Projecte Educatiu de Centre

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
(PEC)

14 MAIG 2020

1. Introducció

1.1. Història
1.2. Ubicació, entorn i instal·lacions
1.3. La llengua de l’escola

2. Valors, objectius i prioritats d’actuació, d’acord amb la identitat del centre

2.1. Trets d’identitat
2.2. Línia pedagògica.
2.3. Pluralisme i valors democràtics.
2.4. Escola coeducativa i no sexista.
2.5. Modalitat de participació.
2.6.Arrelament a l’entorn
2.7. Compromís en el procés de normalització lingüística i cultural.
2.8. Autonomia i Innovació.
2.9.Tractament de la desigualtat i de la inclusivitat
2.10. Projecció de futur
2.11. Objectius generals

3. Criteris bàsics per a l’orientació de mesures organitzatives i de funcionament del centre

3.1. Organització dels òrgans col·legiats, de coordinació docent i organització dels suports personals
        3.1.1. Òrgans col·legiats
        3.1.2. Altres òrgans i figures de coordinació docent
        3.1.3. Organització dels suports personals. Adscripció del professorat als diferents cicles i dins dels cicles als diferents nivells.
3.2. Relació i comunicació amb les famílies
3.3. Participació i cooperació de tota la comunitat educativa i a l’entorn pròxim
3.4. Relació amb l’entorn i amb els serveis municipals
3.5. Accions de sensibilització i informació dirigides al conjunt de la comunitat educativa per assegurar el respecte a la diversitat i el foment de la integració de la diversitat afectivosexual, identitats i/o expressions de gènere i intersexualitat.

4. Plans i programes

4.1. Projecte lingüístic de centre
4.2. Concreció curricular
4.3. Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular
4.4. Pla per al Foment de la Lectura
4.5. Pla d’igualtat i convivència
4.6. Reglament de Règim Interior
4.7. Pla d’Atenció a la Diversistat i Inclusió Educativa
4.8. Pla d’Acció Tutorial
4.9. Transició entre les etapes educatives
4.10. Pla específic d’organització de la jornada escolar
4.11. Pla de Formació permanent del professorat per al desenvolupament del projecte educatiu
4.12. Pla educatiu del menjador escolar
4.13. Altres projectes i programes desenvolupats pel centre-famílies

4.13.1. Projecte TiC
4.13.2. Escola de mares i pares
4.13.3. Cor escolar
4.13.4. Projecte Educatiu de Foment de l’Activitat Física i la Salut (PEAFS)
4.13.5. Projecte Patis Coeducatius

5. Aprovació, difusió, seguiment i avaluació del Projecte educatiu

---

PRÒLEG

L’objectiu primer i fonamental de l’Educació és el proporcionar als xiquets i xiquetes una formació plena que els permeta conformar la seua pròpia i essencial identitat, així com construir una concepció de la realitat que integre a la vegada el coneixement i la valoració ètica i moral de la mateixa. Tal formació plena ha d’anar dirigida al desenvolupament de la seua capacitat per exercir de manera crítica i en una societat plural la llibertat, la tolerància i la solidaritat.

L’educació ha de permetre avançar en la lluita contra la discriminació i la desigualtat siguen aquestes per raó de naixement, raça, sexe, religió o opinió, tinguen un origen familiar o social, s’arrosseguen tradicionalment o apareguen contínuament amb la dinàmica de la societat.

El Projecte Educatiu de Centre es constitueix en el document de referència que ha de donar resposta a aquesta diversitat en les necessitats personals i educatives de l’alumnat.

És per això que en el desenvolupament d’aquest Projecte, s’inclouen els Valors, objectius i prioritats d’actuació, d’acord amb la identitat del centre, els criteris bàsics per a l’orientació de mesures organitzatives i de funcionament, el Pla de Normalització Lingüística, la concreció dels currículums, el Projecte lingüístic de centre; el Pla d’acció tutorial; el pla de Transició entre les etapes, el Pla d’igualtat i convivència, El Reglament de règim interior, El Pla d’atenció a la diversitat i inclusió educativa (PADIE), el Pla per al foment de la lectura; el Projecte educatiu del menjador escolar, el Pla de formació permanent del professorat, el Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular així com la resta de projectes existents al centre.

 

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Història

El CEIP Botànic Calduch, deu el seu nom a l’il·lustre botànic i farmacèutic local En Manuel Calduch i Almela (1901-1981), que a més de la seua faceta professional, va destacar per la seua tasca investigadora i divulgadora sobre la flora i vegetació de la província de Castelló, transmetent en les seues activitats, tant a joves i grans, amb cordial humanitat tot un exemple constant d’estima a la seua terra, a les seues tradicions i a la seua llengua, publicant  en valencià molts dels seus escrits, tant de caire científic com literari.

El col·legi començar a funcionar al curs 1985/1986, amb mestres prevenients majoritàriament del col·legi Pintor Gimeno Barón, que concursen de manera voluntària per donar vida a una nova institució educativa a la ciutat de Vila-real.

Des del curs 1995/1996, el centre creix a doble línia, ampliant-se les seues instal·lacions per al curs 2000/2001. Fins el curs 2002/2003, es mantenen els nivells 1ESO i 2ESO, pel que des del curs 2003/2004 que es traslladen als IES, i fins l’actualitat el centre consta de doble línia, impartint el 2n cicle d’Educació Infantil, INF3/4/5 anys, i Educació Primària, de PRI1 fins PRI6. A més, des del curs 2015/2016, disposem habilitada una Unitat Específica de Comunicació i Llenguatge (UECiL).

1.2. Ubicació, entorn i instal·lacions

El col·legi es situa a la zona nord de Vila-real, essent la seua zona d’influència el tradicional Barri del Pilar, el de recent creació Botànic Calduch, a més d’una zona de la perifèria nord del poble i part de la partida Madrigal, zones en actual expansió urbanística. Les famílies de la zona, han passat d’estar tradicionalment ocupades al sector agrícola, a esdevindre en una zona amb famílies joves ocupades en els sector serveis, la indústria del taulell i la construcció. D’aquesta manera, el context sociofamiliar, es de famílies molt variades, amb nivell cultural i econòmic mitjà/baix, amb baixa presència de famílies immigrants, 5-7% amb procedències majoritàries romanesa, marroquina i sud-americana. Es tracta d’una zona lingüística majoritàriament castellanoparlant, sent el castellà la llengua vehicular en el 80% de les nostres famílies.

El recinte escolar es situa entre l’avinguda Castelló i el carrer Botànic Calduch i entre la prolongació del carrer Manuel Sanchis Guarner i el carrer Enric Valor, amb una extensió aproximada de 9.200m2. L’exterior del centre també ha millorat notablement els últims anys, donant l’accés principal del centre al carrer Botànic Calduch, per a vianants, i a un jardí amb zona de joc.

L’estructura del centre consta de sis edificis:

• Aulari destinat als nivells PRI1/2/3/4 i que també inclou els serveis administratius (despatxos dels càrrecs unipersonals), Gabinet psicopedagògic, despatx de l’AMPA i consergeria.
• Aulari destinat als nivells PRI5/6, Aula de Música, Biblioteca, Aula Informàtica i les aules destinades a la UECIL, Educació Especial i Audició i Llenguatge. Aquest segon edifici està unit al primer per passadissos coberts.
• Edifici d’Educació Infantil: consta de sis aules, amb serveis als que es pot accedir directament des de les aules, sala de mestres i hall multiusos, pati i corralets a cada aula que donen al pati
• Gimnàs cobert situat entre les dos pistes poliesportives.
• Menjador amb cuina pròpia.
• Casa del conserge. 

1.3. La llengua de l’escola

L’any 1992, es va implantar un programa d’Immersió Lingüística (PIL) i el valencià ha estat la llengua vehicular des d’aleshores al centre. Durant el curs 2009-2010 es realitza un projecte d’immersió Plurilingüe per a l’educació infantil amb la qual cosa s’introdueix l’ensenyament en anglès des d’INF 4 anys.
Al curs 2012-2013 d’acord amb el Decret de 3 d’agost de 2012, el Consell Escolar del centre aprova el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià (PPEV) per a les dos línies del centre, fins el curs 2017/2018.

Segons autorització de 7 de maig de 2018, del Director General de política educativa, al llarg del curs 2018/2019, conviuen al centre el PPEV des d’INF3 anys fins PRI2 i el Programa d’Ensenyament Plurilíngüe i intercultural (PEPLI), que des del curs 2019/2020 fins l’actualitat està vigent a tots els nivells impartits al centre.

 

2. VALORS, OBJECTIUS I PRIORITATS D’ACTUACIÓ, D’ACORD AMB LA IDENTITAT DEL CENTRE

2.1. Trets d’identitat

El CEIP Botànic Calduch es defineix com una Escola Pública de qualitat, laica, democràtica, humanista, inclusiva, coeducadora i defensora del medi ambient.

Pública, inclusiva i coeducadora i per tant una escola de tots i totes i per a tots i totes.

Democràtica i per tant defensora dels valors democràtics, en els quals basarà el seu funcionament, i les relacions entre els diferents sectors de la comunitat educativa. Aquests valors democràtics són un dels objectius fonamentals en l’educació dels seu alumnat.

Laica, i per tant amb el propòsit ferm de no adoctrinament intencionat dels i de les alumnes. Però totalment respectuosa amb les opcions religioses de qualsevol membre de la comunitat educativa.
Humanista, amb dedicació plena en la formació integral de cadascú i cadascuna dels i les seues alumnes, buscant el desenvolupament màxim de la seua personalitat.

Defensora activa del medi ambient i formadora de persones respectuoses amb ell.

