Aquest 7 de març, a les portes del Dia de la dona, vam assistir a la representació teatral de L’espill, de Jaume Roig, a l’Espai Inestable. L’obra valenciana misògina per antonomàsia que ha traspassat fronteres.
L’alumnat de La Sénia de 1r de batxillerat i les professores Lara Alborch i Mª Àngels Verdejo, vam veure una magnífica adaptació de la companyia de teatre Crit, amb Anna Marí i Daniel Tormo com a actors experimentats. La selecció d’episodis, la posada en escena, les caracteritzacions tan transformadores amb tan pocs materials i les potents veus que ompliren l’escenari i els nostres sentits, ens feren gaudir d’una representació de nivell al temps que recorríem els continguts que de L’espill uns estudiants ja havien vist i uns altres n’estaven a punt.
El posterior col·loqui guiat que els actors oferiren al públic assistent va fer que tinguérem l’oportunitat de preguntar qüestions referents a l’obra i al treball actoral. Així vam conéixer que Anna i Daniel van estudiar l’obra a Cambridge i Pisa, respectivament, i l’han representada unes 500 vegades.
A continuació, vàrem esmorzar a la plaça de Nàpols i Sicília i des d’allí anàrem a conéixer la Nau, la seu de l’antiga universitat. Descobrírem a l’alumnat un espai d’ofertes culturals obert i dinàmic lligat a la Universitat de València i eixe dia poguérem visitar dues exposicions en sala. Una va ser Llibertat, Llibertat. La dècada dels 70 en la col·lecció Martínez Guerricabeitia, amb obres de l’Equip Crònica entre d’altres. L’altra, a la Biblioteca Històrica, Librorum fragmenta: incunables i manuscrits reutilitzats en la Biblioteca Històrica, ens mostrà dues coses interessants, per una banda la biblioteca com a custòdia i l’espai que ocupa amb llibres fins al sostre en prestatges de fusta, els globus terraqüis antics, la tènue llum que preserva el paper… i per altra, les segones vides d’alguns incunables i manuscrits medievals deteriorats. A banda, trobàrem al claustre les peces de l’obra [In]Tocable – Falla immaterial, a càrrec de Reyes Pe, dins del projecte d’arts digitals i alfabetització científica que acosta la vanguàrdia tecnològica a la cultura festiva desenvolupat per la UPV. Aquesta invitació a la reflexió de conceptes i elements universals de les ciutats contemporànies es complementa amb una actuació virtual des del web: fallainmaterial.com.
Un matí ben agradable i enriquidor. Sens dubte, aquestes experiències estimulen l’alumnat per a ser universitaris i això és molt.
A continuació, podeu llegir algunes de les opinions dels estudiants:
Berta Mallén 1r A: L’obra que vam veure em va semblar molt encertada a nivell intrpretatiu, ja que els actors expressaven molt bé el que es volia transmetre amb gesticulació, canvis d’expressió facial, canvis de veu, etc., i crec que la van adaptar e forma que es contara el principal fil argumental amb brevetat. La representació em va resultar amena i divertida i pense que ajuda a assolir i augmentar l’aprenentatge d’aquesta obra literària”.
Noelia García i María Zorío 1r A: S’entenia bé el que deien i les seues expressions facials ajudaven a entendre millor la història ja que eren molt significatives. També hi hagueren moments còmics amb l’objectiu d’apropar l’obra al món actual. […] En acabar l’obra vàrem fer un col·loqui on podíem fer preguntes per si ens havia quedat algun dubte d’alguna escena. Els dos actors es mostraren molt agradables i disposats a respondre qualsevol cosa.
Víctor Pons 1r A: Quan vam entrar al teatre em sorprengué la proximitat que hi havia entre els seients i l’escenari. Em va agradar molt el treball que van fer els dos actors. Tenien un to de veu clar, vocalitzaven perfectament i van interpretar tots els personatges a la perfecció. […] Després vam anar a la NAU i com l’havia visitada uns anys abans, encara que vaig aprendre algunes coses.
Jordi Puertes, 1r B: Tinguérem l’oportunitat d’anar a vore una representació teatral sobre L’espill, de Jaume Roig, una obra misògina que conta en 1a persona com va ser la vida de un fals Jaume Roig per advertir del perill de les dones. Al teatre poguérem vore en profunditat i més clar com era la mentalitat de l’època cap a les dones i alguns matisos sobre el pensament de l’església en aquest tema. A més, vàrem vore una gran sintetització de l’obra que ens ajudà a copsar-ne les idees principals i en una hora, sense que es fera pesat. També cal dir que malgrat ser a soles dos actors, van poder representar perfectament totes les dones i al protagonista en totes les etapes de la seua vida mitjançant canvis de veu i xicotets canvis de vestuari, cosa que feia l’obra més lleugera. També hi hagué un col·loqui on poguérem parlar amb els actors i fer-los preguntes. […] A més, vam vore que utilitzaven una tècnica teatral on paraven el temps amb un senyal, que en este cas era espetegar els dits, per mostrar el canvi d’etapa de vida o d’espai ràpidament. Aquesta obra teatral ens ha pogut apropar un poc més a la literatura valenciana del segle XV amb la interpretació d’una de les obres més importants de la nostra literatura.
Andrea Toledo 1r C: L’obra em va sembla molt entretinguda. Em van agradar molt les tècniques que utilitzaven els actors per a copsar l’atenció del públic i la veritat és que va tindre moments còmics molt divertits. Jo la recomanaria.
Quan anàrem a la NAU, de les dues exposicions que vam visitar, la que més em va agradar va ser la de la biblioteca; em semblà una sala molt interessant.
Rebeca Ramos 1r C: La visita a la NAU em va agradar molt perquè tot el que té relació amb l’antiguitat em fascina i el que més em va impressionar va ser la biblioteca. Era com un somni…
Mª Àngels Verdejo