El passat dia 17 de febrer, tots els grups de 3r d’ESO vam anar a veure una obra al teatre Arniches titulada 337km. L’obra tracta de la rutina d’un xiquet amb síndrome Asperger. El xiquet està acostumat a la casa de la seua mare i a les seues rutines i horaris, però la mare ha d’anar-se de viatge a veure al seu pare que aquesta a punt de morir. Al llarg de la setmana el xiquet s’haurà d’habituar a viure amb el seu pare, un complet desconegut per a ell, i el pare amb el fill que ha ignorat durant molts anys.
El que més m’ha agradat de l’obra és que ens ha ajudat a entendre millor als xiquets i xiquetes amb síndrome d’Asperger. La interpretació dels actors i la història donen un clar exemple de com és conviure amb una persona amb la síndrome d’Asperger. D’altra banda, el que menys m’ha agradat és que el personatge principal, Toñín, és batante repetitiu i a vegades cansava bastant. Però és aquest l’aspecte el que ens ajuda a entendre una de les característiques de les persones amb aquesta síndrome.
En conclusió, l’obra és molt original, encantadora ja que es reflecteix en aquesta moralitat, a partno és com les pel·lícules, ells en fer-ho en directe canvien moltes coses i em semblen que té molt d’art.
Ressenya de l’obra escrita per l’alumnat de 3r ESO PDC
