha conviscut amb més de dos generacions, fent felices a moltes persones, grans i xicotetes. Després de la seua primera etapa, va eixir Dragon Ball Z, on Son Goku ja havia crescut. Després van eixir uns altres, com Dragon Ball GT, a la qual pertany esta intro o Dragon Ball Super.
El seu creador, Akira Toriyama, va morir el passat 1 de març de 2024. Akira va començar esta sèrie en 1984, publicant en onze anys, uns 519 capítols d’esta sèrie de manga, recopilats en 42 volums, que dos anys després del seu llançament, passaria a convertir-se en anime pel canal Fuji Television.
És enorme la quantitat de seguidors d’Akira. Tant és així, que existixen en Internet moltíssimes imatges que els seus fans han creat per a acomiadar-se d’este gran creador de còmics. La següent imatge mostra un exemple d’això.
| El meu cor encantat | Mi corazón encantado |
| … El teu somriure tan resplendent Al meu cor deixa encantat Veuen, presa la meua mà Per a fugir d’esta terrible foscor En l’instant en què et vaig tornar a trobar La meua ment va portar a mi aquell bell lloc Que quan era xiquet va ser tan valuós per a mi Vull saber si potser tu amb mi vols ballar Si em dones la teua mà et portaré Per un camí cobert de llum i foscor Tal vegada continues pensant en ell No puc jo saber-ho, però sé i entenc Que amor necessites tu I el valor per a barallar en mi el trobaràs El meu cor encantat vibra Per la pols d’esperança i màgia De l’univers que Ambicionen tots posseir T’estimaré per a tota la vida No m’importa si encara no t’interesse Veuen, presa la meua mà Per a fugir d’esta infinita foscor L’univers et puc donar Només per un instant del teu mirar Puc parar el temps Quan estàs prop de mi Vull esborrar tots els dubtes que em fan malament Saber el camí per a trobar Eixe destí que sempre imagine al costat de tu Tantes coses que vull dir-te Es queden en silenci, no trobe el moment El soroll de la ciutat No em permet arribar al teu cor I encara que tracte d’ocultar el que sent Sempre ocupes tu el meu pensament Ja no puc fingir El que el cor sent per tu Tu m’atrapes amb eixe somriure Ja no visc esta vida de pressa Veuen, dona’m la teua mà Per a fugir d’esta terrible foscor … | … Tu sonrisa tan resplandeciente A mi corazón deja encantado Ven, toma mi mano Para huir de esta terrible oscuridad En el instante en que te volví a encontrar Mi mente trajo a mí aquel hermoso lugar Que cuando era niño fue tan valioso para mí Quiero saber si acaso tú conmigo quieres bailar Si me das tu mano te llevaré Por un camino cubierto de luz y oscuridad Tal vez sigues pensando en él No puedo yo saberlo, pero sé y entiendo Que amor necesitas tú Y el valor para pelear en mí lo hallarás Mi corazón encantado vibra Por el polvo de esperanza y magia Del universo que Ambicionan todos poseer Voy a amarte para toda la vida No me importa si aún no te intereso Ven, toma mi mano Para huir de esta infinita oscuridad El universo te puedo dar Solo por un instante de tu mirar Puedo parar el tiempo Cuando estás cerca de mí Quiero borrar todas las dudas que me hacen mal Saber el camino para encontrar Ese destino que siempre imagino junto a ti Tantas cosas que quiero decirte Se quedan en silencio, no encuentro el momento El ruido de la ciudad No me permite llegar a tu corazón Y aunque trato de ocultar lo que siento Siempre ocupas tú mi pensamiento Ya no puedo fingir Lo que el corazón siente por ti Tú me atrapas con esa sonrisa Ya no vivo esta vida de prisa Ven, dame tu mano Para huir de esta terrible oscuridad … |