🌿 PENSAMENT ARBORI EN LES AACC: Quan les idees creixen com branques

Hola a totes i tots:

Avui vull parlar-vos d’un tema que moltes famílies i alguns docents m’han comentat: “És que va d’una idea a una altra molt ràpid… sembla que ho connecta tot, però a vegades costa seguir-lo”.
Això, lluny de ser un problema, és una característica preciosa i única d’alguns xiquets i xiquetes amb altes capacitats: el pensament arbori (o erboriscent).

És un estil cognitiu molt particular, ric i potent… que també pot generar frustració si no es comprèn i guia adequadament.

1. Què és el pensament arbori?

Pots imaginar el pensament arbori com un arbre que creix en totes direccions:
una idea inicial → es divideix en dues → després en quatre → després en huit… fins a convertir-se en un bosc.

• No és desorganització.
• No és distracció.
• No és “estar en les núvols”.

És una manera de processar la informació altament associativa, típica en perfils amb AACC:

• una connectivitat neuronal més eficient en xarxes d’associació,
• major activació del sistema d’imaginació i planificació,
• més facilitat per generar pensament divergent.

2. Com es manifesta

Exemples positius:

• Relacionen continguts que “aparentment no tenen res a veure”.
• Fan aportacions sorprenents i originals.
• Pregunten “de més enllà”, no del que està passant ara.
• Inventen jocs, històries o solucions úniques.

Quan pot generar dificultats

• Els costa acabar activitats perquè apareixen idees noves constantment.
• Tenen dificultats per seguir una explicació lineal.
• Es perden en idees secundàries.
• Sembla que “van massa ràpid” o “massa lluny”.

3. Mites i realitats

❌ MITES	✔️ REALITATS
“No atén”	Atén massa estímuls alhora. Filtra diferent.
“Interromp perquè és maleducat”	Té por que l’idea se li escape. És un impuls cognitiu, no social.
“És caòtic”	El seu pensament és profund, però necessita eines per organitzar-lo.
“No sap centrar-se”	Sap hipercentrar-se… però en allò que li activa el cervell.

4. Orientacions per a docents

• Donar estructura sense tallar la creativitat
  • Mapes mentals i conceptuals.
  • Graelles d’idea principal – idees secundàries.
  • Llistes visuals per ordenar pensaments.
• Verbalitzar la jerarquia d’idees: “Esta és la idea mare; totes estes són filles”.
• Temps d’exploració lliure: Permetre moments per compartir connexions, sense pressa.
• Objectius clars i curts: “En esta activitat només necessitem tres idees”. (Si no ho limitem, en faran trenta).
• Carpetes de pensaments: Una llibreta per guardar totes les idees que “arriben de sobte”.

5. Orientacions per a famílies

• Escoltar les seues connexions sense jutjar
• Espai per crear
• Evitar frases com:
  • “Concentra’t d’una vegada”.
  • Millor: “Quina és la idea principal?”.
• Validar la seua manera de pensar

6. Quan el pensament arbori és un regal… però també una càrrega

Alguns xiquets/es amb pensament arbori poden sentir-se:

• “massa diferents”,
• “massa intensos”,
• “massa ràpids”.

A vegades, això deriva en frustració, ansietat o sensació de desconnexió amb els iguals.

Per això és tan important que els adults entenguen el seu estil cognitiu, el validen i oferixen eines que els ajuden a organitzar sense anul·lar.

7. Conclusió

El pensament arborino és un problema. És un estil, una capacitat, una manera rica de veure el món.

Com a mestres, famílies i professionals, la nostra tasca és oferir estructura, temps, recursos i espai emocional perquè aquestes ments puguen créixer amb força… i sense sentir que “molesten”.

Perquè quan un xiquet amb altes capacitats entén el seu propi pensament, deixa de perdre’s en el bosc… i comença a fer-lo créixer.

Perquè cada ment té la seua forma de florir.

• Mail

ALTRES TRADUCCIONS