✨ LA IMITACIÓ COM A PRERREQUISIT DEL LLENGUATGE: “Primer observe, després copie… i així aprenc a parlar”
Hola a totes i tots:
En l’àmbit de l’Audició i Llenguatge, si hi ha una habilitat que sempre observe amb especial atenció és la imitació. Abans que arriben les paraules, abans que un xiquet/a puga expressar el que vol dir, el primer que fa és copiar-nos.
La imitació és el motor inicial del llenguatge i una de les bases més importants del desenvolupament social i comunicatiu.
Hui vull explicar-vos, amb tota la senzillesa i respecte possibles, per què és tan essencial, com podem detectar dificultats i què podem fer des de casa i l’escola per afavorir-la.
1. Què és la imitació?
La imitació és la capacitat de reproduir el que fa una altra persona, siga un moviment, un gest, un so, una expressió o una acció amb objectes:
- És aprendre fent el que fa l’altre.
- És la primera forma d’aprenentatge social.
- És el pont entre observar i comunicar.
2. Per què és un prerrequisit del llenguatge?
- La imitació ensenya a usar la boca: Els xiquets/es imiten sons, moviments labials i patrons prosòdics.
- La imitació ensenya a usar els gestos: Abans de parlar, els xiquets/es aprenen a assenyalar, fer “adéu”, demanar, donar…
- La imitació crea intenció comunicativa: és una forma de dir “Vull fer el que tu fas” → “Vull comunicar amb tu”.
- La imitació prepara el cervell per a la conversa: Cada interacció imitativa és un “torn de conversa” primerenc.
- La imitació alimenta el joc simbòlic: és una base important per al llenguatge narratiu i social.
3. Com es manifesta una bona imitació?
- copiar gestos simples (adéu, picar mans, enviar besets)
- repetir sons del llenguatge adult
- imitar accions en jocs (donar menjar a una nina, fer un cotxe pujar i baixar)
- imitar seqüències senzilles (picar, colpejar, obrir-tancar)
- buscar activament que l’adult els imite
4. Quan pot estar dificultada?
- poca resposta quan imites al xiquet o xiqueta
- falta d’interés per copiar gestos
- dificultat per imitar sons o accions
- absència de jocs d’imitació en la primera infància
- poc joc simbòlic
- dificultats en l’atenció conjunta
- llenguatge que apareix tard o amb poc contingut
5. Activitats que utilitze com a mestra d’Audició i Llenguatge
- Imitació facial bàsica: Treballar boca, llengua, llavis, buf, besets… (El treball miofuncional i fonològic comença ací.)
- Joc “Ara tu, ara jo”: Fer una acció simple (picar taula, donar colpets, fer un so) i esperar que el xiquet/a la copie.
- Imitació amb objectes: Fer rodar un cotxe → esperar → que ell faça el mateix.
- Imitació en seqüències: “Pique – pique – pare” o “puja – baixa – gira”.
- Imitació vocal i onomatopeies: És més fàcil imitar “muuuu”, “brum-brum”, “pam!” que paraules completes.
- Imitació en cançons i rutines: Cançons com “Caragol treu banya”, “Sol solet”… amb gestos marcats.
- Imitació del context emocional: Fer expressions i esperar que el xiquet o xiqueta les interprete o copie.
6. Orientacions per a famílies
- Imiteu al xiquet/a en el joc → ell voldrà imitar-vos després.
- Torneu a oferir accions simples i repetitives.
- Feu gestos exagerats i divertits.
- Feu servir cançons amb moviments.
- Introduïu onomatopeies durant el joc.
- Utilitzeu jocs de causa-efecte (apretar botons, encendre llums).
- Celebreu qualsevol intent d’imitar, encara que siga mínim.
7. Estratègies per a docents
- Fer servir jocs de torns en gran grup.
- Utilitzar materials visuals repetitius.
- Modelar accions de forma clara i lenta.
- Usar rutines repetitives (penjar abrics, fila, assemblees).
- Crear estacions de joc on els xiquets puguen copiar accions.
- Fer jocs de dramatització (cuina, metges, botiga).
- Donar temps i espai perquè els xiquets imiten (no accelerar la seqüència!).
8. Quan cal valorar?
Derivaria orientació i, convenientment a AL quan:
- un xiquet no imita gestos bàsics a partir dels 15–20 mesos
- no imita sons o accions simples
- no mostra interés social per copiar
- hi ha absència de joc simbòlic
- la imitació és gairebé nul·la i el llenguatge no evoluciona
Per acabar…
La imitació és molt més que copiar.
És una forma de dir:
“Estic amb tu.”
“Vull aprendre amb tu.”
“Entenc el que fas.”
Quan ajudem un xiquet a desenvolupar-la estem estimulant el llenguatge, construint connexió, intenció comunicativa i, sobretot, relació humana.
Anterior 
