Hola a totes i tots:

Quan pensem en inclusió educativa, sovint imaginem adaptacions, recursos materials o suports especialitzats. Tot això és important. Però hi ha un element que la investigació identifica de manera constant com un dels principals factors de benestar escolar: les relacions entre iguals.

Cap alumne o alumna hauria de sentir-se invisible, sol o desconnectat del seu grup.

Per això, una de les estratègies més interessants, humanes i avalades per l’evidència és la metodologia dels Cercles de Suport o Cercles d’Amics, una pràctica que transforma la inclusió en una responsabilitat compartida per tota la comunitat educativa.

Com a mestra d’Audició i Llenguatge, és una de les eines que més potencial té per afavorir la participació real de l’alumnat amb dificultats comunicatives, socials o emocionals dins de l’aula ordinària.

1. Què és un Cercle de Suport?

El Cercle de Suport és una metodologia desenvolupada per Marsha Forest (1992) que consisteix a crear una xarxa voluntària de companys i companyes al voltant d’un alumne o alumna que presenta alguna situació de vulnerabilitat social, emocional o comunicativa.

La idea és molt senzilla:

• En lloc que l’ajuda depenga exclusivament dels adults, es construeix una xarxa natural de relacions positives dins del grup.

• L’objectiu no és “protegir” un alumne sinó que forme part activa de la vida de l’aula.

Per això es considera una de les pràctiques més representatives de l’escola inclusiva.

2. Per què són importants?

Les investigacions sobre inclusió escolar mostren que la participació social és tan important com l’aprenentatge acadèmic.

L’aïllament social, el rebuig dels iguals o la falta d’amistats s’associen amb:

• major risc d’ansietat;
• baixa autoestima;
• menor participació a l’aula;
• pitjor ajust emocional;
• major vulnerabilitat davant l’assetjament escolar.

En canvi, sentir-se part d’un grup genera:

• sentiment de pertinença
• seguretat emocional
• major autonomia
• més participació
• millor benestar
• desenvolupament d’habilitats socials

3. A qui poden ajudar?

Els Cercles de Suport poden beneficiar molts perfils diferents.

– Situacions transitòries

• alumnat nouvingut;
• incorporacions tardanes;
• canvis de centre;
• pas d’Infantil a Primària;
• pas de Primària a Secundària.

– Situacions de vulnerabilitat més estables

• alumnat amb TEA;
• discapacitat intel·lectual;
• trastorns del llenguatge;
• dificultats comunicatives;
• alumnat amb SAAC;
• timidesa extrema;
• problemes d’ansietat social.

– Situacions relacionals

• alumnat rebutjat pel grup;
• alumnat amb poques habilitats socials;
• víctimes d’assetjament;
• alumnes amb dificultats per interpretar situacions socials.

4. Què aporta a l’alumnat?

Els beneficis van molt més enllà de la inclusió d’un únic alumne.

Tot el grup creix.

– Desenvolupa empatia

Els companys aprenen a entendre realitats diferents de la seua.

– Millora les habilitats socials

Aprenen:

• escolta activa;
• resolució de conflictes;
• cooperació;
• comunicació assertiva.

– Potencia l’autoestima

Tant l’alumne que rep suport com els companys que el proporcionen desenvolupen una percepció més positiva de si mateixos.

– Millora la convivència

Quan els alumnes aprenen a ajudar-se, disminueixen moltes conductes de rebuig i exclusió.

5. El paper com a mestra d’Audició i Llenguatge

Els Cercles de Suport tenen una relació molt estreta amb el treball d’Audició i Llenguatge ja que moltes de les barreres que trobem a l’escola no són comunicatives.

Per exemple:

• dificultat per iniciar converses;
• problemes per mantenir interaccions;
• ús limitat del llenguatge social;
• dificultats per interpretar intencions comunicatives;
• problemes en la comunicació no verbal;
• ús de SAAC.

Des d’Audició i Llenguatge podem:

• assessorar el professorat
• modelar estratègies comunicatives
• elaborar suports visuals
• formar els companys sobre formes accessibles de comunicació
• facilitar la participació de l’alumnat usuari de SAAC
• ajudar a crear contextos reals d’interacció

6. Com s’organitza un Cercle de Suport?

Fase 0. Detecció

Abans d’actuar cal observar. Podem utilitzar:

• observació sistemàtica;
• entrevistes;
• sociogrames;
• registres de pati;
• informació de la família.

L’objectiu és identificar situacions d’aïllament o vulnerabilitat.

Fase 1. Constitució del cercle

Es crea un grup reduït de companys voluntaris, normalment entre 4 i 8 alumnes.

La participació ha de ser:

• voluntària
• positiva
• supervisada
• respectuosa

No es tracta de “cuidar” ningú, sinó de construir relacions.

Fase 2. Accions concretes

El cercle decideix actuacions senzilles:

• convidar al joc;
• compartir activitats;
• ajudar en transicions;
• facilitar converses;
• acompanyar en moments difícils;
• crear oportunitats de participació.

Tot sempre amb supervisió adulta.

Fase 3. Seguiment

Les reunions periòdiques permeten:

• revisar dificultats;
• valorar avanços;
• generar noves idees;
• reforçar els membres del cercle.

És el motor que manté viu el procés.

Fase	Responsable principal	Col·laboradors
Detecció	Tutor/a	AL, PT, EOE, família
Constitució del cercle	Tutor/a	AL, PT, orientadora
Intervenció	Alumnat voluntari	Tutor/a, AL, PT
Seguiment	Tutor/a	AL, PT, EOE
Valoració final	Equip docent	EOE i família

7. Estratègies pràctiques per a l’aula

– Sociogrames periòdics

Permeten detectar alumnat invisible abans que apareguen problemes més greus.

– Jocs cooperatius

Faciliten la creació de vincles naturals.

– Parelles pedagògiques

Canvien periòdicament per afavorir noves relacions.

– Responsabilitats compartides

Crear tasques on la cooperació siga necessària.

– Tutoria entre iguals

Especialment útil en activitats acadèmiques o comunicatives.

8. Accessibilitat: la clau perquè funcione

Un cercle només és inclusiu si totes les persones poden participar. Per això és important incorporar:

– Suports visuals

• pictogrames;
• agendes visuals;
• seqüències.

– Lectura fàcil

• frases curtes;
• informació clara;
• vocabulari accessible.

– SAAC

• PECS;
• comunicadors dinàmics;
• comunicació bimodal;
• quaderns de comunicació.

– Adaptacions sensorials

• espais tranquils;
• reducció de soroll;
• anticipació de canvis.

9. Mites i realitats

Mite	Realitat
És una activitat puntual.	Funciona millor quan forma part de la cultura del centre.
Només serveix per a alumnat amb discapacitat.	Pot ajudar qualsevol alumne en situació de vulnerabilitat.
Els adults han de controlar-ho tot.	El protagonisme recau en l’alumnat, amb supervisió professional.
És una intervenció social.	Té impacte social, emocional, comunicatiu i acadèmic.

Per acabar…

Els Cercles de Suport ens recorden una idea senzilla però poderosa: la inclusió no es construeix únicament amb recursos, sinó amb relacions.

Quan una aula aprén a mirar qui està quedant al marge, quan els companys aprenen a generar oportunitats de participació i quan els adults faciliten aquestes connexions, l’escola deixa de ser un lloc on conviure per convertir-se en una autèntica comunitat.

I probablement aquest siga el suport més valuós que podem oferir a qualsevol alumne o alumna: sentir que forma part d’alguna cosa més gran que ell mateix.

• Correu electrònic