2.2. Línia pedagògica

• Com escola humanista i defensora de la persona i els seus valors individuals i socials, els nostres objectius es fixaran d’acord amb el següent ordre de prioritats: valors, actituds, procediments i continguts.
  Aquesta priorització busca la formació integral de l’alumnat, però, atenent primer a la seua formació i després a la seua instrucció. D’aquesta manera, defensem el model de persona respectuosa , amb actitud participativa, crítica i positiva, amb capacitat de reacció, i de recerca de solucions i amb tots els coneixements que siga capaç d’assimilar.
• Com escola flexible i reflexiva, essent coneixedors del context sociocultural en què està immersa l’escola, analitzarà la situació individual de cada alumne/a i a partir d’aquest estudi adaptarà la dinàmica de treball a les possibilitats i necessitats de cada grup i de cada alumne/a dins el grup.
• Com escola crítica, analitzarà el procés d’ensenyament i aprenentatge, amb actitud oberta, positiva i amb disposició de canvi de mètode i/o d’innovació quan els resultats així ho demanen.
• L’avaluació no s’entendrà com una eina per puntuar el grau d’assimilació dels continguts per part dels alumnes, sinó com un instrument que ens permet analitzar el procés d’aprenentatge, valorar la situació puntual de cada alumne i alumna i continuar el procés a partir d’eixa situació individual. A més a més, l’avaluació ha de servir per analitzar el procés d’ensenyament i a partir d’ella refermar tots els procediments i recursos útils, millorar-los i, si s’escau modificar aquells que es consideren que no són efectius.
• Com escola inclusiva, defensarà la diferència com a valor humà, definint el grup com associació de persones diferents, potenciant el respecte a la diferència i l’acceptació, dins el grup, de cadascú/na tal i com és.
• Com escola democràtica, el Claustre de mestres haurà d’aprovar els objectius, continguts, didàctica a utilitzar, recursos pedagògics i mètodes d’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge. Qüestions que hauran de ser discutides en els respectius cicles i que després d’un acord, es proposaran al Claustre per a la seua aprovació.
  Una vegada totes aquestes qüestions siguen aprovades pel Claustre de mestres, es presentaran al Consell Escolar per a la seua discussió i aprovació si s’escau.
  Aquests acords que tracten de dotar al centre d’una línia pedagògica pròpia, no impediran que cadascú, dins la seua aula, faça totes les aportacions personals que la seua empremta i personalitat li permeten i que enriquisquen la seua tasca.
• La metodologia que intentarem adoptar al llarg de l’escolaritat dels i les nostres alumnes ha de ser: individualitzada i socialitzada, basada en el foment de l’autonomia personal, motivadora, activa, i per tant, fent ús de l’observació, manipulació i experimentació, buscant un enfocament globalitzador, atenent i tenint en compte les competències bàsiques que marca el currículum establert per a l’educació primària:
  • Comunicació lingüística.
  • Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
  • Competència digital.
  • Aprendre a aprendre.
  • Competències socials i cíviques.
  • Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.
  • Consciència i expressions culturals.
• Com escola defensora de la formació integral, el procés d’ensenyament ha de fonamentar-se en dotar als/a les nostres alumnes d’una sèrie de recursos i estratègies que siguen capaços de posar en pràctica i que els ajuden en el seu procés d’aprenentatge.
• El mestre i la mestra exerciran els seus papers d’educadors en el sentit més ample de la paraula, abandonant, el més possible, el paper de mer transmissor de coneixements i es convertiran en un recurs més, que l’alumnat podrà utilitzar en el seu procés d’aprenentatge.

2.3. Pluralisme i valors democràtics.

• Som i volem ser una escola pública, de tots i totes, per a tots i per a totes, per tant plural i oberta a qualsevol persona amb les seues peculiaritats, defensora de, la societat com a forma natural de viure l’individu, del grup i de l’individu dins el grup.
• Com escola democràtica defensem i valorem la diferència ideològica i per tant expressem la nostra voluntat de no mostrar cap tendència ni d’adoctrinar els nostres alumnes cap a una forma de pensar i de fer que no siga el respecte per totes les idees de pensament democràtic , i el respecte pels drets humans i per la Constitució.
• Rebutgem així qualsevol tipus d’autoritarisme individual o de grup i les idees en les quals es puga fomentar i li donen suport.

2.4. Escola coeducativa i no sexista.

• Com a centre defensem la igualtat entre home i dona i per tant totes les iniciatives aniran encaminades a afavorir la no discriminació per raó de sexe a l’escola, procurant l’eliminació dels prejudicis, estereotips i rols en funció del sexe, construïts segons els patrons socioculturals de conducta assignats a dones i homes, per tal de garantir, tant per a les alumnes com per als alumnes, possibilitats de desenvolupament personal integral.
• Explicitarem, sensibilitzarem i promourem la igualtat en la diversitat i la no discriminació de les persones LGTBI.
• La prevenció de la violència contra les dones, mitjançant l’aprenentatge de mètodes no violents per a la resolució de conflictes i de models de convivència basats en la diversitat i en el respecte a la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes.
• Tindrem especial cura en la selecció de materials curriculars i didàctics, que han d’integrar els objectius coeducatius assumits, destacant que han de fer un ús no sexista del llenguatge i en les imatges que contenen garantir una presència equilibrada i no estereotipada de dones i homes.
• Animarem a la crítica conscient i conseqüent de tots aquells estereotips que en vinguen donats des de fora i que afavoreixen la discriminació, demostrant dins i fora de l’aula que ambdós sexes poden fer qualsevol tipus d’activitat i que la qualitat en la realització d’aquestes activitats no influeix del sexe de la persona que ho fa, sinó de la seua capacitat o destresa personal, per d’aquesta manera capacitar l’alumnat perquè l’elecció de les opcions acadèmiques es duga a terme lliure de condicionaments basats en el gènere.

      

2.5. Modalitat de participació.

D’acord amb la definició de la nostra escola, és clar, que defensem una escola democràtica i participativa, en la que tots els sectors de la comunitat Educativa puguen fer arribar les seues propostes per les vies establertes, per tal de millorar el seu funcionament.

A més a més, defensem el funcionament democràtic dins de cada sector de la comunitat escolar , ensenyant i fomentant aquestes actituds dins les classes per facilitar la formació democràtica, participativa i crítica en el nostre alumnat.

 

2.6. Arrelament a l’entorn

Com a centre immers en una comunitat concreta centrarem esforços per intentar estar integrats a Vila-real i el seu entorn més proper, per a que xiquets i xiquetes coneguen les característiques del lloc on viuen, buscant i/o elaborant materials, des de totes les àrees curriculars i d’acord amb l’edat,  per arribar a tenir un coneixement més complet d’ell.
Participarem com a centre en les activitats culturals, esportives i festives que es facen en la localitat i que estiguen destinades als i les xiquets, i proposarem aquelles que pensem que puguen ser interessants i adequades per al seu desenvolupament.

Com escola dins, d’un entorn, no volem fugir de les problemàtiques sorgides de la vida quotidiana de la comunitat, per tant es buscaran fórmules participatives amb la resta d’Institucions i dels nostre veïnat, en la resolució dels problemes que puguen sorgir, aportant la nostra ajuda i els nostres coneixements.

 

2.7. Compromís en el procés de normalització lingüística i cultural.

Com a centre immers en una societat amb dos llengües co-oficials i en el nostre cas, en un poble al que conviuen sense predomini d’una sobre l’altra, entenem que és la nostra obligació dotar als nostre alumnat del coneixement i nivell suficient com per a desenvolupar-se en els diferents àmbits de la seua vida, en qualsevol de les dues llengües.

Per aconseguir això, hem de fer servir el nostre centre com a model per a que tant alumnat i resta de membres de la comunitat escolar i local. Com que coneixem la mancança de mitjans de comunicació socials que utilitzen el valencià com a llengua vehicular, intentarem compensar aquesta mancança fent del valencià la llengua vehicular dins del nostre centre en tots els àmbits de les nostres relacions amb la comunitat escolar.

En les diferents celebracions que fem al llarg de l’any, potenciarem el coneixement de la nostra història, costums i tradicions i de tot allò que puga trobar-se al nostre entorn i que servisca per augmentar l’estima, respecte i comprensió del nostre poble, la nostra llengua i les nostres tradicions, tenint en sempre en compte que vivim en un mon global i hipercomunicat.

 

2.8. Autonomia i Innovació

L’ensenyament públic ha de buscar la formació integral de l’alumnat, i per això ha d’establir els objectius i continguts d’acord a les seues necessitats, interessos i possibilitats, de manera que cal elaborar un Projecte Curricular adaptat a la generalitat i, a més a més, fent les modificacions adequades a les singularitats d’aquells i aquelles que presenten necessitats educatives específiques dins de la màxima normalitat possible.

El Projecte Curricular de Centre el considerem com un document obert, a revisar per tal de modificar i introduir els avanços pedagògics i els canvis socials, per adequar-lo a l’alumnat de cada moment.

L’escola fa seu el compromís assumit per tot el professorat d’estar al dia en les noves tendències i tenir un domini adequat i suficient de les noves tecnologies educatives.

Per a poder funcionar realment com una escola democràtica i participativa hem de buscar un tipus d’organització que la faça el més operativa possible i que facilite la discussió i incorporació ràpida d’aquelles idees que puga aportar qualsevol membre de la comunitat tendent a millorar el seu funcionament.

Per poder tindre un Projecte Curricular obert i en constant adaptació a la realitat dins d’un marc d’escola democràtica i participativa, és necessari  potenciar el treball i el debat dins de cada cicle i així per marcar i elaborar les línies metodològiques més adequades per a l’alumnat i que faran arribar al Claustre per a la seua aprovació. Una vegada aprovades aquestes, pel Claustre, es presentaran al Consell Escolar, que és l’òrgan competent per la seua composició i representació, per donar el vist i plau a qualsevol iniciativa o canvi que es propose.

La Comissió de Coordinació Pedagògica, com a òrgan col·legiat , representatiu i de treball ha de ser el motor de dinamització de l’escola, a més a més, de l’òrgan de coordinació entre els diferents cicles. És la Comissió de Coordinació Pedagògica qui proposa la formació d’altres comissions, a més de les què estableix la legislació vigent, que faciliten la realització de determinades activitats lúdiques, culturals i/o formatives, que es proposen al llarg del curs , per tal d’afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat.
Aquest tipus d’organització pretén facilitar el treball i la discussió en grups més reduïts i amb problemàtiques i interessos més concrets, la qual cosa ajudarà al Claustre en la seua presa de decisions, dinamitzant molt més les seues reunions.

 

2.9.Tractament de la desigualtat i de la inclusivitat

Volem ser una escola inclusiva i integradora i per tal intentem, dins el principi de normalització, educar en el respecte a les diferències, possibilitant el màxim desenvolupament de l’alumnat amb necessitats educatives especials, siguen aquestes necessitats per raó de capacitat personal i/o situació socioeconòmica i/o cultural.

Per això tot l’alumnat, tot i que estiga escolaritzat a l’habilitada UECIL, té el seu grup de classe de referència , la qual cosa possibilita la seua integració dins l’aula com a membre del grup, sempre d’acord amb els recursos disponibles, rebent el suport necessari, dins l’horari lectiu, a nivell individual i amb l’ajuda de personal més especialitzat, per al seu desenvolupament personal.

Pel que fa a les desigualtats socials de l’alumnat ja siga per causes d’immigració i/o carències socials, el centre respondrà amb els recursos disponibles per intentar facilitar la plena integració d’aquest alumnat, i en el cas que es necessitara, es realitzaria el programa d’educació compensatòria adequat a la realitat que es plantejara, responent als següents objectius bàsics:

• La integració social valorant les aportacions culturals pròpies.
• Desenvolupar la competència comunicativa en les llengües pròpies de la nostra comunitat.
• Educar en valors.
• Previndre l’absentisme.
• Previndre actituds xenòfobes.
• Reduir els nivells de conflictivitat escolar.
• Millorar el rendiment escolar.
• Implicar a la comunitat educativa.

 

2.10. Projecció de futur

Com escola conscient i preocupada per la formació en un món en constant i ràpid canvi, és fa necessari i essent conscients de les pròpies possibilitats, estar sempre en disposició d’introduir dins el procés d’ensenyament-aprenentatge aquelles innovacions tecnològiques que demana la societat actual, per tal de preparar el millor possible el nostre alumnat davant el seu futur.

