Hola a totes i tots:

En el meu dia a dia com a mestra d’Audició i Llenguatge, hi ha una habilitat que valore especialment perquè és la porta d’entrada a la comunicació: l’atenció conjunta. Abans que arriben les paraules, abans que aparega la intenció verbal, abans inclús que un xiquet/a diga “mama” o “mira”, el primer que aprèn és compartir un moment amb una altra persona.

L’atenció conjunta és un dels prerequisits verbal més importants del llenguatge, i moltes vegades passa desapercebuda. Hui volia explicar-vos-la de forma senzilla, perquè quan entenem el perquè… tot comença a tindre més sentit.

1. Què és exactament l’atenció conjunta?

És la capacitat per:

• mirar un objecte
• mirar l’adult
• tornar a mirar l’objecte

I fer-ho amb intenció de compartir.

És dir “mira això” sense parlar, només amb els ulls o un gest.
És mostrar una joguina perquè tu la vejes.
És seguir la mirada d’algú per descobrir què està observant.

Aquesta és la primera forma de conversa.

2. Per què és un prerequisit essencial del llenguatge?

Segons la investigació actual (Tomasello, 2024; Mundy, 2025; Baron-Cohen, 2024), l’atenció conjunta és el motor social que impulsa:

• el desenvolupament del vocabulari
• la comprensió del significat
• la intencionalitat comunicativa
• l’aprenentatge social
• les habilitats pragmàtiques

Quan un xiquet/a comparteix atenció, està obrint un canal de comunicació.
Quan no ho fa, aquest canal queda tancat.

Sense atenció conjunta ➜ costa establir converses, aprendre paraules i establir vincles comunicatius sòlids.

3. Com es manifesta una dificultat d’atenció conjunta?

A l’aula ho veig així:

• no segueix la mirada de l’adult
• no assenyala objectes d’interés
• no busca la mirada per a compartir un moment
• juga sense incloure altres persones
• no mostra objectes
• no respon a “mira això!”
• sembla “al seu món” (ino és desinterès, és dificultat)

4. Mites i realitats

MITES	REALITATS
“No mira perquè no vol.”	L’atenció conjunta és una habilitat neurolingüística, no una tria.
“Ja assenyalarà quan parle.”	Assenyalar i compartir atenció venen abans del llenguatge.
“No em fa cas.”	Potser necessita aprendre com dirigir o seguir l’atenció d’altres.

5. Com treballe l’atenció conjunta des d’Audició i Llenguatge?

– Joc de “mostrar”

Jo mostre un objecte ➜ espere ➜ ell replica amb un gest o mirada.

– Seguiment de mirada amb objectes atractius

Bombolles, llums, titelles… qualsevol cosa que convide a “mirar junts”.

– Assenyalar modelat

Assenyale i verbalitze: “Mira, un cotxe!”.

– Joc paral·lel convertit en joc compartit

Munte el meu joc igual que el seu i espere que m’incloga.

– Rutines amb pausa

Ex: “Preparaaaats…” (espere la mirada)… “Ja!”

– Imitació comunicativa

Imite el que fa. Quan ell veja que “jo també jugue”, obri la porta a compartir.

6. Estratègies per a docents a l’aula

• Utilitzar jocs de torns: pilota, construir torres, encerts visuals.
• Fer activitats sensorials que conviden a mirar: plastilina, sorra, bombolles.
• Usar materials visuals que ajuden a seguir la mirada.
• Modelar frases com:
  • “Mira on mire jo.”
  • “Compartim la mirada.”
• Fer xicotetes activitats breus i repetitives amb alta motivació.
• En moments de grup, assenyalar objectes grans i cridaners per a captar conjuntament.

7. Orientacions per a famílies

• Jugar a cucú-tras o amagar joguets.
• Fer bombolles i esperar la seua mirada abans de fer-ne més.
• Assenyalar coses del carrer: “Mira el gos!”.
• Compartir contes assenyalant i esperant resposta.
• Exagerar gestos i expressions facials per crear interacció.
• Fer rutines compartides: vestir-se, bany, menjars.
• Celebrar qualsevol intent de mirar i compartir.

El més importantno és què fem, sinó fer-ho junts.

8. Evidència científica 2024–2025

• Michael Tomasello (2024): l’atenció conjunta és l’origen del llenguatge humà.
• Peter Mundy (2025): predictor clau de desenvolupament comunicatiu i social.
• Baron-Cohen (2024): atenció conjunta reduïda explica dificultats pragmàtiques en TEA.
• Sanz-Torrent i Andreu (2024): la qualitat de l’atenció conjunta millora la comprensió verbal.

9. Quan cal valorar o demanar suport?

Indique derivar a Audició i Llenguatge quan:

• no hi ha assenyalament a partir dels 18 mesos
• no respon a “mira!”
• no mira alternant (objecte-adult)
• no mostra interés compartit
• no busca la mirada en moments significatius
• presenta dificultats associades (joc simbòlic pobre, manca d’iniciació)

Per acabar…

L’atenció conjunta és com dir “m’agrada compartir este moment amb tu”, però sense paraules.
És una mirada compartida, un objecte mostrat, un joc compartit.
Quan acompanyem un xiquet o xiqueta a desenvolupar aquesta habilitat, estem construint el primer pont cap al llenguatge.

• Mail