XERRADA INFORMATIVA PER A LES FAMÍLIES
Esta vesprada un gran nombre de docents del claustre de la Secció de l’IES Enric Valor a Orba s’ha reunit amb les famílies d’alumnat amb l’objectiu d’informar-los sobre les reivindicacions específiques que fem per a la millora de la qualitat educativa al nostre centre.
La xerrada s’ha fet hui dimarts 19 de maig a les 18:30 hores a la sala de plens de l’Ajuntament d’Orba i ha tractat els punts següents: Infraestructures, plantilla de professorat, burocràcia administrativa, ús del valencià, inclusió educativa i salaris, transport escolar, oferta de formació professional a la comarca, etc.
A continuació fem un xicotet tast d’allò comentat:
- A l’espera d’un nou centre: El centre, des de fa 10 anys, comparteix edifici amb el CEIP El Castellet d’Orba. El primer pla edificant consistí en ampliar amb una nova ala amb despatxos i aules on poder atendre uns 60 alumnes. A dia de hui el centre atèn en eixos mateixos espais 200 estudiants. S’ha afegit dos barracons on caben 20 alumnes i escaig en cadascun que passen fred a l’hivern i molta calor a l’estiu. L’any 2022 l’ajuntament va presentar el 2n pla edificant consistent en la construcció d’un nou centre educatiu, independent de l’edifici del CEIP, i tancà el procediment el juliol de 2025. A hores d’ara, falta que la Conselleria dote aquest pla i autoritze les obres. Però al llarg de tot aquest temps encara no ha començat res. Si ja s’ha fet tota la tramitació, a què esperen per iniciar les obres?
- Greus danys d’infraestructura: Amb el temps, el centre ha invertit en la millora de les condicions de les aules. Per exemple, ha tractat d’insonoritzar les del segon pis per tal d’evitar la reverberació entre aules. Aquesta inversió ha consistit en abaixar els sostres amb panells. Hem de tenir en compte que l’edifici actual està construït l’any 1970, i que el sostre, malgrat les reparacions, encara pateix de filtracions. Donada aquesta circumstància, a les darreres pluges d’aquest mes hem trobat aquestes aules amb les condicions següents:
- Plantilles i Burocràcia: El vicedirector Vicent Jofre ha comentat el desgast que suposa a l’inici de curs agilitzar a correcuita les places que no s’ofereixen a l’adjudicació d’inici de curs del juliol arribats al mes de setembre. Això suposa haver de contactar amb distints òrgans de personal per tal que el centre puga funcionar correctament el primer dia de classes. Però la burocràcia no acaba ací. Moltes vegades és impossible agilitzar la derivació d’alumnat a d’altres serveis més específics i d’urgència com la USMIA o Serveis Socials donada la quantitat d’informes i documents a emplenar. Per a acabar-ho d’adobar, la Secció no compta amb cap personal d’administració i serveis que faça la gestió necessària per tal de dur endavant tasques relacionades amb la matrícula, gestió de transport, expedició de certificats, etc. A dia de hui, de 7 seccions que hi ha a la província d’Alacant, només dues NO compten amb cap administratiu. El nostre centre és un d’ells.
- La llei de llibertat educativa va en contra de principis educatius. Qui garanteix eixa igualtat és l’estat a través de l’Educació Pública representada pels docents i la comunitat educativa en general. Cal valorar com de positiu és el fet d’utilitzar el valencià com a llengua comuna per a tot el centre a banda de fomentar l’estudi en més d’una llengua. El curs que ve, seguint aquesta normativa de “llibertat educativa” resulta que al nostre institut s’obriran 2 grups a 1r de l’ESO amb 11 alumnes de castellà i 22 alumnes de valencià. La llei no garanteix que els estudiants que entren més tard puguen escollir una llengua d’estudi preferent. A sobre, no es podran aplicar criteris pedagògics relacionats en la distribució dels alumnes als grups que deriven de problemes de convivència (separació d’alumnes que no es porten bé, per exemple), amb NESE, alumnat nouvingut… En conclusió, tothom assimila el castellà, com a llengua majoritària de l’Estat espanyol però el valencià forma part del nostre patrimoni viu. Cal cuidar-lo. A Córdoba aquest patrimoni no hi és. Ací, sí i n’hem d’estar ben orgullosos i orgulloses. Cal confiar amb els criteris pedagògics que el professorat pren a l’hora de distribuir els estudiants a les aules per tal de millorar llur progrés d’aprenentatge per damunt d’una legislació que només busca enfrontar-nos. La llei Rovira no ajuda, doncs limita la integració encara més.
- Inclusió: Cal tenir en compte que no tots els alumnes progressen amb els estudis igual. El professorat no pot desatendre aquelles persones que, per llurs circumstàncies personals, queden fora del grup de referència. Cal atendre a totes i a tots per igual. Per això, les modalitats d’ensenyament (PDC o GBFP) juntament amb les adaptacions curriculars específiques suposen una millora en la qualitat de l’ensenyament de la societat.
- Sous. L’any 2023, la Conselleria d’Educació va fer una consulta als sindicats on qüestionava la possibilitat d’augment salarial o la d’augment de plantilles. La condició era escollir entre una de les dues opcions. Aquella vegada es demanà l’augment de plantilles. No sempre s’ha prioritzat el sou. Aquesta vegada, es defèn una millora salarial que s’ha vist minvada des de les retallades de l’any 2011. Des de 2023, malgrat aquesta consulta, Conselleria continua reduint possibilitats d’estudis en formació professional i retallant les plantilles de professionals d’aquest col·lectiu.
- Ràtios: Es reconeix que a Orba les ràtios estan bé. No obstant, és important prendre consciència que, a d’altres centres, aquest funcionament no és el mateix i que, en aquest aspecte, empatitzem amb companyes i companys que assumeixen unes altes pressions de treball. Tot i que ara no és una problemàtica directa, en cas que estiguem més temps sense el nou edifici, ben prompte a Orba també estarem desbordats.
- Sense recursos: el centre no compta amb un laboratori de Física i Química ni Biologia. Com pot l’alumnat mantenir l’interès en aquestes matèries sense tenir aules específiques? Com poden experimentar si no hi ha espais on treballar com cal matèries com dibuix, llengües, comerç i màrqueting o educació física en condicions?
- Oferta de Formació Professional: el tancament d’oferta de cicles formatius a La Marina Alta condiciona els estudis futurs del nostre jovent. Cal solidaritzar-nos amb la resta de centres de la comarca que ofereixen estudis de famílies professionals que potser, en un futur, els nostres estudiants hi estiguen interessats en cursar.
- Transport escolar. A dia de hui, només té garantit el transport escolar l’alumnat de secundària però, què faran els estudiants de Batxillerat i Grau Mitjà de Formació Professional si Conselleria no facilita la seua mobilitat? Cal prendre consciència que l’educació no acaba a Orba i que és fonamental que hi hagen garanties de continuitat en els estudis a tota la població.
Aquesta vaga educativa no és un capritx d’uns quants, ni molt menys se centra únicament en la millora de condicions salarials. Tampoc és cap reivindicació política. És perquè el sistema educatiu valencià no funciona com els nostres estudiants mereixen. El futur de l’escola pública no es ven. A Orba i a La Marina Alta hi ha moltes reivindicacions i exigències de millora que esperem que la Conselleria d’Educació prenga en consideració el més aviat possible.
Amb aquesta trobada, esperem que les famílies dels nostres alumnes prenguen consciència de la situació. Els agraïm de tot cor el suport que hem rebut a la causa i, per descomptat, la seua assistència a totes les actuacions que farem mentre dure aquesta vaga indefinida.