 

2.11. Objectius generals

Una vegada definit els que pretenem siguen els nostres trets d’identitat, i fent una adaptació dels objectius que marca la legislació vigent, pretenem que aquests siguen els nostres objectius generals:

1. Afavorir la formació personalitzada i integral de cadascú i cadascuna dels i les nostres alumnes.
2. Fomentar l’adquisició de coneixements, destreses i valors que desenvolupen tots els aspectes de la personalitat de cada alumne.
3. Fomentar la participació en el centre i col·laboració amb el professorat dels pares i mares.
4. Lluitar per la defensa de la igualtat dels drets de tots i totes, des del respecte a les diferències de les persones.
5. Afavorir el desenvolupament de les capacitats creatives de cada xiquet i xiqueta.
6. Afavorir l’esperit crític dels i les nostres alumnes des del coneixement i l’anàlisi de la realitat, buscant la manera de millorar-la.
7. Programar la realització d’assemblees de classe que ajuden l’alumnat a participar en discussions i debats per arribar a acords sobre aquells temes que afecten al millor funcionament del grup.
8. Fomentar la participació de l’alumnat en les activitats del centre per a desenvolupar els seus hàbits socials.
9. Fomentar el treball en grups menuts i grans per a formar els i les alumnes en la cooperació i la solidaritat.
10. Utilitzar una metodologia activa en el procés d’ensenyament i aprenentatge d’acord amb les necessitats i possibilitats de les i els nostres alumnes i amb la nostra realitat com a escola.
11. Aconseguir que l’alumnat els objectius mínims establerts per cada cicle i que estan recollits en el Projecte Curricular de Centre.
12. Afavorir el coneixement i el respecte del medi que ens envolta.
13. Visitar els punts d’interès per a assolir que al llarg de la seua escolaritat l’alumnat conega i estime el seu poble i els recursos i serveis de què disposa.
14. Ensenyar i fomentar el coneixement, domini i ús en regim d’igualtat de les dos llengües cooficials de la Comunitat Valenciana.
15. Assolir que l’alumnat tinga consciència de la igualtat entre totes les persones sense cap tipus de discriminació per cap raó possible.
16. Orientar adequadament l’alumnat en el seu procés de desenvolupament personal.

 

3. CRITERIS BÀSICS PER A L’ORIENTACIÓ DE LES MESURES ORGANITZATIVES I DE FUNCIONAMENT DEL CENTRE

3.1. Organització dels òrgans col·legiats, de coordinació docent i organització dels suports personals

3.1.1. Òrgans col·legiats

Atenent a l’actual ordenació del sistema educatiu, el centre està dotat de tots els òrgans unipersonals, col·legiats i de coordinació docent, cadascú amb les seues funcions específiques, que venen marcades legislativament:

• Director/a, Direcció d’Estudis (Cap d’Estudis), Secretari/a
• Consell Escolar
• Comissió de Coordinació Pedagògica
  S’afig als/les components, el/la secretari/a del centre, alçant aquest/a acta de les sessions.
  Reunions ordinàries quinzenals, alternant amb la CiC, i totes les extraordinàries que siguen necessàries.
• Tutors/es, Equips Docents i Comissions de Cicle
  Les comissions de cicle es reuniran quinzenalment coincidint amb la setmana que hi ha CCP.
  Tot i que la unitat docent és el nivell educatiu, considerem més funcional continuar amb estructura de cicles, és a dir:
  • Cicle Educació Infantil (INF3/INF4/INF5)
  • 1r Cicle (PRI1/2)
  • 2n Cicle (PRI3/4)
  • 3r Cicle (PRI5/6)

    Cada cicle està format per els/les tutors/es del nivell i per mestres especialistes que imparteixen docència al cicle.Cada docent està assignat a alguna comissió de cicle.
    L’equip de suport a la inclusió, tot i tindre comissió pròpia, assistiran a les comissions de cicle quan siga requerida la seua assistència per els/les coordinadores de cicle.
    Al respondre l’organització per cicles, sempre que siga possible, cada tutor/a romandrà amb el mateix grup al llarg de tot el cicle.

    Pel que fa a l’assignació de tutories, seguint les indicacions de la legislació vigent, «El tutor o tutora ha de ser designat pel director o directora del centre, a proposta de la direcció d’estudis, d’acord amb els criteris pedagògics establits amb caràcter previ pel claustre. En el primer curs d’Educació Primària els tutors o tutores han de ser professorat amb destinació definitiva al centre. Excepcionalment, si en algun cas es considera que hi ha una opció millor, la direcció del centre ho ha de comunicar, mitjançant una proposta raonada, a la Inspecció d’Educació.

    En tot cas, la direcció del centre ha de decidir amb criteris pedagògics l’assignació de tutories per tal de donar la millor resposta educativa a l’alumnat del centre.    

• Comissió d’Inclusió, d’Igualtat i Convivència
  Comissió del Consell Escolar, formada per director/a, cap d’estudis, psicopedagog/a, coordinador/a d’Igualtat i Convivència, 2 pares/mares del Consell Escolar i 1 mestre/a de cada cicle.
  Reunions quinzenals, alternades amb la Comissió de Coordinació Pedagògica.
• Equip de suport a la inclusió
  Format per els i les mestres de Pedagogia Terapèutica, Audició i Llenguatge, educador/a i psicopedagog/a.
  Participaran de les comissions de cicle quan el/la coordinador requerisca de la seua presència.
  La seua finalitat és col·laborar amb l’equip directiu i el professorat en la implementació del model d’escola inclusiva i en l’organització dels diferents nivells de mesures de resposta educativa, d’acord amb el Decret 104/2019, de 27 de juliol.

3.1.2. Altres òrgans i figures de coordinació docent

Altres figures de coordinació:

• Comissions intercicle
  Trimestralment es realitzen reunions intercicles per millorar la coordinació pedagògica, contemplar i ampliar les propostes didàctiques, i així mantindre i consolidar una línia metodològica d’escola.
  A més de les reunions intercicle de cicles correlatius que tindran la periodicitat trimestral, realitzarem també intercicles entre Ed. Infantil/3r i 2n cicle i 1r cicle/3r cicle, amb almenys una reunió anual, ja que l’experiència d’anteriors cursos ha propiciat intercanvis didàctics molt enriquidors per a totes parts implicades.
• Comissió d’Activitats Complementàries i Autoprotecció
  Formada per un mestre de cada cicle, mestres especialistes, responsable de riscos laborals i un membre de l’equip directiu.
  Es responsabilitza d’organitzar i promoure les activitats extraescolars que es programen a nivell de centre, i de la revisió del Pla d’autoprotecció.
  Reunions almenys trimestrals i en funció de les activitats que es van plantejant al llarg del curs
• Comissió Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TiC)
  Formada per el/la coordinador/a TiC, un/a mestre/a de cada cicle i un membre de l’equip directiu. Es responsabilitza de la dinamització de les TiC, i en la mesura que siga possible del bon funcionament de l’equipament TiC.
  Reunions trimestrals
• Comissió de Normalització Lingüística
  Integrada per un/a mestre/a de cada cicle i cap d’estudis. Reunions trimestrals per fer el seguiment del Pla de Normalització Lingüística.
• Comissió de transició al IES
  Comissió mixta amb personal d’altres centres i de l’IES de referència. Del centre participen cap d’estudis, els i les tutores de PRI-6, un/a mestre/a de pedagogia terapèutica i el/la psicopedagog/a.
• Comissió de biblioteca i del Pla de Foment Lector
  S’encarrega de respondre a les necessitat organitzatives de la biblioteca escolar i d’elaborar i dinamitzar el Pla de Foment Lector.
  Formada pels responsables de la biblioteca, coordinadors/es de cicle i cap d’estudis.
  Reunions en funció de les necessitats. Normalment es reuneix aprofitant les comissions de coordinació pedagògica ja que coincideixen molts dels i les  seues membres.
• Coordinador/a Biblioteca escolar
  Funcions:
  • Coordinar als i les mestres responsables de la biblioteca escolar
  • Elaborar el pla i la memòria anual de la biblioteca
  • Organitzar l’espai i els recursos de la biblioteca.
  • Facilitar informació al professorat i a l’alumnat sobre els recursos disponibles de la biblioteca escolar.
• Coordinador/a TiC
  Funcions:
  • Coordinar i optimitzar l’ús de les TiC al centre, i dinamitzar la integració curricular d’aquestes.
  • Exercir la interlocució amb el Centre de Suport i Assistència Informàtica
  • Elaborar l’inventari de màquines, d’aplicacions amb llicència privativa i de material informàtic, i responsabilitzar-se que estiga disponible i en condicions òptimes d’ús.
• Coordinador/a d’Igualtat i Convivència
  Funcions, amb la col·laboració i assessorament del/a psicopedagog/a:
  • Coordinar les actuacions d’igualtat entre homes i dones referides en la Resolució de les CCVV, 98/IX, de 9 de desembre 2015, al Pla Director de Coeducació i del Pla d’igualtat de la CEICE.
  • Coordinar les actuacions específiques en els centres educatius establides en l’article 24 de la Llei 23/2018, de 29 de novembre, de la GV, d’igualtat de les persones LGTBI.
  • Col·laborar amb la direcció del centre i amb la CCP en l’elaboració i desenvolupament del Pla d’Igualtat i Convivència del centre.
  • Coordinar les actuacions previstes en el Pla d’Igualtat i Convivència del centre.
  • Formar part de la comissió d’inclusió, d’igualtat i convivència del consell escolar del centre.
  • Col·laborar amb la persona coordinadora de formació del centre en la confecció del Pla de formació del centre en matèria d’igualtat i convivència.
• Coordinador/a del Programa de Reutilització de Llibres i Materials Curriculars
  Funcions:
  • Vetlar, juntament amb l’equip directiu, pel bon funcionament del programa de reutilització de llibres i materials curriculars i supervisar-ne el desplegament.
  • Col·laborar amb la direcció del centre en la implantació, la planificació i la gestió del banc de llibres.
  • Coordinar les actuacions per a la creació del banc de llibres de text, així com promoure i fomentar l’interès i la cooperació de tota la comunitat educativa.
  • Liderar pedagògicament el programa de reutilització de materials curriculars perquè esdevinga un Projecte educatiu assumit pel centre.
  • Formar part de la comissió de coordinació i gestió del banc de llibres del centre.
  • Planificar les fases per a la implantació i la sostenibilitat del programa al centre.
  • Facilitar la informació que requerisca la conselleria competent en matèria d’educació.
  • Facilitar a la resta de la comunitat escolar del centre les informacions referides al funcionament del programa de reutilització de llibres i materials curriculars.
• Coordinador/a de Formació al Centre
  Funcions:
  • Detectar les necessitats de formació del claustre de mestres.
  • Coordinar la formació del professorat dins del Pla Anual de Formació del Professorat (PAFP).
  • Redactar la proposta del PAFP, seguint les indicacions de l’equip directiu en funció de les necessitats detectades, les recomanacions dels cicles, les línies estratègiques generals del PAFP i l’avaluació del disseny i execució del PAFP de cursos anteriors.
  • Coordinar-se amb el CEFIRE.
  • Col·laborar amb l’equip directiu en l’avaluació del PAFP.            
• Coordinador/a d’esport escolar, riscos laborals i patis coeducatius
  Funcions:
  • Coordinar-se amb el departament de l’Ajuntament de Vila-real que organitza l’esport escolar per garantir un correcte funcionament.
  • Coordinar i gestionar l’elaboració de les propostes sorgides per elaborar un projecte de patis coeducatius.         

      
3.1.3. Organització dels suports personals

El/la cap d’estudis elaborarà cada cada curs l’horari personal del personal docent, d’acord amb els criteris aprovats pel claustre i que amb caràcter previ haurà establit.

