🗣️ APRÀXIA DE LA PARLA INFANTIL: Quan la paraula es resisteix

Hola a totes i tots:

Com a mestra d’Audició i Llenguatge, sovint em trobe amb xiquets i xiquetes que volen parlar, que tenen molt a dir, però que les paraules no eixen com voldrien.
No és falta d’interès, ni de capacitat, ni de ganes. El seu cervell sap el que vol dir, però el missatge es perd en el camí cap a la boca.
Això és, precisament, el que ocorre en la Apràxia de la Parla Infantil.

1. Què és l’Apràxia de la Parla?

L’Apràxia de la Parla Infantil és un trastorn neurològic motor que afecta la planificació i programació dels moviments articulatoris necessaris per parlar.
És a dir: el cervell sap el que vol dir, però no aconsegueix enviar correctament els senyals als músculs de la parla per coordinar-los amb precisió.

No és una dislàlia (no és “dir malament una lletra”), ni tampoc una disàrtria (no és una debilitat muscular).
És una alteració en la seqüència i el control motor del llenguatge.

“La API és un trastorn motor de la parla caracteritzat per errors inconsistents, dificultat en les transicions entre sons o síl·labes i prosòdia alterada, sense que hi haja debilitat muscular.”

2. Per què ocorre?

Encara que no hi ha una causa única, la investigació actual (Iuzzini-Seigel et al., 2023; Strand, 2024) indica que pot haver:

• Alteracions genètiques (com mutacions en el gen FOXP2).
• Disfuncions en les connexions cerebrals implicades en la planificació motora (àrees frontals i parietals).
• En alguns casos, pot aparéixer associada a altres condicions del neurodesenvolupament (TEA, TDL o síndromes genètics).

El més important: no és causada per l’educació, ni per l’estil de criança, ni per falta d’estimulació.

3. Com es manifesta a l’escola o a casa?

Cada xiquet o xiqueta és únic, però hi ha alguns signes comuns que ens poden fer sospitar:

– En etapes inicials (3-5 anys)

• Dificultat per repetir paraules o frases, encara conegudes.
• Omisió o canvi d’ordre de síl·labes (“toma” per “motxa”).
• Errors inconsistents: una paraula pot dir-la bé un dia i malament un altre.
• Parla lenta o amb pauses estranyes entre sons.
• Prosòdia monòtona o irregular (to o ritme diferents als habituals).
• Pot entendre molt més del que pot expressar.

– A l’etapa escolar

• Dificultat per planificar paraules noves o més llargues.
• Evita parlar o s’esforça visiblement per fer-ho.
• Reacciona amb frustració o ansietat en activitats orals.
• Parla poc o respon amb gestos o mirades per por a errar.

4) Mites i realitats

❌ Mite	✅ Realitat
“No parla perquè no vol.”	La API és un trastorn neurològic, no de voluntat.
“És només un retard del llenguatge.”	No és un simple retard, sinó una dificultat específica en la programació motora.
“Ja parlarà amb el temps.”	Sense intervenció especialitzada, la millora és molt lenta o inexistent.
“Si entén bé, no pot tindre apràxia.”	Pot entendre perfectament, però no poder articular correctament.

5. Què diu la ciència actual?

La investigació més recent destaca tres punts clau (Strand & McCauley, 2024; ASHA, 2025):

1. Intervencions intensives i específiques (3-5 sessions setmanals) són més efectives que les generals.
2. L’ús de modelatge motor amb feedback visual i tàctil (com el mètode DTTC o ReST) millora la producció de sons i seqüències.
3. El suport augmentatiu i alternatiu (SAAC) no “retrassa” la parla, sinó que facilita la comunicació i redueix frustració.

6. Orientacions per a docents

– Estratègies pràctiques:

• Reduir pressió verbal: no obligar a repetir o llegir davant del grup.
• Fomentar altres formes de comunicació (pictogrames, gestos, tauletes).
• Celebrar qualsevol intent de comunicació: una paraula, un gest o un so.
• Donar més temps per respondre i anticipar torns de paraula.
• Evitar correccions directes (“no es diu així”), millor repetir correctament amb naturalitat.
• Treballar amb la mestra d’Audició i Llenguatge per adaptar activitats lingüístiques.

– Mesures segons el nivell de suport (I-IV):

• Nivell I: Suports visuals, ritme pausat, validació emocional.
• Nivell II: Adaptacions en lectura i expressió oral, ús de SAAC.
• Nivell III: Intervenció logopèdica intensiva i coordinada amb família.
• Nivell IV: Adaptació curricular individualitzada i recursos específics d’audició i llenguatge.

7. Orientacions per a famílies

– Tips senzills i útils:

• Mira’l quan parla i espera amb paciència.
• Utilitza frases curtes i clares, amb repetició natural.
• No el corregeixis, modela (“Has dit ‘to’ — era ‘cotxe’, molt bé per intentar-ho!”).
• Juga amb sons i ritmes: cançons, rimes, jocs de bufs, xiulets o globus.
• Fes servir pictogrames o imatges per anticipar rutines o activitats.
• Valida els sentiments: “Entenc que t’enfada quan no et surt, ho estàs fent genial.”
• Si té SAAC (pictogrames, tauleta…), utilitza’l tu també a casa: reforça la comunicació i la confiança.

8. Per acabar…

La veu és una de les formes més humanes de comunicar-nos, però no tots els camins cap a la paraula són igual de fàcils.
L’Apràxia de la Parlano és una barrera definitiva —amb suport, paciència i una mirada respectuosa, els xiquets poden aconseguir grans avanços.

Recordem-ho sempre: parlarno és només emetre sons, és connectar-se amb el món.
I cada xiquet mereix tindre el seu propi temps per fer-ho.

• Mail

ALTRES TRADUCCIONS