Hola a totes i a tots:

En l’alumnat amb TEA no parlem simplement de “falta d’atenció”. El que observem sovint és una regulació diferent de les xarxes atencionals. De vegades hi ha hiperactivació (excés d’alerta, sobrecàrrega, hipervigilància) i altres vegades hipoactivació (desconnexió, lentitud, baixa resposta a estímuls socials).

Comprendre aquest funcionament ens permet deixar de veure conductes com a “problemes” i començar a veure-les com a estats neurofuncionals modulables.

1. Quines xarxes atencionals estan implicades?

La investigació en neurociència cognitiva actual descriu tres grans sistemes:

1. Xarxa d’alerta → regula el nivell d’activació.
2. Xarxa d’orientació → dirigeix l’atenció cap a estímuls rellevants.
3. Xarxa executiva → gestiona control inhibitori i flexibilitat.

En el TEA, aquestes xarxes poden mostrar:

• Hiperactivació davant estímuls socials imprevisibles.
• Hipoactivació davant estímuls socials poc motivadors.
• Dificultat en el canvi flexible entre xarxes.

2. Hiperactivació atencional en context social

2.1. Com es manifesta a l’escola?

• Sobrecàrrega en patis o espais sorollosos.
• Reaccions intenses davant conflictes mínims.
• Evitació visual o corporal.
• Rigidesa en normes socials per reduir incertesa.

A nivell cerebral, pot haver-hi hiperresposta amigdalar o excés de vigilància social.

2.2. Estratègies docents per aprofitar la hiperactivació

La clau està en regular i canalitzar. Però com?

– Anticipació social estructurada

• Explicar prèviament què passarà en activitats grupals.
• Utilitzar guions socials visuals.
• Preparar rols clars en treball cooperatiu.

Redueix incertesa → baixa activació.

– Zones de regulació abans de l’escalada

• Racó tranquil no punitiu.
• Senyals pactades per eixir de situació abans del col·lapse.
• Temps estructurat de descompressió.

– Microexposicions socials graduades

En lloc d’evitar situacions socials:

• Participació breu i progressiva.
• Grup reduït abans de gran grup.
• Activitats amb estructura clara.

– Canalitzar intensitat en lideratge estructurat

L’alumnat amb hiperactivació sovint:

• Detecta detalls socials abans que altres.
• Té alta capacitat de vigilància contextual.

Podem:

• Assignar tasques d’organització.
• Donar rols definits.
• Convertir l’alerta en responsabilitat positiva.

3. Hipoactivació atencional en context social

3.1. Com es manifesta?

• Desconnexió aparent.
• Dificultat per seguir converses grupals.
• Lentitud en resposta social.
• Baixa iniciativa comunicativa.

Pot ser:

• Baixa activació de xarxes d’orientació social.
• Major interès per estímuls no socials.

3.2. Estratègies docents per aprofitar la hipoactivació

– Augmentar saliència social

• Utilitzar interessos específics com a porta d’entrada.
• Introduir elements visuals forts.
• Incorporar moviment.

– Activació prèvia abans de tasques socials

Abans d’una activitat cooperativa:

• Pregunta anticipatòria.
• Tasca breu individual relacionada.
• Preparació de frases clau.

– Parelles socials estables

• Company/a referent previsible.
• Estructures fixes de torn.
• Converses guiades amb suport visual.

– Ritme adequat

No pressionar resposta immediata.
Donar temps de processament millora qualitat social.

4. Com optimitzar el rendiment social des de l’aula

• Regular abans d’ensenyar habilitats socials.
• No forçar interacció quan hi ha sobrecàrrega.
• No interpretar desconnexió com a desinterès.
• Treballar flexibilitat de xarxes amb activitats breus de canvi d’atenció.
• Introduir pauses reguladores estructurades.

5. Orientacions per a famílies

Quan hi ha hiperactivació:

• Reduir exposició acumulada a entorns molt estimulants.
• Preparar prèviament situacions socials noves.
• Validar emocions abans de corregir conductes.

Quan hi ha hipoactivació:

• Buscar activitats socials lligades a interessos intensos.
• Facilitar trobades breus, no llargues.
• Celebrar iniciatives socials, encara que siguen mínimes.

Conclusió

En lloc de preguntar-nos:
“Per què no presta atenció social?”

Podem preguntar:
“En quin estat d’activació està ara mateix i com puc ajustar l’entorn?”

Quan ajustem el context, la competència social emergeix amb molta més naturalitat.

• Mail