En la confecció dels horaris del professorat, el/la cap d’estudis preveurà el temps necessari per a la coordinació formal de les mesures de resposta educativa planificades, que ha d’incloure la coordinació amb el servei especialitzat d’orientació, l’equip de suport a la inclusió del centre, si n’hi ha, el personal especialitzat de suport i altres agents externs que hi col·laboren. Tanmateix, organitzarà els horaris del personal especialitzat, docent i no docent, de suport a la inclusió, d’acord amb els criteris del claustre, les directrius de la comissió de coordinació pedagògica i els plans d’actuació personalitzats de l’alumnat, d’acord amb el que disposa la normativa vigent.

Aquesta organització, s’elaborarà en funció dels recursos personals disponibles, l’organització dels suports educatius, desdoblaments, grups flexibles i pla de substitucions per procurar una distribució el més optimitzada possible, sempre atenent a les disposicions legals vigents i a les instruccions d’inici de curs.

Els criteris al respecte es recolliran a la Programació General Anual.

 

3.2. Relació i comunicació amb les famílies

Per tal d’establir una comunicació fluida i cooperativa entre els representants legals de l’alumnat i el centre, que permeta millorar el rendiment acadèmic de l’alumnat, el centre habilitarà tots els mitjans que l’administració educativa fique a l’abast dels centres educatius i intentarà habilitar tots aquells que li siguen autoritzats als centres i que faciliten les comunicacions, i sempre tenint en compte que suposen un avantatge econòmic i medi ambiental.

Pel que fa a l’atenció personal cap a les famílies, cada curs s’establirà un horari d’atenció a les famílies per part de l’equip directiu i de la resta de personal docent, sempre amb almenys una hora setmanal d’atenció per part del personal docent i una hora setmanal per part de l’equip directiu. Tal com estableix la legislació, també es realitzaran reunions grupals per a tractar assumptes d’interès general amb caràcter trimestral com a mínim, i convocant-se totes les que els tutors/es consideren necessàries. A més de la corresponent informació acadèmica que per escrit cal fer arribar després de cada sessió d’avaluació als representants legals de l’alumnat sobre el seu procés educatiu, cada tutor o tutora, ja siga a petició pròpia o quan així ho sol·liciten aquests representants, s’entrevistaran particularment per a tractar assumptes que afecten als seus/es fills/es.

La direcció General de Tecnologies de la Informació i les comunicacions, mitjançant la Subdirecció General d’Innovació Tecnològica en els àmbits d’Educació, hisenda i Justícia, en data 1 març de 2019, considera que per al centre pot ser autoritzada l’aplicació TELEGRAM per la Sotsecretaria de la CEICE, com a òrgan responsable del tractament de dades, sempre que:

• No tracten ni difonguen dades personals del tractament de les quals siguen responsables els titulars d’òrgans superiors o del nivell directiu de la Conselleria. Té la condició de dades personal tota informació que es puga relacionar amb una persona Física identificada o identificable. Aquesta definició inclou, entre altres dades, imatges, veu, codis d’identificació, qualificacions o opinions.
• No incloguen qualsevol tipus de publicitat, o que puguen ser utilitzades per a una finalitat diferent a la pròpia comunicació de caràcter educatiu.

Una vegada autoritzada l’aplicació TELEGRAM com a canal unidireccional de comunicació amb la comunitat educativa, al temps de les pròpies que la CEICE fica a disposició per a tal finalitat com són el correu electrònic oficial del centre i la plataforma web ÍTACA FAMÍLIA, a la qual poden accedir les famílies una vegada signada la petició davant el/la secretari/a del centre, i tenint en compte la facilitat d’aquest mitjans i l’estalvi de paper i recursos econòmics que suposa el fet de deixar de repartit les tradicionals circulars informatives en paper les quals tampoc asseguraven que arribaren aquestes a les famílies, el centre, per comunicar-se amb la comunitat educativa, el centre estableix els següents mitjans:

• Comunicacions centre-famílies (circulars informatives de centre/grup, convocatòries de reunions col·lectives)
• Mòdul web ITACA FAMÍLIA
• Canal TELEGRAM de centre
• Canals TELEGRAM dels diferents grups classe, els quals el centre no pot assegurar cada curs la seua existència
• Correu electrònic (sempre que les famílies faciliten les dades)
• Taulers oficials d’anuncis del centre
• Comunicacions equip directiu cap claustre
  • Correu electrònic
  • Canal TELEGRAM intern
• Comunicacions centre membres Consell i les seues comissions
• Correu electrònic
  Les convocatòries es realitzaran per correu electrònic, excepte pel que fa al sector alumnat, al qual se li faran arribar en paper i per correu electrònic als pares/mares/tutors/les legals sempre que ho autoritzen.

3.3. Participació i cooperació de tota la comunitat educativa i a l’entorn pròxim

Com indiquem en els trets d’identitat del centre, defensem una escola democràtica i participativa, en la que tots els sectors de la comunitat Educativa puguen fer arribar les seues propostes per les vies establertes, per tal de millorar el seu funcionament, i som plenament conscients que som un centre immers en una comunitat concreta, pel que centrarem esforços per intentar estar integrats a Vila-real i el seu entorn més proper, per a que xiquets i xiquetes coneguen les característiques del lloc on viuen, buscant i/o elaborant materials, des de totes les àrees curriculars i d’acord amb l’edat, per arribar a tenir un coneixement més complet d’ell.

Participarem com a centre en les activitats culturals, esportives i festives que es facen en la localitat i que estiguen destinades als i les xiquets, i proposarem aquelles que pensem que puguen ser interessants i adequades per al seu desenvolupament.

Com escola dins, d’un entorn, no volem fugir de les problemàtiques sorgides de la vida quotidiana de la comunitat, per tant es buscaran fórmules participatives amb la resta d’Institucions i dels nostre veïnat, en la resolució dels problemes que puguen sorgir, aportant la nostra ajuda i els nostres coneixements.
Per a tal finalitat tenim sempre la porta oberta i així ho demostrem amb l’establiment de diferents vies d’accés, ja siga en els horaris d’atenció personal establerts al Reglament de Règim Interior, com en els medis digitals ja siga e-mail o la web del centre.

Per tal de fomentar una bona imatge de l’escola en el seu entorn, ens comprometem a informar de les actuacions i les activitats centre, mitjançant  l’actualització contínua de la pàgina web del centre, blogs d’aula i canals de difusió.

Mantenir una bona coordinació i relació amb l’Ajuntament.

Comunicació i coordinació amb l’Ajuntament.

 

3.4. Relació amb l’entorn i amb els serveis municipals

Pel que fa a la relació amb els serveis municipals, ens comprometem a participar en les activitats culturals/educatives/sanitàries proposades des de l’Ajuntament, sempre amb la valoració de les activitats per part dels equips docents per a prendre-hi part, considerant que el seu contingut i finalitat pedagògica estiga en consonància amb els continguts curriculars i enriquisquen i/o complementen l’activitat acadèmica.

 

3.5. Accions de sensibilització i informació dirigides al conjunt de la comunitat educativa per assegurar el respecte a la diversitat i el foment de la integració de la diversitat afectivosexual, identitats i/o expressions de gènere i intersexualitat.

Al llarg del setembre de 2019, els i les mestres del centre, partint d’un desconeixement referent al tracte per assegurar el respecte a la diversitat i el foment de la integració de la diversitat afectivosexual, identitats i/o expressions de gènere i intersexualitat, es va formar per atendre conceptes introductoris sobre sexisme, diferència de gènere-sexe, androcentrisme, igualtat real/igualtat formal, equitat i tot un seguit de formació en sensibilització, per consensuar una sèrie de reflexions al voltant de la inclusió de la perspectiva de gènere en diferents àrees de treball.

D’aquesta manera, partint d’un procés d’investigació participativa tenint en compte opinions de mestres, alumnes i famílies, s’han consensuat una sèrie d’accions acordades i consensuades pel claustre, comunicades al Consell Escolar i aprovades per la direcció del centre per a ser incloses en aquest projecte educatiu.

Aquest primer Pla Coeducatiu de centre, naix com un document viu on es podran incorporar noves mesures o modificar informació relacionada amb les establertes inicialment.

Les àrees de treball en les quals s’han establert accions són:

• Formació
• Intervenció dins l’aula
• Intervenció fora de l’aula (Patis, projecte patis coeducatius)
• Acompanyament a la diversitat afectivo sexual i de gènere-sexe
• Revisió del llenguatge
• Revisió dels materials (llibres)

4. Plans i programes

4.1. Projecte lingüístic de centre
Aprovat per la Conselleria d’Educació 16 març 2018
Desenvolupament i concreció al document corresponent.

4.2. Concreció curriculars

Les realitzen els diferents equips docents per fer-les arribar a la direcció del centre abans del 30 de setembre.
La concreció curricular forma part del Projecte educatiu de centre i l’elabora l’equip docent. És el document que, a partir de les prescripcions fixades per l’Administració educativa, estableix què, quan i com s’ha d’ensenyar i què, quan i com s’ha d’avaluar. En aquest document s’inclouran els elements transversals establits per la normativa vigent.

Serà aplicable la normativa següent:

• 2n cicle d’Educació Infantil
  • Decret 38/2008, de 28 de març, del Consell, pel qual s’estableix el currículum del segon cicle de l’Educació Infantil a la CV.
• Educació Primària
  • Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum i es desplega l’ordenació general de l’Educació Primària a la C.V., modificat pel Decret
  • Decret 136/2015, de 4 de setembre, del Consell (DOGV 7611, 09.09.2015) i el Decret 88/2017, de 7 de juliol, del Consell (DOGV 8084, 14.07.2017).

 

4.3. Programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular

4.3.1. INTRODUCCIÓ i PLANTEJAMENT

El programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular té com a finalitat última avançar cap a la plena gratuïtat de l’educació i fomentar els valors de la solidaritat i la coresponsabilitat entre els membres que conformen la comunitat escolar, en el sentit més ampli; incentivar l’ús sostenible dels llibres de text i el material curricular i fomentar l’autonomia pedagògica i de gestió dels centres.

Aquest programa ha de preveure la provisió de materials en format accessible per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

El programa el regula el que s’estableix en l’Ordre 26/2016, de 13 de juny, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula el programa de reutilització, reposició i renovació de llibres de text i material curricular, a través de la creació i posada en funcionament de bancs de llibres de text i material curricular en els centres públics i privats concertats de la Comunitat Valenciana, i es determinen les bases reguladores de les subvencions destinades a centres docents privats concertats i centres docents de titularitat de corporacions locals (DOGV 7806, 15.06.2016).

4.3.2. DEFINICIÓ DE BANC DE LLIBRES I MATERIAL CURRICULAR

Es tracta del fons de llibres de text i materials curriculars constituït pels materials didàctics seleccionats o confeccionats pels equips pedagògics dels centres educatius per al desenvolupament dels currículums oficials dels cursos corresponents a les etapes educatives obligatòries, destinats a ser utilitzats per l’alumnat que participe en el programa de reutilització de llibres i material curricular regulat en aquesta ordre.

Els exemplars lliurats en el centre per a conformar el banc de llibres quedaran en depòsit en els centres docents una vegada conclòs el curs escolar, de manera que puguen ser utilitzats per un altre alumnat en anys acadèmics successius.

