Hola a totes i tots:

Una de les coses que més observe en el meu dia a dia com a mestra d’Audició i Llenguatge és que molts xiquets i xiquetes tenen dificultats per canviar d’idea, d’activitat, d’estratègia o de perspectiva.

Frases habituals que em diuen famílies i docents són:

“Si li canvies alguna cosa, es para.”
“Li costa molt adaptar-se.”
“Quan una cosa no ix com espera, es bloqueja.”
“Només vol fer-ho d’una manera.”

Tot aixòno és cap capritx ni manies: és flexibilitat cognitiva, una habilitat que es desenvolupa, s’entrena i es pot millorar amb suport adequat.

1. Què és la flexibilitat cognitiva?

És la capacitat de canviar el focus d’atenció, adaptar com pensem i reorganitzar el que estem fent quan la situació ho demana.

És essencial per al llenguatge i la comunicació perquè permet:

• canviar de tema en una conversa
• reformular quan no ens entenen
• buscar altres paraules si una no surt
• comprendre dobles sentits o metàfores
• entendre que hi ha diferents punts de vista
• solucionar conflictes
• anticipar alternatives

La flexibilitat cognitiva és la base del raonament, la comprensió lectora, el pensament creatiu i la regulació emocional.

2. Com es manifesta quan hi ha dificultats?

A l’aula:

• Es bloqueja si canvia la rutina
• Es frustra ràpid quan una tasca no li ix
• Reacciona malament davant canvis d’última hora
• Insistix en fer-ho “només d’esta manera”
• Li costa passar d’una activitat a una altra
• Dificultat per seguir instruccions amb variacions
• Respostes rígides i poc flexibles

En el llenguatge:

• No troba paraules alternatives
• Dificultat per reformular
• No entén frases amb dobles significats
• Repetix idees perquè no sap “eixir del bucle”
• Converses molt literales
• Dificultat per narrar fets des d’una altra perspectiva

En casa:

• Rigidesa en menjars, jocs o rutines
• Necessitat de seguir un ordre concret
• Molt malestar quan hi ha canvis imprevistos
• Conflictes amb germans per no voler adaptar-se

3. Mites i realitats

MITES	REALITATS
“És tossut.”	És dificultat per canviar d’esquema mental.
“Si volguera, podria.”	És una habilitat executiva,no és qüestió de voluntat.
“Açò és només de l’autisme.”	És freqüent també en TDL, TDAH, trauma, trastorns d’ansietat i en alumnat amb altes capacitats (hiperfocus).
“Els canvis durs el fan madurar.”	La flexibilitat no es força; s’entrena progressivament amb suport.

4. Evidència científica (2023–2025)

• Diamond (2024): la flexibilitat cognitiva és un dels millors predictors del rendiment acadèmic.
• Blankenship & Moreau (2023): la flexibilitat cognitiva i el llenguatge estan altament relacionats en infants amb dificultats en la comunicació.
• Andreu & Sanz-Torrent (2024): la rigidesa cognitiva dificulta l’accés al lèxic i la comprensió morfosintàctica en TDL.
• EF Literacy Project (2023): els programes basats en jocs són més efectius que els entrenaments tradicionals.
• Bermúdez (2024): la flexibilitat cognitiva millora la tolerància al canvi en autisme.

5. Estratègies per a treballar-la (escola i casa)

A l’aula (per a docents)

– Anticipació visual

Agenda del dia, canvis marcats, pictogrames i semàfors.

– Canvis graduats (no sobtats)

Primer canvi xicotet → després canvi major.

– Jocs per a entrenar la flexibilitat

• Speed Cups
• Dobble
• Classificar objectes per categories diferents
• Jocs de normes canviants (“ara és per colors, ara per formes”)

– Conversa guiada

Preguntes del tipus:

• “Quina altra manera hi ha?”
• “I si ho fem diferent?”
• “Quines opcions tens?”

– Reforçar l’esforç, no el resultat

“Has intentat una alternativa”, “Has sigut flexible”.

A casa (per a famílies)

– Oferir dues opcions (no una)

“Pots dutxar-te ara o després del berenar.”

– Canvis previs

“En 5 minuts canviem de joc.”

– Variar rutines de manera amable

Un dia posar la taula d’una manera diferent.
Un altre, canviar el lloc d’un objecte sense pressió.

– Modelatge dels adults

“Anava a fer això, però com ha canviat la situació, ho faré així.”

– Llibres que treballen flexibilitat

• El monstre de colors (Anna Llenas Serra)
• El dia que les ceres de colors van dir prou (Drew Daywalt)
• La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap (Werner Holzwarth)

6. Intervenció des d’Audició i Llenguatge

Com a mestra d’AL treballe la flexibilitat en:

– Joc simbòlic

Canviar rols, escenaris, materials.

– Narració d’històries

Contar una història de diferents maneres.
Afegir o canviar personatges.

– Léxic alternatiu

Buscar sinònims i paraules alternatives.
Reformular frases.

– Activitats d’inferències

Interpretar situacions des de punts de vista diferents.

– Atenció conjunta

Canviar el focus d’atenció de manera compartida.

– Treball emocional

Descriure situacions amb diferents finals possibles.

7. Quan és important derivar?

És recomanable valorar amb especialistes (AL, orientació, neuropediatria o psicologia) quan:

• Els canvis generen ansietat intensa
• Les rutines rígides interfereixen en la vida diària
• Hi ha bloquejos freqüents
• No hi ha tolerància a la frustració
• Dificultats lingüístiques relacionades (reformular, inferir, anticipar…)

Per acabar…

La flexibilitat cognitiva és molt més que “canviar de plans”. És una forma de pensar que permet créixer, aprendre i relacionar-nos millor.

Quan un xiquet o xiqueta no pot ser flexible, no és perquè no vulga, sinó perquè el seu cervell necessita suport per a fer eixe canvi intern.

Acompanyar-los amb paciència, estructura i jocs adequats marca una diferència enorme.

• Mail