Hola a totes i tots:

En moltes ocasions, famílies i docents em comenten:

“Va massa ràpid.”
“Reacciona sense pensar.”
“Es precipita en les respostes.”
“No pot esperar.”

I sí, a simple vista sembla impulsivitat. Però darrere hi ha una habilitat molt concreta i essencial: el control inhibitori.

Com a mestra d’Audició i Llenguatge, treballe aquesta funció executiva cada dia perquè té un paper crucial en com ens comuniquem, com escoltem i com ens relacionem. Hui vos explique, amb humilitat i claredat, què és, per què és tan important i com podem ajudar des de casa i des de l’aula.

1. Què és el control inhibitori?

El control inhibitori és la capacitat de frenar una resposta automàtica per elegir una resposta més adequada a la situació.

És a dir: parar, pensar i després actuar.

Aquesta habilitat és fonamental per al desenvolupament del llenguatge i la conducta:

• Esperar el torn en una conversa
• No interrompre
• No contestar abans d’hora
• Pensar les paraules abans de dir-les
• Inhibir moviments que interferixen en una tasca
• Evitar distraccions i mantindre el focus
• Controlar emocions sobtades per poder comunicar-les millor

2. Per què té tanta relació amb el llenguatge?

Perquè el llenguatge és un procés que requerix:

Control motor (articulació): Frenar moviments incorrectes o sons automàtics.

Control emocional: No esclatar, no fugir, no callar-se per blocatge.

Control cognitiu: Pensar abans de parlar, escoltar abans de respondre, recordar la informació prèvia de la conversa.

L’evidència científica (Miyake & Friedman, 2023; Diamond, 2024) indica que el control inhibitori és un predictor directe de:

• millors habilitats socials
• millor comprensió lectora
• millor producció verbal
• menys conflictes i frustració comunicativa

3. Com es manifesta quan hi ha dificultat en control inhibitori?

A l’aula:

• Interromp constantment
• Contestacions precipitades
• S’alça sense permís
• Fa sorolls, tocadetes o moviments impulsats
• No respecta torns
• Li costa frenar una emoció (explosions emocionals)
• En lectura: passa pàgines ràpid, sense processar
• En escriptura: s’avança i omet lletres

En el llenguatge:

• Parla abans d’escoltar
• No processa instruccions completes
• Li costa reformular o corregir-se
• Salta de tema en tema
• Diu paraules sense filtrar

En casa:

• Impaciència
• Explosions per frustració
• Dificultat per parar un joc, un vídeo o una activitat
• Canvis de rutina complicats

4. Mites i realitats

❌ “És que és molt maleducat.”

✔️ Realitat: No és mala educació, és dificultat neurocognitiva.

❌ “Açò és falta de límits.”

✔️ Realitat: Els límits ajuden, però la base és neurològica.

❌ “Ja se li passarà amb l’edat.”

✔️ Realitat: Necessita entrenament i suport; no desaparix sol.

❌ “Només passa en TDAH.”

✔️ Realitat: També és freqüent en TDL, TEA, dislèxia, llenguatge tardà, trauma, altes capacitats, ansietat…

5. Estratègies efectives (basades en evidència científica)

– A l’aula (per a docents)

✔️ Jocs d’inhibició conductual

• Semàfor (roig = parar, groc = pensar, verd = fer)
• Simón diu
• Gel i foc
• Estàtues
• Jocs de cartes tipus UNO, Dobble, Virus

✔️ Estratègies de comunicació

• Donar temps de pausa abans de demanar resposta
• Indicar visualment el torn per parlar
• Instruccions curtes, clares i consecutives
• Utilitzar claus visuals: 🟥STOP, 🟨PENSA, 🟩PARLA

✔️ Entrenament metacognitiu

• “Què toca ara?”
• “Què passa si espere?”
• “Com ho puc fer?”

✔️ Espais i temps reguladors

• Racó tranquil
• Objectes sensorials controlats
• Minipausas cada 10–15 minuts

– A casa (per a famílies)

✔️ Rutines previsibles

L’estabilitat ajuda al cervell a anticipar, i això reduïx impulsos.

✔️ Normes visuals i breus

Semàfor, cartells, llistes.

✔️ Modelatge emocional

“Parem, respirem i després ho parlem.”

✔️ Activitats de respiració i regulació

Bombolles, bufar espelmes, comptar fins a 5.

✔️ Jocs cooperatius

On cal esperar i seguir torns.

6. Activitats des d’Audició i Llenguatge

Com a AL treballe el control inhibitori a través de:

– Tasques d’escolta activa

Discriminació de sons → inhibir errors automàtics.

– Instruccions seqüenciades

“Espera, escolta, pensa i fes.”

– Lectures rítmiques

On han de frenar i respectar les pauses.

– Conversa guiada

Torns visuals, preguntes pactades.

– Històries socials i anticipació

Per frenar impulsos en situacions socials.

– Joc simbòlic

Amb normes i rols establits.

Per acabar…

El control inhibitori és una habilitat complexa que requereix temps, paciència, suport i entrenament. No és qüestió de voluntat, ni de disciplina estricta, ni de “portar-se bé”.

Quan entenem què passa al cervell i oferim les eines adequades, els xiquets i xiquetes poden millorar molt la seua capacitat de parar, pensar i comunicar-se millor.

I recordem sempre:
No és impulsivitat. És un cervell que necessita ajuda per frenar.

• Mail