4.3.3.  RENOVACIÓ BANC DE LLIBRES

1. Els materials curriculars impresos en paper tindran una vida útil de quatre anys, com a norma general, a comptar de la incorporació al programa de reutilització.
2. Els materials curriculars en suport digital tindran una vida útil mínima de quatre anys, com a norma general.
3. Els materials curriculars utilitzats en els cursos primer i segon de Primària tenen unes característiques que exigeixen un tractament diferenciat en el programa, i l’adquisició es realitzarà a l’inici de cada curs escolar.
4. El material curricular d’elaboració pròpia, com a norma general, tindrà una vida útil de quatre anys i haurà de ser reutilitzable.
5. El centre adquirirà exemplars nous per a reposar els materials que no reunisquen les condicions necessàries per a ser reutilitzats, adquirir els manuals de nova incorporació i adquirir els materials necessaris per al nou alumnat o per al que pertanya a famílies amb pocs recursos econòmics, quan no es dispose d’un nombre d’exemplars suficient.

4.3.4. OBLIGACIONS DE L’ALUMNAT PARTICIPANT

1. L’alumnat participant en el banc de llibres està subjecte a l’obligació de fer-ne un ús adequat i acurat i de reintegrar-los en el centre una vegada finalitzat el curs escolar o en el moment que cause baixa en el centre.
2. El deteriorament dels materials per mala utilització o la pèrdua d’aquests suposarà l’obligació per part dels representants legals de l’alumne/a, de reposar el material deteriorat o extraviat.

4.3.5. INDICACIONS GENERALS

Configuració dels lots de llibres
Una volta lliurats i revisats els llibres per part de l’alumnat participant al programa, el professorat elaborarà lots de llibres a utilitzar per al proper curs. Els lots estaran igualats en quant a estat de conservació.

Etiquetes dels llibres
Es col·locarà un etiqueta a cada llibre lliurat a l’alumnat en la qual constarà: logotip del centre, curs, grup, nom i cognom de l’alumne i estat del material. 

Estat del material
A les etiquetes de cada llibre constarà una lletra identificativa del seu estat, tenint en compte la següent catalogació:

• Lletra A: material nou
• Lletra B: material en molt bon estat
• Lletra C: material en bon estat
• Lletra D: material que s’utilitzarà el present curs, es retirarà i no formarà part del banc de llibres del proper curs. 

S’entregarà un justificant a cada alumne/a participant del banc de llibres

Protecció de llibres
No s’escriurà el nom de l’alumne/a a la coberta, en els llibres del lot lliurat. Els llibres estaran registrats/identificats en una etiqueta interior que posarà el centre.

Les famílies es comprometen a posar fundes, a aquells  llibres del seu lot que no estiguen folrats, per tal de garantir el seu ús al llarg del curs.

L’alumnat de pri3, pri4, pri5 i pri6 no usarà retoladors i bolígrafs per escriure als llibres. Les activitats es traslladaran al quadern d’exercicis i no es faran sobre el llibre de text o el manual curricular, encara que aquests habiliten espais per a la realització d’exercicis.

A l’inici de cada curs escolar, el professorat explicarà les normes de conservació a l’alumnat, per a garantir-ne l’ús en cursos successius.

S’inclourà un punt a les reunions d’inici de curs amb les famílies per explicar el funcionament del programa de banc de llibres així com les normes de conservació dels materials.

El lot de material s’entregarà a l’alumnat dels cursos de pri3, pri4, pri5 i pri6 a l’inici de curs, una volta lliurada i signada per part de la mare,  pare o tutor/a la circular de conformitat d’obligacions de les famílies participants. En dita circular s’informa de les normes pròpies del Programa de Reutilització de Llibres de Text del centre, aprovades pel Consell Escolar del CEIP Botànic Calduch

4.3.6. PROGRAMA EDUCATIU PER AL BON ÚS DELS MATERIALS CURRICULARS

Les activitats del pla d’acció tutorial estaran encaminades a transmetre les normes que s’hauran de seguir per a l’atenció i el manteniment dels materials en condicions òptimes i que alumnat, famílies i professorat valoren el contingut educatiu i social del projecte: l’ús de materials col·lectius, la importància de la reutilització de béns de consum reciclables i l’impacte positiu sobre el medi ambient, l’estalvi econòmic per a les famílies, el foment del plurilingüisme, la solidaritat i la coresponsabilitat.
 

4.4. Pla per al foment de la lectura

El Pla per al Foment de la Lectura (PFL) s’ha d’entendre com una proposta o línia de treball que comprèn el conjunt d’objectius, metodologies i estratègies d’un centre educatiu que conflueixen per a promoure el desenvolupament de la competència lectora de manera transversal i de la competència de composició textual en tot tipus de textos (impresos, visuals i audiovisuals) i de suports (analògics, digitals, etc.). Els referents del pla han de ser els continguts i els criteris d’avaluació que desenvolupen, des de les diverses matèries, les destreses relacionades amb la competència lingüística, i ha d’incloure, a més, accions al voltant de la dinamització de la lectura i de la gestió i la dinamització de la biblioteca escolar com a espai educatiu, per a desenvolupar la competència informacional.

La legislació de referència que concreta les pautes generals per a l’elaboració del Pla, són les que s’estableixen en l’Ordre 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d’Educació, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura als centres docents de la Comunitat Valenciana.

Pel que fa als textos utilitzats, les instruccions d’inici de curs indiquen que  han de ser accessibles (diferents nivells de dificultat, organització i presentació de la informació, format, etc.), no discriminatoris, promoure la igualtat i representar la diversitat existent en la societat perquè tot l’alumnat puga participar-hi i se senta reconegut i representat.

La seua elaboració li correspon a per la comissió de coordinació pedagògica.

DOCUMENT COMPLET PLA PER AL FOMENT DE LA LECTURA

4.5. Pla d’Igualtat i Convivència

El centre disposa de pla de convivència, però cal re-elaborar-lo incloent la part d’igualtat, per tant, serà tasca d’aquest curs la seua redacció, valoració i aprovació
El pla d’igualtat i convivència (PiC) recull el conjunt d’accions, procediments i actuacions que permeten la consecució dels valors democràtics i inclusius establits en aquest Projecte Educatiu del que en forma part.
El seu objectiu primordial és la promoció de la igualtat, la coeducació, la convivència, la prevenció dels conflictes i la gestió o la resolució pacífica d’aquests, prestant atenció especial atenció a la violència de gènere, la igualtat en la diversitat i la no-discriminació, tot atenent i respectant les circumstàncies, condicions i característiques personals de l’alumnat.

ACCÉS AL PLA D’IGUALTAT I CONVIVÈNCIA

4.6. Reglament de Règim Interior

 

4.7. Pla d’atenció a la diversitat i inclusió educativa (PADIE)
Pendent d’actualització

1. Els centres docents disposaran d’un Pla d’atenció a la diversitat i inclusió educativa (PADIE) amb la finalitat d’implementar un model d’educació inclusiva per a tot l’alumnat.
2. Serà aplicable, a més de la normativa esmentada en el preàmbul d’aquestes instruccions, la següent:

• Llei 26/2011, d’1 d’agost, d’adaptació normativa a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
• Llei 9/2018, de 24 d’abril, de la Generalitat, de modificació de la Llei 11/2003, de 10 d’abril, de la Generalitat, sobre l’estatut de les persones amb discapacitat.
• Resolució d’11 de desembre de 2017 per a la detecció i l’atenció precoç de l’alumnat que puga presentar un problema de salut mental (DOGV 8196, 22.12.2017).
• Resolució de 5 de juny de 2018, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es dicten instruccions per a actuar en l’acollida de l’alumnat nouvingut, especialment el desplaçat (DOGV 8314, d’11.06.2018).

3. Aquest pla ha d’incloure:

a) Diagnòstic de l’alumnat del centre

b) Procediments de detecció i anàlisi

• Procediments per a la detecció i anàlisi de barreres per a la inclusió: d’accés, de participació i d’aprenentatge.
•  Procediment d’avaluació sociopsicopedagògica per a la identificació de les necessitats educatives de l’alumnat.

c) Mesures, actuacions, plans i programes

• Programes o actuacions de disseny propi o programes singulars autoritzats per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport que desenvolupen les línies d’actuació del Decret 104/2018 relacionades amb la identificació i eliminació de barreres a la inclusió, la mobilització dels recursos per a donar suport a la inclusió i el currículum inclusiu.
• Actuacions de sensibilització adreçades a tota la comunitat educativa envers la resposta inclusiva a la diversitat que hi ha en el centre i en la societat.
• Actuacions per a la prevenció de dificultats d’aprenentatge. 
• Mesures de resposta que es desenvolupen en el centre en cada una de les etapes:
  • Adaptacions d’accés al currículum.
  • Mesures individualitzades per a l’aprenentatge. En aquest apartat s’inclouran necessàriament les actuacions posteriors a la incorporació (apartat C) de l’alumnat nouvingut.
  • Mesures de flexibilització en l’inici o la durada de les etapes.
  • Mesures per a la compensació de les desigualtats que presenta l’alumnat del centre. En aquest apartat s’inclouran necessàriament les mesures de compensació per a l’alumnat malalt o amb problemes de salut mental que siga atés per les unitats pedagògiques hospitalàries o per les unitats específiques terapèutiques respectivament.
  • Mesures personalitzades per a la participació que requereixen avaluació sociopsicopedagògica.
  • Criteris d’organització dels horaris, els agrupaments de l’alumnat i dels suports personals (responsabilitats i coordinacions internes i externes).

d) Avaluació del pla

• Organització per a la planificació, desenvolupament, avaluació i seguiment dels plans d’actuació personalitzats.
• Procediments i instruments per a l’avaluació i millora del Pla d’atenció a la diversitat i la inclusió educativa.

4.8. Pla d’acció tutorial

Pendent redacció final
El Pla d’acció tutorial (PAT) ha de potenciar el paper de la tutoria en la prevenció i en la mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i en la millora de la convivència escolar i la igualtat d’oportunitats.

1. El pla haurà d’incloure les característiques i la situació personal de l’alumnat i la necessitat específica de suport educatiu, per la qual cosa haurà de preveure els criteris de coordinació dels tutors i tutores amb tots els i les professionals de suport del servei psicopedagògic escolar o gabinet psicopedagògic autoritzat.
2. Així mateix, s’hauran de planificar les activitats d’informació i assessorament acadèmic a l’alumnat, especialment les que afavorisquen la màxima adaptació i participació de l’alumnat al centre, particularment del procedent d’un altre nivell educatiu o el de nou ingrés, així com les que faciliten el desenvolupament personal de l’alumne o l’alumna i la seua integració en el grup classe.
3. En la planificació d’activitats s’hauran de preveure, igualment, les que facen possible la coordinació necessària entre els representants legals de l’alumnat i el professorat tutor.
4. El Pla d’acció tutorial ha d’incloure un programa d’educació sexual, seqüenciat per etapes i cursos, elaborat des d’un punt de vista racional, científic i no doctrinal i que incorpore el respecte de la diversitat sexual, familiar i de gènere.
5. El Pla d’acció tutorial ha de contindre activitats de sensibilització de caràcter coeducatiu, igualitari i inclusiu.
6. El Pla d’acció tutorial ha d’incorporar activitats que promoguen el valor pedagògic del banc de llibres.
7. El Pla d’acció tutorial dels centres que tinguen incorporat el nivell educatiu de 2-3 anys ha d’incloure un apartat específic per a l’aula de dos anys, d’acord amb les característiques pròpies de l’edat. La direcció general competent en matèria d’ordenació facilitarà un model que servirà d’orientació a l’equip docent de l’aula de 2-3 anys.

El Pla d’acció tutorial serà elaborat per la comissió de coordinació pedagògica amb l’assessorament del servei psicopedagògic escolar o gabinet psicopedagògic autoritzat, i s’hi establiran els criteris generals que hauran d’orientar la tasca de tots els mestres tutors i totes les mestres tutores al llarg del curs escolar.

 

4.9. Pla de transició de l’Educació Primària a l’Educació Secundària

Obligatòria (PdT)
    a) Els centres que impartisquen ensenyaments d’Educació Primària posaran en marxa aquest pla seguint les indicacions establides per la normativa vigent.
    b) L’avaluació preceptiva del Pla de transició i les propostes de millora hauran de figurar en la memòria de final de curs.
    c) El Pla de transició de l’etapa d’Educació Primària a Educació Secundària Obligatòria ha de prestar una atenció especial a tots aquells aspectes organitzatius que afavorisquen que en els dos primers cursos d’Educació Secundària Obligatòria hi haja un alt grau de continuïtat en l’àmbit de la metodologia i l’àmbit de la tutoria, de manera que s’afavorisca també una dinàmica didàctica amb uns plantejaments com més globals i participatius millor, implantant un currículum, sempre que ho considere adient, estructurat en àmbits de coneixement.
    d) En el marc del Pla de transició de l’etapa d’Educació Primària a l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria, s’han de planificar i desenvolupar les accions necessàries que possibiliten, entre altres, la coordinació, l’intercanvi d’informació sobre les necessitats de l’alumnat, la convergència i continuïtat de les mesures educatives, el desenvolupament competencial de l’alumnat en els àmbits de l’autonomia, iniciativa personal i aprendre a aprendre, així com l’orientació, assessorament i acompanyament a l’alumnat i a les seues famílies. Aquestes actuacions han de començar a partir del cinquè nivell d’Educació Primària i prolongar-se fins al segon nivell de l’Educació Secundària Obligatòria.
4.9.4. Transició entre modalitats d’escolarització
En el cas de l’alumnat amb necessitats educatives especials al qual es modifica la modalitat d’escolarització, els centres implicats han de planificar i dur a terme les actuacions personalitzades de transició, que inclouen el transvasament d’informació, l’orientació i totes les mesures que faciliten l’acompanyament, l’acollida i la participació de l’alumnat i de les seues famílies en el nou context.
4.9.5.. Transició entre situacions d’escolarització transitòria externa al
centre
D’acord amb el que disposa l’Ordre 20/2019, de 30 d’abril, de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regula l’organització de la resposta educativa per a la inclusió de l’alumnat en els centres docents sostinguts amb fons públics del sistema educatiu valencià (DOGV 8540, 03.05.2019), també s’han d’incloure les accions personalitzades per a l’alumnat que no pot assistir, transitòriament, al centre docent, per compliment de mesures judicials, per convalescència domiciliària o hospitalització de llarga durada o per escolarització en una UET/HDIA. L’equip docent del centre en què està matriculat i el personal que facilita l’atenció externa durant aquest període han de col·laborar conjuntament en la planificació i la implementació d’aquestes accions.

4.9.6. Aspectes generals dels processos de transició
a) L’equip educatiu ha de disposar de la informació necessària, abans de l’inici del curs escolar o en el moment del curs en què l’alumnat s’escolaritze, a fi de planificar adequadament la resposta educativa i garantir el progrés de l’alumnat.
b) Els gabinets psicopedagògics municipals o els serveis psicopedagògics han d’assessorar i col·laborar amb els equips directius, els equips de transició i els equips educatius en el disseny, l’aplicació i el seguiment dels plans de transició, especialment de les accions personalitzades que se’n deriven.

4.10. Pla específic d’organització de la jornada escolar

Actualment el centre no té cap pla d’organizació de la jornada escolar, ja que en passats cursos es va plantejar la possibilitat de passar a la jornada contínua, però no es van donar les condicions ja que el Consell Escolar no va aprovar la possibilitat de plantejar la consulta popular entre la comunitat escolar.

Per tant, tot i que en cursos passats s’han modificat les franges horàries, excepte els cursos 2013/2014 i 2014/2015, que es contemplava a l’horari una vesprada formativa no lectiva per l’alumnat, sempre la jornada ha començat a les 9h i ha finalitzat a les 17h.

L’horari del centre des del curs 2018/2019 és de 9 a 12:30h i de 15:30 a 17h.

1. El Pla específic d’organització de la jornada escolar (PEOJE) regula la jornada escolar per als centres autoritzats perquè en l’exercici de la seua autonomia, puguen adoptar plans de treball i formes d’organització escolar en els termes establits per la normativa.

2. Serà aplicable l’Ordre 25/2016, de 13 de juny (DOGV 7806, 15.06.2016), de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les condicions i el procediment de sol·licitud i d’autorització d’un Pla específic d’organització de la jornada escolar als centres sostinguts amb fons públics, modificada per l’Ordre 2/2018, de 16 de gener, (DOGV 8214, 17.01.2018) i desplegada en la Resolució de 8 d’octubre de 2018, del director general de Política Educativa, (DOGV 8405, 18.10.2018) amb la seua correcció (DOGV 8407, 22.10.2018).

 

4.11. Pla de formació permanent del professorat per al desenvolupament del projecte educatius

Pendent redacció final

Des dels primer projectes de formació per al professorat al centre, s’han desenvolupat al llarg dels anys diferents i variades temàtiques. Després dels primers esforços fa dos dècades en la comprensió, utilització i aprofitament de les TiC, la línia formativa es va dirigir cap al treball de l’acció tutorial per dotar al professorat de ferramentes per a gestionar la relació i la convivència dins de l’aula, i al temps acabar de donar forma entre tots també al PAT (Pla d’Acció Tutorial).

Els últims cursos la línia ha tornat a reprendre la formació TiC, i la línia per als propers cursos es centrarà en noves metodologies cooperatives i inclusives, sobre tot en la implantació a Ed. Primària del treball per projectes, donant així  resposta a les necessitats formatives del professorat, sorgint de la reflexió i posada en comú per part dels equips docents.

En els plans anuals de formació i perfeccionament del personal docent i no docent (PAF), els centres han de tindre en compte de manera especial la planificació d’actuacions relacionades amb la inclusió educativa de l’alumnat i la gestió de la diversitat al centre, a partir de l’avaluació i l’anàlisi dels indicadors d’inclusió i insistint especialment en els nivells de resposta I i II, d’acord amb el Decret 104/2018. Així mateix, l’equip directiu ha de planificar activitats de formació relacionades amb les necessitats específiques de suport educatiu per a tota la comunitat educativa.

Es durà a terme d’acord amb el que estableixen l’Ordre 65/2012, de 26 d’octubre, (DOGV 6893, 31.10.2012) i els plans anuals de formació permanent del professorat.

4.12. Pla educatiu del menjador escolar

El menjador escolar, a més de ser un servei més dels que ofereix el centre, ha d’esdevindre en una eina educativa dins l’escola, i per tant, ha d’incloure una intencionalitat psicopedagògica. En concret, caldrà aprofundir en els aspectes relacionats amb els hàbits alimentaris, d’higiene personal i de convivència.

El temps de permanència en el menjador escolar ha de possibilitar treballar els aspectes propis de l’hora del dinar (hàbits alimentaris), hàbits higiènics, tant d’abans com de després, i de convivència, tots ells de suma importància a l’hora d’aconseguir l’autonomia personal.

L’objectiu general del menjador ha de ser la consolidació com a un espai educatiu i de lleure dins l’escola, oferint i programant activitats lúdiques i al temps de caire pedagògic dins l’horari del menjador, que siguen significatives, adequades, atractives i motivadores per a l’alumnat.

El projecte pedagògic del menjador escolar es troba assolit ja fa uns cursos, afavorit per una plantilla estable d’educadors/es en constant formació i actualització, que es reuneix periòdicament amb el responsable del menjador i la direcció del centre, fonamentalment a principi de curs i sempre que és possible trimestralment per organitzar, planificar, analitzar i optimitzar el funcionament i millorar l’actuació amb l’alumnat, tant durant els temps que dura l’àpat com durant el temps de lleure. 

Un aspecte que es té sempre present al projecte pedagògic del menjador és tindre presents les característiques, necessitats i interessos de l’alumnat i les seues famílies, sempre que el recursos i possibilitats del centre i del propi servei siguen suficients per realitzar les adaptacions necessàries. També és d’especial interès, contemplar l’aspecte inclusiu i de suport a l’alumnat que per raons de discapacitat o limitacions funcionals, permanents o transitòries, requereix una atenció específica.

Pel que fa a la legislació vigent, seran aplicables:

• Serà aplicable l’Ordre 53/2012, de 8 d’agost, modificada per l’Ordre 43/2016, de 3 d’agost, per la qual es regula el servei de menjador escolar en els centres docents no universitaris de titularitat de la Generalitat dependents de la conselleria amb competència en matèria d’educació.
• Decret 84/2018, de 15 de juny, del Consell, de foment d’una alimentació saludable i sostenible en centres de la Generalitat (DOGV 8323, 22.06.2018).
• Llei 17/2011, de 5 de juliol, de seguretat alimentària i nutrició. En l’article 40 sobre les mesures especials dirigides a l’àmbit escolar, es determina, entre altres actuacions, que les autoritats competents han de vetlar perquè els àpats servits en escoles infantils i centres escolars siguen variats i equilibrats i estiguen adaptats tant a les necessitats nutricionals de cada grup d’edat, com a les necessitats especials de l’alumnat quant a intoleràncies, al·lèrgies alimentàries o altres malalties que així ho exigeixen. Per tant, mitjançant el certificat mèdic corresponent, que acredite la impossibilitat d’ingerir determinats aliments que perjudiquen la seua salut, el centres han d’elaborar menús especials, adaptats a aquestes al·lèrgies o intoleràncies. S’han de garantir menús alternatius en el cas d’intolerància al gluten.
• La Llei 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència, en el capítol XV sobre el dret a una alimentació adequada, en l’article 82, sobre «criteris de diversitat en els menús», determina que «els aliments que es proporcionen en tota mena de menús i esdeveniments per a la infància o la joventut han de garantir la igualtat en la diversitat, ja siga per raons mèdiques, religioses o culturals, i oferir alternatives».

El menjador escolar constitueix un element important en l’alimentació dels xiquets i xiquetes en edat escolar. Les circumstàncies soci – laborals dels pares i mares, fan que s’incremente el nombre d’escolars que fan ús d’aquest servei, i aquestes xifres no deixen d’incrementar-se. Actualment al nostre centre el fa servir pràcticament un 50% de l’alumnat.

El menjador escolar és un servei complementari que ofereixen els centres capaç de complir, almenys, tres funcions: l’alimentació, la socialització i l’educació dels escolars, les quals poden contribuir a una correcta nutrició i l’adquisició d’hàbits relacionats amb l’alimentació que influïsquen positivament en la salut.

Objectius menjador escolar:

    1.  Facilitar una ingesta d’aliments saludables a través d’una oferta suficient, variada i equilibrada a les característiques i necessitats dels comensals.

    2.  Consolidar el menjador escolar com a un espai educatiu i de lleure dins l’escola.

    2.1. Oferir activitats lúdiques dins l’horari del menjador.
        2.2. Programar activitats adequades, atractives i motivants dirigides a tot l’alumnat.
        2.3. Motivar l’alumnat per tal de que participe de les activitats del menjador.

    3.  Realitzar un treball educatiu pedagògic dins la franja horària del menjador.

        3.1. Introduir aspectes pedagògics (conducta, hàbits, …) que afavorisquen al desenvolupament integral dels xiquets i xiquetes.
        3.2. Treballar els hàbits d’higiene i conducta que afecten al desenvolupament de l’alumnat.

ADQUISICIÓ D’HABITS ALIMENTARIS

El patró alimentari d’una persona es conforma al llarg de la seua vida i està determinat per multitud de factors. Alguns són inherents a la disponibilitat d’aliments que existeixen, altres es veuen influenciats per la cultura, els gustos, l’economia, el lloc on es menja, els coneixements nutricionals, la publicitat o les creences personals.

Una alimentació saludable és una base sòlida per a tindre una bona salut a qualsevol edat i, en particular una alimentació correcta durant l’edat escolar permetrà al xiquet o a la xiqueta créixer amb salut i respondre a les exigències escolars. Al contrari, una alimentació desequilibrada pot tindre repercussions importants sobre la salut present i futura dels escolars.

La majoria dels experts en dietètica recomanen fer cinc àpats al dia: desdejuni, dinar i sopar com a menjades principals, i dues col·lacions a mitjan matí i a mitjan vesprada. Així, el dinar de migdia en els menjadors escolars representa al voltant de 150 àpats a l’any, entre els 1.825 que ha de fer el xiquet o xiqueta en el mateix període. Segons l’opinió d’aquestos experts, pel seu caràcter educatiu, aquest dinar resulta destacable no només a nivell alimentari, sinó també a nivell formatiu.

Importància de la família en l’adquisició d’hàbits bàsics.

• El seu aprenentatge s’inicia en els primers anys de vida.
• Els pares són els primers models.
• La funció d’educar correspon essencialment a la família.
• L’aprenentatge dels hàbits bàsics està implicada en una escala de valors.
• Imprescindible la col·laboració família – escola.

Els hàbits alimentaris naixen en la família, per imitació, es modifiquen en contacte amb el medi escolar i social, i evolucionen al llarg de la vida per motius sanitaris, socials, estètics, publicitaris o d’adscripció a un grup.

Ens acompanyen al llarg de la vida i, si són adequats contribueixen a mantindre la nostra salut.

Consideracions per al disseny del pla de menús del menjador escolar, Modificat a partir del de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària, en : SENC, Guies alimentàries per a la població espanyola, Madrid: IMC, 2001:

1. Servir aigua com a líquid d’acompanyament del menjar.
2. Mantenir una presència important d’aliments d’origen vegetal: primers plats (cereals, llegums, creïlles, verdures, sopes variades), guarnicions d’ensalades amb la màxima diversitat de productes.
3. Utilitzar oli d’oliva, gira-sol o dacsa com a greix per a la preparació d’aliments.
4. Controlar l’adició de sal. Usar sal Iodada.
5. 5. Proposar la fruita del temps com a postre habitual.
6. Complementar el menú amb lactis (llet o iogurt), però no com a substituts freqüents de les fruites.
7. Donar prioritat al peix en alternança amb diferents tipus de carn i ous.
8. Preparar els aliments amb tècniques culinàries diverses (bullits, guisats, olles, planxa i fregits).
9. Incloure en la minuta els aliments (verdura, peix, fruita) que els escolars han de prendre però què no sempre són els seus preferits.
10. Controlar la quantitat i grandària de les racions. És preferible que l’escolar taste tots els components del menú a que consumisca només allò que li agrada.
    S’ha de respectar la sensació de sacietat del xiquet/a encara que no haja acabat tot el plat.
11. Respectar, en la mesura que siga possible, els hàbits alimentaris dels escolars, sempre que açò no comporte l’exclusió d’aliments bàsics.

    

4.13. Altres projectes i programes desenvolupats pel centre

4.13.1. Projecte TiC

                           Els primers contactes del centre amb els projectes relacionats amb les TiC data de 1994, i fins l’actualitat el personal del centre no ha deixat de participar en el seu desenvolupament , posada en funcionament i actualització permanent.
               La finalitat última d’aquest interès és la millora dels processos d’ensenyament – aprenentatge i, en particular, en allò que afecta l’assoliment de les competències bàsiques per part de l’alumnat.
               La Pàgina web del centre, des del curs 2001-02 s’ha constituït com un important espai de comunicació de la comunitat educativa, adaptant-se a les diferents plataformes canviants de la CEICE, i sempre ha estat administrada i feta per el professorat del centre, sempre amb programari lliure, pel que el seu cost econòmic per al centre és cero. Actualment s’ha demanat permís per incorporar l’aplicació Telegram per facilitar la comunicació de tota la comunitat educativa.
               Tots els espais docents estan dotats d’equips multimèdia, pel que es fa necessària una coordinació i un treball constant per a que tot funcione correctament i s’aprofite el seu potencial didàctic, motiu pel qual es manté en funcionament la Comissió TiC, formada pel coordinador/a TiC del centre i representants de cada cicle, per tal de dinamitzar el seu ús.
               
               
4.13.2. Escola de mares i pares

       Durant el curs 2004/2005, a partir de la iniciativa d’una mestra del centre es va desenvolupar el curs de formació «Família i escola», a partir del qual va sorgir l escolademaresipares.com adquirint també el domini d’Internet amb aquest nom i implementant una continuació interactiva per aquest mitjà.
       Aquest curs el projecte desenvoluparà ja la 16a edició.
       Des de l’equip directiu la intenció és recolzar al màxim aquesta activitat, que durant els últims quinze anys d’escola ha dinamitzat i enriquit les relacions família-escola, consolidant un espai de comunicació i de compartir experiències que enriqueixen el quefer diari de la comunitat educativa.

4.13.3. Cor Escolar

En funcionament des del curs 2004/2005, participen alumnes de tots els nivells de primària amb uns 60 components, que setmanalment els divendres de 12:30 a 13:30h aquest curs, realitzen assajos a l’aula de música, sota la direcció de la mestra de música i actual cap d’estudis.
Els objectius que pretén aquest project són els següents:
    • Demostrar sensibilitat, comprensió i creativitat, amb un bon gust estètic i artístic en la pràctica musical.
    • Interpretar col·lectivament cançons tradicionals i d’autor.
    • Aproximació tècnica vocal amb exercicis de relaxació, respiració i vocalització.
    • Assolir l’hàbit i l’actitud d’escolta que permeten gaudir de l’audició musical.
    • Fomentar la cultura formant part d’una realitat social.
Aquest és un dels projectes consolidats al centre, amb la valoració molt positiva per part de tota la comunitat educativa. 
Durant tot el curs realitzen diferents activitats tant dins com fora del centre, amb una presència important a l’àmbit cultural de Vila-real.
COR ESCOLAR

El Cor Escolar del CEIP Botànic Calduch té els seus inicis al curs 2004/2005, per iniciativa de la mestra del música del centre, Ana Pitarch Sánchez, amb el recolzament tant del claustre com de l’equip directiu d’aquell curs, així com l’aprovació per unanimitat del Consell Escolar del centre.

La finalitat principal era oferir a l’alumnat d’Educació Primària del centre una activitat extraescolar gratuïta, universal i  inclusiu que apropara el món coral als escolars, així com afavorir el treball en grup i formar part de la vida sociocultural de l’entorn.

El cant coral té la possibilitat de formar a les persones pel gust de la bellesa, la joia de l’amistat, i la voluntat de viure en col·laboració amb els altres. Tot educant aquesta sensibilitat musical que tots els xiquets i les xiquetes tenen, s’ofereix la possibilitat de formar part del Cor Escolar a tot l’alumnat des de PRI2 fins a PRI6, per a que el total de participants siguen uns cinquanta, tot i que en funció de les inscripcions, algun curs s’amplia a que puga participar l’alumnat de PRI1.

La valoració del projecte, des dels seus inicis ha sigut molt positiva per la seua projecció social, tant per la comunitat escolar com per la societat de la localitat. La presència del Cor Escolar és requerida en molts actes culturals de Vila-real.
Des de la part formativa, s’ha comprovat que l’alumnat que ha estat més cursos al Cor Escolar ha millorat l’atenció, l’escolta i l’entonació així com la consciència de pertinença a un grup. 
Els objectius de l’activitat són:
    • Demostrar sensibilitat, comprensió i creativitat, amb un bon gust estètic i artístic en la pràctica musical. 
    • Interpretar col·lectivament cançons tradicionals i d’autor, al l’uníson, a cànon i a veus (progressivament).  
    • Aproximació a la tècnica vocal amb exercicis de relaxació, respiració  i vocalització. 
    • Assolir l’hàbit i l’actitud d’escolta que permetisquen gaudir de l’audició musical. 
    • Fomentar la cultura formant part d’una realitat social.
    • Afavorir la inclusió des de la perspectiva de formar part d’un grup cohesionat a partir de la participació activa de cada membre.
      
Al llarg del curs, a més dels assajos programats per als divendres en finalitzar la jornada lectiva del matí, participen en esdeveniments de caire cultural tant dins del centre en horari escolar com fora d’aquest, tant en horari lectiu com no lectiu.

Alguns esdeveniments als que participen any rere any i consolidats, són els següents:
    • Participació en gran part de les activitats on participa tot el centre:
        ◦ Festivals de Nadal i final de curs
        ◦ Setmana cultural
    • Concert de Nadal amb la Banda Jove de la Unió Musical la Lira de Vila-real, 
    • Visita a la Residència de la 3a Edat Verge de Gràcia/Centre de dia d’Alzheimer, junt amb altres cors de col·legis de Vila-real.
    • Trobada musical municipal .
    • Actuació en l’entrega dels premis literaris Sambori.
    • Trobades corals amb la Coral Sant Jaume,  així com col·laboracions amb altres agrupacions musicals com l’orquestra Supramúsica.
      
Procés, avaluació i seguiment del projecte
A principi de cada curs escolar, tot l’alumnat que ja formava part del Cor o que es vullga incorporar, ha de complimentar la inscripció corresponent que es fa arribar a les famílies. Tanmateix, a les reunions de pares i mares del nivell PRI1, s’expliquen les característiques de l’activitat.

Dins de les possibilitats, es realitza també a principi de curs la programació de les activitats que es realitzen dins i fora del centre per incorporar-les a la PGA, i en cas que s’incorpore alguna actuació col·laborant amb alguna altra entitat, seguint el procediment habitual, s’aprova al Consell Escolar per incorporar-la a la PGA.

Tanmateix s’estableixen els objectius i continguts de les obres que s’interpretaran al llarg del curs.

Cada assaig i actuació, quedarà registrada la quantitat d’assistents, continguts interpretats i valoració de les actuacions.

En finalitzar el curs, es passarà un qüestionari a les famílies per la valoració i millora del projecte. Totes aquestes valoracions i balanç s’afegirà a la memòria final de curs.

4.13.4. Projecte Educatiu de Foment de l’Activitat Física i la Salut (PEAFS)

Des del curs 2016/2017, el centre participa de la proposta de la CEICE com a Centre Educatiu Promotor de l’Activitat Física i l’Esport, realitzant tot un ventall d’activitats de foment de la vida saludable en col·laboració amb diferents federacions esportives, ajuntament, AMPA i altres estaments a nivell autonòmic.
Tot i que les convocatòries es renoven anualment, hi ha un fort compromís implicació per part de tota la comunitat educativa per continuar formant part d’aquest projecte en el futur, que té com a objecte recolzar la realització de projectes d’esport, activitat física i salut fora de l’horari lectiu durant el curs escolar i estiguen integrats en el Projecte Educatiu de centre.

4.13.5.1. JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE
Amb aquest projecte el que pretenem és desenvolupar un model de foment de la pràctica de l’activitat físic-esportiva, ja que considerem aquesta com una ferramenta molt poderosa per a aconseguir múltiples beneficis en els nostres alumnes. Beneficis com:

• Millora de la salut. És evident que la pràctica regular en activitats físic-esportives proporciona a la població infantil i docent múltiples beneficis per a la seua salut, entre les quals destaquen una millor salut òssia i una millor condició física i cardiovascular, convertint-se en un aspecte clau per a la prevenció de l’obesitat.
• Millora en el rendiment acadèmic. Investigacions realitzades sobre la vinculació existent entre la pràctica de l’activitat física i el rendiment acadèmic, evidencien que els alumnes que són físicament actius són millors a l’aula.
• Millor cohesió social. El sentiment de pertànyer a un grup fa que millore les seues relacions socials, millorant a la vegada la seua autoestima, així mateix, també evita l’abandonament escolar.
• Adquisició de valors. No hem d’oblidar que l’activitat física ens ajuda a millorar la nostra disciplina, a respectar les normes, a respectar els companys, a treballar per a poder aconseguir els nostres objectius, també ens ensenya a fracassar (no sempre es guanya), ens ensenya a treballar en grup, a donar una gran importància a la cooperació, a divertir-nos… 
• En definitiva l’activitat físic-esportiva és una ferramenta més per a aconseguir formar als nostre alumnat per a la vida social i acadèmica. I com a tal la volem aprofitar per a traure el màxim partit d’aquesta.
• Per tot açò volem que el nostre centre educatiu siga un centre promotor de l’activitat física i esportiva, impulsant, fomentant, i aprofitant els recursos disponibles, oferint les màximes oportunitats per a la pràctica esportiva, educativa i saludable en horari lectiu i extraescolar.

Les activitats van dirigides a tot l’alumnat del centre. És un projecte accessible a tot l’alumnat, per això pràcticament totes les activitats oferides són activitats gratuïtes, de forma que puga participar el màxim nombre d’alumnes possibles.

4.13.5.2. OBJECTIUS DEL PROJECTE

Els objectius que establim amb aquest projecte, e divideixen en dos blocs, per una costat tenim els objectius específics i concrets de l’activitat física i d’altra costat els objectius generals com a centre educatiu.

Objectius específics i concrets de l’activitat física:

• Valorar la higiene i la salut.
• Millorar les capacitats físiques.
• Conèixer, identificar i utilitzar les habilitats motrius bàsiques.
• Acceptar el propi cos i el dels altres.
• Respectar les diferències.
• Millorar l’expressió i la comunicació a través del cos.
• Desenvolupar l’orientació espacial i temporal.
• Utilitzar l’activitat física com a mitjà per a afavorir el desenvolupament social i personal.
• Millorar l’actitud davant la resolució de conflictes.
• Fomentar la pràctica del joc com a una forma lúdica d’aconseguir els objectius anteriorment esmentats.

      
Objectius generals com a centre educatiu:

• Promoure la concepció de l’activitat física i l’esport com a un element fonamental d’un estil de vida saludable, revisant els models d’activitat física i esport, i desenvolupant els seus valors positius i minimitzant els contra-valors de models de pràctica poc coherents amb principis educatius i cívics.
• Afavorir que els centres educatius es constituïsquen com a agents promotors d’estils de vida saludables, en els que l’activitat física i l’esport tinguen un lloc destacat, en col·laboració i coordinació amb les famílies i municipis o ens comarcals.
• Garantir el paper imprescindible de l’educació física i dels seus docents en la formació de l’alumnat en el marc del sistema educatiu, així com la coordinació entre els projectes educatiu i curricular i les activitats físiques i esportives fora de l’horari lectiu a través d’un projecte esportiu de centre i l’establiment d’una xarxa de centres i projectes esportius.
• Adoptar les mesures i acords de col·laboració amb institucions públiques i privades per garantir la viabilitat econòmica del Pla de Promoció de l’Activitat Física i de l’Esport en edat Escolar.
• Crear estructures organitzatives i instruments que afavorisquen la comunicació i la coordinació dels diferents agents que intervenen en la oferta de l’activitat física i l’esport en edat escolar.
• Afavorir la participació de grups de població amb especials dificultats d’accés a la pràctica d’activitat física i esport (grups amb baixos nivells de competència motriu, grups de població amb discapacitat, grups de població amb risc d’exclusió social…).
• Revisar i proposar mesures per assegurar una adequada formació inicial i permanent dels professionals implicats en el desenvolupament de l’activitat física i l’esport en edat escolar, així com dur a terme les accions formatives necessàries per informar i formar als adults vinculats directa oi indirectament amb la promoció de l’activitat física i esportiva en aquestes edats (pares, mares, monitors, educadors, espectadors…).
• Promoure i destacar aquells valors coherents amb el respecte, el diàleg, la tolerància, la solidaritat i la resolució pacífica dels conflictes, tant en el marc de la pròpia activitat física i esport escolar com en edat escolar amb el marc de l’esport adult que constitueix un espill per als xiquets, xiquetes i adolescents.
• Facilitar i recolzar la realització d’estudis relacionats amb l’activitat física i l’esport en edat escolar que, entre altres finalitats, donen resposta a les necessitats de coneixements detectats i assegurant la necessària transferència dels resultats de la investigació per a la planificació de programes, accions i estratègies.

4.13.5.3. METODOLOGIA, PLA D’ACTIVITATS FÍSIQUES I RECURSOS

4.13.5.3.1. METODOLOGIA
Els mètodes i estratègies proposades són múltiples i complementàries, ja que qualsevol situació d’aprenentatge està sotmesa a un gran nombre de variables. Entre elles es poden enumerar les següents: contingut, edat dels alumnes, homogeneïtat o heterogeneïtat del grup-classe, els coneixements que ja tenen, el grau de motivació i els recursos dels que es disposa. Variables que tindrem en compte per a dur a terme una metodologia el més adequada possible en cada moment i en cada tasca i situació que es done al llarg del curs.
Per tant es tractarà de dur a terme una metodologia en la qual tindrem en compte principalment a l’alumnat , sent una metodologia integradora. També es tindrà en compte la consecució dels objectius d’una forma lúdica, per la qual cosa s’intentarà plantejar sempre una activitat física basada en el joc.

4.13.5.3.2. PLA D’ACTIVITATS FÍSIQUES
El pla d’activitats es diferenciaran entre les activitats físiques i esportives proposades per l’AMPA, pels Jocs Esportius Escolars de la Comunitat Valenciana i per l’àrea d’Educació Física, aprofitant l’oferta que fan les diferents federacions esportives als centres Promotors de l’Esport, l’Activitat Física i la Salut (PEAFS).
Totes les activitats començaran en iniciar-se cada curs escolar i finalitzaran en acabar-se

4.13.5.3.3. RECURSOS
El centre es compromet en facilitar tots els seus recursos materials així com a l’adquisició, renovació i ampliació dels existents.
Pel que fa als recursos humans, l’àrea d’Educació Física assumirà la coordinació, i el claustre es compromet a col·laborar en la mesura de les possibilitats en el seu desenvolupament, avaluació i millora. Tanmateix s’aprofitaran els recursos humans que els diferents estaments col·laboradors faciliten: empreses d’activitats extraescolars mitjançant l’AMPA, personal educador empresa explotadora del menjador escolar, tècnics del Servei Municipal d’Esports de l’Ajuntament de Vila-real, entrenadors/es de les diferents federacions esportives.

La coordinació escolar del projecte es realitzarà per part de la Comissió Esportiva Escolar formada al consell escolar, les funcions d’aquesta seran:

• Coordinar, seguir i avaluar les activitats desenvolupades en aquest projecte.
• Realitzar una memòria final per a valorar el projecte del curs, i millorar en la mesura del possible el projecte de l’any vinent.
• Difondre i comunicar les diferents activitats, així com facilitar en la mesura del possible la participació dels alumnes en aquestes.
• Informar sobre els horaris, resultats i classificacions a traves de les diferents xarxes socials a la nostra disposició.

      
El projecte estarà coordinat per un/a mestre/a de l’àrea d’Educació Física,i  les seues funcions seran:

• Dirigir i supervisar els aspectes educatius del projecte esportiu.
• Estar en contacte amb les persones externes al centre que desenvolupen alguna funció relacionada amb el projecte, per a coordinar-se i vetlar pel correcte funcionament de les activitats.
•  La formalització i inscripció dels equips i esportistes individuals en les corresponents competicions.
• Dinamització del projecte en els aspectes referents a la implicació de la comunitat educativa.
• La supervisió al centre de totes les activitats realitzades.
• Les relacions amb les institucions organitzadores de les diferents competicions.

 

4.13.5.4. SEGUIMENT I AVALUACIÓ

Pel que fa al seguiment i avaluació del projecte, serà un procés continu, amb una avaluació inicial per a valorar el punt de partida i també amb una valoració final amb la intenció de millorar en aquells punts que no han tingut el resultat esperat. Aquesta valoració final es realitzarà amb una memòria final en la qual participaran els responsables i col·laboradors d’aquest projecte.
També es tindrà un seguiment diari d’assistència per part dels responsables de cada activitat.
I el/la coordinador/a i les i els mestres col·laboradors/es seran els responsables d’ajudar en el correcte funcionament de totes les activitats proposades.

4.13.5. PROJECTE PATIS COEDUCATIUS
En procés d’elaboració

 

5. AVALUACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

L’avaluació del Projecte Educatiu de Centre es realitzarà anualment a la finalització del curs escolar i serà competència del Consell Escolar de Centre i comprendrà la totalitat dels elements que el conformen. L’equip directiu del centre establirà els procediments d’avaluació del projecte, per recollir les dades necessàries per al seu anàlisi, reflexió i si s’escau, recollira les propostes de millora que es puguen derivar d’aquesta avaluació.
Les propostes de millora que efectue el consell escolar i el claustre després de l’avaluació seran tingudes en compte per la direcció del centre en les modificacions que s’efectuen del Projecte educatiu de centre. En tot cas, les modificacions d’aquest han de ser aprovades per la direcció del centre abans que
finalitze el tercer trimestre del curs i entraran en vigor al començament del curs següent.